Chifré i Petit, Eduard Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ASSAIG SOBRE EL LLIBRE
EL PIANISTA DEL GUETO
DE VARSÒVIA, DEWLADYSLAW
SZPILMAN, I LA PEL·LÍCULA
EL PIANISTA (THE PIANIST ),
DE ROMAN POLANSKI
EDUARD JOSEP CHIFRÉ I PETIT
DEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA, BARCELONA.
Paraules clau: Segona Guerra Mundial, nazis, gueto, deportacions, col·labora-
cionisme, W. Hosenfeld, la resistència, l’atzar
Comparative essay between the book The Pianist of the Warsaw Ghetto, by Wla-
dyslaw Szpilman, and the film The Pianist, by Roman Polanski
Summary: The book The Pianist of the Warsaw Ghetto by Wladyslaw Szpilman
(1911-2000) tells the personal experiences of the author in the occupied Warsaw
during the Second World War. W. Szpilman survived to the war thanks to a succes-
sion of lucky events and the great help of a German officer extremely fond of music.
More than 50 years later in 2002, Roman Polanski chose that book to write the
script of his film The Pianist based on the life of Wladyslaw Szpilman.
Books like the one of Szpilman, transferred to the cinema by Polanski contribute to
the awareness of young people about the horrors explained. Although those facts
are far in time, they can occur at any moment in future. It is still in our hands to pre-
vent such crimes from being repeated again.
Key words: Second World War, Nazis, ghetto, deportations, collaborationism,
W. Hosenfeld, the Resistance, hazard
III JORNADA D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I ENSENYAMENT
NOVA ÈPOCA / VOLUM 1 (2) / 2008, p. 273-279
DOI: 10.2436/20.2006.01.79
25 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 273
Introducció
El llibre El pianista del gueto de Varsòvia de Wladyslaw Szpilman (1911-2000) narra les
experiències que va viure el seu autor en la Varsòvia ocupada pels nazis durant la Segona
Guerra Mundial. En el llibre W. Szpilman descriu el que era la vida dels jueus dins del gue-
to de Varsòvia, així com les seves vivències fora del gueto, com a jueu fugitiu dels alemanys,
durant el període en què es va poder amagar dels nazis a la capital polaca.
L’autor va escriure el llibre el 1945, poc temps després d’acabar la Segona Guerra Mun-
dial i d’haver salvat la vida gràcies a un seguit de fets afortunats, entre els quals destaca l’ajut
d’un oficial alemany, Wilm Hosenfeld, amant de la música.
Més de cinquanta anys més tard, el 2002, Roman Polanski, el qual en la seva infància
també va viure l’horror nazi a Cracòvia, va escollir aquest llibre per a fer el guió de la seva
pel·lícula The pianist (El pianista), basada en la vida de Wladyslaw Szpilman. El film és una
bona adaptació del llibre de W. Szpilman, amb una escenografia molt acurada, i ens ensenya
el que era la vida i la mort en el gueto de Varsòvia.
L’autor del llibre
El llibre fou escrit per Wladyslaw Szpilman (1911-2000), el qual era pianista de professió i
vivia amb la seva família a Varsòvia. El 15.11.1940, W. Szpilman i la seva família queden
confinats dins del gueto de Varsòvia. El 16.08.1942, la família de W. Szpilman és depor-
tada a Treblinka. El 13.02.1943, Szpilman fuig del gueto, s’amaga en diversos llocs de Var-
sòvia, mitjançant l’ajut de polonesos i fins i tot d’un oficial alemany, Wilm Hosenfeld. En-
tre 1945 i 1986 és director musical de Ràdio Nacional de Polònia, concertista i compositor.
Mor l’any 2000.
El llibre
W. Szpilman escriu el 1945 la primera versió del llibre i el publica el 1946 amb el títol Mort
d’una ciutat. El mateix any el llibre és retirat de circulació ja que no agrada als nous dirigents
de Polònia, els quals es troben sota l’òrbita de l’URSS, principalment a causa de les referèn-
cies que Szpilman fa en la seva obra sobre els russos, polonesos, ucraïnesos, letons i jueus
que van col·laborar amb els nazis. El text no es torna a editar fins l’any 1998.
La pel·lícula
Dirigida i produïda per Roman Polanski el 2002, va ser protagonitzada per Adrien Brody i
compta, com a actor secundari, amb Thomas Kretschmann (interpreta l’oficial alemany afi-
cionat a la música que ajuda Szpilman). El guió és de Ronald Harwood.
El film va ser premiat amb diversos guardons, entre els quals podem destacar tres Oscar
de l’edició del 2003 (millor actor, director i guió adaptat), la Palma d’Or del festival de
Cannes (2002) i el Goya a la millor pel·lícula estrangera (2002).
274 E. J. CHIFRÉ I PETIT
25 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 274
Principals parts del llibre
Podem dividir l’obra de Wladyslaw Szpilman en les parts següents:
1. La descripció dels moments previs a la Segona Guerra Mundial
2. L’inici de la Segona Guerra Mundial i la derrota de Polònia
3. La Varsòvia ocupada pels nazis (abans del tancament del gueto el 15.11.1940)
4. W. Szpilman dins el gueto fins al dia de la deportació de la seva família a Treblinka
(16.08.1942)
5. La vida de W. Szpilman entre 16.08.1942 i 13.02.1943 (data en la qual fuig del
gueto)
6. Les vivències de W. Szpilman en diversos amagatalls fins l’alliberament de Varsòvia
pels soviètics el 15.01.1945
7. La vida de Szpilman després de la guerra
Principals escenes de la pel·lícula
Aquesta pel·lícula descriu com es vivia i moria en el gueto de Varsòvia. També mostra
l’ocupació alemanya de la resta de Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial. Del film des-
tacarem les escenes següents:
1. Szpilman tocant el piano en ple bombardeig de Varsòvia
2. El trasllat dels jueus al gueto (format per un gueto gran i un de petit)
3. El pas del gueto petit al gueto gran
4. La deportació de la família de Szpilman (la Umschlagplatz o plaça de l’Estació)
5. El repartiment d’un caramel en sis trossos (darrer àpat de la família de W. Szpilman
en la Umschlagplatz)
6. La mirada del pare de Szpilman quan veu que el seu fill Wladyslaw, en el darrer mo-
ment, és salvat de la deportació
7. Els assassinats dels jueus i dels opositors als nazis
8. Les imatges de Varsòvia destruïda per la guerra
9. Szpilman tocant el piano per a l’oficial nazi Wilm Hosenfeld
10. L’alliberament de W. Szpilman pels soviètics
Diferències entre el llibre i la pel·lícula
De les diferències que existeixen entre el llibre i la pel·lícula assenyalarem:
1. Els moments previs a la guerra són descrits per W. Szpilman en el seu llibre, però no
en la pel·lícula de Polanski.
2. En el llibre de Szpilman s’esmenta la figura del director de l’orfenat jueu de Varsòvia,
Janusz Korczak, el qual, tot i tenir la possibilitat de salvar la seva vida, va preferir no
ASSAIG SOBRE EL PIANISTA DEL GUETO DE VARSÒVIA I EL PIANISTA 275
25 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 275
abandonar els seus orfes quan eren deportats a les cambres de gas de Treblinka, la
qual cosa no reflecteix la pel·lícula de Polanski.
3. En el film de Polanski, W. Szpilman i la seva família es traslladen al gueto de Varsòvia
quan aquest es constitueix. No obstant això, en el llibre s’assenyala que els Szpilman
ja vivien en un dels carrers del gueto abans de la seva formació.
4. El salvament de W. Szpilman de la deportació en la pel·lícula el duu a terme un fami-
liar seu, col·laboracionista del nazis, mentre que en el llibre no s’indica qui és el seu
veritable salvador.
5. En relació amb l’oficial alemany Wilm Hosenfeld, que ajuda Szpilman a sobreviure en
els darrers dies de l’ocupació alemanya de Varsòvia, en el film no es fa tan palès, com
en el llibre, l’agraïment de Szpilman per l’ajut obtingut d’aquest militar.
Context polític del llibre i de la pel·lícula
L’obra és escrita el 1946, al final de la Segona Guerra Mundial, quan Polònia es troba sota el
camp d’acció de l’URSS i en el preludi de la Guerra Freda.
El film es fa sota la presidència de G. Bush als EUA, quan es viuen les seqüeles dels
atemptats de l’11 de setembre.
Dades històriques
El llibre i la pel·lícula assenyalen diversos fets històrics, entre els quals podem esmentar els
següents:
— L’inici de la Segona Guerra Mundial amb la invasió de Polònia per les tropes alemanyes
— El gueto de Varsòvia
— Les deportacions de jueus a Treblinka
— La batalla de Stalingrad
— La revolta dels jueus del gueto de Varsòvia
— L’aixecament dels polonesos contra els nazis
— L’alliberament de Varsòvia pels soviètics
Temes de debat
Tant en el llibre com en la pel·lícula es tracten diverses temàtiques que poden ésser debatu-
des, com és el cas de:
— El repartiment de Polònia entre Hitler i Stalin
— La responsabilitat del poble alemany amb els crims dels nazis
— La memòria històrica
— La solidaritat dels polonesos amb els jueus
— El col·laboracionisme amb els nazis
276 E. J. CHIFRÉ I PETIT
25 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 276
— L’aprofitament del treball dels jueus
— Per què, en general, no es defensaven els jueus
— La resistència als nazis
Algunes reflexions
Al llarg del llibre de Szpilman hi ha diversos comentaris del seu autor que mouen a la refle-
xió, per exemple, i prenent com a referència, l’edició del llibre de W. Szpilman indicat en la
bibliografia:
— En relació amb els períodes en els quals disminuïa la persecució dels jueus pels nazis,
Szpilman escriu: «[…] les preses jueves havien de servir per a d’altres finalitats i, com altres
animals, necessitaven una temporada de veda: així les caceres més espectaculars serien mi-
llors i no decebrien ningú» (Szpilman, 2003: 55).
— Respecte a la ignorància que tenien els jueus del que realment els podia passar,
W. Szpilman assenyala: «[…] la malícia dels alemanys no era per prendre-se-la a la lleugera.
Formava part d’un sistema pensat per mantenir-nos en un estat constant de nerviosisme i
incertesa en relació amb el nostre futur» (Szpilman, 2003: 44).
— Quant al fet que els jueus no es defensessin del que els nazis els feien, W. Szpilman re-
produeix el comentari d’un deportat que a continuació s’indica (també surt a la pel·lícula):
«És una vergonya per a tots nosaltres! […] Els estem permetent que ens portin a la mort
com ovelles a l’escorxador!» (Szpilman, 2003: 94).
La sort i l’atzar
Per sobreviure en un gueto o en un camp d’extermini nazi, calia tenir molta sort. En qual-
sevol d’aquests llocs, encara que els confinats o els presoners seguissin les regles que els
nazis els imposaven, no tenien garantida la seva supervivència. Sempre depenien del que
l’atzar els pogués portar i contínuament estaven exposats als capricis dels seus botxins.
W. Szpilman, l’autor del llibre, va tenir sort en moltes ocasions. És a dir:
— Escapa, en el darrer moment, de la deportació a Treblinka
— Sobreviu a diverses seleccions
— Aconsegueix que opositors als nazis l’amaguin
— Falla en el seu suïcidi amb somnífers quan pensava que es moriria
— El descobreixen tres cops en amagatalls però aconsegueix sortir-se’n
— Li disparen però no el toquen
— El confonen amb un alemany però sobreviu
— Etc.
ASSAIG SOBRE EL PIANISTA DEL GUETO DE VARSÒVIA I EL PIANISTA 277
25 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 277
Comparació amb Anna Frank
Si comparem el cas de W. Szpilman amb el d’Anna Frank, veiem que a aquesta li va mancar
la sort que Szpilman va tenir. En el cas d’Anna Frank tenim:
—Passa més de dos anys amagada, amb la seva família, a la «Casa del darrere»
(6.07.1942 al 4.08.1944).
—Són descoberts i detinguts el 4.08.1944; pocs mesos després Holanda és alliberada.
—Surten en el darrer tren que va anar a Auschwitz (03.09.1944), on arriben el 6.09.1944.
—És deportada a Bergen Belsen a finals d’octubre del 1944, on mor poc temps abans de
ser alliberat el camp pels anglesos (el 12.04.1945).
Anna Frank durant dos anys no va ser descoberta, però passat aquest temps la sort ma-
lauradament se li va acabar i no va aconseguir sobreviure.
Wilm Hosenfeld i el seu diari
L’oficial nazi que ajuda Szpilman a sobreviure tampoc va tenir massa sort. Hosenfeld tenia
com a tasca principal ocupar-se de les instal·lacions esportives. Era una persona creient,
mestre de professió. Va morir a Stalingrad el 1952 presoner dels soviètics.
Hosenfeld, tot i ser un oficial nazi, era crític amb el que feien els alemanys i, a més d’haver
ajudat W. Szpilman, també va ajudar altres persones perseguides pels nazis. Va escriure un
diari, del qual, i a tall d’exemple, esmentarem alguns fragments que han estat publicats en
l’edició del llibre de W. Szpilman que apareix a la bibliografia.
—En data 18.01.1942 escriu: «Els mètodes dels nacionalsocialistes són diferents, però
bàsicament persegueixen també una única idea: l’exterminació i l’ensorrament de la gent
que pensa de manera diferent de com pensen ells» (p. 181).
—El 14.02.1943 esmenta: «[…] no puc entendre com hem estat capaços de cometre els
crims que hem comès contra civils indefensos, contra els jueus» (p. 190-191).
—Finalment, el dia 16.06.1943 assenyala: «No mereixem misericòrdia: tots en som cul-
pables» (p. 192).
Conclusions
El llibre de Wladyslaw Szpilman i la pel·lícula de Roman Polanski mostren una visió molt
acurada de la vida en el gueto de Varsòvia, l’aixecament del gueto, la resistència polonesa al
nazisme, el col·laboracionisme amb els nazis, la vida dels fugitius, etc. El film mostra unes
imatges espectaculars de Varsòvia destruïda per la guerra.
Com a crítica a la pel·lícula podem esmentar que aquesta no menciona el cas de Janusz
Korczak i els seus orfes, i fa un tractament superficial de l’oficial nazi Wilm Hosenfeld, el
qual, a més de Szpilman, va ajudar altres persones.
Finalment, direm que obres com el llibre de W. Szpilman, portada a la gran pantalla per
R. Polanski, contribueixen a què els fets que narren no caiguin en l’oblit i a conscienciar els
més joves que aquests horrors, per llunyans que estiguin en el temps, sempre són vigents,
ja que en qualsevol moment es poden tornar a repetir. Evitar-ho està en les nostres mans.
278 E. J. CHIFRÉ I PETIT
25 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 278
FRANK, A. (1999), Diari, 4a ed., Barcelona, Plaza
Janés, 379 p.
LEVI, P. (1996), Si això és un home, Barcelona, Edi-
cions 62, 234 p.
PRESSLER, M. (2000), ¿Quién era Ana Frank?, Bar-
celona, Muchnik, 197 p. (La Medianoche; 18)
SAKOWSKA, R. (1998), The Warsaw Ghetto 1940-
1945, Varsòvia, R. Nowicki, 94 p.
SZPILMAN, W. (2003), El pianista del gueto de
Varsòvia, Barcelona, Empúries, 216 p.
CHAPLIN, C. (1940), El gran dictador.
CHOMSKY, M. J. (1978), Holocaust. [Sèrie de tele-
visió]
DORNHELM, R. (2001), La història d’Anna Frank.
POLANSKI, R. (2002), El pianista.
SPIELBERG, S. (1993), La llista de Schindler.
ASSAIG SOBRE EL PIANISTA DEL GUETO DE VARSÒVIA I EL PIANISTA 279
Bibliografia1 Filmografia
1. Els textos d’A. Frank (1999), P. Levi (1996), M. Pressler (2001) i R. Sakowska (1998) han estat utilitzats com a obres de
consulta general.
25 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 279
25 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 280


Assaig sobre el llibre El pianista del gueto de Varsòvia, de Wladyslaw Szpilman, i la pel·lícula El pianista (The Pianist), de Roman Polanski

Hemeroteca Cientifica Catalana

ASSAIG SOBRE EL LLIBREEL PIANISTA DEL GUETODE VARSÒVIA, DE WLADYSLAWSZPILMAN, I LA PEL·LÍCULAEL PIANISTA (THE PIANIST ),DE ROMAN POLANSKIEDUARD JOSEP CHIFRÉ I PETITDEPARTAMENT D’AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA, BARCELONA.Paraules clau: Segona Guerra Mundial, nazis, gueto, deportacions, col·labora-cionisme, W. Hosenfeld, la resistència, l’atzarComparative essay between the book The Pianist of the Warsaw Ghetto, by Wla-dyslaw Szpilman, and the film The Pianist, by Roman PolanskiSummary: The book The Pianist of the Warsaw Ghetto by Wladyslaw Szpilman(1911-2000) tells the personal experiences of the author in the occupied Warsawduring the Second World War. W. Szpilman survived to the war thanks to a succes-sion of lucky events and the great help of a German officer extremely fond of music.More than 50 years later in 2002, Roman Polanski chose that book to write thescript of his film The Pianist based on the life of Wladyslaw Szpilman.Books like the one of Szpilman, transferred to the cinema by Polanski contribute tothe awareness of young people about the horrors explained. Although those factsare far in time, they can occur at any moment in future. It is still in our hands to pre-vent such crimes from being repeated again.Key words: Second World War, Nazis, ghetto, deportations, collaborationism,W. Hosenfeld, the Resistance, hazardIII JORNADA D’HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA I ENSENYAMENTNOVA ÈPOCA / VOLUM 1 (2) / 2008, p. 273-279DOI: 10.2436/20.2006.01.7925 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 273IntroduccióEl llibre El pianista del gueto de Varsòvia de Wladyslaw Szpilman (1911-2000) narra lesexperiències que va viure el seu autor en la Varsòvia ocupada pels nazis durant la SegonaGuerra Mundial. En el llibre W. Szpilman descriu el que era la vida dels jueus dins del gue-to de Varsòvia, així com les seves vivències fora del gueto, com a jueu fugitiu dels alemanys,durant el període en què es va poder amagar dels nazis a la capital polaca.L’autor va escriure el llibre el 1945, poc temps després d’acabar la Segona Guerra Mun-dial i d’haver salvat la vida gràcies a un seguit de fets afortunats, entre els quals destaca l’ajutd’un oficial alemany, Wilm Hosenfeld, amant de la música.Més de cinquanta anys més tard, el 2002, Roman Polanski, el qual en la seva infànciatambé va viure l’horror nazi a Cracòvia, va escollir aquest llibre per a fer el guió de la sevapel·lícula The pianist (El pianista), basada en la vida de Wladyslaw Szpilman. El film és unabona adaptació del llibre de W. Szpilman, amb una escenografia molt acurada, i ens ensenyael que era la vida i la mort en el gueto de Varsòvia.L’autor del llibreEl llibre fou escrit per Wladyslaw Szpilman (1911-2000), el qual era pianista de professió ivivia amb la seva família a Varsòvia. El 15.11.1940, W. Szpilman i la seva família quedenconfinats dins del gueto de Varsòvia. El 16.08.1942, la família de W. Szpilman és depor-tada a Treblinka. El 13.02.1943, Szpilman fuig del gueto, s’amaga en diversos llocs de Var-sòvia, mitjançant l’ajut de polonesos i fins i tot d’un oficial alemany, Wilm Hosenfeld. En-tre 1945 i 1986 és director musical de Ràdio Nacional de Polònia, concertista i compositor.Mor l’any 2000.El llibreW. Szpilman escriu el 1945 la primera versió del llibre i el publica el 1946 amb el títol Mortd’una ciutat. El mateix any el llibre és retirat de circulació ja que no agrada als nous dirigentsde Polònia, els quals es troben sota l’òrbita de l’URSS, principalment a causa de les referèn-cies que Szpilman fa en la seva obra sobre els russos, polonesos, ucraïnesos, letons i jueusque van col·laborar amb els nazis. El text no es torna a editar fins l’any 1998.La pel·lículaDirigida i produïda per Roman Polanski el 2002, va ser protagonitzada per Adrien Brody icompta, com a actor secundari, amb Thomas Kretschmann (interpreta l’oficial alemany afi-cionat a la música que ajuda Szpilman). El guió és de Ronald Harwood.El film va ser premiat amb diversos guardons, entre els quals podem destacar tres Oscarde l’edició del 2003 (millor actor, director i guió adaptat), la Palma d’Or del festival deCannes (2002) i el Goya a la millor pel·lícula estrangera (2002).274 E. J. CHIFRÉ I PETIT25 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 274Principals parts del llibrePodem dividir l’obra de Wladyslaw Szpilman en les parts següents:1. La descripció dels moments previs a la Segona Guerra Mundial2. L’inici de la Segona Guerra Mundial i la derrota de Polònia3. La Varsòvia ocupada pels nazis (abans del tancament del gueto el 15.11.1940)4. W. Szpilman dins el gueto fins al dia de la deportació de la seva família a Treblinka(16.08.1942)5. La vida de W. Szpilman entre 16.08.1942 i 13.02.1943 (data en la qual fuig delgueto)6. Les vivències de W. Szpilman en diversos amagatalls fins l’alliberament de Varsòviapels soviètics el 15.01.19457. La vida de Szpilman després de la guerraPrincipals escenes de la pel·lículaAquesta pel·lícula descriu com es vivia i moria en el gueto de Varsòvia. També mostral’ocupació alemanya de la resta de Varsòvia durant la Segona Guerra Mundial. Del film des-tacarem les escenes següents:1. Szpilman tocant el piano en ple bombardeig de Varsòvia2. El trasllat dels jueus al gueto (format per un gueto gran i un de petit)3. El pas del gueto petit al gueto gran4. La deportació de la família de Szpilman (la Umschlagplatz o plaça de l’Estació)5. El repartiment d’un caramel en sis trossos (darrer àpat de la família de W. Szpilmanen la Umschlagplatz)6. La mirada del pare de Szpilman quan veu que el seu fill Wladyslaw, en el darrer mo-ment, és salvat de la deportació7. Els assassinats dels jueus i dels opositors als nazis8. Les imatges de Varsòvia destruïda per la guerra9. Szpilman tocant el piano per a l’oficial nazi Wilm Hosenfeld10. L’alliberament de W. Szpilman pels sovièticsDiferències entre el llibre i la pel·lículaDe les diferències que existeixen entre el llibre i la pel·lícula assenyalarem:1. Els moments previs a la guerra són descrits per W. Szpilman en el seu llibre, però noen la pel·lícula de Polanski.2. En el llibre de Szpilman s’esmenta la figura del director de l’orfenat jueu de Varsòvia,Janusz Korczak, el qual, tot i tenir la possibilitat de salvar la seva vida, va preferir noASSAIG SOBRE EL PIANISTA DEL GUETO DE VARSÒVIA I EL PIANISTA 27525 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 275abandonar els seus orfes quan eren deportats a les cambres de gas de Treblinka, laqual cosa no reflecteix la pel·lícula de Polanski.3. En el film de Polanski, W. Szpilman i la seva família es traslladen al gueto de Varsòviaquan aquest es constitueix. No obstant això, en el llibre s’assenyala que els Szpilmanja vivien en un dels carrers del gueto abans de la seva formació.4. El salvament de W. Szpilman de la deportació en la pel·lícula el duu a terme un fami-liar seu, col·laboracionista del nazis, mentre que en el llibre no s’indica qui és el seuveritable salvador.5. En relació amb l’oficial alemany Wilm Hosenfeld, que ajuda Szpilman a sobreviure enels darrers dies de l’ocupació alemanya de Varsòvia, en el film no es fa tan palès, comen el llibre, l’agraïment de Szpilman per l’ajut obtingut d’aquest militar.Context polític del llibre i de la pel·lículaL’obra és escrita el 1946, al final de la Segona Guerra Mundial, quan Polònia es troba sota elcamp d’acció de l’URSS i en el preludi de la Guerra Freda.El film es fa sota la presidència de G. Bush als EUA, quan es viuen les seqüeles delsatemptats de l’11 de setembre.Dades històriquesEl llibre i la pel·lícula assenyalen diversos fets històrics, entre els quals podem esmentar elssegüents:— L’inici de la Segona Guerra Mundial amb la invasió de Polònia per les tropes alemanyes— El gueto de Varsòvia— Les deportacions de jueus a Treblinka— La batalla de Stalingrad— La revolta dels jueus del gueto de Varsòvia— L’aixecament dels polonesos contra els nazis— L’alliberament de Varsòvia pels sovièticsTemes de debatTant en el llibre com en la pel·lícula es tracten diverses temàtiques que poden ésser debatu-des, com és el cas de:— El repartiment de Polònia entre Hitler i Stalin— La responsabilitat del poble alemany amb els crims dels nazis— La memòria històrica— La solidaritat dels polonesos amb els jueus— El col·laboracionisme amb els nazis276 E. J. CHIFRÉ I PETIT25 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 276— L’aprofitament del treball dels jueus— Per què, en general, no es defensaven els jueus— La resistència als nazisAlgunes reflexionsAl llarg del llibre de Szpilman hi ha diversos comentaris del seu autor que mouen a la refle-xió, per exemple, i prenent com a referència, l’edició del llibre de W. Szpilman indicat en labibliografia:— En relació amb els períodes en els quals disminuïa la persecució dels jueus pels nazis,Szpilman escriu: «[…] les preses jueves havien de servir per a d’altres finalitats i, com altresanimals, necessitaven una temporada de veda: així les caceres més espectaculars serien mi-llors i no decebrien ningú» (Szpilman, 2003: 55).— Respecte a la ignorància que tenien els jueus del que realment els podia passar,W. Szpilman assenyala: «[…] la malícia dels alemanys no era per prendre-se-la a la lleugera.Formava part d’un sistema pensat per mantenir-nos en un estat constant de nerviosisme iincertesa en relació amb el nostre futur» (Szpilman, 2003: 44).— Quant al fet que els jueus no es defensessin del que els nazis els feien, W. Szpilman re-produeix el comentari d’un deportat que a continuació s’indica (també surt a la pel·lícula):«És una vergonya per a tots nosaltres! […] Els estem permetent que ens portin a la mortcom ovelles a l’escorxador!» (Szpilman, 2003: 94).La sort i l’atzarPer sobreviure en un gueto o en un camp d’extermini nazi, calia tenir molta sort. En qual-sevol d’aquests llocs, encara que els confinats o els presoners seguissin les regles que elsnazis els imposaven, no tenien garantida la seva supervivència. Sempre depenien del quel’atzar els pogués portar i contínuament estaven exposats als capricis dels seus botxins.W. Szpilman, l’autor del llibre, va tenir sort en moltes ocasions. És a dir:— Escapa, en el darrer moment, de la deportació a Treblinka— Sobreviu a diverses seleccions— Aconsegueix que opositors als nazis l’amaguin— Falla en el seu suïcidi amb somnífers quan pensava que es moriria— El descobreixen tres cops en amagatalls però aconsegueix sortir-se’n— Li disparen però no el toquen— El confonen amb un alemany però sobreviu— Etc.ASSAIG SOBRE EL PIANISTA DEL GUETO DE VARSÒVIA I EL PIANISTA 27725 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 277Comparació amb Anna FrankSi comparem el cas de W. Szpilman amb el d’Anna Frank, veiem que a aquesta li va mancarla sort que Szpilman va tenir. En el cas d’Anna Frank tenim:—Passa més de dos anys amagada, amb la seva família, a la «Casa del darrere»(6.07.1942 al 4.08.1944).—Són descoberts i detinguts el 4.08.1944; pocs mesos després Holanda és alliberada.—Surten en el darrer tren que va anar a Auschwitz (03.09.1944), on arriben el 6.09.1944.—És deportada a Bergen Belsen a finals d’octubre del 1944, on mor poc temps abans deser alliberat el camp pels anglesos (el 12.04.1945).Anna Frank durant dos anys no va ser descoberta, però passat aquest temps la sort ma-lauradament se li va acabar i no va aconseguir sobreviure.Wilm Hosenfeld i el seu diariL’oficial nazi que ajuda Szpilman a sobreviure tampoc va tenir massa sort. Hosenfeld teniacom a tasca principal ocupar-se de les instal·lacions esportives. Era una persona creient,mestre de professió. Va morir a Stalingrad el 1952 presoner dels soviètics.Hosenfeld, tot i ser un oficial nazi, era crític amb el que feien els alemanys i, a més d’haverajudat W. Szpilman, també va ajudar altres persones perseguides pels nazis. Va escriure undiari, del qual, i a tall d’exemple, esmentarem alguns fragments que han estat publicats enl’edició del llibre de W. Szpilman que apareix a la bibliografia.—En data 18.01.1942 escriu: «Els mètodes dels nacionalsocialistes són diferents, peròbàsicament persegueixen també una única idea: l’exterminació i l’ensorrament de la gentque pensa de manera diferent de com pensen ells» (p. 181).—El 14.02.1943 esmenta: «[…] no puc entendre com hem estat capaços de cometre elscrims que hem comès contra civils indefensos, contra els jueus» (p. 190-191).—Finalment, el dia 16.06.1943 assenyala: «No mereixem misericòrdia: tots en som cul-pables» (p. 192).ConclusionsEl llibre de Wladyslaw Szpilman i la pel·lícula de Roman Polanski mostren una visió moltacurada de la vida en el gueto de Varsòvia, l’aixecament del gueto, la resistència polonesa alnazisme, el col·laboracionisme amb els nazis, la vida dels fugitius, etc. El film mostra unesimatges espectaculars de Varsòvia destruïda per la guerra.Com a crítica a la pel·lícula podem esmentar que aquesta no menciona el cas de JanuszKorczak i els seus orfes, i fa un tractament superficial de l’oficial nazi Wilm Hosenfeld, elqual, a més de Szpilman, va ajudar altres persones.Finalment, direm que obres com el llibre de W. Szpilman, portada a la gran pantalla perR. Polanski, contribueixen a què els fets que narren no caiguin en l’oblit i a conscienciar elsmés joves que aquests horrors, per llunyans que estiguin en el temps, sempre són vigents,ja que en qualsevol moment es poden tornar a repetir. Evitar-ho està en les nostres mans.278 E. J. CHIFRÉ I PETIT25 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 278FRANK, A. (1999), Diari, 4a ed., Barcelona, PlazaJanés, 379 p.LEVI, P. (1996), Si això és un home, Barcelona, Edi-cions 62, 234 p.PRESSLER, M. (2000), ¿Quién era Ana Frank?, Bar-celona, Muchnik, 197 p. (La Medianoche; 18)SAKOWSKA, R. (1998), The Warsaw Ghetto 1940-1945, Varsòvia, R. Nowicki, 94 p.SZPILMAN, W. (2003), El pianista del gueto deVarsòvia, Barcelona, Empúries, 216 p.CHAPLIN, C. (1940), El gran dictador.CHOMSKY, M. J. (1978), Holocaust. [Sèrie de tele-visió]DORNHELM, R. (2001), La història d’Anna Frank.POLANSKI, R. (2002), El pianista.SPIELBERG, S. (1993), La llista de Schindler.ASSAIG SOBRE EL PIANISTA DEL GUETO DE VARSÒVIA I EL PIANISTA 279Bibliografia1 Filmografia1. Els textos d’A. Frank (1999), P. Levi (1996), M. Pressler (2001) i R. Sakowska (1998) han estat utilitzats com a obres deconsulta general.25 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 27925 Eduard Josep Chifre?.qxp:25 Eduard Josep Chifre%.qxp  17/6/09  08:25  Página 280

Catalan

http://revistes.iec.cat/revistes/index.php/AHCT/article/view/6420

Assaig sobre el llibre El pianista del gueto de Varsòvia, de Wladyslaw Szpilman, i la pel·lícula El pianista (The Pianist), de Roman Polanski

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana