Balcells, Albert

Cercles Revista d Hist�ria Cultural

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RESSENYES 
Catalan Historical Review, la nova revista de l’IEC 
Albert Balcells 
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
a història és una ciència social i, a diferència d’altres ciències, té a 
veure amb la identitat col·lectiva i no sols aquí, sinó arreu. Per això 
està territorialitzada. La tasca investigadora dels historiadors de 
l’àmbit lingüístic català és prou important en qualitat i quantitat per ocupar el 
lloc que li correspon en la difusió internacional del coneixement i sovint no 
troba la receptivitat que mereix en les revistes estrangeres d’història. Per això, 
dotar-se d’un canal propi resultava imprescindible. Les revistes que es pretenen 
«universals» solen tenir com a marc nacional implícit una gran potència o un 
Estat amb pretensions de ser-ho o solen donar prioritat a la temàtica històrica 
dels grans estats, començant pel propi. Tradicionalment la denominada 
«història universal» és la que té lloc dins les successives grans potències. 
Resulta que, malgrat l’interès que presenta, en qualitat i en qualtitat, 
el treball dels historiadors de les terres de parla catalana no sempre és prou 
conegut, en detriment de la difusió del coneixement. Per començar a 
superar aquesta limitació calia utilitzar l’anglès com a lingua franca. És la 
manera de projectar la historiografia catalana a l’exterior i de privar 
d’excuses els hispanistes que la continuen ignorant o sols la coneixen de 
manera indirecta i parcial. 
D’altra banda, avui, una revista convé que tingui una versió 
electrònica i, si és possible, ha de ser de consulta gratuïta, com és el cas de 
L
 Albert Balcells 226
la publicació de què parlarem. Calia evitar que l’adopció de l’anglès com a 
instrument de comunicació internacional no portés a l’eclipsi de l’ús del 
català, la llengua que normalment utilitzen els historiadors dels països 
d’aquesta parla en les seves publicacions. I aquí tornem a la tesi inicial que 
la història té a veure amb la identitat i en el nostre cas la llengua catalana 
ocupa un lloc axial per a la identitat. 
Aquestes han estat les motivacions de l’Institut d’Estudis Catalans per 
iniciar, per mitjà de la seva Secció Històrico-Arqueològica, l’edició de Catalan 
Historical Review, que anualment publicarà balanços en anglès dels estudis 
sobre grans temes de la història dels països de parla catalana, des de la 
prehistòria fins al segle XX i sobre tots els aspectes: socials, polítics, econòmics 
i culturals. S’ha considerat que l’estudiós forà està interessat prioritàriament 
pels estats de la qüestió més que pels estudis monogràfics, que ja tenen altres 
revistes catalanes on es publiquen. La revista està oberta a les iniciatives que li 
arribin, però, de moment, s’hauran d’ajustar al model d’article llarg de balanç 
d’un tema que ja disposi d’una historiografia prou àmplia. 
El sol fet d’escriure per a estrangers porta els col·laboradors no sols a 
una visió de síntesi interpretativa, sinó a una perspectiva comparada. La 
història local, regional i nacional només resulta explicativa quan se la col·loca 
en un context internacional i, per tant, dins la història comparada. Les 
referències a aquest context volen ser una constant en aquesta revista.  
Després de la versió anglesa, la segona part de la revista conté la versió 
catalana. S’ha cregut que no n’hi havia prou amb un resum en català, sinó que 
es publica la integritat del text. D’aquesta manera, no sols es dóna testimoni 
del fet que aquí s’escriu la història en la llengua pròpia com a signe de 
normalització —una de les tasques fundacionals de l’IEC—, sinó que aquell 
autòcton que vulgui llegir un article en català, ho podrà fer directament i, sens 
dubte, li podrà ser tan útil com a un forà. 
A Catalan Historical Review ja s’hi arriba per mitjà de Google, 
RACO, Dialnet, FECYT i les internacionals DOAG (Directory of Open 
Access Journals) i Latindex, a més de ser a l’Hemeroteca Científica Catalana, 
que conté vuit publicacions periòdiques de l’IEC. Les visites han començat a 
bon ritme i les descàrregues del primer número han passat de les set mil. 
Recentment Catalan Historical Review s’ha inclòs en la base de dades DICE 
(Difusión y Calidad Editorial de las Revistas Españolas de Humanidades y 
Catalan Historical Review, la nova revista de l’IEC 227
Ciencias Sociales y Jurídicas), que té el suport de l’ANECA (Agencia 
Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación), que la té en compte en 
els processos d’avaluació del professorat universitari. 
Pel que fa a la versió en paper, l’IEC està enviant la revista a unes 
quatre-centes entitats, començant per les biblioteques universitàries més 
prestigioses sense deixar-se cap de les 111 universitats que tenen lectorat de 
català, a més de les principals biblioteques nacionals, de les associacions de 
catalanística i de les d’entitats acadèmiques adherides a la Unió Acadèmica 
Internacional amb seu a Brussel·les, de la qual forma part l’Institut d’Estudis 
Catalans des del 1922, poc després de la fundació de la UIA. 
Un consell d’editors adjunts dirigeix Catalan Historical Review amb 
l’editor principal, que signa aquest article. L’equip està format per Manuel 
Ardit, Francesc Fontbona, Josep Guitart, Josep Massot i Tomàs de Montagut. 
Tots són membres de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i representen 
cada una de les cinc àrees de la Secció. Un consell de redacció ampli 
comprèn tots els membres de la SHA, inclosos els membres corresponents, 
per exemple, Thomas N. Bisson (Harvard), Paul Freedman (Yale), Paul 
Preston (London School of Economics de Londres) i un llarg etcètera, més els 
presidents de les sis societats filials de la SHA, que fa temps que tenen la seva 
revista especialitzada en català. 
Catalan Historical Review no es vol sotmetre al ritme de les 
commemoracions, però no és indiferent a determinades efemèrides. El vuitè 
centenari de Jaume I i el 350 aniversari del Tractat dels Pirineus són presents 
al primer número, al costat de la cultura neolítica a partir de la Draga de 
Banyoles, societat i llei a la Barcelona dels segles XI a XIII , els estudis sobre 
Ramon Llull, la família dels Borja, la indústria de la maquinària a Catalunya 
al segle XIX i primer terç del XX, les arts plàstiques al modernisme i la 
repressió franquista als Països Catalans.  
Al número dos, que va aparèixer a finals de 2009, Joan Sanmartí parla 
dels ibers abans de la romanització; Enric Guinot, de la societat dels regnes 
de Mallorca i de València després de la conquesta del segle XIII; Eduard 
Feliu, de diversos aspectes de la cultura jueva a la Catalunya medieval; 
Manuel Ardiy, de l’expulsió dels moriscos dels Països Catalans al segle XVII; 
Xosé Aviñoa, del cant coral a Catalunya en els segles XIX i XX; Ramon 
Pinyol, de Jacint Verdaguer, i Enric Pujol, de l’èxode de 1939 i d’altres exilis 
 Albert Balcells 228
del segle XX. A partir d’aquest segon número apareix informació bàsica sobre 
els llibres i les revistes publicats per l’IEC durant l’any anterior.  
El número tres està en vies d’edició ara, el maig de 2010, i conté 
articles sobre les primeres ciutats romanes a Catalunya, a càrrec de Josep 
Guitart; els orígens del feudalisme a Catalunya, per Flocel Sabaté; la prosa 
catalana de finals del segle XIV i del XV, a càrrec de Lola Badia; las causes i 
conseqüències de la Guerra de Successió espanyola per als Països Catalans, a 
cura d’Agustí Alcoberro; l’anarquisme als països de parla catalana fins al 
1930, per Teresa Abelló, i el surrealisme català, a càrrec de Francesc 
Miralles. Completen aquest número dues cròniques, una sobre el col·loqui 
entorn de Francesc Eiximenis i una altra sobre la sessió acadèmica dins l’IEC 
dedicada a «Jaume Vicens Vives, més enllà de l’historiador». 
S’està iniciant el procés per publicar el número quatre el 2011. 
Contindrà els articles següents: un de Carme Aranegui sobre les ciutats 
romanes al País Valencià, un de Xavier Barral sobre l’arquitectura romànica, 
un de Sans Travé sobre els ordes militars als Països Catalans, un d’Ignasi 
Fernández Terricabras sobre la contrareforma, un de Rosa Serra sobre les 
colònies industrials i un de Maria Campillo sobre la narrativa catalana de la 
Guerra Civil de 1936. 
Catalan Historical Review espera contribuir a donar a conèixer 
internacionalment el passat que ha configurat la identitat catalana actual i a 
facilitar als estudiosos forans el coneixement del progrés de la historiografia 
als països de parla catalana. 


Catalan Historical Review, la nova revista de l’IEC

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert