Des de 1980 fins avui, el teatre sabadellenc ha evolucionat en dues direccions: la professionalització, amb diferentsgraus i matisos, i la diversificació. Al llarg de les tres últimes dècades, i en línia amb el que ha passat en unàmbit més general, l’activitat escènica local s’ha tornat més rica, han aparegut nous grups, noves generacions deprofessionals i nous espais que han augmentat la complexitat del terreny de joc ‘tradicional’. I, a l’ombra d’aquestestendències, s’han registrat fenòmens com la multiplicació de les opcions de formació, una aposta indiscutiblepel gènere musical i un paper progressivament més discret del sector públic
