Josep Comas Solà, a Catalan astronomer, discovered the periodic comet
32P in 1926, this is why its called 32P/Comas Solà. Since then in its successive returns
to the Sun it was observed before and after perihelion passage and its orbit calculated.
We present a study of these results to explain the history and the evolution of this comet

Cadefau Surroca, Trinidad

Català i Poch, Maria Assumpció

Josep Comas Solà, a Catalan astronomer, discovered the periodic comet
32P in 1926, this is why its called 32P/Comas Solà. Since then in its successive returns
to the Sun it was observed before and after perihelion passage and its orbit calculated.
We present a study of these results to explain the history and the evolution of this comet

Hemeroteca Cientifica Catalana

EL COMETA 32PTRINIDAD CADEFAU SURROCA;1MARIA ASSUMPCIÓ CATALÀ POCH21 INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI PERE BORRELL, PUIGCERDÀ.b7005741@centres.xtec.es2DEPARTAMENT D’ASTRONOMIA, UNIVERSITAT DE BARCELONA.catala_poch@menta.netParaules clau: cometes periòdics, Comas Solà, 32P/Comas SolàThe comet 32PSummary: Josep Comas Solà, a Catalan astronomer, discovered the periodic comet32P in 1926, this is why it’s called 32P/Comas Solà. Since then in its successive returnsto the Sun it was observed before and after perihelion passage and its orbit calculated.We present a study of these results to explain the history and the evolution of this comet.Key words: periodic comets, Comas Solà, 32P/Comas SolàEl cometa 32P/Comas Solà, actualment anomenat 32P (P per tractar-sed’un cometa de curt període i 32 per ser el cometa número 32 del quals’ha demostrat la seva periodicitat), va ésser descobert per l’astrònom ca-talà Josep Comas Solà el 4 de novembre de 1926 en el seu pas pel pe-riheli. De magnitud 12 i amb un diàmetre de 0,5’ presentava una con-densació al centre, es trobava a la constel·lació de Cetus i tenia un lleugermoviment nord-oest. Des de llavors en les seves deu aparicions ha estatsempre vastament observat, i per aquest motiu també ha estat analitzatel seu moviment. Comas Solà va descobrir-lo en les seves observacionsdel cel mentre utilitzava un mètode fotogràfic per a detectar possiblespetits planetes o asteroides. En principi es va apuntar la possibilitat queACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICANOVA ÈPOCA / VOLUM 1 (1) / 2008, p. 351-357DOI: 10.2436/20.2006.01.39V JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:09  Página 351fos un retorn del cometa 113P/Spitaler. El càlcul de la seva òrbita i el seu retorn l’any 1935 hovaren descartar (Baldet, 1927; Cromelin, 1927).La taula 1 mostra els successius passos pel periheli. En la primera columna figura el nomactual del cometa; en la segona, tal com se l’ha anomenat anteriorment segons el vell siste-ma de nomenclatura; en la tercera i quarta, el nom del redescobridor i el període durant elqual ha estat observat, respectivament. Moviment orbital del cometa 32PLa taula 2 recull els elements orbitals del cometa 32P/Comas Solà en els successius retorns.En el càlcul de l’òrbita s’han considerat les pertorbacions dels 8 planetes i Plutó. És un co-meta de distància perihèlica q, bastant gran, quelcom variable, aproximadament d’1,8 UA;amb una excentricitat e de 0,6; període de revolució P, que oscil·la entre 8,5 i 9 anys; argu-ment del periheli ω, entre 38º i 46º, longitud del node ascendent W, entre 67º i 68º i incli-nació i, d’uns 13º, tots ells, valors referits a l’equinocci 2.000,0. Si es té present la distribució del nombre de cometes de curt període amb més d’un pasen funció de cada un dels elements orbitals, veiem que els valors del cometa 32P cauen dins de l’interval de major freqüència, a excepció de l’argument del periheli, molt diferent de 0º/360º o 180º, la qual cosa indicaria que el node no és proper al periheli i té tendènciaa separar-se’n. La distància nodal del cometa 32P/Comas Solà és aproximadament d’1,8 UA,la qual cosa ens indicaria que forma part de la família de cometes de Venus, la Terra i Mart, ésa dir, el seu moviment estarà particularment influenciat per aquests planetes, sense que això352 T. CADEFAU SURROCA; M. A. CATALÀ POCHNom actual Designació anterior Descobridor / Períoderedescobridor d’observació32P/1926V1 1927 III =1926 f Comas Solà 4 novembre 1926 al 31 maig 192732P/1935P1 1935 IV 0 1935 c Jeffers 9 agost 1935 al 16 juliol 193632P 1944 II Oterma 2 octubre 1943 al 15 juny 194432P 1952 VII = 1951 h Cunningham 7 juliol 1951 al 4 juliol 195332P/1960VL 1961 III = 1960 f Roemer-Marsden 29 juny 1960 al 4 maig 196232P 1969 VIII = 1968 g Roemer 1 juliol 1970 al 27 octubre 196832P 1978 XVII = 1977 n Mc.Crosky-Schwartz-Sao 26 abril 1979 al 11 setembre 197732P 1987 XVIII =1986 j Gehrels-Scatti 19 maig 1986 al 28 juliol 198832P Retorns anys 1996, 2005 - Nou sistema per a designar els cometes amb efecte 32P l’1 de gener de 1995Taula 1. Retorns del cometa 32P (Marsden et al., 1995)V JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:09  Página 352vulgui dir que la resta de planetes no influeixin en la seva òrbita. Així, el seu període és me-nor de 20 anys, per tant, és probable que en algun temps s’apropi a Júpiter i aquest alteri deforma important el seu moviment: el maig de 1912 es va apropar a 0,18 UA (Królikowska,1998) i l’any 2007 s’esperava que es tornés a apropar. Com a conseqüència, en el proper paspel periheli l’any 2014, la distància perihèlica augmentarà a 2,00 UA i el seu període serà de 9,57 anys.La influència de les forces no gravitatòries degudes a la sublimació és variable en els diferents cometes i causa de les irregularitats en els seus moviments. En alguns casos es poden determinar els efectes orbitals i, implícitament, les corbes visuals de llum delscometes seran les que aportaran més informació de la seva activitat. Si analitzem el valordels paràmetres no gravitatoris, A1 i A2 del cometa 32P, observarem que aquests varien en magnitud, i en el cas de A2 també en signe. B. G. Marsden i Z. Sekanina (1973) van calcular la variació de les forces no gravitatòries amb la distància heliocèntrica per a untotal de catorze cometes, nou dels quals són de curt període, i entre ells figura el cometa32P/Comas Solà, van analitzar els valors dels seus paràmetres no gravitatoris i van clas-sificar aquest cometa com a erràtic, ja que els valors dels paràmetres que obtenien no erensatisfactoris per a més de tres observacions (variaven). Aquest resultat està d’acord amb el trobat per G. Forti (1983), el qual també considerà que segurament va estar sotmès aalgun canvi físic durant el període 1943-1960, i apuntà una modificació de la direcció deEL COMETA 32P 353Cometa T q (UA) e P (any) w (º) W (º) i(º) Època32P/1926 VI 22.1980 març 1927 1,772493 0,574949 8,52 38,5085 66,6027 13,7657 21 març  192732P/1935 P1 6.5759 oct. 1935 1777142 0,574447 8,53 38,8135 66,3790 13,7246 5 oct. 193532P 11.4962 abr. 1944 1,766569 0,575761 8,50 38,8844 66,3951 13,7341 20 abr. 194432P 10.7805 set. 1952 1,766919 0,576976 8,54 39,9718 63,5840 13,4699 25 set. 195232P 4.0444 abr. 1961 1,777192 0,576102 8,58 40,0449 63,5181 13,4442 11 abr. 196132P 29.0640 oct. 1969 1,768771 0,576926 8,55 40,0907 63,2450 13,4501 26 oct. 196932P 24.2266 set. 1978 1,869869 0,565816 8,94 42,8662 63,0981 12,9603 9 set. 197832P 18,6933 ag. 1987 1,830271 0,569813 8,78 45,5450 61,0541 12,9553 2 set. 198732P * 10,4724 juny 1996 1,846364 0,567794 8,83 45,7651 60,8695 12,9173 6 juny 199632P ** 1,3335 abr. 2005 1,833019 0,569268 8,78 45,8238 60,7949 12,9273 30 gen. 2005Taula 2. Elements orbitals del cometa 32P (B. G. Marsden & G. V. Williams, 1995)* (Królikowska, 1998)** (MPC 52907) V JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:09  Página 353l’eix de rotació del nucli. N. Belyaev i K. P. Ivanovskaya (1985) estudiaren l’evolució d’alguns cometes periòdics, trenta-quatre en total, classificaren en tres grups aquests come-tes segons si mantenien els seus paràmetres no gravitatoris constants o variaven el segonen quantitat o en quantitat i signe. En aquest últim grup figurava el cometa 32P/ComasSolà, i concloïen que la influència de les forces no gravitatòries en l’evolució de les òrbi-tes dels cometes de curt període era variable i especialment important en aquells que s’apropen a Júpiter. Diversos autors han calculat els elements orbitals i els paràmetres no gravitatoris del co-meta 32P per a futurs retorns: B. G. Marsden i E. Roemer (1982), Z. Sekanina (1985),etc. La figura 1 mostra els valors del paràmetre no gravitatori A2 per al cometa 32P finsl’any 1986, en els retorns de 1996 i 2005 aquest s’avalua en –0,1125 10-8 UA/dia2 i –0,094610-8 UA/dia,2 respectivament. Z. Sekanina (1993) analitzà el paràmetre A2 i observà que va-ria en magnitud i signe, és a dir, la desacceleració que afectaria el moviment orbital del co-meta deguda a les forces no gravitatòries canviaria per una acceleració. Per altra part, aquestparàmetre varia ràpidament i presenta un caràcter sistemàtic, s’observa un màxim prop de1940, és a dir, la tendència de A2 a augmentar canvia per la tendència a disminuir, la qualcosa li suggereix que abans de 1944 alguna cosa va passar al nucli. Creu que va ser l’inicid’un episodi de sortida de gas. Królikowska (1998) tornà a calcular el valor de les compo-nents de la força no gravitatòria. Així, per la component normal, A2, trobà que la desaccele-ració del moviment que presenta abans del 1943 es converteix en una gran acceleració anò-mala després de 1960. La component radial, A1, varia menys, i la component normal, A3,que és avaluada per primer cop, és comparable a la transversal. 354 T. CADEFAU SURROCA; M. A. CATALÀ POCHFigura 1. Variacions en el paràmetre A2 (Sekanina, 1993).V JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:09  Página 354Magnitud del cometaLa magnitud màxima en els seus retorns ha estat entre 12 i 13. El cometa presenta una excepcional brillantor deguda a la condensació del seu nucli, confirmada per la petita diferència entre la seva magnitud total i la seva magnitud nuclear, que durant l’aparició de 1961 va ser presa per diferents observadors (Bortle, 1969; Roemer, 1966; Scotti, 1995).D. D. Meisel i C. S. Morris (1982) van calcular els paràmetres visuals fotomètrics dels co-metes que van passar entre 1974 i 1981, i avaluaren una magnitud absoluta de 8,5 per alcometa 32P/Comas Solà en el seu pas de 1978, i tenen en compte l’arc de l’òrbita al voltantdel periheli (q = 1,8 UA) comprès entre 1,98 UA i 1,99 UA, i creien que el cometa no s’hadebilitat des del seu descobriment.Z. Sekanina (1985) mostrà les corbes de llum del cometa esquematitzades en els succes-sius passos des de 1927 a 1978. En el seu treball, ens proporcionà informació sobre: obser-vadors, instruments utilitzats i correccions aplicades. Va incidir en què s’alternen les apari-cions del cometa amb observació favorable en el preperiheli i postperiheli, conseqüènciadirecta del fet que el període orbital del cometa és de gairebé 8,5 anys. Inspeccionà les va-riacions de la corba de llum durant vàries observacions i trobà una gran similitud entre lesobtingudes durant el període de 1927 a 1944, que contraresten amb la corba de llum de 1961, la qual presenta un màxim uns 110 dies abans del periheli, que clarament no hi ésen les primeres. Confrontà aquests resultats amb el valor del paràmetre A2, positiu en lesprimeres aparicions i posteriorment negatiu, la qual cosa permet pensar en una correlacióentre les dades fotomètriques i orbitals del cometa amb el seu comportament físic.Característiques físiquesEl cometa és excepcionalment brillant i la seva condensació està descrita com aguda o essen-cialment estel·lar, característica que indicaria un cometa ric en pols. La cua en general es des-criu com àmplia i de gran estructura i la cabellera, essencialment esfèrica. Z. Sekanina (1985)mostrà l’orientació de la cua del cometa en les successives aparicions 1927-1978 i estudià lescaracterístiques del nucli del cometa 32P/Comas Solà en base a un model de precessió del nu-cli. Determinà dues possibles solucions, segons les quals el nucli del cometa serà un esferoidede massa 2 3 1015 o 2,7 3 1015 g i amb l’eix de rotació sotmès a un moviment de precessió rà-pid. Creia que poc després del pas pel periheli el 1952, el cometa va ésser alterat per una per-torbació en l’obliqüitat i, com a conseqüència, l’eix de rotació va canviar la seva direcció, i apartir d’aquest moment va variar la seva precessió essent molt diferent en l’aparició de 1961.L’obliqüitat del pla equatorial del cometa relativa al pla de l’òrbita també canviaria ràpidament. Z. Sekanina (1993) tornà a estudiar el cometa 32P com a element del grup de quaranta-tres cometes de curt període amb cinc o més passos pel periheli. Estudià el paràmetre nogravitatori A2 i el representà en funció del nombre d’any del pas (vegeu figura 1). Creia queles pertorbacions són el producte del moment transferit al cometa com a conseqüència dela sublimació de l’aigua gelada d’una petita sortida sobre el nucli en rotació, i estudià la va-EL COMETA 32P 355V JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:09  Página 355riació dels elements orbitals suposant un model modificat, model base. Explicà el compor-tament del cometa 32P/Comas Solà. Per fer-ho, encara que tenia en compte els retorns delcometa entre 1935 i 1987, centrà el seu estudi en les aparicions de 1944 a 1978; d’aquestamanera l’efecte total podia explicar-se per una sortida de gas d’una àrea activa que cobririaaproximadament 4 km2. La precessió necessària en aquest cas és menor que la implicada perl’altre model de nucli (Sekanina, 1985). Ara bé, el conjunt de les variacions en A2 està limi-tat a l’interval de temps especificat, la qual cosa podria suposar un principi d’episodi d’ex-pulsió de gas, que tindria lloc després del pas pel periheli de 1927 o abans del pas pel pe-riheli de 1935. Per Królikowska (1998), aquests resultats indicarien que les regions actives,si existeixen, són de curta durada en comparació amb el temps total observat. Królikowska (1998) basà el seu estudi en 582 observacions entre el 4 de novembre de 1926 i el 10 de març de 1996. Calculà la força no gravitatòria que actua sobre el nucli co-metari en rotació amb una superfície en sublimació, va aconseguir lligar tots els valors delsparàmetres no gravitatoris suposant que l’activitat cometària és asimètrica durant el pas delcometa pel periheli i aquesta concorda amb les asimetries de les corbes de llum observades(Sekanina, 1993). Així, si la relació entre les dues variables, massa i període, cau dins de lazona dels cometes de grandària i període coneguts, per un model de nucli en forma d’esferoi-de allargat, el període seria de 14 ± 4 h i si fos un esferoide aplanat seria de 2,4 ± 0,4 h. El radipolar en el primer cas seria de 2,2 km i d’1,3 km en el segon. Królikowska et al. (2001) vantornar a estudiar el cometa 32P, conjuntament amb cinc cometes erràtics més, considerant elmodel de precessió forçada del nucli no esfèric en rotació de Sekanina, però que l’activitat delcometa, o expulsió de gas del nucli, varia respecte al pas del periheli, de la mateixa maneraque també pot variar el paràmetre que dóna la màxima activitat respecte al migdia del come-ta, i que l’activitat del cometa canvia durant l’interval de temps considerat. Els resultats per alcometa 32P/Comas Solà estan d’acord amb altres autors anteriors i confirmen que abans del’aparició de 1944 alguna cosa va passar al nucli. Amb aquest estudi, i tenint en compte lesobservacions astronomètriques del pas de 1996 del cometa, creia que el model d’un esferoi-de allargat pel nucli del cometa és el que millor explica les observacions, essent la raó del radiequatorial respecte al polar 0,78. Lowry et al. (1999), pel pas de 1996 del cometa 32P, calcu-len per a una distància de 3,1 UA el límit superior del radi nuclear en 3,2 ± 0,4 km, la qualcosa permet a Królikowska estimar el període de rotació màxim del cometa en 7,3 h.ConclusionsJa en treballs anteriors (Cadefau & Català, 1996) hem constatat que el cometa 32P ha estatàmpliament observat i estudiat el seu moviment, inicialment perquè es va pensar que podiaser un retorn del cometa p/115. En cada retorn ha estat identificat i observat abans i desprésdel pas pel periheli, i s’ha pogut calcular la seva òrbita. Pel seu comportament va ser classi-ficat com a cometa erràtic. Aquests fets han contribuït a ampliar el coneixement general so-bre els cometes i les seves peculiaritats l’han fet interessant d’estudiar.356 T. CADEFAU SURROCA; M. A. CATALÀ POCHV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:09  Página 356EL COMETA 32P 357BALDET, F. (1927), «Revue des Traveaux astronomi-ques», L’Astronomie (agost), 389.BELYAEEV, N. A.; IVANOVSKA, K. P. (1985), «Influen-ce on non-gravitational forces on orbital evolution ofthe short-period comets». A: CARUSI, A.; VALSEC-CHI, G. B. (ed.), Dynamics of comets: Their origin andevolution, Springer, 371-380.BORTLE, J. E. et al. (1969), «Recent Comet observa-tions», Sky Tesc., 38, 426.CADEFAU, T.; CATALÀ, M. A. (1996), «El cometa 32PComas Solà», Astronomia, Astrofotografia y As-tronàutica, 81, 14-21.CROMELIN, A. C. D. (1927), IAU Circ., 131.FORTI, G. (1983), «Determination of non-gravitationalforces on the orbital evolution of the short comets»,Astron. Astrophys., 126, 307.KRÓLIKOWSKA, M. et al. (1998), «Model of the non-gravitational motion for Comet 32P/Comas Solà»,Astron. Astrophys., 335, 757-764.— (2001), «Forced precession models for six erraticcomets», Astron. Astrophys., 368, 676-688.MARSDEN B. G.; ROEMER E. (1982), «Basic infor-mation and references». A: WILKENING, L. L., Co-mets, Tucson, University of Arizona Press, 707.MARSDEN, B. G.; SEKANINA, Z. (1973), «Cometsand Nongravitational Forces V», Astron. J., 78, 211.MARSDEN, B. G.; WILLIAMS, G. V. (1995), Catalo-gue of Cometary Orbits 10th ed., Cambridge Massa-chusetts, IAU C. B. for Astronomical Telegrams.MEISEL, D. D.; MORRIS, C. S. (1982), «Comet Pho-tometry». A: WILKENING, L. L., Comets, Tucson,University of Arizona, 413-432.ROEMER, E. et al. (1966), «Observations of comets,Minor Planets, and Jupiter VIII», Astron. J., 71, 591-590.SCOTTI, J. V. (1995), IAU Circ., 6199.SEKANINA, Z. (1985), «Nucleus precession of pe-riodic comet Comas Sola», Astron. J., 90, 1370-1381. — (1993), «Efects of discrete-source outgassing onmotions of periodic comets and discontinuos orbitalanomalies», Astron. J., 105, 702-735.BibliografiaV JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:09  Página 357

Catalan

El Cometa 32P

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL COMETA 32P
TRINIDAD CADEFAU SURROCA;1
MARIA ASSUMPCIÓ CATALÀ POCH2
1 INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI PERE BORRELL, 
PUIGCERDÀ.
b7005741@centres.xtec.es
2DEPARTAMENT D’ASTRONOMIA, UNIVERSITAT DE BARCELONA.
catala_poch@menta.net
Paraules clau: cometes periòdics, Comas Solà, 32P/Comas Solà
The comet 32P
Summary: Josep Comas Solà, a Catalan astronomer, discovered the periodic comet
32P in 1926, this is why it’s called 32P/Comas Solà. Since then in its successive returns
to the Sun it was observed before and after perihelion passage and its orbit calculated.
We present a study of these results to explain the history and the evolution of this comet.
Key words: periodic comets, Comas Solà, 32P/Comas Solà
El cometa 32P/Comas Solà, actualment anomenat 32P (P per tractar-se
d’un cometa de curt període i 32 per ser el cometa número 32 del qual
s’ha demostrat la seva periodicitat), va ésser descobert per l’astrònom ca-
talà Josep Comas Solà el 4 de novembre de 1926 en el seu pas pel pe-
riheli. De magnitud 12 i amb un diàmetre de 0,5’ presentava una con-
densació al centre, es trobava a la constel·lació de Cetus i tenia un lleuger
moviment nord-oest. Des de llavors en les seves deu aparicions ha estat
sempre vastament observat, i per aquest motiu també ha estat analitzat
el seu moviment. Comas Solà va descobrir-lo en les seves observacions
del cel mentre utilitzava un mètode fotogràfic per a detectar possibles
petits planetes o asteroides. En principi es va apuntar la possibilitat que
ACTES D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I DE LA TÈCNICA
NOVA ÈPOCA / VOLUM 1 (1) / 2008, p. 351-357
DOI: 10.2436/20.2006.01.39
V JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:09  Página 351
fos un retorn del cometa 113P/Spitaler. El càlcul de la seva òrbita i el seu retorn l’any 1935 ho
varen descartar (Baldet, 1927; Cromelin, 1927).
La taula 1 mostra els successius passos pel periheli. En la primera columna figura el nom
actual del cometa; en la segona, tal com se l’ha anomenat anteriorment segons el vell siste-
ma de nomenclatura; en la tercera i quarta, el nom del redescobridor i el període durant el
qual ha estat observat, respectivament. 
Moviment orbital del cometa 32P
La taula 2 recull els elements orbitals del cometa 32P/Comas Solà en els successius retorns.
En el càlcul de l’òrbita s’han considerat les pertorbacions dels 8 planetes i Plutó. És un co-
meta de distància perihèlica q, bastant gran, quelcom variable, aproximadament d’1,8 UA;
amb una excentricitat e de 0,6; període de revolució P, que oscil·la entre 8,5 i 9 anys; argu-
ment del periheli ω, entre 38º i 46º, longitud del node ascendent W, entre 67º i 68º i incli-
nació i, d’uns 13º, tots ells, valors referits a l’equinocci 2.000,0. 
Si es té present la distribució del nombre de cometes de curt període amb més d’un pas
en funció de cada un dels elements orbitals, veiem que els valors del cometa 32P cauen 
dins de l’interval de major freqüència, a excepció de l’argument del periheli, molt diferent 
de 0º/360º o 180º, la qual cosa indicaria que el node no és proper al periheli i té tendència
a separar-se’n. La distància nodal del cometa 32P/Comas Solà és aproximadament d’1,8 UA,
la qual cosa ens indicaria que forma part de la família de cometes de Venus, la Terra i Mart, és
a dir, el seu moviment estarà particularment influenciat per aquests planetes, sense que això
352 T. CADEFAU SURROCA; M. A. CATALÀ POCH
Nom actual Designació anterior Descobridor / Període
redescobridor d’observació
32P/1926V1 1927 III =1926 f Comas Solà 4 novembre 1926 al 31 maig 1927
32P/1935P1 1935 IV 0 1935 c Jeffers 9 agost 1935 al 16 juliol 1936
32P 1944 II Oterma 2 octubre 1943 al 15 juny 1944
32P 1952 VII = 1951 h Cunningham 7 juliol 1951 al 4 juliol 1953
32P/1960VL 1961 III = 1960 f Roemer-Marsden 29 juny 1960 al 4 maig 1962
32P 1969 VIII = 1968 g Roemer 1 juliol 1970 al 27 octubre 1968
32P 1978 XVII = 1977 n Mc.Crosky-Schwartz-Sao 26 abril 1979 al 11 setembre 1977
32P 1987 XVIII =1986 j Gehrels-Scatti 19 maig 1986 al 28 juliol 1988
32P Retorns anys 1996, 2005 - Nou sistema per a designar els cometes amb efecte 
32P l’1 de gener de 1995
Taula 1. Retorns del cometa 32P (Marsden et al., 1995)
V JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:09  Página 352
vulgui dir que la resta de planetes no influeixin en la seva òrbita. Així, el seu període és me-
nor de 20 anys, per tant, és probable que en algun temps s’apropi a Júpiter i aquest alteri de
forma important el seu moviment: el maig de 1912 es va apropar a 0,18 UA (Królikowska,
1998) i l’any 2007 s’esperava que es tornés a apropar. Com a conseqüència, en el proper pas
pel periheli l’any 2014, la distància perihèlica augmentarà a 2,00 UA i el seu període serà 
de 9,57 anys.
La influència de les forces no gravitatòries degudes a la sublimació és variable en els 
diferents cometes i causa de les irregularitats en els seus moviments. En alguns casos 
es poden determinar els efectes orbitals i, implícitament, les corbes visuals de llum dels
cometes seran les que aportaran més informació de la seva activitat. Si analitzem el valor
dels paràmetres no gravitatoris, A1 i A2 del cometa 32P, observarem que aquests varien 
en magnitud, i en el cas de A2 també en signe. B. G. Marsden i Z. Sekanina (1973) van 
calcular la variació de les forces no gravitatòries amb la distància heliocèntrica per a un
total de catorze cometes, nou dels quals són de curt període, i entre ells figura el cometa
32P/Comas Solà, van analitzar els valors dels seus paràmetres no gravitatoris i van clas-
sificar aquest cometa com a erràtic, ja que els valors dels paràmetres que obtenien no eren
satisfactoris per a més de tres observacions (variaven). Aquest resultat està d’acord amb 
el trobat per G. Forti (1983), el qual també considerà que segurament va estar sotmès a
algun canvi físic durant el període 1943-1960, i apuntà una modificació de la direcció de
EL COMETA 32P 353
Cometa T q (UA) e P (any) w (º) W (º) i(º) Època
32P/1926 VI 22.1980 març 1927 1,772493 0,574949 8,52 38,5085 66,6027 13,7657 21 març  1927
32P/1935 P1 6.5759 oct. 1935 1777142 0,574447 8,53 38,8135 66,3790 13,7246 5 oct. 1935
32P 11.4962 abr. 1944 1,766569 0,575761 8,50 38,8844 66,3951 13,7341 20 abr. 1944
32P 10.7805 set. 1952 1,766919 0,576976 8,54 39,9718 63,5840 13,4699 25 set. 1952
32P 4.0444 abr. 1961 1,777192 0,576102 8,58 40,0449 63,5181 13,4442 11 abr. 1961
32P 29.0640 oct. 1969 1,768771 0,576926 8,55 40,0907 63,2450 13,4501 26 oct. 1969
32P 24.2266 set. 1978 1,869869 0,565816 8,94 42,8662 63,0981 12,9603 9 set. 1978
32P 18,6933 ag. 1987 1,830271 0,569813 8,78 45,5450 61,0541 12,9553 2 set. 1987
32P * 10,4724 juny 1996 1,846364 0,567794 8,83 45,7651 60,8695 12,9173 6 juny 1996
32P ** 1,3335 abr. 2005 1,833019 0,569268 8,78 45,8238 60,7949 12,9273 30 gen. 2005
Taula 2. Elements orbitals del cometa 32P (B. G. Marsden & G. V. Williams, 1995)
* (Królikowska, 1998)
** (MPC 52907) 
V JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:09  Página 353
l’eix de rotació del nucli. N. Belyaev i K. P. Ivanovskaya (1985) estudiaren l’evolució 
d’alguns cometes periòdics, trenta-quatre en total, classificaren en tres grups aquests come-
tes segons si mantenien els seus paràmetres no gravitatoris constants o variaven el segon
en quantitat o en quantitat i signe. En aquest últim grup figurava el cometa 32P/Comas
Solà, i concloïen que la influència de les forces no gravitatòries en l’evolució de les òrbi-
tes dels cometes de curt període era variable i especialment important en aquells que 
s’apropen a Júpiter. 
Diversos autors han calculat els elements orbitals i els paràmetres no gravitatoris del co-
meta 32P per a futurs retorns: B. G. Marsden i E. Roemer (1982), Z. Sekanina (1985),
etc. La figura 1 mostra els valors del paràmetre no gravitatori A2 per al cometa 32P fins
l’any 1986, en els retorns de 1996 i 2005 aquest s’avalua en –0,1125 10-8 UA/dia2 i –0,0946
10-8 UA/dia,2 respectivament. Z. Sekanina (1993) analitzà el paràmetre A2 i observà que va-
ria en magnitud i signe, és a dir, la desacceleració que afectaria el moviment orbital del co-
meta deguda a les forces no gravitatòries canviaria per una acceleració. Per altra part, aquest
paràmetre varia ràpidament i presenta un caràcter sistemàtic, s’observa un màxim prop de
1940, és a dir, la tendència de A2 a augmentar canvia per la tendència a disminuir, la qual
cosa li suggereix que abans de 1944 alguna cosa va passar al nucli. Creu que va ser l’inici
d’un episodi de sortida de gas. Królikowska (1998) tornà a calcular el valor de les compo-
nents de la força no gravitatòria. Així, per la component normal, A2, trobà que la desaccele-
ració del moviment que presenta abans del 1943 es converteix en una gran acceleració anò-
mala després de 1960. La component radial, A1, varia menys, i la component normal, A3,
que és avaluada per primer cop, és comparable a la transversal. 
354 T. CADEFAU SURROCA; M. A. CATALÀ POCH
Figura 1. Variacions en el paràmetre A2 (Sekanina, 1993).
V JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:09  Página 354
Magnitud del cometa
La magnitud màxima en els seus retorns ha estat entre 12 i 13. El cometa presenta una 
excepcional brillantor deguda a la condensació del seu nucli, confirmada per la petita 
diferència entre la seva magnitud total i la seva magnitud nuclear, que durant l’aparició 
de 1961 va ser presa per diferents observadors (Bortle, 1969; Roemer, 1966; Scotti, 1995).
D. D. Meisel i C. S. Morris (1982) van calcular els paràmetres visuals fotomètrics dels co-
metes que van passar entre 1974 i 1981, i avaluaren una magnitud absoluta de 8,5 per al
cometa 32P/Comas Solà en el seu pas de 1978, i tenen en compte l’arc de l’òrbita al voltant
del periheli (q = 1,8 UA) comprès entre 1,98 UA i 1,99 UA, i creien que el cometa no s’ha
debilitat des del seu descobriment.
Z. Sekanina (1985) mostrà les corbes de llum del cometa esquematitzades en els succes-
sius passos des de 1927 a 1978. En el seu treball, ens proporcionà informació sobre: obser-
vadors, instruments utilitzats i correccions aplicades. Va incidir en què s’alternen les apari-
cions del cometa amb observació favorable en el preperiheli i postperiheli, conseqüència
directa del fet que el període orbital del cometa és de gairebé 8,5 anys. Inspeccionà les va-
riacions de la corba de llum durant vàries observacions i trobà una gran similitud entre les
obtingudes durant el període de 1927 a 1944, que contraresten amb la corba de llum 
de 1961, la qual presenta un màxim uns 110 dies abans del periheli, que clarament no hi és
en les primeres. Confrontà aquests resultats amb el valor del paràmetre A2, positiu en les
primeres aparicions i posteriorment negatiu, la qual cosa permet pensar en una correlació
entre les dades fotomètriques i orbitals del cometa amb el seu comportament físic.
Característiques físiques
El cometa és excepcionalment brillant i la seva condensació està descrita com aguda o essen-
cialment estel·lar, característica que indicaria un cometa ric en pols. La cua en general es des-
criu com àmplia i de gran estructura i la cabellera, essencialment esfèrica. Z. Sekanina (1985)
mostrà l’orientació de la cua del cometa en les successives aparicions 1927-1978 i estudià les
característiques del nucli del cometa 32P/Comas Solà en base a un model de precessió del nu-
cli. Determinà dues possibles solucions, segons les quals el nucli del cometa serà un esferoide
de massa 2 3 1015 o 2,7 3 1015 g i amb l’eix de rotació sotmès a un moviment de precessió rà-
pid. Creia que poc després del pas pel periheli el 1952, el cometa va ésser alterat per una per-
torbació en l’obliqüitat i, com a conseqüència, l’eix de rotació va canviar la seva direcció, i a
partir d’aquest moment va variar la seva precessió essent molt diferent en l’aparició de 1961.
L’obliqüitat del pla equatorial del cometa relativa al pla de l’òrbita també canviaria ràpidament. 
Z. Sekanina (1993) tornà a estudiar el cometa 32P com a element del grup de quaranta-
tres cometes de curt període amb cinc o més passos pel periheli. Estudià el paràmetre no
gravitatori A2 i el representà en funció del nombre d’any del pas (vegeu figura 1). Creia que
les pertorbacions són el producte del moment transferit al cometa com a conseqüència de
la sublimació de l’aigua gelada d’una petita sortida sobre el nucli en rotació, i estudià la va-
EL COMETA 32P 355
V JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:09  Página 355
riació dels elements orbitals suposant un model modificat, model base. Explicà el compor-
tament del cometa 32P/Comas Solà. Per fer-ho, encara que tenia en compte els retorns del
cometa entre 1935 i 1987, centrà el seu estudi en les aparicions de 1944 a 1978; d’aquesta
manera l’efecte total podia explicar-se per una sortida de gas d’una àrea activa que cobriria
aproximadament 4 km2. La precessió necessària en aquest cas és menor que la implicada per
l’altre model de nucli (Sekanina, 1985). Ara bé, el conjunt de les variacions en A2 està limi-
tat a l’interval de temps especificat, la qual cosa podria suposar un principi d’episodi d’ex-
pulsió de gas, que tindria lloc després del pas pel periheli de 1927 o abans del pas pel pe-
riheli de 1935. Per Królikowska (1998), aquests resultats indicarien que les regions actives,
si existeixen, són de curta durada en comparació amb el temps total observat. 
Królikowska (1998) basà el seu estudi en 582 observacions entre el 4 de novembre 
de 1926 i el 10 de març de 1996. Calculà la força no gravitatòria que actua sobre el nucli co-
metari en rotació amb una superfície en sublimació, va aconseguir lligar tots els valors dels
paràmetres no gravitatoris suposant que l’activitat cometària és asimètrica durant el pas del
cometa pel periheli i aquesta concorda amb les asimetries de les corbes de llum observades
(Sekanina, 1993). Així, si la relació entre les dues variables, massa i període, cau dins de la
zona dels cometes de grandària i període coneguts, per un model de nucli en forma d’esferoi-
de allargat, el període seria de 14 ± 4 h i si fos un esferoide aplanat seria de 2,4 ± 0,4 h. El radi
polar en el primer cas seria de 2,2 km i d’1,3 km en el segon. Królikowska et al. (2001) van
tornar a estudiar el cometa 32P, conjuntament amb cinc cometes erràtics més, considerant el
model de precessió forçada del nucli no esfèric en rotació de Sekanina, però que l’activitat del
cometa, o expulsió de gas del nucli, varia respecte al pas del periheli, de la mateixa manera
que també pot variar el paràmetre que dóna la màxima activitat respecte al migdia del come-
ta, i que l’activitat del cometa canvia durant l’interval de temps considerat. Els resultats per al
cometa 32P/Comas Solà estan d’acord amb altres autors anteriors i confirmen que abans de
l’aparició de 1944 alguna cosa va passar al nucli. Amb aquest estudi, i tenint en compte les
observacions astronomètriques del pas de 1996 del cometa, creia que el model d’un esferoi-
de allargat pel nucli del cometa és el que millor explica les observacions, essent la raó del radi
equatorial respecte al polar 0,78. Lowry et al. (1999), pel pas de 1996 del cometa 32P, calcu-
len per a una distància de 3,1 UA el límit superior del radi nuclear en 3,2 ± 0,4 km, la qual
cosa permet a Królikowska estimar el període de rotació màxim del cometa en 7,3 h.
Conclusions
Ja en treballs anteriors (Cadefau & Català, 1996) hem constatat que el cometa 32P ha estat
àmpliament observat i estudiat el seu moviment, inicialment perquè es va pensar que podia
ser un retorn del cometa p/115. En cada retorn ha estat identificat i observat abans i després
del pas pel periheli, i s’ha pogut calcular la seva òrbita. Pel seu comportament va ser classi-
ficat com a cometa erràtic. Aquests fets han contribuït a ampliar el coneixement general so-
bre els cometes i les seves peculiaritats l’han fet interessant d’estudiar.
356 T. CADEFAU SURROCA; M. A. CATALÀ POCH
V JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:09  Página 356
EL COMETA 32P 357
BALDET, F. (1927), «Revue des Traveaux astronomi-
ques», L’Astronomie (agost), 389.
BELYAEEV, N. A.; IVANOVSKA, K. P. (1985), «Influen-
ce on non-gravitational forces on orbital evolution of
the short-period comets». A: CARUSI, A.; VALSEC-
CHI, G. B. (ed.), Dynamics of comets: Their origin and
evolution, Springer, 371-380.
BORTLE, J. E. et al. (1969), «Recent Comet observa-
tions», Sky Tesc., 38, 426.
CADEFAU, T.; CATALÀ, M. A. (1996), «El cometa 32P
Comas Solà», Astronomia, Astrofotografia y As-
tronàutica, 81, 14-21.
CROMELIN, A. C. D. (1927), IAU Circ., 131.
FORTI, G. (1983), «Determination of non-gravitational
forces on the orbital evolution of the short comets»,
Astron. Astrophys., 126, 307.
KRÓLIKOWSKA, M. et al. (1998), «Model of the non-
gravitational motion for Comet 32P/Comas Solà»,
Astron. Astrophys., 335, 757-764.
— (2001), «Forced precession models for six erratic
comets», Astron. Astrophys., 368, 676-688.
MARSDEN B. G.; ROEMER E. (1982), «Basic infor-
mation and references». A: WILKENING, L. L., Co-
mets, Tucson, University of Arizona Press, 707.
MARSDEN, B. G.; SEKANINA, Z. (1973), «Comets
and Nongravitational Forces V», Astron. J., 78, 211.
MARSDEN, B. G.; WILLIAMS, G. V. (1995), Catalo-
gue of Cometary Orbits 10th ed., Cambridge Massa-
chusetts, IAU C. B. for Astronomical Telegrams.
MEISEL, D. D.; MORRIS, C. S. (1982), «Comet Pho-
tometry». A: WILKENING, L. L., Comets, Tucson,
University of Arizona, 413-432.
ROEMER, E. et al. (1966), «Observations of comets,
Minor Planets, and Jupiter VIII», Astron. J., 71, 591-
590.
SCOTTI, J. V. (1995), IAU Circ., 6199.
SEKANINA, Z. (1985), «Nucleus precession of pe-
riodic comet Comas Sola», Astron. J., 90, 1370-
1381. 
— (1993), «Efects of discrete-source outgassing on
motions of periodic comets and discontinuos orbital
anomalies», Astron. J., 105, 702-735.
Bibliografia
V JORNADA INTER.qxd  27/10/08  19:09  Página 357


http://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI

El Cometa 32P

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revistes Catalanes amb Accés Obert