Comasòlivas i Font, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

236
     A R R A O N A
N Ú M .  3 4  /  2 0 1 4
Commemoració del 30è aniversari
de la Casa Ponsà com a seu 
de l’Arxiu Històric de Sabadell
Joan Comasòlivas i Font / Arxiu Històric de Sabadell i Museu d’Història de Sabadell / jcomasolivas@ajsabadell.cat
Des de l’Arxiu
Presentació
L’any 1978 hi va haver una iniciativa de diversos in-
vestigadors i persones vinculades a la ciutat, molts 
d’ells membres de la Delegació Local del Col·legi de 
Doctors i Llicenciats, que, constatant el mal estat en 
què es trobava l’Arxiu municipal –aleshores ubicat a 
les golfes de l’Ajuntament–, van elaborar un informe 
reclamant la resolució d’aquella situació i provocant 
una reflexió sobre la importància de preservar el patri-
moni documental de la ciutat com a element essencial 
per a la història de la ciutat i la seva identitat, i també 
com a eina de servei administratiu a l’Ajuntament i al 
ciutadà.
Els signataris de l’informe foren Josep M. Be-
naul, Jordi Calvet, Manel Larrosa, Andreu Castells 
i Esteve Deu.
Com a resultat d’aquella reivindicació, l’Ajunta-
ment de Sabadell va prendre tota una sèrie de decisi-
ons, entre les quals cal destacar la constitució del Pa-
tronat de l’Arxiu Històric de Sabadell (avui, fusionat 
dins l’OAMA), l’adquisició de la Casa Ponsà com a 
seu de l’Arxiu i l’encàrrec a Andreu Castells, histori-
ador, artista i impressor, d’encapçalar el projecte com 
a director de l’Arxiu.
El 12 d’abril de 2013 va fer 30 anys que l’Ar-
xiu es va inaugurar a la seva seu de la Casa Ponsà i 
l’AHS cregué oportú organitzar, amb la col·laboració 
d’alguns dels protagonistes d’aquell moment, un se-
guit d’actes adreçats a tots els públics, amb l’objectiu 
de mostrar la transcendència de la decisió presa en 
aquells moments d’inici de la democràcia al país, així 
com la importància del patrimoni documental custo-
diat, la cura que s’ha tingut de les instal·lacions, així 
com l’evolució de l’Arxiu, tant pel que fa al creixe-
ment documental com als serveis que presta, el fruit 
de les investigacions i publicacions generades a partir 
de la consulta dels seus documents, etc. 
En definitiva, es tractava de subratllar la impor-
tància de la memòria en la construcció del present, de 
com n’és de fonamental saber d’on venim per saber 
qui som i que això només és possible conservant la 
nostra història documental. Aquella iniciativa de fa 
30 anys ens ha permès tenir un model d’arxiu abso-
lutament lligat al passat i al present de la ciutat, i per 
tant els hem d’agrair el que som. Finalment, cal re-
cordar la importància que en l’acreixement i en l’en-
riquiment de l’arxiu han tingut i tenen les donacions 
dels particulars, famílies i empreses. El gran volum 
de donacions que arriben any rere any demostren que 
l’arxiu és reconegut entre els ciutadans com aquesta 
figura de garant i preservador del patrimoni documen-
tal i la memòria de la nostra ciutat.
Per posar negre sobre blanc, el programa de com-
memoració el constituí un grup de treball compost 
pels senyors Josep M. Benaul, Isidre Carné, Oriol Ci-
vil, Esteve Deu, Manel Larrosa i Joan Comasòlivas, 
director de l’AHS.
P. 2 3 6 - 2 4 3
237
Desenvolupament del programa
 — Exposicions
	—	Festa	Major	de	Sabadell
Els actes començaren el dia 6 de setembre de 2013, 
amb la inauguració –a càrrec del regidor de Cultura, 
Sr. Joaquim Carné i Jordana (coincidint amb la Fes-
ta Major)– de l’exposició “Un lloc per a la memòria. 
30 anys de Servei d’Arxiu a la Casa Ponsà”, fruit de 
la selecció d’una mostra significativa dels documents 
que conserva l’AHS: els més antics, els més “impor-
tants”, els més vistosos... La mostra, comissariada per 
Jordi Torruella, arxiver (AHS), i Genís Ribé, tècnic 
del MHS, va tenir una gran afluència de públic i re-
flectí prou bé, al nostre entendre, la riquesa del patri-
moni documental de la ciutat, amb documents des del 
segle xii i de les més diverses procedències. Val a dir 
que el patrimoni documental oficial de l’AHS s’ha en-
riquit considerablement al llarg d’aquests 30 anys grà-
cies a les nombrosíssimes aportacions d’institucions, 
empreses i particulars que han confiat en l’Arxiu i han 
cedit els seus documents: fons d’empreses, d’associ-
acions i entitats, de nissagues familiars i persones a 
títol individual (músics, escriptors, etc.). L’exposició 
tingué una extensió a la Biblioteca del Vapor Badia, 
on es mostrà una selecció de programes de Festa Ma-
jor d’entre 1890 i 1945, també procedents de l’AHS.
J O A N  C O M A S Ò L I VA S  I  F O N T     C O M M E M O R A C I Ó  D E L  3 0 È  A N I V E R S A R I  D E  L A  C A S A  P O N S À 
C O M  A  S E U  D E  L’ A R X I U  H I S T Ò R I C  D E  S A B A D E L L
Fotografia 1. Inauguració de l’Arxiu Històric de Sabadell a la casa Ponsà. Sala de consulta. Personatges d’esquerra a dreta: Oriol Civil (regidor de 
cultura), Joan Granados (director de Patrimoni Cultural de la Generalitat), Antoni Farrés (alcalde de Sabadell), Jordi Maluquer (professor d’histò-
ria UAB), Andreu Castells (director AHS), 12 d’abril de 1983. (AHS. SIS. FD02594)
238
     A R R A O N A
N Ú M .  3 4  /  2 0 1 4
Aquella mostra deixava prou clar que podem sen-
tir-nos orgullosos d’aquest patrimoni i de la institució 
que el custodia. El patrimoni esdevé un pòsit que ve a 
ser com el nostre ADN, que constitueix el nostre car-
net d’identitat ciutadana, amb episodis blancs, negres 
i grisos, però ben nostres, únics i irrepetibles. 
També dins els actes de la Festa Major de Sabadell 
s’amplià la ja tradicional visita guiada a l’edifici, incre-
mentant el nombre de sessions de les habituals 2 fins a 5. 
	—	Dia	Mundial	del	Patrimoni	Audiovisual
En el marc de la commemoració del Dia Mundial 
del Patrimoni Audiovisual, el 27 d’octubre de 2013 
es penjà al canal de Vimeo de l’AHS la pel·lícula de 
l’exposició de la Festa Major Un lloc per a la memò-
ria.	30	anys	de	Servei	d’arxiu	a	la	Casa	Ponsà, amb 
guió de Montse Mañosa i Isabel Pardo, i realització de 
David González (AHS).
 — Conferències
	—	Orígens	 i	 formació	 de	 l’Arxiu	Històric	 de	 Saba-
dell: un model singular
El 6 de novembre de 2013 es dugué a terme la con-
ferència de Josep Maria Benaul, professor d’història 
econòmica de la UB i exdirector de l’AHS, Orígens	
i	formació	de	l’Arxiu	Històric	de	Sabadell:	un	model	
singular. Efectivament, vam tenir el privilegi de po-
der conèixer la història d’aquests fets de la mà d’un 
dels seus protagonistes, i posteriorment director de 
Fotografia 2. Inauguració de l’exposició “Un lloc per la memòria. 30 anys de servei d’Arxiu a la casa Ponsà”. Casal Pere Quart de Sabadell, 6 de 
setembre de 2013. Autor: Genís Ribé (AHS. SIS. FD05228)
P. 2 3 6 - 2 4 3
239
J O A N  C O M A S Ò L I VA S  I  F O N T     C O M M E M O R A C I Ó  D E L  3 0 È  A N I V E R S A R I  D E  L A  C A S A  P O N S À 
C O M  A  S E U  D E  L’ A R X I U  H I S T Ò R I C  D E  S A B A D E L L
l’AHS entre 1986 i 1991, succeint així Andreu Cas-
tells. Josep M. Benaul no només coneix l’entrellat 
d’aquella època, sinó que, amb posterioritat al seu pas 
per l’AHS, n’ha estat un usuari constant, i ha pogut 
seguir l’evolució del servei i l’acreixement dels fons 
que s’ha anat produint, fruit en molts casos de les do-
nacions dels particulars, famílies i empreses. Com a 
historiador, coneix també l’aportació bibliogràfica i 
historiogràfica que ha estat possible gràcies al servei 
que duu a terme l’AHS, de manera que esdevé una 
veu autoritzada per a parlar-ne.
Josep M. Benaul (Sabadell, 1951) es va doctorar 
a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de 
Barcelona l’any 1991 amb el treball La	indústria	tèxtil	
llanera	a	Catalunya,	1750-1870.	El	procés	d’industri-
alització al districte industrial de Sabadell-Terrassa, 
dirigida per Jordi Maluquer de Motes. Des de 1997 
és professor titular numerari a la Facultat de Ciènci-
es Econòmiques i Empresarials de la Universitat de 
Barcelona. Ha publicat diversos articles d’història i 
història econòmica a revistes especialitzades, capítols 
de llibres i ha participat en nombrosos congressos, 
simposis i projectes de recerca de la seva especialitat. 
	—	Les	cessions	a	l’AHS	d’origen	privat,	1983-2013
Aquesta conferència anà seguida, el 16 de gener de 
2014, de la de Joan Comasòlivas i Font, director de 
l’AHS i del MHS, Les	 cessions	 a	 l’AHS	 d’origen	
privat,	1983-2013, en què va exposar com es va pro-
duir l’esmentat procés de diversificació. L’objectiu 
d’aquella ponència era fer una breu repassada a quina 
va ser la resposta ciutadana a la crida dels represen-
tants públics, l’any 1983, a la cessió de documents 
privats, amb l’objectiu de convertir un arxiu amb fonts 
essencialment oficials en l’Arxiu de la ciutat, és a dir, 
on les fonts es diversifiquessin de tal manera que els 
investigadors i estudiosos hi poguessin trobar molta 
més informació i de les més diverses procedències. La 
conclusió és que allò que teníem a finals del franquis-
me i allò esdevingut en matèria de cessions a l’AHS 
Fotografia 3.Conferència “orígens i formació de l’Arxiu Històric de Sabadell: Un model singular” a càrrec de Josep Maria 
Benaul. Museu d’Història de Sabadell, 6 de novembre de 2013. Autora: Montse Mañosa Rifé (AHS. SIS. FD05320)
240
     A R R A O N A
N Ú M .  3 4  /  2 0 1 4
en els 30 anys següents dóna com a resultat la cons-
titució d’un veritable centre de conservació del gruix 
del patrimoni documental de la ciutat i una producció 
traduïda en estudis acadèmics, publicacions, treballs 
periodístics, audiovisuals, etc., inconcebible abans 
d’aquest procés. I un patrimoni recollit de valor incal-
culable per a les generacions futures. Comasòlivas féu 
un repàs de les diferents tipologies jurídiques de les 
cessions, els àmbits temàtics d’aquestes (fons comer-
cials i d’empresa, fons personals, fons patrimonials, 
fons d’entitats i associacions) i una breu incursió en 
els fons de caire institucional que també han ingres-
sat a l’AHS. Esmentà les donacions més rellevants i 
apuntà alguns títols i temes referits a la producció ci-
entífica elaborada a partir d’aquesta diversificació de 
fonts. Finalment, féu una reflexió sobre la dimensió 
humana i patrimonial de les cessions a l’AHS: unes 
reflexions sobre la llarga experiència de recollir tants 
fons de procedències tan diferents.
 — Cursos
	—	Fotos	en	conserva:	Mitjans	casolans	per	a	conser-
var els teus records
L’acte següent d’aquest programa de commemoració 
fou els dies 1 i 15 de març de 2014, i consistí en l’edi-
ció del curs Fotos en conserva (tècniques per a la con-
servació de les fotografies domèstiques), realitzat per 
diversos membres de l’entitat Fotoconnexió. Aquest 
curs tenia per objectiu oferir unes primeres pautes 
per a la identificació i conservació de documents fo-
togràfics que es guarden en arxius familiars. Alhora, 
es pretenia promoure la implicació dels participants 
del taller en la conservació de les seves fotografies, 
tot aprenent nocions bàsiques d’alguns dels procedi-
ments fotogràfics més comuns, així com d’alguns dels 
formats i càmeres més significatius.
La metodologia del curs consistí en la realització 
de dues sessions estructurades en quatre parts (his-
tòria de la fotografia, criteris per a la classificació i 
ordenació del nostre arxiu, receptes senzilles per a 
la conservació de les fotografies i introducció a la 
imatge digital), en les quals es donaren unes pautes 
bàsiques i teòriques combinades amb la presentació 
d’exemples pràctics. El taller estava pensat princi-
palment per a les persones que conserven fotografies 
en el seu àmbit domèstic i/o que tenen interès en la 
fotografia.
Fotoconnexió és una associació cultural sense 
ànim de lucre nascuda l’any 2011. La seva finalitat és 
la investigació, conservació, difusió de la fotografia 
i el patrimoni audiovisual en tots els seus aspectes, 
principalment, en l’àmbit català.
Els membres de Fotoconnexió són professionals i 
amateurs que provenen de diferents àmbits, públics o 
privats, amb un interès comú per l’estudi de la foto-
grafia i l’audiovisual. Les especialitats dels integrants 
del grup són tan variades com complementàries i les 
més representades són les de fotògrafs, arxivers, bibli-
otecaris, professors d’història de l’art, col·leccionistes 
i investigadors entre d’altres.
Actualment, Fotoconnexió col·labora en diferents 
projectes, com la digitalització i documentació de 
les fotografies que va fer Francesc Boix (el fotògraf 
del camp d’extermini nazi de Mauthausen) durant la 
Guerra Civil espanyola o la recuperació i valorització 
de l’estudi fotogràfic Daguerre del barceloní barri de 
Sants, un dels més antics de la ciutat.
	—	Curs	pràctic	d’introducció	a	la	paleografia
Els dies 20, 21, 27 i 28 de maig de 2014 es dugué a 
terme la realització del Curs pràctic d’introducció a 
la	paleografia, a càrrec del professor Albert Martí i 
Arau. L’objectiu d’aquest curs de paleografia era pro-
porcionar les eines bàsiques per llegir, transcriure i 
comprendre documents d’època medieval i moderna, 
escrits tant en català com en llatí. 
Per fer-ho, es treballà amb una selecció de textos 
que, a més de permetre adquirir aquestes tècniques 
paleogràfiques, també endinsaren els participants en 
un dels fenòmens més transcendentals de la història 
de Catalunya: la profunda crisi del deute que hague-
ren d’experimentar les institucions catalanes en aquell 
període, especialment les municipals.
L’endeutament afectà tots els substrats de la societat 
catalana, amb la qual cosa els textos lliurats il·lustraven 
una àmplia gamma de tipologies documentals, proce-
dents de diverses institucions: les Corts (capítols de 
donatius), la Diputació del General (generalitats, cen-
sals), els municipis o universitats (actes de consells, 
documentació fiscal i financera) i les oficines notarials 
(concòrdies, testaments, capítols matrimonials, etc.).
P. 2 3 6 - 2 4 3
241
J O A N  C O M A S Ò L I VA S  I  F O N T     C O M M E M O R A C I Ó  D E L  3 0 È  A N I V E R S A R I  D E  L A  C A S A  P O N S À 
C O M  A  S E U  D E  L’ A R X I U  H I S T Ò R I C  D E  S A B A D E L L
Al llarg del curs es donaren les claus per com-
prendre l’escriptura gòtica i les seves principals abre-
viatures en els textos llatins, a més d’una introducció 
a l’escriptura humanística. L’objectiu final era que els 
alumnes assolissin unes normes bàsiques de paleogra-
fia per poder fer les transcripcions dels textos.
Albert Martí Arau és llicenciat en Humanitats per 
la Universitat Pompeu Fabra (UPF), llicenciat en Teo-
ria de la Literatura i Literatura Comparada per la Uni-
versitat de Barcelona (UB) i llicenciat en Documen-
tació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). 
Entre altres, ha format part com a personal investi-
gador (FPI) del Consell Superior d’Investigacions 
Científiques (CSIC) del Ministeri de Cultura dins del 
projecte “crèdit públic en la Catalunya baixmedieval: 
els protagonistes del deute”. I acredita experiència 
com a catalogador de fons patrimonials i en matèria 
de paleografia. 
	—	Aula	d’extensió	universitària
En el marc de la col·laboració amb els actes de com-
memoració del 30è aniversari de la inauguració de la 
Casa Ponsà com a seu de l’Arxiu Històric de Sabadell, 
l’aula Universitària de la gent gran acollí una confe-
rència dedicada al tema dels arxius i els drets humans. 
Aquesta conferència, que excepcionalment fou oberta 
a tots els públics, es dugué a terme en tres edicions, 
una el dia 7 (Fira de Sabadell) i dues el 28 d’abril de 
Fotografia 4. Núria F. Rius durant el curs de “Fotos en Conserva”. Museu d’Història de Sabadell, 1 de març de 2014. Autor: David González Ruiz 
(AHS. SIS. FD05604).
242
     A R R A O N A
N Ú M .  3 4  /  2 0 1 4
2014 (Auditori de Caixa Sabadell) i anaren a càrrec de 
Ramon Alberch i Fugueras, director de l’Escola Supe-
rior d’Arxivística i Gestió de Documents de la UAB 
i president d’Arxivers Sense Fronteres Internacional. 
En aquesta conferència, Alberch féu un recorregut 
sobre el valor dels arxius històrics per reivindicar la 
veritat, la memòria i els drets humans i reivindicà el 
valor testimonial dels documents històrics. Els papers 
sempre han tingut una validesa testimonial, la UNES-
CO hi fa referència en el marc dels règims repressius 
que donen testimoni sobre els casos de violació dels 
drets humans i crims de guerra. Cal, doncs, posar-los 
al servei de la justícia per tal de jutjar els responsables 
i poder indemnitzar les víctimes. Una exposició far-
cida d’anècdotes sobre les seves experiències dins el 
món arxivístic relacionades amb la recuperació dels 
arxius de les dictadures a l’Amèrica Llatina, Bòsnia i 
Hercegovina, etc., amb el to apassionat i comunicatiu 
que el caracteritza. 
Ramon Alberch i Fugueras (Girona, 1951) és his-
toriador i arxiver. Llicenciat en història per la Uni-
versitat Autònoma de Barcelona, ha estat director de 
l’Arxiu Municipal de Girona (1978-89), arxiver en 
cap de l’Ajuntament de Barcelona (1989-2004) i di-
rector de l’Institut Municipal d’Història de Barcelona 
(1992-1997) i un dels cofundadors de l’Associació 
Fotografia5. Alumnes del curs d’introducció a la Paleografia al cobert del Museu d’Història de Sabadell. 28 de maig de 2014. Autor: David 
González (AHS. SIS. FD05777)
P. 2 3 6 - 2 4 3
243
J O A N  C O M A S Ò L I VA S  I  F O N T     C O M M E M O R A C I Ó  D E L  3 0 È  A N I V E R S A R I  D E  L A  C A S A  P O N S À 
C O M  A  S E U  D E  L’ A R X I U  H I S T Ò R I C  D E  S A B A D E L L
d’Arxivers de Catalunya i també el seu primer pre-
sident (1986-93). Del març del 2004 al desembre del 
2010 fou subdirector general d’arxius i gestió docu-
mental de la Generalitat de Catalunya, càrrec des del 
qual tingué una participació destacada en les negocia-
cions amb el Govern espanyol relatives al retorn dels 
Papers de Salamanca. 
Conclusions
Creiem, doncs, que els objectius del programa s’han 
acomplert i valorem molt positivament el seu desen-
volupament. L’arxiu és un servei inherent al funcio-
nament de tota organització municipal i, per tant, la 
seva existència no és voluntària. Tampoc ho és la seva 
funció social i cultural, recollida per tota la norma-
tiva vigent. Tanmateix, l’Ajuntament de Sabadell ha 
estat un exemple d’assumpció immediata de les se-
ves responsabilitats en aquesta matèria des dels inicis 
de l’anomenada Transició, configurant un model ben 
particular al servei dels ciutadans, investigadors, i la 
pròpia administració. El resultat ha estat un model 
concentrat de conservació del gruix del patrimoni do-
cumental de la ciutat, ja fos d’origen públic o privat, 
i avui en dia continua duent a terme les seves fun-
cions de conservació, acreixement, tractament tècnic 
i difusió d’aquest patrimoni amb tot el zel possible. 
Els sabadellencs en poden estar satisfets i esperem ha-
ver-nos-hi apropat un xic més gràcies a aquesta com-
memoració. Volem expressar, un cop més, el nostre 
agraïment més sincer als membres del grup de treball 
organitzador del programa. l


Commemoració del 30è aniversari de la Casa Ponsà com a seu de l’Arxiu Històric de Sabadell

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert