Aquest article es proposa analitzar la crítica d’Eric Voegelin a Max Weber sobre la relació entre ciència i valors, per tal de veure les seves implicacions en la història del concepte de política a Occident. A començaments del segle XX, Weber trenca amb el concepte clàssic de política aristotèlic en assenyalar que allò específic de la política no són els fins que busca, impossibles de definir objectivament, sinó els mitjans amb què opera (violència). Voegelin veurà en aquest postulat una expressió del positivisme dominant als voltants de la segona postguerra, i es proposarà restaurar la noció clàssica de política, consistent en la reunió d’allò que Weber havia separat: veritat i política. Segons Voegelin, Weber fracassa en el seu intent d’edificar una ciència lliure de valors, i això el fa recuperable per al seu projecte d’elaborar una “ciència de l’ordre”.The purpose of this essay is to analyse Eric Voegelin´s critique of Max Weber theory about the relation between science and values, in order to find its implications in the Western history of the concept of politics. At the beginning of XIX century, Weber broke with the classical aristotelic concept of politics, when he shows politics is defined mainly by the means through which act (violence), instead by the ends it could pursuit.Voegelin considers this postulate related with the ruling positivism at the second post-war period, and he deliberately set out to restore the classical notion of politics, joining together truth and politics. Following Voegelin, Weber failed in his attempt to build a free-values science, and this fault would be useful for Voegelin in order to develop a science of order.Este artículo se propone analizar la crítica de Eric Voegelin a Max Weber acerca de la relación entre ciencia y valores, para ver sus implicaciones en la historia del concepto de política en Occidente. A comienzos del XX, Weber rompe con el concepto clásico de política aristotélico al señalar que lo específico de la política no son los fines que busca, imposibles de definir objetivamente, sino los medios con que opera (violencia). Voegelin verá en ese postulado una expresión del positivismo dominante hacia la segunda posguerra, y se propondrá restaurar la noción clásica de política, afincada la reunión de lo que Weber había separado, verdad y política. Según Voegelin, Weber fracasa en su intento de edificar una ciencia libre de valores, y ello lo vuelve recuperable para su proyecto de elaborar una ciencia del orden
