Cortellaro, Stefano

Revistes Catalanes amb Accés Obert

26 projectes | 27
C
IR
O
 F
RA
N
K 
SC
H
IA
PP
A
C
IR
O
 F
RA
N
K 
SC
H
IA
PP
A
Biblioteca Sagrada Família
Manuel Ruisánchez, arquitecte
28 projectes | 29
urbanas existentes, y manifiesta el esfuerzo en la defini·
ción de un diálogo con el entorno cuya finalidad sería la 
construcción de un lugar.
La situación —cascos urbanos compactos, pensados prin·
cipalmente para uso residencial (ensanches, tejidos urba·
nos consolidados, caracterizados por manzanas de edifi·
cios alineados con el vial y entre medianeras), o entornos 
caracterizados por la dispersión, que no responden a for·
mas reconocibles, típicos de las zonas de crecimiento, en 
los que predominan los vacíos y los ejes de circulación 
viaria— es pues una variable importante en el proyecto 
de un edificio público.
En el primer caso, podemos hablar de operación de “in·
serción urbana” en un tejido, como hemos visto, de voca·
ción más residencial, en el que hay una fachada principal 
(integrada en un frente urbano caracterizado por venta·
nas uniformemente distribuidas en horizontal y jerarqui·
zadas en vertical), una fachada posterior, unas fachadas 
ciegas (medianeras), un espacio colectivo libre posterior 
(si lo hay) y un espacio urbano de acceso.
urbanes existents, i manifesta l’esforç en la 
definició d’un diàleg amb l’entorn amb la 
finalitat de construir-hi un lloc.
La situació —nuclis urbans compactes, pen-
sats sobretot per a ús residencial (eixamples, 
teixits urbans consolidats, caracteritzats 
per illes d’edificis alineats respecte als vials i 
entre mitgeres), o bé entorns caracteritzats 
per la dispersió, que no responen a formes 
recognoscibles, típics de les zones de creixe-
ment, en què predominen els buits i els eixos 
de circulació viària— és, doncs, una variable 
important en el projecte d’un edifici públic.
En el primer cas, podem parlar d’una operació 
d’“inserció urbana” en un teixit, com hem vist, 
de vocació més residencial: hi ha una façana 
principal (integrada en un front urbà caracte-
ritzat per finestres uniformement distribuïdes 
en horitzontal i jerarquitzades en vertical), 
una façana posterior, unes façanes cegues 
(mitgeres), un espai col·lectiu lliure posterior 
(si n’hi ha cap) i un espai urbà d’accés.
En aquest context, en el qual els límits de 
l’edifici quasi sempre coincideixen amb 
(both of which are public), the relationship 
with existing urban façades and it shows the 
effort in the definition of a dialogue with the 
surroundings whose purpose would be the 
construction of a place.
The situation – compact urban centres, 
designed mainly for residential use (town 
extensions, consolidated urban fabrics, 
characterised by blocks of buildings aligned 
with the road and in joined rows) or environ-
ments characterised by dispersion, that do 
not respond to recognisable forms, typical of 
areas of growth where there is a predomi-
nance of empty spaces and main roads – is 
therefore an important variable in the plan-
ning of a public building.
In the first case, we can talk about the opera-
tion of “urban insertion” into a fabric, as we 
have seen, of a more residential vocation, 
with a main façade (integrated into an urban 
frontage characterised by windows uniformly 
distributed horizontally and hierarchically dis-
tributed vertically), a rear façade, blind façades 
(side walls), a collective free area at the back (if 
there is one) and an urban access space.
0 5 10 20m
28 projectes | 29
En este contexto, en el que los límites del edificio co·
inciden en la mayoría de los casos con los de la parcela, 
la necesidad del edificio público de resolver el acceso, la 
continuidad del espacio urbano con el vestíbulo, con el 
espacio de circulación del edificio y con el patio interior, 
lleva a replantear la alineación de la manzana con el vial, 
modificando el espacio urbano al nivel del suelo y gene·
rando distintas soluciones vinculadas también a la situa·
ción de la parcela (en esquina, entre medianeras...).
Si en planta baja es prioritario resolver el acceso y el 
límite entre edificio público y espacio urbano, el volumen 
superior plantea la relación con el lenguaje de huecos de 
las fachadas existentes, frente a las que algunos proyectos 
optan por un volumen neutro, uniforme, que resuelva el 
cambio de escala en la fachada debido a las distintas altu·
ras interiores, cuyo referente podría ser el edificio para El 
Noticiero Universal de Josep Maria Sostres.
Los proyectos presentados, situados en solares urba·
nos cuyos límites coinciden con los del edificio y del 
frente consolidado, dan respuestas diferentes a la misma 
els de la parcel·la, la necessitat de l’edifici 
públic de resoldre l’accés, la continuïtat de 
l’espai urbà amb el vestíbul, amb l’espai de 
circulació de l’edifici i amb el celobert, duu a 
replantejar l’alineació de l’illa respecte al vial, 
modificant l’espai urbà al nivell del terra i ge-
nerant diferents solucions vinculades també 
a la situació de la parcel·la (fent cantonada, 
entre mitgeres...).
Si a la planta baixa és prioritari resoldre l’ac-
cés i el límit entre edifici públic i espai urbà, 
el volum superior planteja la relació amb el 
llenguatge de buits de les façanes existents, 
davant les quals alguns projectes opten per 
un volum neutre, uniforme, que resolgui 
el canvi d’escala a la façana causat per les 
diferents alçàries interiors. Podria ser-ne un 
referent l’edifici per al Noticiero Universal, de 
Josep Maria Sostres.
Els projectes presentats, situats en solars 
urbans els límits dels quals coincideixen amb 
els de l’edifici i del front consolidat, donen 
respostes diferents a la mateixa situació en 
cantonada, un punt privilegiat de l’eixample 
urbà.
C
IR
O
 F
RA
N
K 
SC
H
IA
PP
A
In this context, where the building’s edges 
coincide usually with those of the plot, the 
need for the public building to resolve the 
access, the continuity of the urban space 
with the lobby, with the building’s circulation 
space and with the interior courtyard, leads 
to reconsidering the block’s alignment with 
the road, modifying the urban space on 
ground level and generating different solu-
tions also linked to the plot situation (on a 
corner, between two buildings, etc.).
If the priority on the ground floor is to 
resolve the access and frontiers between the 
public building and the urban space, the up-
per volume raises the issues of the relation-
ship with the language of openings on the 
existing façades. Against this, some projects 
opt for a neutral, uniform volume that re-
solves the change of scale on the façade due 
to the different interior heights, whose refer-
ence point could be the El Noticiero Universal 
building by Josep Maria Sostres.
The designs presented here, situated on 
urban plots whose edges coincide with 
those of the building and the consolidated 
30 projectes | 31
situación en esquina, punto privilegiado del ensanche 
urbano. 
La biblioteca Sagrada Familia, de Manuel Ruisánchez, 
rompe la monofuncionalidad del edificio público al in·
cluir un mercado, un centro cívico y un aparcamiento, y 
fragmenta la esquina del ensanche aumentando el espacio 
público, siguiendo el ejemplo del edificio de la calle Con·
sell de Cent de Bonet Castellana.
La rampa que sube a la biblioteca y la que baja al mer·
cado son espacios de transición que desdibujan los límites 
entre el espacio urbano y el espacio público del edificio.
El edificio de la Escuela de Adultos en la Barceloneta, 
de Josep Crosas, respeta el tejido existente asumiendo la 
geometría del solar. El acceso se sitúa en la esquina y la 
relación con el espacio urbano se resuelve mediante la fa·
chada acristalada del vestíbulo.
En entornos urbanos dispersos, caracterizados por la ac·
tual renuncia al diseño de la ciudad, sustituido por un cre·
cimiento que en la mayoría de los casos es más rápido que 
cualquier planificación, el proyecto de arquitectura —y aún 
más el de un edificio público— requiere un esfuerzo muy 
importante no sólo en la definición del edificio, sino en la 
construcción de un fragmento de ciudad coherente.
En muchos casos estos contextos, por la menor in·
fluencia de directrices o de elementos con los que dia·
logar, han dado lugar a lo que se ha definido como edi·
ficios “singulares”, arquitecturas normalmente aisladas 
que a menudo resuelven la integración con el entorno 
La biblioteca Sagrada Família, de Manuel 
Ruisánchez, trenca la monofuncionalitat 
de l’edifici públic en incloure un mercat, un 
centre cívic i un aparcament, i fragmenta la 
cantonada de l’eixample augmentant l’espai 
públic, seguint l’exemple de l’edifici del car-
rer Consell de Cent de Bonet Castellana.
La rampa que puja a la biblioteca i la que 
baixa al mercat són espais de transició que 
desdibuixen els límits entre l’espai urbà i 
l’espai públic de l’edifici.
L’edifici de l’Escola d’Adults a la Barceloneta, 
de Josep Crosas, respecta el teixit existent 
tot assumint la geometria del solar. L’accés 
se situa a la cantonada i la relació amb l’espai 
urbà es resol mitjançant la façana vidrada 
del vestíbul.
En entorns urbans dispersos, caracteritzats 
per l’actual renúncia al disseny de la ciutat 
—substituït per un creixement que, la 
major part de les vegades, és més ràpid que 
qualsevol planificació—, tant el projecte 
d’arquitectura com, encara més, el d’un 
edifici públic requereixen un esforç molt im-
portant no tan sols en la definició de l’edifici 
en si, sinó en la construcció d’un fragment 
de ciutat coherent.
Molt sovint aquests contextos, per la menor 
influència de directrius o d’elements amb els 
quals dialogar, han donat lloc als anomenats 
“edificis singulars”, arquitectures normalment 
aïllades que sovint resolen la integració amb 
l’entorn (a nivell simbòlic, perceptiu i de re-
FE
RR
A
N
 M
AT
EO
frontage, give different responses to the 
same corner situation, a privileged point of 
the urban extension. 
The Sagrada Familia library, by Manuel 
Ruisánchez, breaks with the mono-function-
al nature of public buildings by including 
a market, a civic centre and a car park, and 
fragments the corner of the extension, 
increasing the public space, following the 
example of the Bonet Castellana building on 
Consell de Cent.
The ramps that lead up to the library and 
down to the market are spaces of transition 
that blur the limits between the urban space 
and the public space of the building.
The Adults’ School building in the Barce-
loneta, by Josep Crosas, respects the existing 
fabric while taking on the plot’s geometry. 
The access is located on the corner and the 
relationship with the urban space is resolved 
via the glass façade of the lobby.
In more dispersed urban environments, 
characterised by the current rejection of 
city design, substituted by a growth that 
in most cases is faster than any planning, 
the architectural project – and even more 
so when it is a public building – requires a 
very significant effort not only in defining 
the building but in constructing a coherent 
fragment of city.
Often these contexts, given the lesser influ-
ence of directives or elements for dialogue, 
0 5 10 20m
30 projectes | 31
C
IR
O
 F
RA
N
K 
SC
H
IA
PP
A
32 projectes | 33
C
IR
O
 F
RA
N
K 
SC
H
IA
PP
A
C
IR
O
 F
RA
N
K 
SC
H
IA
PP
A
C
IR
O
 F
RA
N
K 
SC
H
IA
PP
A
32 projectes | 33
(a nivel simbólico, perceptivo y de relación directa a 
escala peatonal) mediante el suelo, elemento de unión 
entre el espacio urbano y el espacio público interior del 
edificio.
En este sentido, la rampa·pasarela que abraza el Teatro 
Auditorio de La Vila Joiosa, construido por José María 
Torres Nadal, es a su vez elemento arquitectónico que 
protege en forma de porche la plaza de acceso al teatro, 
espacio de acceso, de transición entre la ciudad y el edifi·
cio, mirador urbano y, al mismo tiempo, actúa como an·
tesala, espacio vinculado a la actividad del teatro, abierto 
en forma de logia sobre la ciudad. 
A diferencia de lo que hemos visto en la ciudad com·
pacta, en la ciudad dispersa los límites del solar no coin·
ciden con los del edificio. Se plantea pues la necesidad de 
resolver la relación entre el espacio urbano, el espacio ex·
terior del edificio público y el propio edificio en términos 
de continuidad, pero también de seguridad y control.
Las múltiples respuestas posibles a esta necesidad 
—desde una valla más o menos transparente (elemento 
probablemente poco coherente con el carácter público 
de un equipamiento) a la ausencia de una posible 
delimitación, controlando el acceso únicamente en la 
fachada del edificio, pasando por soluciones que separan 
físicamente los dos ámbitos recurriendo a una topografía 
artificial (Consell Insular de Menorca, de Serra·Vives·
Cartagena)— influyen en la identidad del edificio.
Stefano Cortellaro
lació directa a escala del vianant) mitjançant 
el terra, element d’unió entre l’espai urbà i 
l’espai públic interior de l’edifici.
En aquest sentit, la rampa-passarel·la que 
abraça el Teatre Auditori de la Vila Joiosa, 
construït per José María Torres Nadal, és 
al seu torn un element arquitectònic que 
protegeix en forma de porxo la plaça d’accés 
al teatre, espai d’accés, de transició entre 
la ciutat i l’edifici, mirador urbà i, al mateix 
temps, actua com a avantsala, espai vinculat 
a l’activitat del teatre, obert en forma de 
llotja sobre la ciutat.
A diferència del que hem vist a la ciutat 
compacta, a la ciutat dispersa els límits del 
solar no coincideixen amb els de l’edifici. Es 
planteja, doncs, la necessitat de resoldre la 
relació entre l’espai urbà, l’espai exterior de 
l’edifici públic i el mateix edifici en termes 
de continuïtat, però també de seguretat i 
control.
Les múltiples respostes possibles a aquesta 
necessitat —des d’una tanca més o menys 
transparent (un element probablement 
poc coherent amb el caràcter públic d’un 
equipament) a l’absència d’una possible 
delimitació, controlant l’accés només a la 
façana de l’edifici, passant per solucions que 
separen físicament tots dos àmbits recorrent 
a una topografia artificial (Consell Insular de 
Menorca, de Serra-Vives-Cartagena)— influ-
eixen en la identitat de l’edifici.
Stefano Cortellaro 
Traduït per Isabel Casadevall
C
IR
O
 F
RA
N
K 
SC
H
IA
PP
A
have led to what have been defined as “sin-
gular” buildings, normally isolated architec-
tures that often resolve the integration with 
their surroundings (in a symbolic, perceptive 
and direct relationship on a pedestrian level) 
via the ground, the element linking urban 
space and the interior public space of the 
building.
Thus, the ramp-walkway that embraces the 
Theatre and Auditorium at La Vila Joiosa, the 
work of José María Torres Nadal, is in turn 
an architectural element. Its porch protects 
the square providing access to the theatre, 
an access space, one of transition between 
the town and the building, an urban viewing 
point while at the same time it acts as an 
anteroom, a space linked to the activity of 
the theatre, open in the form of a loggia over 
the town. 
Unlike what we have seen in the compact 
town, in the dispersed town, plot and build-
ing edges do not coincide. This raises the 
need to resolve the relationship between the 
urban space, the exterior space of the public 
building and the building itself in terms of 
continuity, but also of security and control.
The numerous possible responses to this 
need – from a more or less transparent 
fence (probably not very coherent with 
the facility’s public nature) to the absence 
of any possible delimitation, controlling 
access only at the building’s façade, and 
including solutions that physically separate 
the two spheres by resorting to an artificial 
topography (Menorca Island Council, by 
Serra-Vives-Cartagena) – influence the build-
ing’s identity.
Stefano Cortellaro 
Translated by Debbie Smirthwaite


Biblioteca Sagrada Família : Manuel Ruisánchez, arquitecte

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert