Villagrasa, Fèlix

Cercles Revista d Hist�ria Cultural

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RESSENYES
El nacionalisme basc d’esquerres durant la Segona
República
Fèlix Villagrasa
HISTORIADOR
José Luis de la GRANJA SAINZ, Nacionalismo y II República en la País Vasco.
Estatutos de autonomía, partidos y elecciones. Historia de Acción
Nacionalista Vasca: 1930-1936, Madrid, Siglo XXI, 2008.
ls esdeveniments recents del País Basc han posat en primera línia
dels mitjans de comunicació un partit nacionalista del qual s’havia
sentit a parlar ben poc des dels temps de la Segona República, es
tracta d’Acció Nacionalista Basca, sorgit el 1930 com a escissió per
l’esquerra dels dos corrents que formaven el Partit Nacionalista Basc del
moment: la Comunió Nacionalista Basca (identificada amb la defensa de la
llengua i el foralisme) i Aberri (de doctrina netament aranista). En aquests
dos casos el catolicisme esdevenia el nexe d’unió bàsic entre els bascos; en
el cas d’ANB el laïcisme i el republicanisme reinterpretaven i pretenien
modernitzar el nacionalisme basc, sense perdre de vista l’objectiu de
l’autodeterminació a mitjà termini. Segurament aprofitant aquesta
avinentesa, l’editorial Siglo XXI, juntament amb el seu autor, el professor
de la Universitat del País Basc José Luís de la Granja Sainz, han decidit
reeditar el seu treball titulat Nacionalismo y II República en el País Vasco.
E
El nacionalisme basc d’esquerres durant la Segona República 223
Estatutos de autonomía, partidos y elecciones. Historia de Acción
Nacionalista Vasca: 1930-1936, la primera edició del qual, que data de
1986, fou publicada pel Centro de Investigaciones Sociológicas. La nova
edició, revisada i actualitzada, inclou la bibliografia que durant aquests
vint-i-dos anys ha anat sorgint entorn del nacionalisme basc i la República
espanyola del segle XX. Aquest llibre, segons s’indica en el pròleg, es
considera el més ampli i complet sobre aquest tema, i ha servit de referència
a molts estudis posteriors d’aquest moviment i del període que estudia.
De manera similar al que va passar amb el catalanisme conservador, el
PNB va sortir de la dictadura de Primo de Rivera amb el pas canviat, però a
diferència de la Lliga el nacionalisme conservador basc va mantenir la seva
força en els temps republicans, i va seguir marcant la identitat basca
contemporània. L’ANB, que va tenir com a referents externs primer Acció
Catalana Republicana i després ERC, no va ser mai un partit fort i buscà en els
pactes amb republicans i socialistes espanyols (1931 i 1936) una sortida a les
aspiracions autonomistes, com estaven fent a Catalunya Macià i Companys.
Dels fundadors d’aquest partit de l’esquerra nacionalista basca cal
destacar José Ignacio Arana, provinent de la Joventut Nacionalista i de l’Ateneo
Nacionalista de Bilbao. D’altres són José Domingo Arana, Luís Urrengoechea i
Anacleto Ortueta, tots ells provinents del comunionisme, catòlics practicants,
liberals, no gaire esquerrans, i favorables a separar la religió de la política
nacionalista: més autonomistes o federalistes que no pas independentistes. Per
associacions, altres militants i dirigents de l’ANB procedien del grup Aberri, de
la Joventut Basca de Barakaldo, del Sindicat d’Obrers Bascos i de l’Agrupació
de Cultura Basca de Madrid (Euzko Ikasbatza).
Aliat amb les esquerres espanyoles, ANB aconseguí el 1931 uns
quants regidors municipals a Biscaia i a Guipúscoa, però fins a la Guerra
Civil va ser un partit extraparlamentari. El substrat social dels seus dirigents
estava format per intel·lectuals i membres de la burgesia urbana; el dels seus
militants era la classe mitjana i treballadors autòctons, amb alguns
immigrants. Abans de la República el partit havia disposat d’òrgans
d’expressió com el setmanari Nacionalista, el diari Acción Vasca i el
vespertí La Tarde, però en va perdre el control fins que sortí Tierra Vasca
durant uns mesos des de 1933. La falta de mitjans econòmics frenà les seves
possibilitats propagandístiques.
Fèlix Villagrasa224
ANB va concórrer a tres eleccions durant la República (1931, 1933 i
1936), en què desenvolupà una important campanya, amb fortuna irregular,
en favor de l’Estatut d’Autonomia, encallat a les Corts des del seu
referèndum el 1933. Molts, entre ells l’autor, consideren que la falta de
suport del nacionalisme basc al Pacte de Sant Sebastià, que permeté el
canvi de règim, fou un factor determinant per explicar els retards i les
ensopegades que tingué el procés autonòmic al País Basc. Cal tenir en
compte, però, factors com la falta d’unió dels abertzales en l’objectiu comú
estatutari, i que el procés, com en el cas català, patí la resistència de molts
polítics espanyols, tant republicans com socialistes, a permetre el
desenvolupament autonòmic.
Políticament, ANB fluctuà entre les relacions amb els socialistes i
republicans espanyols, i les aliances nacionals amb el PNB (en funció dels
avenços o estancaments del procés cap a l’Estatut). Les eleccions generals de
novembre de 1933 van significar la pèrdua del poder per a la coalició
d’esquerres a Espanya i un nou fre a la descentralització política. En un clima
de violència creixent entre nacionalistes i socialistes fou mort un militant
d’ANB a Barakaldo a mans d’uns pistolers socialistes.
La frustració que produí el retard de l’Estatut, els entrebancs que visqué
a les Corts, i el fet que fos utilitzat com a moneda de canvi per obtenir la
lleialtat dels partits bascos a la causa republicana (l’Estatut arriba iniciada la
guerra, l’octubre de 1936), van radicalitzar les posicions d’ANB fins a
l’independentisme. Tanmateix, segons De la Granja, l’autonomisme
col·laboracionista (amb les institucions republicanes) «fue el objetivo
principal de su política en la República, al considerarla la vía más adecuada
para alcanzar gradualmente la autodeterminación del pueblo vasco», línia
que considera contraposada al maximalisme nacionalista del grup Jagi-Jagi
integrat en l’òrbita del PNB.
De les conclusions del treball de De la Granja, pel que fa a les
aportacions d’ANB al nacionalisme basc, cal destacar que aquest partit va
contribuir a la secularització, modernització i democratització de la ideologia
nacionalista basca (fins aleshores de caràcter tradicionalista i racial), i inicià
el camí d’un nacionalisme basc de caràcter socialista. També conclou que
aquest partit va obrir el moviment basc al pacte amb les esquerres estatals, i
no amb les dretes catòliques com sempre havia fet el PNB.
El nacionalisme basc d’esquerres durant la Segona República 225
L’estudi de la trajectòria d’ANB en el període republicà desautoritza,
segons l’autor, la utilització d’aquestes sigles en el context actual si es
tracta, amb elles, d’emmascarar les alternatives radicals independentistes
perquè hi ha un munt de fonts documentals que demostren els mètodes
democràtics i pacífics defensats sempre pels fundadors i continuadors
d’aquest partit de l’esquerra nacionalista.1 La seva aliança amb el bloc
republicà-socialista el 1931 el situava a l’altre extrem del separatisme de
grups afins al PNB i, si de cas, se’l pot qualificar com a antecedent històric
de l’Euskadiko Ezquerra de l’inici dels anys vuitanta. El professor De la
Granja manlleva unes paraules de Julio Caro Baroja a El laberinto vasco
(1984) per reblar les seves crítiques a aquells que volen adaptar la història
als seus interessos immediats: «El historiador sabe que muchas veces la
‘tradición’ es la Historia falsificada y adulterada. Pero el político no
solamente no lo sabe o no quiere saberlo, sino que se inventa una tradición
y se queda tan ancho. El intelectual, que una vez más es sobre todo el
historiador, sabe que una forma de mesianismo es frecuente que se dé en la
vida no sólo religiosa, sino también política de los pueblos. Es otra ‘idea
fuerza’ y los vascos han estado sometidos a ella más de una vez y a escalas
distintas. Pero casi nunca el movimiento mesiánico ha tenido éxito».
El llibre té un gran valor per entendre l’evolució del nacionalisme basc
i de la formació d’una identitat política complexa, com la que es dóna avui dia
en aquest territori. Cal destacar l’anàlisi que fa de la coalició que habitava
llavors el partit originari, el PNB, que visqué durant la República una
important adaptació als postulats democràtics i autonomistes de l’època,
deixant de banda alguns dels principis de Sabino de Arana. El que es troba a
faltar en l’obra és un estudi més acurat de les circumstàncies culturals dels
moviments polítics de l’època: anàlisi de les publicacions, cercles culturals i
artístics d’afinitat, associacions esportives, agrupacions d’altres tipus, que
haurien enriquit molt el nivell social de l’estudi, massa centrat en els aspectes
purament polítics. Tanmateix, les dades emprades en l’estudi segueixen fent
d’aquesta obra un punt de referència cabdal per a qui vulgui endinsar-se en el
món polític basc de 1930 a 1936.
1
 Vegeu també J. L. DE LA GRANJA SAINZ, «Respetar la historia», El Diario Vasco,
diumenge 3 de juny de 2007.


El nacionalisme basc d'esquerres durant la Segona República

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert