Santa, Àngels

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Les literatures catalana i francesa al lIarg del segle XX, Primer Congrés 
Internacional de Literatura Comparada, Valencia, 15-18 abril 1997, a 
cura de Claude Benoit, Ferran Carbó, Dolors Jiménez i Vicent Simbor, 
Biblioteca Abat Oliva, 188, Publicacions de l' Abadia de Montserrat, 
1997 
Aquest llibre recull les intervencions al congrés sobre literatura 
comparada catalano-francesa que tingué lloc a Valencia del 15 al 18 d'abril 
de 1997. El congrés es centrava en el segle XX, pero les al·lusions al segle 
XIX eren inevitables i, de tota manera, malgrat la riquesa i la varietat de les 
comunicacions presentades, molts aspectes i molts racons de la vida literaria 
relacionada d' ambdós pa'isos queden encara en l' ombra i deixen la porta 
oberta a nous estudis i a nous congressos que puguin completar el camí 
iniciat a Valencia de manera brillant i acertada. 
En el proleg els autors de l'edició expliquen les seves finalitats. Van 
voler mostrar la trascendencia de la literatura francesa al segle XX. Literatura 
que ha produ'it al llarg del segle molts moviments literaris renovadors com el 
simbolisme i la poesia pura, el cubisme literari, o el surrealisme, 
l'existencialisme, la literatura de l'absurd o el "nouveau roman." Al mateix 
temps constaten que aquesta literatura no s'ha contentat d'innovar, sinó que 
ha realitzat una transformació radical de tots els generes literaris. Aixo fa de 
la literatura francesa un punt de referencia obligat quan volem estudiar la 
literatura europea d'aquest segle i en el cas de Catalunya el fet és encara més 
pa¡,¡es. 
Hi ha factors, com diuen els responsables de l' edició, que justifiquen 
aquesta influencia. Influencia que és determinant fins als anys setanta. 
Aquests factors són d'una part la fon;a intrínseca de la literatura 
francesa contemporania i d'una altra l'aprenentatge escolar majoritari del 
frances fins a la decada del setanta i la major accessibilitat d'aquesta llengua 
per ésser una llengua romanica. 
Les obres cabdals de la literatura francesa es tradueixen gairebé 
immediatament, pero en els casos en que aixo no succeeix, el lector pot 
accedir facilment a la lectura directa de l' original frances, i aixo supleix la 
traducció o bé la fa en alguns casos innecessaria. 
EIs autors citen en Domenec Guansé per corroborar la seva afirmació 
referent a la importancia a Catalunya de la literatura francesa. Aquest autor 
constata que per a la generació de CarIes Soldevila "Catalunya era 
espiritualment una província francesa". Aixo fa que la nostra literatura no es 
pugui entendre del tot sense les oportunes referencies a la historia de la 
literatura ve'ina. Tanmateix aquesta for~a i aquesta preeminencia no ens han 
de fer oblidar que d'altres influencies coexisteixen amb la de la literatura 
294 
francesa com poden ser l'anglo-saxona. Sovint els traductors ho són 
d'ambdues Ilengües i la cultura catalana es nodreix d'un ampli ventall 
d'entrecreuaments d'influencies tematiques i lingüístiques. 
La mostra que ens ofereixen les actes és realment significativa. La 
literatura hi és abordada des de diferents generes. 
Pel que fa a la narrativa la tematica és for~a interessant. EIs autors 
estudiats tenen un paper realment molt important tant en la literatura francesa 
com en la literatura catalana. De vegades els autors de les comunicacions es 
fixen en un autor frances i la seva relació amb Catalunya, d'altres en un autor 
catala i les seves influencies, o bé posen en relació autors d'una banda i de 
l'altra del Pirineu en un estudi comparat de llurs tematiques. 
En el primer cas trobem en Josep Massot i Muntaner que, com ja ha 
fet d'altres vegades, posa en relació un escriptor, en aquest cas Georges 
Bernanos, i el seu paisatge, Mallorca, en un moment decisiu per la historia de 
Catalunya i d'Espanya en general: la preguerra civil, la guerra civil i la 
immediata postguerra. Text molt interessant des del punt de vista historic, des 
del punt de vista de la literatura de testimoni i des del punt de vista de la 
creació literaria. 
Elena Real, Dolores Jiménez i Carrne Gregori exemplifiquen el segon 
caso Elena Real ressegueix el Josafat de Prudenci Bertrana, la influencia 
romantica de Notre-Dame de Paris de Víctor Hugo, la influencia naturalista 
de Zola i la decadent de l'A rebours d'Huysmans amb intulció i delicadesa. 
Dolores Jiménez analitza detalladament robra de Víctor Catala, en la seva 
personalitat hi troba reminiscencies d'una altra gran dona de les lIetres, 
George Sand, i en la seva obra reminiscencies de Zola, deIs Goncourt o del 
mateix F1aubert, és a dir, realistes i naturalistes. Pel que fa a Carrne Gregori 
ressegueix amb precisió l' influencia de l' existencialisme sartria i de la 
filosofia de Camus a I'obra de Sarsanedes. 
En tercer 1I0c podem situar-hi els treballs de Vicent Sibor que analitza 
el paper de Lloren~ Vilallonga entre Anatole France i Marcel Proust, o el de 
Ma Lluisa Villanueva Alfonso que posa en paral.lelles obres de Michon i de 
Ibars; aquest té a més la particularitat d'abordar el tema de la biografia amb 
tot 1 'interes afegit que aixo suposa. 
El conte hi troba el seu 1I0c de la ma d' Assumpció Bernal que 
n'estudia alguns de Perucho. També els artieles periodístics: Vicent Alonso 
estudia la recepció de Proust a Catalunya a través deIs artieles de Gaziel pero 
fent al·lusió a tota la recepció periodística d'aquest autor al Principat. El seu 
treball constitueix un perfecte exemple d'un treball de recepció. 
Menció a part mereixen dues intervencions dedicades a la traducció: la 
de Claude Benolt que es centra en les traduccions catalanes d'una obra de 
Marguerite Yourcenar, Alexis ou le vain combat, tema i títol 
extraordinariament gidians i ho fa amb una pertinent analisi de les mateixes 
295 
que posa de manifest les dificultats de la traducció, i les aportacions de la 
mateixa així com els mecanismes utilitzats pel traductor per resoldre els 
problemes que se li plantegen. 
De caire més general, pero molt útil pels estudiosos de la recepció de 
la literatura francesa i de les traduccions, és l'aportació de Joan Verdegal que 
realitza un panorama molt complet de les traduccions de la narrativa francesa 
al catala aportant-hi també una interpretació global. 
El teatre és abordat per Juli Leal, Ramon X. Rosselló i Alain Verjat. 
El primer tracta la influencia francesa en l'obra de Rodolf Sirera, mentre que 
els altres dos es mouen entorn del teatre de l' absurd amb l' estudi per part 
d' Alain Verjat d'un cas concret, la influencia de Sartre en Pedrolo, a través de 
I'analisi de dues obres d'ambdós escriptors: Huis Clos i Tecnica de cambra. 
Pel que fa a la poesia destaca el paper capdavanter de Guillaume 
Apollinaire que és objecte de l'estudi de Enrie Balaguer que el posa en 
relació amb Joan Salvat-Papasseit i de l'estudi de Montserrat Prudon, que 
analitza de manera general la presencia del poeta en els creadors catalans. EIs 
dos estudis ens permeten valorar la influencia de l'autor de Calligrammes a 
la nostra cultura. Trobem estudis de poetes concrets com Foix de la ma de 
Josep Ma Balaguer i estudis relacionats com el de Prévert i Martí PoI que 
devem a la ploma aguda i subtil de Pere Sola. Pere Roselló Bover realitza en 
d'aquest camp un estudi general de la influencia francesa sobre els poetes de 
l'Escola Mallorquina; l'estudi aporta valuoses dades i precisions interessants. 
L'assaig hi és representat per la comparació entre Jacques Maritain i 
Maria Manent feta per Ferran Carbó i per l'estudi de la influencia 
existencialista a l'obra de Joan Fuster de Xavier Vallo 
Menció especial mereixen dos treballs que s'allunyen deIs generes 
exposats malgrat tenir-hi una estreta relació. Ens referim al de Pierre Brunel 
sobre Dalí que posa de manifest les relacions entre biografia, pintura, art i 
literatura mitjan¡;ant el fil conductor del tema del "secret" analitzat amb 
I'habitual finura del crític frances. 1 per acabar el dedicat a la cansó per part 
de Lluís Messeguer. La veu d'Edith Piaf i les seves creacions són el fil 
d' Ariadna que permeten compendre l' entrellat de la nova can¡;ó. Estudi 
brillant que té el merit de posar en relleu un genere a vegades menyspreat 
pels crítics malgrat jugar un important paper en l'univers cultural d'un poble. 
Com es pot deduir d'aquest breu recorregut es tracta d'un llibre 
valuós, d'un llibre interessant que sistematitza una tematica tractada a 
vegades de manera individual i amada. Cal desitjar que els autors segueixin 
en aquesta via i que donin a la iniciativa una continuació. La literatura 
comparada hi té molt a guanyar així com la comprensió de la relació cultural 
entre Fran¡;a i Catalunya. 
Ángels Santa 
296 


Les literatures catalana i francesa al llarg del segle XX, Primer Congrés Internacional de la Literatura Comparada, València, 15-18 abril 1997, a cura de Claude Benoit, Ferran Carbó, Dolors Jiménez i Vicent Simbor, Biblioteca Abat Oliva, 188, Publicac

Les literatures catalana i francesa al llarg del segle XX, Primer Congrés Internacional de la Literatura Comparada, València, 15-18 abril 1997, a cura de Claude Benoit, Ferran Carbó, Dolors Jiménez i Vicent Simbor, Biblioteca Abat Oliva, 188, Publicac

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert