Figueras i Jové, M. Teresa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

e o 1.1 a b o r a e ion s 
L'ELABORACIÓ CASO LANA DEL VI 
Fins fa uns 20 anys que, en aquest poble, passant pels diversos carrers 
i places, a mitjans del mes de setembre, podies sentir I'olor de la ve rema 
que estaven convertint en vi. Aixo vol dir que, a part de la Cooperativa 
Agrícola i d'altres comerciants, hi havia molts pagesos que se I'elaboraven 
ells mateixos. 
Era vi per al consum de casa i, també, el venien als mateixos vei"ns o a 
gent de la muntanya i masos. Perque la gent sapigués que en una casa es 
podia comprar vi, es posava al balcó o finestra un ram de pi. 
Hi havia homes que, en comptes d'anar a la taverna, s'ajuntaven uns 
quants i, aleshores, anaven a cases particulars i demanaven un "petricó" (1) 
de vi (que de vegades bevien en gots o amb I'embut mateix, posant-hi el 
dit a sota i bevent al galet) i, fins i tot, es feien petar la xerrada amb la 
mestressa o l'amo de la casa. 
Tot seguit, i relacionat amb I'anterior, vull fer coneixer una mica com 
anava el procediment casolél d'elaboració del vi, tot i que, de segur, hi 
devia haver altres maneres. 
En . arribar amb el rai"m a casa, es posava de poc en poc en una 
superfície plana; llavors, la gent es descal¡;:ava i el xafava amb els peus. Ho 
passaven dues vegades. 
En aquestes cases on s'elaborava el vi, tenien un cup i, al costat ma-
teix, un cupell, comunicats per un forat d'uns 10 cm. de diametre; en 
aquest forat, s'hi posava una argilaga amb una pedra perque no es mogués. 
El vi, junt amb la gaspa, es tirava al .cup i es tapava, llavors bullia (com 
més dies el deixaven al cup, més aspre resultava perque agafava el gust de 
la gaspa; si li deixaven pocs dies era més dol¡;:). 
Després de 8, lO, 12 dies (depen del gust de cada pages) es treia el vi 
del cupell, que sortia espés (pero la gaspa es quedava al cup), i es tirava a 
les bótes (eren de roure), i allí acabava de bullir. 
Per treure la gaspa del trull, primer haurien de treure el baf, ja que 
aquest és mortal; es feia amb unes borrasses fent aire. De totes maneres, 
abans de baixar-hi s'asseguraven posant-hi un llum de ganxo, Higat amb un 
fil. Si el llum s'apagava, encara no hi podien baixar; pero si no s'apagava, 
Ilavors sí. La gaspa la portaven al molí (de la Cooperativa o d'algun comer-
(i) Mesura de capacitat equivalent a un quart' de porró. 
(131) 7 
ciant), ja que hi havia mitjans mes moderns i així l'expremien més bé. 
Aixo ho veníen i en feien (o en fan) alcohol. 
Durant l' Advent es traslladava i, llavors, sí que ja era clarificat. 
Per saber si la bóta estava en condicions de posar-n'hi, s'hí feía una 
ensofrada; si l'ensofrada cremava, senyal que ja s'hi podia posar vi tranquil-
lament! en el cas contrari, no li podien posar, puix que es tornaría dolent. 
En cases que el vi fos bo, les bótes també milloraven i· no calia cap 
tractament especial; pero de vegades no era així i llavors 1'havies de vigilar, 
que no es tornés agre. 
Com tots ja sabeu, com més tem ps el vi és a les bótes (si les bótes són 
bones) millor és el vi: que ja ho dir el refrany: ['o/i nou i el vi vello 
TERESA FIGUERAS 1 lOVÉ 
8 (132) 


L'elaboració casolana del vi

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert