Casanovas i Romeu, Àngels

Forrellad i Domènech, M. Dolors

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL DEPARTAMENT DE PEDAGOGIA ALS MUSEUS DE 
SABADELL 
Angels Casanovas i Me Dolors Forrellad 
l .  Que és el servei de Pedagogia d'un Museu?: 
El servei de Pedagogia neix arran de la necesitat d'apropar el públic ai Museu, tenint 
en compte la definició internacional de Museu que diu: «El Museu és una institució 
de caricter permanent, sense Anim lucratiu, I'objectiu del qual és educacional i este- 
tic. El Museu es nrooosa conservar. investiear. exoosar i difondre els obiectes de ca- v . .  
ricter cultural, artiitic o estétic. 
' 
És vrecisament en aquest aspecte de difusió del contingut del Museu que té raó de 
ser e1 Servei de ~ e d a g o ~ i a  en la seva tasca dirigida a les escoles i entitats ciutadanes. 
La finalitat del mateix és oosar a I'abast de tothom el contingut de cada Museu i - 
aconseguir que el visitan!, infant o adult, es senti interessat a visitar-los. Per tal d'as- 
solir aquest objectiu procurara que els béns rnuseistics dels quais cada Museu és di- 
positari no quedin reservats tan sols ais especialistes i estudiosos, sinó que intentara 
comencar la seva difusió entre els escolars, que són els que en realitat han d'integrar 
el Museu a la seva d inh ica  de treball de manera que en el futur puguin haver-lo as- 
sumit com a una realitat propia, i no un lloc alie mancat d'interes. 
Justament pera fomentar aquesta projecció del Museu a les escoles, el servei de Pe- 
dagogia ha elaborat uns guions orientatius seguint els diferents aspectes que ens pre- 
senten els Museus segons el seu contingut. Aixi tenim que pel que fa al Museu d'His- 
tória el guió realitzat correspon a una lectura de la Sala Textil des del punt de vista 
de la Revolució Industriat mentre que al Museu d'Art, el guió orientatiu es fona- 
menta en una visió historica, cultural i artística de Sabadell al segle XIX, ja que la 
casa on esta ubicat el Museu i La major parí de les obres actualment exposades 
corresponen a aquesta epoca. 
Aquests guions pertanyen a una primera fase de treball, car el personal especialitzat 
del servei de Pedagogia esta en estudi constant dels diversos materials i la interpreta- 
ció més adient cara ai piiblic a qui van dirigits. Existeix el projecte, en un futur im- 
mediat de fer nous guions que complementin i ampliin els ja elaborats, que poden 
ser sobre temes monografics i altres aspectes o epoques que compren el Museu. 
És molt interessant també de poder ampliar aquesta informació amb conferencies, 
exposicions rotatives i audiovisuals. Aquests servirien per a relacionar les peces que 
hi han en el Museu amb ambients exteriors, per exemple el guió de la Revolució In- 
dustrial quedaria més clar amb la projecció dels diversos treballs que es duen a terme 
en una fabrica textil, o bé en el Museu d'Art poder esrablir un nexe entre l'obra alli 
exposada i altres tipus de manifestacions artistiques com poden ser l'arquitectura i 
I'escultura. 
Una altra tasca del servei de Pedagogia és I'atenció a mestres i monitors per tal de 
coneixer liürs interessos concrets segons els diversos nivells d'ensenyament 
- coneixement de la ciutat, estudi d'una epoca determinada, coneixement de tecni- 
ques pictoriques- i poder preprarar les visites conjuntament. Tot i que és el mateix 
personal del servei t'encarregat de portar les visites, és molt recomanable aquest in- 
tercanvi amb els mestres per tal que puguin treballar-hi a I'escola de manera que se 
n'obtingui el maxim de profit. 
No podem oblidar que aquest departament no esta tan sols dirigit a les escoles sinó 
que esta a la disposició d'altres entitats ciutadanes com poden ser: grups de jubilats, 
escoles d'adults, associacions de veins, entre d'altres. 
1 cal tenir present l'interes que per a l'estudi de la historia representa el coneixement 
dels Museus. No solament els estudiosos han de trobar motius suficients d'investiga- 
ció en les peces museistiques, sinó que és molt important posar-les a I'abast de tot ti- 
pus de públic de manera que puguin entrar en relació amb el nostre bagatge historic, 
cultural i artístic. 
Per tant si pensem que són els escolars els qui s'han de sensibilitzar pel dia de dema, 
no vol dir pas que dediquem menys la nostra atenció als adults, que en molts casos i 
per manca de formació en el seu moment, es senten poc motivats enfront del que po- 
den trobar en un Museu. 
És una tasca doncs molt important, la de cercar la forma mes adient d'arribar al 
públic, no tan sols com a informació, sinó amb I'objectiu de desvetilar el seu interes 
per tal d'assolir una formació en aquest aspecte, i és aleshores quan descobriran el 
que poden trobar en un Museu i d'alguna manera s'hi sentiran integrats. 
Presentem ara una mostra de l'experiencia reaiitzada durant e1 curs 1980-81. 
Les visites que es reaiitzen en aquest Museu es centren entorn de dos periodes deter- 
rninats, que són els més ben representats i els exposats de manera més diddctica. 
Unes visites es dirigeixen cap a la Prehistoria i Antiguitat, mentre que les altres ho 
fan cap a l'ipoca contemporania representada per la Sala Textil. Tots dos itineraris 
tenen les seves caracteristiques propies i el seu public especific, el que fa interessant 
analitzar-los per separat. 
La Sala de Prehistoria i la Sala Romana es solen veure en una mateixa visita donat 
que la continuitat historica dels dos periodes aixi ho aconsellen. Normalment són els 
alumnes de 6e. d'E.G.B. als que més interessa coneixer aquestes epoques, car és el 
moment en que tenen un contacte més aprofondit arnb aquestes etapes; per aquesta 
raó els grups de sise són els rnés nombrosos. D'altra banda també hi han grups de 
tercer, quart i cinquc! de Basica junt arnb grups graduat escolar que les visiten. 
La visita pretén introduir el concepte d'evolució que és tractat des de dos punts de 
vista: per un cantó es fa veure corn la marxa bipeda permet deixar lliures les mans 
amb les que es fabricaran objectes cada vegada mes perfeccionats, i corn de mica en 
mica I'home anira dominant noves tecniques i materies: primer la pedra, després el 
fang arnb el que es fabricara la cerhica  i mes tard els metalls, els bronze i el ferro. 
A aquest aspecte tecnic hi afegirem un altre sociecondmic: el pas d'una economia 
depredadora, corn la del Paleolitic, a una economia de producció basada en I'agri- 
cultura i la ramadetia, es passara de petites comunitats igualitAries de ca~adors a
poblats estables sedentaris amb comunitats nombroses sovint jerarquitzades. La sa- 
la també permet introduir conceptes de religiositat i rites funeraris: la constant d'en- 
serrar els morts amb aixovar al llarg de la Prehistoria, la inhumació individual i 
coLlectiva, i la incineració que apareix arnb el ferro. 
La visita enllaca arnb I'antiguitat comencant pels pobles pre-romans i continuant 
amb ['arribada dels romans a la Península Iberica, I'organització de les Provincies 
de l'lmperi, el creixement de les ciutats i I'engranatge de les «Vilae». El sistema en 
que estan exposats els materials de la Vila d'Arrahona permet destacar aspectes de 
producció econdmica corn la producció agraria i artesanal, teixit i ceramica, i d'altra 
banda aspectes de la vida quotidiana corn els objectes de tocador, la taula i la cuina 
romana. 
Aquesta visita sol durar una hora i mitja; normalment després d'haver visitat cada 
sala es dóna una estona al grup perque miri i pregunti el que més li hagi cridat I'aten- 
ció. La resposta sol ser molt activa, I'explicació pot escoltar-se arnb rnés o menys 
grau d'atenció, pero sempre es tornen a repassar les sales, tant la de Prehistoriacom 
la Romana i les preuuntes són constants. Aquestes reflecteixen la receptivitat del 
grup i van dirigides moltes vegades a objectes que no poden veure en la seva vida 
diaria. Un dels materials que rnés vegades és objecte de la curiositat és el d'enterra- 
ment, els cranis i esquelets els criden poderosament i'atenció, les preguntes solen ser 
de caire biologic sobre la composició del crani, o bé els interessa saber corn han estat 
trobats i per que no es fan malbé; aquesta pregunta es extensibles la resta d'objectes 
de les dues sales, pei que pensem que tal vegada podria ser interessant el muntatge 
d'un audiovisual sobre una excavació arqueologica. Un altre dels interrogants que 
queda mal contestat, sobretot pel que fa a la Prehistoria, és el de quin tipus de vida 
portaven, corn treballaven i es vestien; altra vegada podriem recorrer a I'audiovi- 
sual; pensem que imatges sobre pobles primitius actuals podrien suplir en part 
I'enrariment de testimonis grhfics que té la Prchistbria. 
Tanmateix I'assimilacio d'aquests pcriodes és molt dificil sense un treball previ a 
['escola; la dificultat augmenta a mesura que augmenta l'antiguitat, jaque els noms 
que veuen i escolten al llarg de la visita son menys familiars: aixi és recomanabte que 
la major part de conceptes s'introdueixin a classe, car el reconeixe'ls en el Mnseu els 
hi és un incentiu perseguir la visita. Sobretot és interessant si el monltor que ensenya 
la sala recorre al sistema de preguntes 1 respostes. 
L'altre itinerari que té programat el Museu és la sala textil a la que acompanya com 
a complement la sala d'indumentaria. El curs que més segueix aquest itinerari és el 
Se. de Basica, en el que es dóna historia contemporhia. Les escoles busquen en el 
Museu un complement a les explicacions teóriques que han rebut a les classes. 
La visita pretén aconseguir tres objectius. El primer seria donar a coneixer el procés 
de la materia prima fins que arriba al client i els diversos oficis que comporta, el se- 
gon seria estrictament técnic i abastaria I'evolució de la maquinaria textil mentre 
que el tercer pretén introduir nocions de caracter socieconómic: el sistema primitiu 
basa  en el paraire i les profundes transformacions que provocara la revolució in- 
dustrial: no tan sois el canvi dels sistema de treball, el pas a la fabrica, I'aparició de 
noves classes socials, sinó també el canvi del ritme de vida amb la nova dimensió que 
pren el factor temps. 
La resposta del grup sol ser rnés variada. En general observem que l'atenció es dis- 
persa rnés degut segurament a les condicions de la sala i a la densitat de la informa- 
ció. 
L'assimilació de la visita l'hem poguda analitzar a través dels treballs que realitzen 
les escoles que visiten el Museu per part del programa cultural de la Caixa de Pen- 
sions «La Caixa a les escoies». Aquest programa preveu dues hores de temps, el que 
permet realitzar un exercici al final de cada visita. 
Després d'haver vist les sales es demana als nois que formin parelles: un dels compo- 
nents fa el paper de periodista que ha d'interviuar el seu company, el qnal Interpreta 
un dels personatges dels que s'ha parlat a la visita. 
Malgrat que de moment només han passat cinc escoles, els resultats prometen ser 
molt interessants, car no solament comprovem si s'han entes les explicacions, sinó 
que les preguntes donen una pauta per a saber quins són els interessos del grup. En 
les primeres impressions s'observa que els nois tenen tendencia a buscar oficis que 
els resultin familiars, aixo dóna una proporció relativament elevada de pastors. A 
més les preguntes solen ser diferentes segons es tracti d'una escola Estatal o Privada. 
En les primeres els treballs mostren una inquietud dirigida a la responsabilitat de 
l'ofici, la manera d'obtenir-lo i la familia. Mentre que a l'escola privada I'interés 
sobre la rentabilitat no és mai tan marcat i les preguntes sobre la familia no solen 
aparaxer. Una altre de les conclusions a les que ens permeten arribar aquests tre- 
balls és la dificultat que tenen els escolars de situar-se dins I'epoca que viu el perso- 
natge que estan interpretant i hi trobem el temps passat barrejat amb el present. No 
obstant no podem considerar aquests resultats com a definitius ja que creiem que la 
mostra és encara molt petita. 
- 
Les sales del Museu permeten moltes lectures, dirigides a moltes rnés edats, pel que 
pensem programar de cara al curs que ve nous guions dirigits no solament a 1'Ensen- 
yament General Msic, sinó també al BUP, Formació Professional i Graduat Esco- 
lar. 
QUADRE PRIMER: Cens d'escoles i alumnes que han visitat el Museu d'História 
el primer i segon trimestre: 
I Tipus escoles Estatals Privades 1 1 Religioses 1 
I E. Adults Formació Professional 1 1 Total 
QUADRE SEGON: Centres d'interes distribuit per cursos en nombre de grups: 
aombre 
7 
9 
3 
I . 
Parvulari 3er. dart. S. íd. 74. 8e. BUP Gr. Esc. FP 
S. Textil 3 1 1 8 1  1 
S. Prehistoria 5 1 
i antiguitat 
3. EL MUSEU D'ART DE SABADELL 
grups 
16 
12 
4 
El comentari en les visites al Museu d'Art s'ordena entorn de I'art del segle X1X a 
Sabadell, que és al que pertanyen la major part de les obres exposades actualment. 
L'objectiu principal que es vol assolir és que el visitant surti amb un concepte molt 
clar del que és un museu, les seves funcions i en el cas concret d'aquest, que obtingui 
una idea global de que fou Sabadell en el segle XIX, tant en I'aspecte históric com en 
l'artistic. 
En iniciar la visita es dona una definició de museu, ja que llegint les respostes que 
donen els infants, es pot veure que no ho tenen pas massa clar. S'explica també les 
funcions dels museus i els diferents tipus que poden haver-n'hi. Aleshores entrem ja 
en el cas concret del Museu d'Art de Sabadell, comenqant per presentar I'edifici on 
esta ubicat -casa Turull- que correspon també al segle XIX. D'aquesta manera es va 
concretant el moment históric corresponent, explicant les caracteristiques generals 
de Catalunya i les de Sabadell en particular. 
Parlem després de I'economia del segle XIX, tan important per aquesta ciutat degut 
a la seva indústria textil, que en aquel1 moment rep I'impuls de la Revolució In- 
dustrial, i que poden ampliar en una visita al Museu d'História. Aquesta economia 
esta molt lligada amb la cultura i l'art que es va endagant en aquest moment. També 
és convenient establir una relació entre alló que veuen al Museu i les altres mostres 
culturals i artistiques que poden trobar a la Ciutat, com edificis, institucions, etc. 
Precisament en aquest aspecte s'ha pensat en la possibilitat de muntar un audiovi- 
sual. 
alumnes 
415 
324 
155 
Entrant ja en les sales d'exposició es fa una breu introducció als generes pictorics, 
dels quals trobaran mostres-prou significatives que podran reconeixer fdcilment. Se- 
guint I'itinerari de les sales, es comenten les diferents tecniques pictoriques que es 
van veient. 
El contingut i els diferents artistes es va explicant a mida que es fa el recorregut, per 
tal de poder assumir-ho millor, a la vegada que s'estimula el dialeg. La participació 
és positiva. 
El guió orientatiu s'adapta al nivel1 dels visitants: cal pensar que als nens de 4art. 
d'EGB la visita interessa des del punt de vista de I'estudi de la propia ciutat i del seu 
entorn; per tant s'incideix més en I'aspecte local i en un llenguatge adequat a I'edar 
110 anvs). En canvi. a 8e. d'EGB estudien el serle XIX I ner tani el Ileneuaiae 3 ni- 
Geii hiit6ric eis resuita conegut i eis interessa la &lacio arnb ia cultura i i ' irt d i  I'épo- 
ca. Tamhé hi han grups que volen una orientació més concreta en l'aspecte de la 
pldstica. Degut a aquesta varietat d'interessos, s'estan elaborant guions especifics 
sobre diferents temes. 
Ha estat interessant també l'experiencia de les visites d'alguns escolars a l'exposició 
monografica sobre el grup Gallot, ja que ens ha fet veure I'actitud dels nens davant 
d'aquest tipus de pintura. Cal notar que com més actual és la pintura, mes sorprkn 
als joves; aixó demostra la necessitat de posar-los en contacte amb manifestacions 
d'art contemporani per tal que el vagin assumint. 
En acabar la visita els nens contesten unes preguntes, per tal de poder conkixer quin 
profit han tret de les coses que han vist i escoltat. A través de les seves respostes hem 
vist que la majoria continuen pensant que un museu és un lloc on es guarden «coses 
velles)); alguns s'interessen pel valor real que poden tenir els quadres. Tot aixo ens 
demostra la importzincia d'acostar els museus al públic, sobretot als infants, jaque 
són molt receptius a tota informació i saben fer-ne la seva si hom els la dóna en el 
moment oportú. 
També en acabar s'els convida a fer un dibuix relacionat amb la visita, advertint cla- 
rament que no vol dir fer una copia dels quadres. Hi ha hagut resultats f o r p  ade- 
quats, deis quals n'adjuntem una mostra. Els nois més grans de vegades s'han resis- 
tit a dibuixar, pero crec que pot coincidir amb I'etapa de repressió dins de la propia 
expressivitat (1 1 a 14 anys) de la que parla Herbert Read, i també a la manca d'aten- 
ció que en aquest aspecte de la formació reben en moltes escoles. 
QUADRE de les escoles que han visitat el Museu d'Art en el primer i segon tri- 
mestre: 
1 mpr;'es- 1 Nombre 1 
Estatals 119 1 @.,7k.,86. 1 Privades 3 96 4art.,5&.,8$. 1 
I Religioses Formació Profes- I -- I -- I - - I - -  
Tot i que I'experi6ncia és molt recent ens porta a una aproximació d'allo que té de 
ser un dels objectius del Departarnent de Pedagogia: la projecció del museu a les es- 
coles, arnb I'ajuda d'uns muntatges i unes presentacions que siguin com més didacti- 
ques possibles millor. 
REPRODUCCI~ D'UN TREBALL D'UN ALUMNE DE LES 
ESCOLES GRIMM DE BARCELONA (VISITA PATROCINADA 
PER LA CAIXA DE PENSIONS) 
Ofici: Paraire 
Periodista: Bon dia i bona hora!. Voldriern saber com funciona el vostre ofici, bon 
horne. 
paraire: Bon dia, el rneu ofici 6s molt senzill. Després que l'escaldador hagi rentat la 
llana, jo la pcntino i I'alliso amb els cardets, sap?. 
Pe: Molt bé. Fa alguna cosa rnés voste?. 
Pa: Si, un cop fet el teixit, jo el repasso i li dono I'últim retoc. 
Pe: Alguna cosa rnés?. 
Pa: Oi ca! Sic, Si no fos per mi la gent d'aquest poble no tastaria ni un tros de pa. Jo 
els dono feina. 
Pe: Després del seu proces, a qui passa la llana?. 
Pa: Quan jo ja tinc la llana pentinada, la passo a la filadora. 
Pe: Bé, aixo és tot. Molt de gust i gracies per la seva col.laboració. 
Pa: Sortiré a la tele, oi?. 
Quin curs feu?. 4 A 
Que penseu que és I'Art?. Una cosa que la podern expresar parlant, escribint i di- 
buixant. 
Que us sernbla que és un rnuseu?. Un lloc on s'exposen pintures o coses historiques 
que són de tots. 
Quins tipus de quadres us han interessat rnés (retrats, paisatges, natures rnortes)?. 
Paissatges. 
Que us ha agradat més, la pintura o el dibuix?. Per que?. Pintura, perque s'as- 
sernbla rnés a la realitat. 
Quin$ altres tipus de museus us interessaria visitar?. Museus de Prehistoria i Histo- 
ria. 
Has visitat algun altre rnuseu?. Quin?. El Museu Picasso i el Maritirn. 



El Departament de Pedagogia als museus de Sabadell

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert