Lloret Roig, M. del Mar

Martínez Navarro, Sònia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Dolors Ferran 
La següent entrevista esta feta a la Sra. Dolors Ferran i Casas, nascuda el 
dia 13 de sctenibre de 1913, i amb la col.laboraci6 del seu marit, el senyor Joaii 
Puig i Foi-t, nascut el 20 de novenlbre de 1913. Ens intenta aproximar a la vida del 
poble d'Alcover, abans, durant i després de la guerra. Paralel.larnent, ens endin- 
sarerri a la vida de la fabrica d'espardenyes, en la qual hi treballaren moltes noies 
d'Alcover, entre les quals hi ha l'entrevistada. 
- On va comencar a treballar? Con1 hi va entrar? 
A l'edat dels 16-17 anys, abans de la guerra, vaig comencar a treballar a ca 
Gaspar, al taller d'espardenyes situat al carrer de ca Jordi, la casa que ia xan1fi.a 
amb la carretera. Jo treballava anlb el pare al cainp, i vaig sentir dir que deinana- 
ven gent per treballar en un taller d'espardenyes, i m'hi vaig apuntar. 
- Quants treballadors/es hi treballaven en aquella epoca a la fabrica? 
Abans de la guerra, al taller hi treballaven unes 35 persones, la majoriaeren 
noies, entre les que recordo la Maria Rossendo, la Soletu Marina, la Maria Fuguet, 
la Maria Paneró, la Genoveva Benet, la Maiia Rosich ... 
De quines condicions laborals gaudien? 
En principi, anavem a preu fet; cornencave~n a les vuit del matí fins a les 
dotze del inigdia i a la tarda hi anavem de tres a set, de dilluns a dissabte. El sou 
en aquella epoca es considerava baix, la majoria de les noies cobrhveii~ de 18 a 20 
pessetes i les que feien n16s hores cobraven de 25 a 35 pessetes. Lamoneda d'aquell 
moment eren els duros de plata, que equivalen actualinent a les dues pessetes. 
Altres rnonedes antigues que recordo eren les peces d'un centiin, anoinenat 
"l'arangador", les peces de coure, de dos, de cinc i de deu centiins. 
Quan s'acabava el mes i era l'hora de cobrar havíem d'anar a casa de l'aino, 
el senyor Gaspar, que vivia juntament amb la seva inuller, la senyora Merck, a la 
primera casa del c m r  del Rec, a sota, hi tenien la bo~ga  on venien les espairlenyes. 
El nostrc contractc era de parauln. i la iiiajoria de nosaltrcs no estilvcin 
assegurades. Per aqiiest niotiu. quan hi  havin prohleiiics laborals. ens rcunícin. L:i 
veu cantant del gmp la portava la Solctci Mcrri~ro. Ilesprts de la giicrra. pcrh, i 
anib I'entr~ida del noii aiiio. cl Xico, cns van asscgurar ;I totes. 
- Quines festen celchrilveu'? 
De Iestcs no eii Stieiii gaires. inés que rcs cclchi.3vciii Scsics religioses. 
Recordo quc pcr Sctiiiana Santa cada vcsprc. pcr allii a les vuit. kicn cl scr11i5 dc 
Ics aniiiies a l'csglésia i 101 el pohlc. iiicnys el jovcnt. hi ;innv:i. Qii:in soiííciii 
anaveni carrer del Rec avail fins als Quatre Cantons i cap als porxos de la placa. 
Llavors també ens ho fisavem bé. Una altra festa era la Fira d'Alcove1; que era 
molt iniportant. Alla a l'església Nova, hi havia una placa on la gent de la nlunta- 
nya baixava a vendre el bestiar i els productes del camp. 
- Com es fabricaven les espardenycs? 
Dos o tres homes trebailaven a casa i s'encarregaven de fer la foriiia de la 
sola de les espardenyes. A partir d'aquí, comencava la feina de les dones al taller. 
Les noies seiem en uns bancs llargs, potser hi havia quatre o cinc bancs. L'ajudant 
de l'encarregat, el genni de la Llúcia Balanya, ens repartia la feina: ens donava 
una dotzena d'espardenyes i a partir d'aquí nosaltres, amb uns peus de fusta que 
servien de iiiotlle, poshvem la sola i hi cosíem al voltant una treneta ben tibant i, 
atiib un punx6, ordaveni dues p&s de la llata per tal de poder-hi passar despi-és 
les agulles. 
Atiib betes a les nians per evitar que se'ns ilaguessin, cosíeiit la roba a la 
sola. Era una roba d'una tela foi-ta, i la que sobrava es retallava i la pichvem anib 
un tros de fusta. Un dels enca1Tegats de fer aixb era el Placid, l'home de la Clotilde. 
En un principi, tota la feina es feia a rrih, la riiaquinal-ia va apareixer després 
de la guerra i el taller va quedar petit, per la qual cosa es trasliada ai passeig de 
l'Estaci6, davant de l'antiga fabrica trencadora d'avellanes. Mentre no hi havia el 
taller de baix, les noies continuaven la feina a casa. Quan tenien la feina feta, 
anaven a la fabrica i aiia la revisaven. Si hi havia el punt massa llarg ens renya- 
ven, pesque representava que l'espardenya no estava ben cosida. 
- Quines conseqüencies va patir la fabrica durant i després de la gnena? 
Un dia, nientre trebailavem, van venir uns nois dient que s'havia proclaiiiat 
la República, record0 que era el 14 d'abril perb no sé de quin any, perb va durar 
inolt poc. Després de la República, es va comencar a revolucionar el in6n i poc 
després esclata la guerra. 
Una de les conseqü~ncies ni& greus de la guerra va ser la ~nort de Yano de 
la fabrica, Gaspar. Recordo aqueil dia quan, a les vuit del matí, em vaig llevar per 
anar a tirar unes canes a correus. La sorpresa fou quan vaig trobar-me l'amo i uns 
hoiiies anib els cabells i el coll de camisa drets, que baixaven de la casa de la Vila 
per niatar-lo. Aquests hoines eren els rojos i perseguien I'anio pesque era de dre- 
tes. A causa de la nlort de l'alno, el Xico, que era d'esquerres, va passar a dirigir la 
fabrica. Aquest hi va ser fins l'entrada dels nacionals al poble, moirtent en que es 
va haver d'exiliar. 
Recordo que durant la guerra, rnentre trcballaveiii, sentíem el soroll dels 
avions de bombardeig, els quals s'anoiiienaven "pava", i es caracteritzaven perla 
seva grandalia. Quan sentíerii coin petaven les bombes a Reus o Tarragona, soití- 
em al carrer totes espantades. 
Pero, iiialgrat aquestes estones, hi havia moments en que ens ho passavem 
bé, sobretot quan baixaven els soldats i llancaven floretes per les Sinestres que 
donaven a la carretera, o quan algú coiiiencava a caniai; totes seguíeiii, aixb ens 
feia oblidar, per un monieni, aquella gren situació. 
- Hi havia alguna fabrica o taller més a Alcover en aquell inoinent? 
Hi haviacal Dolco, que era una fabrica de iiiitjons on ho feien tot a iiia. Més 
ainunt del Bar Non, tainbé hi haviauna fabrica on es trencaven lec avellanes amb 
una iiihquina i les nous, a ina, que li deieii cal Mas Roig. Per últini, record0 la 
Fundició. 
M. MAR LLORET ROIG 
SONIA MART~NEZ NAVARRO 
ESMENA: l'article L'hospital d'Alcover clurant ln guerrn del ,frnncis. 
Noticio documental, aparegut en el Butlleri 79,tk una errada en el noni de i'autot 
On diu Josep M. Thmch i Pujo1 ha de dir Josep M. T. Grau i Pujol. 


Dolors Ferran

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert