Trallero i Alòs, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ALGUNES CONSIDERACIONS A L'ENTORN DELS 
"GOIGS E N  HONRA DELS NASSOS 
MÉS RESPECTABLES DE SABADELL" 
Antoni Trallero i Alos 
1. La co l~ lecc ió  ELS NOSTRES GOIGS i els Goigs en honra dels nassos més 
respectables d e  Sabadell 
L'any 1929. "la col.lecció ELS NOSTRES GOIGS commemora I'any del 
primer centenari de la mort d'Antoni Bosch i Cardellach, cronista de Sabadell, 
publicant. en la seva varietat més corrent. aquesta curiosa parodia de Goigs 
que el presenten com a poeta humorista d'enginy remarcable. Bosch i 
Cardellach ens presenta en aquesta composició. en caricatura, moltes de les 
persones notables o simplement populars de la vila. No  cal cap anotació, fora 
de consignar que el mot Bandomas del primer vers no  és altra cosa que la 
grafia plural catalana del Vendome francks. Bosch, versat en iconografia, 
al,ludia segurament al duc Cesar Vendome, home de nas excessiu". 
Hem reprodutt íntegrament la nota de peu deis Goigs per la precisió i la 
descripció de la motivació dels Goigs. i creiem que aquesta nota pot ésser 
perfectament d'En Miquel Carreras. encara que en el full solament hi ha la 
indicació que va fer la revisió dels versos d'Antoni Bosch i Cardellach. 
La Col.lecció ELS NOSTRES GOIGS era un aspecte més de la Biblioteca 
.Sabadellenca, el director i anima de la qual era el periodista Joan Costa i Deu, 
parent d'En Miquel Carreras. Tota la producció de la Biblioteca Sabadellenca 
fou impresa a la impremta Joan Sallent i segons hem sentit dir, en els períodes 
de calma de feina que tenia la impremta. Era una manera que tenia En J. Costa i 
Deu d'ajudar el seu amic En Joan Sallent, sabent que aquest no mirava prim en 
els costos quan imprimia el  que ii agradava. Els Goigs de la Col4ecció són 
petites obres mestres del seu impressor. molt imitades després per altres 
impremtes. 
Com a nota curiosa remarcarem que aquest exemplar de la Col.lecció Els 
Nostres Goigs és I'únic on no es fa menció de la Biblioteca Sabadellenca, n i  
tampoc porta la numeració usual en els Goigs d'advocacions sabadellenques. 
Creiem que foren mesures preses per fer patent una distinció obligada per 
evitar burles o ferir susceptibilitats. És de doldre que En Miquel Carreras no 
s'hagués esplaiat més en la nota. Segurament no  considera el lloc adient. 
2. La metrica dels Goigs en honra dels nassos 
més respectables de Sabadell 
Entrant en la forma de la composició mktrica dels Goigs, En Bosch i 
Cardellach desenrotlla la mateixa forma dels goigs de Nostra Senyora de 
Gracia que són els goigs més antics de Sabadell de que fins ara tenim notícia. 
Corresponen al primer terc del segle XVIII. 
Amb aquesta mktrica són els dos únics Goigs de tota la producció 
sabadellenca de tots els temps fins avui. 
Aixb pot indicar o la popularitat dels Goigs de Nostra Senyora de Gracia, 
popularitat a la qual Bosch i Cardellach no seria indiferent i per aixb els imita, o 
bé que tal popularitat hagués minvat tant que en imitar-los eviti la semblanca 
amb els Goigs de Nostra Senyora de la Font de la Salut, que segurament en 
temps de Bosch i Cardellach comencen a prendre gran volada, i que tenen una 
altra forma metrica. 
Els versos, escrits en codolades, dels Goigs en honra dels nassos més 
respectables de Sabadell, rimen així: 
Primera estrofa: 
a-set shabes 
a-quatre síl.labes 
b-set síl.labes 1 Tornada b-set síblabes 
Altres estrofes: 
c-set síl.labes 
c-quatre síl4abes 
d-set síblabes 
d-set síl.labes 
c-quatre síl4abes 
d-set s&labes 
a-set síl.labes 
Tornada 
a-quatre síl.labes 
b-set síl.labes 
b-set síl.labes 
Les síblabes dels versos són comptades segons el cbmput catala. 
Aquesta versificació és la mateixa com ja hem dit de les "Cobles en 
alabansa de Nostra Senyora de Gracia". 
Aquests Goigs amb aquesta mktrica tenien també tonada musical propia, 
igual per a tots ells. 
Les Ilicencies poktiques que es pren A. Bosch i Cardellach són 
nombroses. Hem d'entendre que En Bosch volia fer solament una composició 
gatzarosa i se'n sonia com podia. 
3. Sobre la paraula CROCA, d e  la frase "los grassos nassos d e  CROCA 
Els diccionaris que hem consultat diuen: 
1. El diccionari Salvat 
En el mor nas (Vol. 111, any 1 933) 
Nas de cloca. o de croca: nas ample i acampanat. 
En e l  mor cloca: nas de cloca: Es diu del nas acampanat. 
2. El diccionari Moll-Alcover 
En elmor nas: Nas de cirera, nas de cadireta, nas de croca: nas rodonenc i 
acabat amb una boleta. 
En elmot cloca: Nas de cloca: nas acampanat (Manresa). ETIM: del prov. 
cloca "campana". 
3. El diccionari Aguiló. 
En el mor nas (Vol V. p i g .  190): 
Nas de cloca o de croca: nas arnple i acarnpanat: "Jau en esta sepultura lo 
reverent Thomis  Roca, capella b e  nas de croca". Elias de Molins. 11-687. 
En el mor cloca (Vol. 11; p i g .  189): 
Cloca-(nas de cloca) (Manresa) naríz acampanada. 
En el mor croca (Vol. II, p ig .  321): 
En l'accepció 3: Nas de croca: nas acampanat. Barcelona XVIlI. 
4. El Diccionari Etimolbgic Complementari de la Llengua Catalana, de J. 
Corominas (Vol. 11): 
En el mor cloquer (pag. 764-5), s'hi Ilegeix: En catala no  resten rastres 
directes del primitiu cloca "campana"; en resta algun d'oc. ant. cloca, i f ins 
sernbla que és de Provenca. 
En el mor croc-ganxo: 
Deriv.: croquer -pescador que porta croc. 
croca: osca-incisió-encaix-mossa-osca feta en un  fustegal per penjar-hi 
les nanses de les ferrades per a dur-hi aigua (sense localitzar en DAG, pero 
"fustegal" ho localitza Pirineus endins) 
nas de croca"nas acampanat" (ib. Bna. S.XVII1: acc. a m ig  carníentre la de 
croc i la de croca (sic) i que acaba de confirmar-ne I'enilac; les dades 
d'ALCM i KRUGER (RFE XXXVII. 272) confirmen i afegeixen algun detall a 
aquests mateixos sentits i Ilocs. 
Etc. 
croca-(planta que emrnetzina els peixos. etc.) 
crocada, veg. groc (encara no ha sortit e l  volum). 
Fins aquí s'ha arreplegat el material qeu podia oferir més comprensió al 
rnot. No  obstant aixb, s'ha d'aclarir el que creiem error d'impremta del 
Corominas. 
Trobem que és ben fonamental el que diu el Dicc. Aguiló, quan atribueix a 
Barcelona i pel nostre cas és a Sabadell, I'ús del mot en el segle XVIII. 
4, Sobre el  treball de l'irnpressor i del gravador 
No  voldríem acabar aquests consideracions sense lloar la magnífica 
composicó tipografica que del full dels GOIGS en féu En Joan Sallent, 
impressor, arnb la col4aboració de Ricard Marlet que hi aporta uns gravats al 
boix, molt identificats al tema i rnolt ben elaborats corn tota la feina que sortia 
de les mans de I'artista. 
Se'n feren dues edicions, ja que I'any MCMXXIX que figura al costat 
del peu d'impremta, en una edició és al cornencament i en I'altra és al final. 
ADDENDA 
1. 
Primera i segona estrofa 
de les coble'; en alabanca 
de Nostra Senyora de Gra- 
cia. patrona de la Viia de 
Sabadell. 
Per la Gracia Protectora 
Vos adora 
nostre cor amb eficacia, 
Verge, y Mare de la Gracia. 
La Gran Gracia, que en lo Cel 
pert Lusbel 
per sa superbia maldita, 
en la terra resuscita 
sens rece1 
en Vos la mes exquisita, 
Per la Humilitat, Senyora. 
Vos adora 
nostre cor ab eficacia 
Verge, y Mare de la Gracia. 
Primera i segona estrofa 
dels Goigs en honra dels 
nassos més remarcables 
de Sabadeil. (Amb al nova ortografia 
de la revisió de M.C.C.) 
De Bandomas al tropel1 
de Sabadell: 
Alabem amb plena boca 
los grossos nassos de croca. 
Per ser tal I'estravagincia 
i abundancia 
dls nassos, amb alegria. 
se n'ha elegit Confraria 
a instancia 
d'en Jaurnet Nas, que amb porfia 
I'ha fundada en pie consell 
de Sabadell 
Alabem amb plena boca 
los grossos nassos de croca. 
2. 
Els boixos de Ricard Marlet porten el núm. 21 6 (any 1929) en el cataleg 
general de la producc~ó bo~xista de I'art~sta. 
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  
G01CS EN HONRA DECtS NAIJSOS MES 
-RESPECTABLli:S DE SABADELL 
De Bai<domas al Liopeli 
de Sabadcli: 
Alabem ainb plena boca 
103 giaisor "arios de ciacn. 
Per re* tal reriravagancia 
i abunddneia 
deis "anos. amb aleg<ia, 
ES "'ha eiegii Conirasfa 
a inaancia 
d'en aumet Nai, que ambportia 
,'ha kmdada en pie eonsell 
da Sabadell. 
Alabem amb plena boca 
108 graii09 naEIOS de aoca. 
Al GIoii61 San1 Nasssri, 
anivai~ari 
amb moii gran dcvocib, 
amb Oiici i Profesrb, 
~i es tributaii 
aquesl Oieml. amb gran ia6, 
en honra de ,a1 joieii 
de Sabadeli. 
Alabem amb plena boca 
eln grorsos naisos de craca. 
D'aquesi Gremi lo Pr ih  
66 en Mond, 
amb san "as tan e*ceiiani, 
que no bi ha cniie tanta gen, 
altia mili&, 
puix pe, JenyPlai lo ven, 
lo  re" nai es 10 penei1 
de Sabadcli. 
Aiubem amb plena boca 
10s giOISOl nas*oi de croca. 
Lo Subpiioi, nomensi 
persa honda,. 
6% la Jsumei Puiggener; 
mas, com e11 te can$ que ioi, 
"Pan soitoat 
en ron iloc el Caldere<, 
coma conirare tan ve11 
de Sabadell. 
Aiabem amb plena bocs 
10s gIOEIOS nñSlQd de crocs. 
LO Eenyar Gay. amb gran gana 
una raidana 
d'administiador honoia. 
quan per admvniriiadoia 
l a  geiiiiana 
pren, pe, son "as que enainora; 
i $6" l'honia, ella i el!, 
de Sabadeli. 
Aiabem amb plena boca 
tll gios80s nairon de croca. 
~ r n b  $0" "as tan ieiilat, 
mesque qwaisevol BscI! 
de Sabadell. 
Alabem amb plena boca 
I O I  gr0lSOS "BS3.S de croea. 
Rr verguer$ los mes parte#$ 
$6" los L lobct l  
i en Rama" Biani derprer; 
lo  veil Colo" tambe a'&, 
i a mes d'aquerti, 
d'ai1res "'hi ha que han pretis 
ser veigceii d'8que91 borde11 
de Sabiidell. 
Aiabem amb piena boca 
e13 grassos nairor de cioca 
Ai renyor Mimd. notar¡, 
secreiari 
li h8o donsi per oliri, 
aquw tan gran brnri~ci, 
en timp5 tan va., 
pei ~ ~ m p i i r  lo  se" oiici. 
Lo se" naz es lo garbeli 
de Sabadeli. 
Si el3 nas~os 86" lo mantel1 
de Sabadell, 
Alabein amb plena baca 
el8 grosSoJ "*sor <le croca 


Algunes consideracions a l'entorn dels "Goigs en honra dels nassos més respectables de Sabadell"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert