Tresserras, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Les investigacions realitzades sobre les mostres del sector
serra de les Ferreres, al jaciment de les Mines Prehistòri-
ques de Gavà, s’emmarquen en el projecte d’investigació
que portem a terme sobre indicadors microscòpics i in-
dicadors químics i bioquímics per obtenir una major in-
formació sobre el processament, la conservació i el con-
sum de diferents productes per al consum humà. En els
darrers anys, l’aplicació d’aquest tipus d’estudis en la in-
terpretació de la funcionalitat i ús específic de diferents
artefactes i àrees d’activitat ha suposat un avenç signifi-
catiu de les investigacions arqueològiques, i ha comple-
mentat els resultats oferts per altres disciplines més o me-
nys consolidades com les anàlisis traceològiques,
paleocarpològiques, antracològiques o faunístiques.
Les restes microscòpiques d’origen orgànic (silicofitòlits,
cristalls d’oxalat càlcic, grànuls de midó, colàgen, …) i in-
orgànic (minerals), poden aparèixer incorporats en petits
orificis i cavitats de la superfície activa d’artefactes lítics i
recipients ceràmics, associats a residus concrecionats car-
bonitzats o no, i permetre obtenir evidències sobre quins
productes han estat processats.
L’estudi d’aquests residus suposa una revalorització de
determinats artefactes, tot i que existeixen diversos fac-
tors que poden limitar o condicionar els resultats. En
el cas dels instruments de molta i triturat, la naturalesa
petrogràfica, la quantitat de matèria prima treballada,
o la transformació de diferents matèries en un mateix
estri; mentre que en el cas dels recipients ceràmics, les
característiques de la pasta, el tipus de producte con-
tingut, o la seva utilització, entre d’altres. General-
ment, aquests estudis solen aportar informació de tipus
qualitatiu.
93número 4 RUBRICATUM  
5. ANÀLISI DE RESIDUS EN CERÀMICA NEOLÍTICA. 
ESTUDI DEL CONTINGUT D’UN VAS DE BOCA 
QUADRADA DE LA MINA 83
Jordi TRESSERRAS1
SERP. DEPARTAMENT DE PREHISTÒRIA, HISTÒRIA ANTIGA I ARQUEOLOGIA. 
UNIVERSITAT DE BARCELONA
1. Introducció
Els materials estudiats corresponen a la presa de mostres
realitzada a l’interior d’un vas de boca quadrada, procedent
de la mina número 83, per a la caracterització dels residus
microscòpics i l’estudi d’indicadors químics i bioquímics.
2. Materials
La identificació de residus s’ha dut a terme emprant di-
ferents tècniques: observació microscòpica combinada
amb lupa binocular, microscopia òptica amb contrast de
fase Zernike i microscopia electrònica d’escombrat amb
microanalitzador de raigs X (EDS) incorporat i la tècnica
combinada de cromatografia de gasos / espectrometria de
masses (Juan - Tresserras 1997a, 1997b, 1997c, 1998a,
1998b, 1999c; Juan – Tresserres et alii 1999).
3. Metodologia
1 Traducció al català de Josep Bosch
Indicadors microscòpics
Les mostres s’han observat prèviament en una lupa bi-
nocular per a l’estudi de l’estructura de les mateixes.
S’ha utilitzat un procediment d’extracció que possi-
bilita una presa de mostres simultània per a la realit-
zació d’anàlisis d’indicadors químics i bioquímics. Les
mostres s’han recollit amb l’ajut d’un instrument de
laboratori amb la doble funció de raspador i cullereta
i s’han dipositat en un contenidor estèril per iniciar
el procés d’observació d’indicadors microscòpics (tei-
xit parenquimàtic, fitòlits, midons, fibres, minerals,
etc.). També s’han pres mostres de control d’algunes
peces.
Un cop dut a terme aquest processament, totes les
mostres han estat tamisades en un garbell de 250 µm.
La fracció superior s’ha destinat a l’observació amb
lupa binocular. La fracció inferior s’ha dipositat en va-
sos Berzelius, sota d’una campana d’extracció, en una
solució de peròxid d’hidrògen (H2O2) al 33%, entre 12
i 24 hores.
Posteriorment s’han efectuat una sèrie d’esbandits amb
aigua destil·lada i s’ha procedit a eliminar els carbonats
mitjançant l’ús d’àcid acètic glacial (CH3COOH). Un
cop desapareguda la reacció s’han repetir els esbandits
amb aigua destil·lada.
La mostra s’ha tornat a tamisar en un garbell de 50 µm.
La fracció superior, entre 250 i 50 µm, s’ha reservat per
a l’estudi de la fracció de sorres que, alguns cops, acos-
tuma a presentar alguns esquelets de silici i formes
allargades. La fracció inferior s’ha deixat en una solu-
ció d’aigua destil·lada i hexametafosfat sòdic, eliminant
així les argiles per sedimentació, segons la Llei d’Stokes,
i obtenint la fracció de llims (50-2 µm) que és la que
concentra la major part dels fitòlits i midons.
Les mostres  han estat estudiades per microscopia òp-
tica amb un model Olympus BH2, combinant l’estudi
amb nicols paral·lels i nicols creuats, tècnica de gran uti-
litat per localitzar els grànuls de midó que, sota aques-
tes condicions, presenten una característica forma de
creu en el seu interior, el centre de la qual correspon a
l’hilum. S’ha procedit, també, a un tintat amb una so-
lució de iode i iodur de potassi (IKI), que provoca una
reacció en els grans de midó fent-los virar cap a una co-
loració blava – violàcia, com a test de verificació.
Paral·lelament es procedí a l’observació del residu per
microscopia electrònica d’escombrat (MEB) per tal de
complementar l’estudi. El microscopi utilitzat ha estat
un model Cambridge S-120, amb microanalitzador
incorporat, dels Serveis Cientificotècnics de la Uni-
versitat de Barcelona.
Compostos orgànics
En l’estudi d’indicadors bioquímics s’ha procedit a estu-
diar les mostres mitjançant una tècnica combinada: la cro-
matografia de gasos / espectrometria de masses (GC /
MS). Totes dues treballen en fase gasosa, requereixen una
quantitat de mostra molt petita i permeten la separació i
la identificació de barreges complexes. Els pics cromato-
gràfics que en resulten es determinen a través de l’estudi
dels seus espectres de masses, que ens informen del tipus
de ions fragmentats en què ha estat dividida cadascuna de
les molècules registrades en el cromatograma. En el nos-
tre cas, s’ha fet servir un cromatògraf de gasos model
Hewlett Packard 5890 i un espectròmetre de masses
Hewlett Packard 5970, dels Serveis Cientificotècnics de
la Universitat de Barcelona.
94 RUBRICATUM número 4 
A partir d’àcids greixosos i esterols, han estat identificats
greixos que corresponen a sèu d’origen animal, concreta-
ment de mamífers terrestres. Aquests greixos tenen la pro-
pietat de protegir de l’acció oxidant de l’aire els aliments
submergits en ells, en impedir l’arribada de l’oxigen i evi-
tar la proliferació de microorganismes aeròbics. En aquest
cas, els residus podrien correspondre a una conserva en
greix, com els tradicionals productes d’olla o confitats que
es guarden en el mateix greix en què s’han cuit, o les carns
guardades en gerres petites o tenalles. Residus de greixos
trobats en contexts similars, també s’associen a brous grei-
xosos, elaborats i/o consumits amb productes de matança.
4. Resultats
95número 4 RUBRICATUM  
CAÑABETE, M. L. I SÁNCHEZ, A. (1995): “Análisis de indicado-
res bioquímicos del contenido de recipientes arqueológicos”, Com-
plutum, 6, pàg. 281-291.
FORMENTI, F. I POPLIN, F. (1980): “Analyse de matières organiques
végetaux ou animaux”, Les dossiers de l’archéologie, 42, pàg. 37-51.
JUAN-TRESSERRAS, J., MAYA, J.L. I LÓPEZ-CACHERO, X.
(1999): “Primeros análisis de contenidos en recipientes cerámicos de
Genó (Aitona, Segrià, Lleida)”, 4rth European Meeting on Ancient Ce-
ramics. Archaeological and archaeometric studies, Andorra, novembre
de 1997, pàg. 182-199.
MAYA, J. L., LÓPEZ-CACHERO, J. I JUAN-TRESSERRAS, J.
(1999): “Nuevos análisis de contenidos en recipientes cerámicos del
hábitat de Genó (Aitona, Lleida)”, 3er Congresso de Arqueologia Pe-
ninsular, Vila Real, setembre de 1999, pàg. 27-28.
Bibliografia



Anàlisi de residus en ceràmica neolítica. Estudi del contingut d'un vas de boca quadrada de la mina 83

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert