Calvet i Puig, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL CREIXEMENT INDUSTRIAL DE SABADELL DURANT 
1940-1960 
Jordi Cslvet i Puig 
La indústria llanera de Sabadeil, la més important a la localitat quant a nombre de 
treballadors empleats, sorti de la Guerra Civil (1936-1939) gairebé intacta, malgrat 
una dotzena de fabriques, la majoria situades al costat del riu Ripoll que a última 
hora foren cremades per la columna Líster en retirada. 1 malgrat les dificultats fruit 
de la Guerra -la desorganització industrial, la paralització del comer$, la quasi ine- 
xistencia de transports, la manca de subministrament de matesies i productes auxi- 
l iar~,  es posa a treballar febrilment amb l'afavoriment de diversos factors, com ara 
la forta demanda continguda durant anys al cantó insusgent, el bon estat de les in- 
dústries, la bona administracid de la majoria d'empreses durant la Guerra i I'apari- 
ció de llanes amagades. 
QUADRE No 1 
sector llana 
sector cotó 
metal1 
construcció 
fusta 
paper, premsa i arts grafiques 
transports 
hosteleria 
indústria i comerc 
productes alimentaris 
TOTAL 
Empreses Trebsllndors Empreses Trebnllndors 
E/ Governador Civil de Eamlono, A. Correo Vig/iron /de/ d e m b r e  1910 o /'qmrlP«). i u lo scvo a- 
querro I'olcoldc de Sabadell J.M. Marcei. Josep Morla Morcer enr ha drixar un /libre molr v a l ~ &  per al 
coneiremenr de lo sevopersonolirol, la seva ocruacid 1 la ciuror de Sabodell: «MI ciudad y yo. Vdate isloa 
en unm ilcaldii, 1940-1Wn. Pcrd la histdria total de Sabadell durant aqucrt perlode ts  encara per fer. 
L'estudi de J.M. Marcet Coll amb les seves mEltiplcs facetcr dc procurador de les Corts Espanyoles, Pre- 
sidcnl del Grcmi de Fabricanti. Presiden1 de I'Aeroclub. mcmbre dntacat de la Falanec Incal. Dinutat 
u - ~ .  
Provincial. etc. aportaria rnolta llum al coneixcmcnl histdric d'aqucrts anys. 
SO 
(1) Inclou Uana i cotó. L'any 1957 les empreses de cotó eren 24 i ocupaven 983 tre- 
balladors. 
FONT: Memoria Comercial i Industrial de la Cambra de Comerc de Sabadell 
(M.C.I.) 
Observem en el quadre no 1 la preponderancia del sector llaner a Sabadell durant 
aquests anys, El creixernent industrial de Sabadell durant els anys 40 i 50 es caracte- 
ritza pel fet d'ésser aotocentnit en un sector, amb rígids eontrols estatals, basat en 
un forta acnmuinció de capital i amb nombrosos estrangulainents. 
Autonntrnt en el sector Ilaner, indústria de wnsum exposada intensament a les cri- 
sis periodiques que repercuteixen immediatament en I'atur del sector o d'una part 
d'ell. Les grans empreses llaneres de la postguerra sorgiran i viuran la seva +oca 
daurada durant aquests anys. El sector metal.lúrgic creixera arrecerat a la indústria 
Uanera i malgrat l'afianment que ar i  experimenta (quadre no 2), no prendra vola- 
da fms als anys 60. 
QUADRE N' 2 
indústries metnl.lúrgiqws: 
1944 1958 
Tallers de wnstrucci6 62 130 
Tallers de caldereria 9 3 
Ferrers i manyans 30 39 
Bronzistes 5 1 
«Tornilleria» 3 3 
Foneries 8 18 
FONT: M.C.I. 
Amb rlgids eontrols estatals. fruit de l'autarquia, imposada per la forw de les cir- 
cumst&ncies -2' Guerra Mundial i posterior a'nlament internacional-. La política 
econdmica del «Nuevo Estadon (aixi s'anomena el nou regim) s'adrepra a frenar el 
creixement de les regions més avanpdes -País Basc i Catalnnya- i impulsar el de les 
mCs endarretides a fi de treurels el fonament de Iiurs aspiracions autonomistes (1). 
Les discriminacions xondmiques envers Catalunya esdevindran normals i els res- 
sentiments envers un Estat ineficac i centralitzat (2) només seran pal.liats pei fort 
proteccionisme que donava I'oportunitat a molt industrials de fer «diner Ilargn. 
El Nuevo Estado crea una forta burocracia per a regular el funcionament de l'eco- 
nomia en general -la «Fisciüa de Tasas»- o del sector en concret e l  aSiudicnto Nn- 
eional Textil»-. 
Els wntrols estatals sobre 1'ecÓnomia eren sovint allunyats de la realitat (a la in- 
dústsia ilanera intentasen mantenir de bon comenment els mateixos preus de ven- 
da dels teixits que els de l'any 1936) i ocasionaren I'estraperlo i el mercat negre. t a  
«Ley de Beneficios Especiales» (3939-43) originara la doble comptabilitat ernpresa- 
rial que encara continua en bona part actualment. Els «cupos», les Ilic.5ncies d'im- 
portació i el trdfic de divises obtingudes amb les escadusseres exportacions a 
I'estranger, donaren I'oportunitat a alguns industrials d'mriquir-se fAcilment. 
Aquests anys de postguerra crearen tambk una nova forma de funcionarnent del 
mercat. La fona demanda existent va permctre als empresaris prendre la funcions 
de comerciants, per evitar el marge de beneficis que aquests s'enduien i per evitar 
aixi el regim d'intervenció. Cap el 1960, segons les «Bases p a n  el Plan Cenernl de 
Ordenación y Desarrollo de la industria textil-lnnen espa~iolan (1962), la distribució 
de la producció es realitzava: 
- per comerciants majoristes o magatzems: 15 per cgnt. 
- per sastreria a mida i venda al detall: 20 per cent. 
- per confecció: 25 p n  cent. 
- per economats: 5 per cent. 
- dels fabncants directe al consumidor: 35 pcr cent. 
Una altra de les caracteristiques del funcionament de la indústria en aquests anys se- 
ran els estranguirments. Estrangulaments que frenaven el seu creixement i augmen- 
taven els costos de producció. ~ a l g r a t  l'increment de la llana condicionada aSaba- 
del1 (Quadre no  3). els anys d'escassetat d'aquesta primera materia sovintejaren i la 
seva demanda se satisfeia granment a través del mercat negre. 
l 
La Hbnca Casanovas Argcl~gueI desprh de les inundacions de 1962. Ws d i t s  conccditr pl O o v m  
pmctran  modernitmr I'uiillaige i racionaliim el m i a r  t¿riil a la nosin ciuiai. El icma. rcpuncix. cm- 
p r 6 .  una drla I profunda inuestigaci6 hisrdrica. 
QUADRE N O  3 
U i n i  condidoarda i Siimdeil (total anual en Kgs.) 
Les restriccions eltctnques, agreujades a Catalunya, que mmenwen el 1943 i dura- 
ren fins al 1951, obligaren a moltes empreses a instal.lar motors auxiliars. Pero tam- 
poc la gasolina i el carbó se salvaren de les reslr¡ccions. Aixd, la manca d'algunes 
matenes del tot imprescindibles per a la indústna Uanera (colorants. füferros per a 
cardes, f h l e s .  paper pergami per a la filatura d' estam... ) i una politica ewndmica 
de fort intervmcionisme, portaran a les entirats patrooals a formar un bloc (M ... u 
hora ya que nos demos e&nti que dgo ha cambildo profmdamente, que e s t i w s  
vivleado una b o c a  de m i d k i m i  oricntaei6n socimlisli aue ha eimbisdo totil- 
mente el con&to de pmpiedid u orgnnizndón ind~s(rid, &i vcmos que del mimo 
modo que hoy un inquilloo es de becho el dwfio de I i  r u a  que habita, un o b m ,  de 
hecho u el dueño del puesto que ocupa m una fhbrien y no ndvertirmn que todo el 
Un u p s t e  dc ks m w  San1 Olcgua. L'aoy 19SiJ. cl nPlm Gmed & Ordmsci6n dc SlbadeU* n- 
mnitava quc m ch suburbis de la Crcu dc Barbcri. k r r s  Camaró. Can Rull. Ca n'ChiKh. La Umoa. 
CM Pui~mer.  nu llipdl i Carretera & PolinyA. Icr nfif icxions nis ts i ts  crm ks segiienls: cara. 354; 
umicma, 70; cobertizmn. 292, bvrsqon, 94 i coves, 182. 
83 
capital que hemos empleado en una industria de hecho ya no es nuestro, porque no 
podemos diponer de él por no tener posibilidad de liquidar esta industria sin expo- 
nernos a gravkimas perdidas que entraánn una completa ruina...» deia J. Amat 
Llopart, president de I'Institut Industrial de Terrassa a 1'Assemblea General ce- 
lebrada el 13 de gener de 1949 i esdevenir un important grup de pressió que aconse- 
guira finalment I'any 1952, i despres de nombrosos canvis de política econdmica del 
regim, obtenir la fi de la intervenció: «Se decretó la libertad y fue reeibida como una 
auténtica liberación», dira la Memoria del Gremi de Fabricants de Sabadell. 
Una forta acumulació de capital aprofitant la wnjuntura extraordinaria compa- 
rable només als anys de la l a  Guerra Mundial i basant-se en els baixos salaris que 
imposava per Decret el Nuevo Estado, com odem observar al quadre no 4, corres- 
ponent a una indústria de la localitat, i en e ! quadre no 5. 
QUADRE N" 4 
Salaris setmanals teixidors/es Corominas, S.A. 
Anys cost de 1s vida Humes '70 Dones '70 
(1936= 100) ( 1 9 3 6 ~  74,751 (1936= 100) (1936= 54,56) (1936=1@@) 
QUADRE No 5 
Variacions del salad obrer expressat en ptes. de 1930 (1930= 100) 
FONT: Anuario Estadístico de Espaila. 
La jornada de treball s'incrementa com a conseqüencia del baix poder adquisitiu 
dels salaris: de 48 hores els homes i 42 les dones a l'abril de 1939, passa a 64 i mitja 
els homes i 48 les dones (fent hores extres, naturalment) a I'abril del 1940. Un aug- 
ment del 33 i 14 per cent respectivament. Les intenses jornades de trebatl i la mala 
alimentació feia dir a la Junta del Gremi de Fabricants aue «se ha sreucuoado del 
probiema que se ha planteado del crecimiento de enfermedades nervihso-veéetativas 
Y tuberculosas entre la población obrera local, a consecnencia de trabajos duplica- 
dos y escasez alimenticia» (1946) i 1'Institut Industrial de Terrassa demana el 1942 a 
la Mútua d'Assegurances d'aquella ciutat que incorpori al seu reglament una malal- 
tia nerviosa «que deja iuvPIidos a los obreros y en especial a los jóvenes» i wuya 
aparirición guarda estrecha relación coa Ins actuales circunstancins difielles de nü- 
meutneióu y que según opinión médica es la causa directa de dicha enfermedad». 
Pero ia situaci6 al camp era sovint pitjor per als jornalers i els qui treballen a compte 
d'altri, sobretot durant els desastrosos anys agrícols de 1945 i 1946, i l'emigració a 
les ciutats s'accentua (Quadre no 6) si bé no amb Ia intensitat dels anys 60, quan la 
poblaci6 creixera de 105.152 habitants el 1960 a gairebé 150.000 el 1968. 
QUADRE No 6 
Jncrement respecte I'any immediat anterior 
Població 
mYS a Snbadell per naixements per Mmigrnció 
1936 50.037 
1940 47.831 
1945 52.138 8% 2.655 
1950 59.583 %2 2.642 
1955 78.761 1.514 2.171 
1960 105.152(1) 2.085 2.190 
(1).- Recordem que I'any 1959 Sabadell s'annexiona la Creu de Barbera amb 10.675 
habitants. 
FONT: Censos Municipals. 
Quin fou el desti que es dona als beneficis de la indústria d'aquests anys? Gual 
Vilalbí, Secretari del Sindicat Nacional Textil, futur ministre i president del «Con- 
sejo de Econornia Nacional». va parlar aixi en una conferencia que dona el maig de 
1945: Por un lado la forma anormal y las circunstancins extrnálas en que se ha pro- 
ducido el mercado, ha hecho que lns grandes p.maneins que se suponen realizadas en 
Ins ventas de los textiles, s61o en una múiimn parte, en proporción ínfima, se han 
aolicsdo en sentido verdaderemente económico s sanear los activos. fortalecer Iss 
r&rvns, nmpllar capitales. robustecer y modernizar las iumoviüzaeio'nes de produc- 
ción. Ea Ins grandescompaeins anónimns esto ha podido reaüzarse en cierto modo; 
pero en lns compaíüns de tipo famillar y empresas individuales, aquellos copiosos 
beneficios han tomado otro camino. otras derivaciones. Y lo mor es aue todos sabe- 
. -  - 
mos cómo ea gran parte se han coiocado en inversiones absurdas, üntieconómicas 
desde el pwto de vista del rendimiento e iucluso han desaparecido en consumos de 
disipación no reproductivos ni socialmente útües. 
«La verdad es que cuando se vuelva a uua normalidad ecou6mica, muchas de 
nuestm empresas se encontrarán descapitalizadns, y aun en aquellas en que sus so- 
cios o eomDonentes ouedsn haber Lacrementado sus oatrimouios Y tener disponibüi- 
flldes, la verdad es Que no sobráu como hacer p a n  Üportar estos capitales Ü vigori- 
zar la empresa sin incurrir en graves riesgos de intervenciones fiscaüzadoras». 
1 és que a SabadeU l'estructura industrial és clarament famiiiar (quadre no 7). ten- 
dencia accentuada aquests anys en que molts filadors i teixidors s'independitzaven i 
creaven la seva petita empresa familiar. 
QUADRE No 7 
Nombre de telers per fabricant 
1940 1952 
no  telers Nombre empreses 70 Nombre empreses Vo 
41 a 6 0  
Més de 60 
TOTAL 185 100,- 262 100.- 
FONT: Elaboraci6 a partir de la Matricula Industrial 
Establiments industrials que funcionaven amb maquinaria antiga, la substitució de 
la qual no es va fer sin6 lentament i amb retard respecte als altres paisos europeus i, 
sobretot, durant els anys 60, quan s'esdevingué la liberalització economica establer- 
ta pel Pla d'Estabilitzaci6 el 1959. 
L'encariment dels costos de producció i la necessitat d'acudir a les entitats finance- 
res gairebé com a única via per a satisfer les necessitats de credit, faran dependre ca- 
da vegada més la indústria local de les Caixes i Bancs. A més, la politica del status 
quo bancari -limitaci6 de nous establiments financers-. la poca capacitat 
d'autofinancament empresarial, la politica de centralització crediticia i el nou paper 
politic i economic d'aquestes entitats com a absorbents del deute públic, donaran un 
poder economic extraordinari a Bancs i Caixes. 
De la primera visita de Franco a Sabadell. cl gener de 1.942. en tenim una excel.leni crOnica en el llibre 
«Franco en Sabadell*, redacta1 per Mosren Erncsi Matcu. 
La segona visita fou després de les riuades. L a  foiografia correspon a la fabrica Grau S.A. D'csquerra a dre- 
la: I'alcalde Llonch. el General Franco. Andreu Grau Molins i G. López Brava. 
Les relacions entre cl< industrial< caialans i I'aparcll csiaial del franquisme es  un icma larca dcbaiui. Aqucci 
icma i el pes de Ics cntitais pa i rona l~  de Sabaaell en el cnn!unt dc I'emprr<ariai caiali. shn aspcrtcr qur re. 
qucrcixen urgcnimrnt in\cri#gaciuns I cstudir. 
QUADRE No 8 
Dipdsits (en miiions de ptes.) 
total Caixes Coiaa d'Est. qnota de Total bancs BPnc de Quota de Prws a 
Anys Catalunya de SabadeSi mercat Olo estat espany. Sabadell mercat I'engrds 
FOlrsT: Mcmdries C.E.S. i B.S. i elaboració propia. 
D'on provenien aquests dipbsits? Cal menysprear els simplisme caixes d'estalvi = 
estalvi popular, bancs = fons empresarials. Recordem quanta ra6 tenia el comenta- 
rista de la vida banc&ria a Terrassa a la Memoria de la Cambra de  comer^ d'aquella 
ciutat quan escrivia I'any 1944 que «siguen in~~~!meatPndose la  imposiciones en las 
Cajas de Ahorro, aunque se ha observado que la aportación de la clase productora 
paede eonsidenrse insignificante, efectuándose las imposiciones más bien por per- 
sonas ya de s6lida posiei6n monetaria». Aquesta tendencia, pero, i fins a cert punt, 
es modificara quan els increments saiarials del anys 50 permetin acollir més abasta- 
ment l'estalvi popular. 
Observem en el quadre no 8 que malgrat I'augment vertiginós dels diposits de la 
Caixa d'Estalvis de Sabadell, la seva quota de mercat disminueix i és que la Caixa 
d'Estalvis de Sabadell ho ha seguit el ritme ofensiu imposat per altres Caixes. El 
Banc de Sabadell, en canvi. ha aconseguit superar la maltempsada de la banca cata- 
lana que s'arrossegava des dels anvs vints i aue arriba al seu uunt més baix als anys 
cinquintes (recordem que la b&ca local'terrassenca deiaparegué el 1956, en 
fusionar-se el Banc Comercial de Terrassa, bereu d'una ilarga tradició, amb el Banc 
Transatlhtic), i consolida la seva posició amb una potiica financera conservadora 
ped  segura. 
La imbricació -i en darrer teme la dependencia- del sector textil d'aquestes fonts fi- 
nanceres sera cada vegada més intensa, com ho mostra la mateixa wmposició dels 
membres deis organs de govern d'ambdues entitats. 
Amb aquesta situació s'arriba als anys 60, decissius per molts factors: el Pla d'Esta- 
biiització, en afavorir la liberalització, va posar a la industria textil en situació de 
wmpetitivitat amb la indústria europea; la necffsitat de modernitzar l'utillatge i de 
racionalitzar e1 sector va esdevenir urgent i les inundacions del 25 de setembre de 
1962 en seran l'avinentesa: un credit de mil milions concedit pel Govern sera la pa- 
lanca que permetrd iniciar aqueik canvis, canvis propiciats no tant per les «Bases 
para el Plan General de Ordenación y Desarrollo de fa industria textil-lanera espa- 
flola» -a~rovades el mateix 1%2- sinó més aviat wr  1'excel.Ient coniuntura dels mer- 
cats nacionals i estrangers. També altres sectorSindustrials prendr& importhcia i, 
a fínals dels seixantes, comen@ a apuntar-se la ti de i'hegemonia textil-llanera de la 
ciutat. 
87 
Moltes de les situacions i httbits que he descrit, romandran llargament i ens arriba- 
ran al present com una herencia d'uns anys «anormals» -pero sovint enyorats-en els 
quals la nostra indústria textil IlanM el seu darrer cant de cigne. 
Dcsprés de la visita feta immcdiatamcnt després dc les riuadcs. el General Franco torna a Sabadell el 18 de 
Juny de 1.%3. La fotografia mostra un aspcclc de la Placa de la Crcu de BarberA. 
(1).- Pm una breu sintesi molt clarificadora dc la politica ceondmica seguida duran1 aquets anys. pol 
consultar-se «Espaiii. 1914-1970~ de Joscp Fontana i Jordi Nadd d valum «Historia ccon6mia de 
Europa», Ed C.M. Cipolla. vol. 6Col. Aricl Historia. Barcelona, 1980. Un ntudi molt m h  complen n 
troba a nCspllilismo npW. dr la aitsrquh a la tslablliuribn. 1939-19áh de Clavera i alircs. Edil. 
Cuadernos para el Dihlogo, Madrid. 1978; i pcr a Catalunya ~L'economii n t i l i n a  aoti el f n n q i l s w  
(1939-1%3)» d'A. Ribas i Massana. Edic. 62. Barcelona. 1978. 
(».- Llegeixi's, com a exemple. l'ulnfome de Marca a Francon de I'any 1957, reprodun d liibre *Mi 
ciudad y yow, p. 189 a 193. 


El creixement industrial de Sabadell durant 1940-1960

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert