Carandell Baruzzi, Miquel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA 
NOVA ÈPOCA / VOLUM 6 / 2013, p.131-133
HocHadel, oliver (2013), El mito de Atapuerca. Orígenes, ciencia, 
divulgación, Bellaterra, 389 p. Edicions de la UAB. Miquel Carandell Baruz­
zi
Diumenge, 11 de juliol de 2010, Johannesburg. La selecció espanyola 
de futbol guanya, per primera vegada, el Mundial de Futbol, el primer 
celebrat al continent africà, bressol de la humanitat. La clau de la victò­
ria: la unitat entre jugadors del Barça i del Madrid. Una unitat en l’es­
port que per a molts simbolitza una possible unitat en el país. Dimarts, 
13 de juliol de 2010, Burgos. S’inaugura el Museo de la Evolución Hu­
mana, el primer gran recinte espanyol dedicat als orígens de l’home, 
una nova «catedral» de Burgos per al «culte» a les famoses restes d’Ata­
puerca. La clau d’aquest èxit: la unitat d’un triumvirat que, format per 
dos madrilenys i un català, ha construït un projecte científic que ha 
esdevingut un model a tot l’Estat.
Oliver Hochadel narra aquests simbòlics dies a l’inici de la seva 
obra El mito de Atapuerca. Orígenes, ciencia, divulgación, en la qual, a 
través d’entrevistes i d’una extensa bibliografia secundària, explica la 
història de les excavacions a Atapuerca. Alhora, Hochadel aconse­
gueix un repte per a l’historiador de la ciència: una anàlisi rellevant 
dins un debat polític actual, el de les identitats nacionals i la memòria 
històrica. L’estil directe i amè en què està escrit, que beu del passat 
periodístic de l’autor, fan aquest llibre recomanable tant per a histo­
riadors de la ciència i especialistes en evolució humana, com per al 
públic general interessat en els orígens, les identitats i els mitjans de 
comunicació.
L’any 1992, l’historiador Bruce V. Lewenstein relatava a l’article 
«Cold Fusion and Hot History», a Osiris, el paper dels mitjans de co­
municació de masses en la crisi, encetada feia només tres anys per 
Pons i Fleischmann, sobre una possible fusió freda al laboratori. 
Lewenstein apuntava la conveniència d’utilitzar una controvèrsia en­
cara «calenta» per considerar els mitjans com una font que, amb pro­
blemes i avantatges, també creen «marcs de significat» històric. En el 
06_Ressenyes.indd   131 13/11/14   11:43
132 Miquel Carandell Baruzzi
ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA
nOVa ÈPOCa / VOluM 6 / 2013, p. 131-133
primer capítol d’aquest llibre Hochadel va més enllà: viu i analitza en primera persona els 
esdeveniments i la seva presència als mitjans. Amb la seva lectura no només veiem les simi­
lituds entre el grup de Xavi, Casillas i companyia, i el d’Arsuaga, Bermúdez de Castro i 
Carbonell, entre esport i ciència, sinó també com treballa un investigador que explica els 
detalls d’una «very hot history».
En el segon capítol baixa la temperatura. Hochadel teixeix una xarxa de connexions 
entre una resumida història de l’arqueologia i la prehistòria a Espanya i una detallada histò­
ria del jaciment d’Atapuerca. L’historiador mostra com ja des del segle xix els investigadors 
espanyols per una banda han necessitat el recolzament dels seus col·legues internacionals, i 
per l’altra han desenvolupat una retòrica contra una apropiació estrangera dels descobri­
ments nacionals. El triumvirat d’Atapuerca no és una excepció i, en aquest cas, el seu dis­
curs s’ha farcit d’aquesta lluita contra l’anomenat «colonialisme científic». Aquest concepte 
ha estat recentment problematitzat també per autors com Lanzarote­Guiral (2013) en el 
seu treball sobre el paper de l’Institut de Paléontologie Humaine de París en l’arqueologia a 
Espanya.
Així com la dècada de 1950 va viure la cursa entre Pauling i l’equip que formaven Wat­
son i Crick per descriure l’estructura de l’ADN, en el tercer capítol veiem com les dècades 
de 1980 i 1990 van presenciar una carrera per trobar el «Primer Europeu». Sense estar 
exempt de crítiques internacionals, l’anomenat Homo antecessor va donar una aparent vic­
tòria a Atapuerca (considerant que Geòrgia no és Europa i sense pensar en fragments de 
crani polèmics...). Les crítiques a antecessor serveixen a Hochadel per analitzar la tendència 
dels paleoantropòlegs a col·locar les «seves» espècies en llocs prominents en els arbres filo­
genètics. El text destaca com els biaixos i les incerteses en aquest procés són sovint recone­
guts pels investigadors en els companys, però rarament en ells mateixos.
Diversos estudis han mostrat com l’«Home de Beijing» es va transformar en un símbol 
nacionalista, reforçat pels científics xinesos que van recolzar les teories científiques que 
més s’ajustaven a aquestes pretensions. Hochadel viatja a la pàtria d’aquest homínid a l’inici 
del següent capítol per explicar la presència d’Atapuerca al pavelló espanyol de l’Exposició 
Universal de Shangai el 2010. A partir d’aquest exemple, l’autor mostra com sectors con­
servadors de la societat espanyola han utilitzat Atapuerca com un nou començament de la 
història del país. En el cas ibèric, però, els científics s’han mostrat més ambigus que els seus 
col·legues xinesos. De cara al públic general, han definit els homínids d’Atapuerca, de gai­
rebé un milió d’anys, com «nuestros ancestros». En canvi, en les publicacions tècniques 
han seguit la tendència general de considerar que els humans actuals provenim d’una bran­
ca d’Homo sapiens que va sorgir a l’Àfrica no fa més de cent cinquanta mil anys.
Els capítols cinquè i sisè tracten sobre la relació d’Atapuerca amb els mitjans de comuni­
cació i els llibres de divulgació científica. A diferència del cas de la Cold Fusion, considerat 
una rara avis dins la ciència, Hochadel dibuixa la paleoantropología com una ciència, gaire­
bé per definició, mediàtica. L’acurada recerca realitzada per l’autor mostra com en aquesta 
06_Ressenyes.indd   132 13/11/14   11:43
RESSENYES 133
ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA
nOVa ÈPOCa / VOluM 6 / 2013, p. 131-133
disciplina els mitjans es converteixen en fonts d’informació i espais de debat per als investi­
gadors que, a la vegada, esdevenen figures d’opinió. Dins aquest marc, Atapuerca és un 
exemple extrem que ha aconseguit crear una «bombolla nacional» en què rarament pene­
tren les crítiques de l’exterior.
En el següent capítol, Hochadel explora els obstacles que es troben els anomenats pale­
oartistes quan reconstrueixen homínids per a revistes, llibres de divulgació o museus. Un 
cop acabades les recreacions, els editors i comissaris d’exposicions les volen més grolleres, 
menys humanes; els investigadors en poden arribar a treure profit epistemològic; i el públic 
exclama: «eren així!». Tot i que aquesta anàlisi posa idees rellevants sobre la taula, és la 
menys connectada amb l’argument central d’El mito de Atapuerca i amb la història del jaci­
ment, que s’havia entrellaçat molt fluidament fins aquí. Els paleoartistes reclamen un llibre 
propi.
En l’últim capítol, Hochadel enllaça els temes tractats amb el debat de l’obertura de les 
fosses de la Guerra Civil. Però què té a veure Atapuerca amb les víctimes d’aquell conflicte? 
Segons l’alemany, poc i, a la vegada, molt. Poc, perquè tracten la història de manera dife­
rent. Atapuerca és consum, entreteniment, documentals, museus... Les exhumacions de la 
Guerra són dolor, indignació i, en definitiva, la ferida que la Transició no va tancar mai. I 
molt, perquè segons Hochadel la seva coincidència cronològica, a finals de la dècada de 
1990, no és casual. El nacionalisme espanyol va ressorgir amb Aznar sense voluntat de gua­
rir ferides, però invertint milions a Atapuerca: un passat innocent, per a tothom, que elu­
deix divisions. Les mateixes divisions que eludeix Iniesta quan és venerat en camps de fut­
bol de tot l’Estat.
I és que si alguna cosa és entreteniment, consum i identitat en aquest país, és el futbol. 
Una altra possible lectura del llibre, que segur que no ha escapat a l’autor, sorgeix si consi­
derem les interpretacions que s’han fet d’aquest esport com una eina de control social. Així, 
Atapuerca, com un producte de divulgació científica per a masses, emergeix no només com 
un passat neutre, sinó també com un nou «opi del poble» per aquells que, ara amb carreres 
universitàries, estan més interessats en els orígens de l’home que en el partit del diumenge. 
Abans oblidàvem la Guerra Civil amb els gols de Kubala, ara oblidem la corrupció, i també 
la història recent del Franquisme, amb l’últim descobriment sobre la vida i miracles dels 
«nostres» ancestres més llunyans. Mentrestant, com indica Hochadel, els més propers se­
gueixen sota terra.
Miquel Carandell Baruzzi
Centre d’Història de la Ciència (CEHIC­UAB)
06_Ressenyes.indd   133 13/11/14   11:43


Hochadel, Oliver (2013), El mito de Atapuerca. Orígenes, ciencia, divulgación,, Bellaterra, 389 p. Edicions de la UAB.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert