Jornet i Forner, Sebastià

Revistes Catalanes amb Accés Obert

70 urbanisme | 71
70 urbanisme | 71
El puente de piedra, una construcción romana de la Cae-
sar Augusta, en una pequeña elevación topográfica i de-
fensiva de la vega del Ebro, fue durante casi veinte siglos 
el único elemento de unión entre las dos márgenes del 
río. El puente, lugar de paso i defensa del territorio, se 
alinea con la geometría central de la ciudad romana, en 
continuidad con la calle Don Jaime I, cardus máximo de 
este emplazamiento.
De este primer puente, no será hasta pasada la mitad 
del siglo XX que la ciudad empieza a prodigar otros actos 
de paso sobre el río, entendido más como barrera que 
cremallera, más dificultad que virtud. Los puentes de 
Santiago i del Pilar se localizaran en continuidad de la 
trama urbana, estirando la calle Cesar Augusto i el Coso, 
límites a levante i poniente del rectángulo romano. Los 
puentes son calles, continuidades urbanas, canales de 
flujos diversos. Trazas que emergen de la ciudad que ya 
existe.
Posteriormente los puentes de Almozara y de la 
Fuentes, vendrán a completar esta estructura de cinco 
saltos sobre el agua en un tramo de 2,5 kilómetros de lon-
gitud. Estas dos nuevas estructuras, nacerán ahora más 
de la vialidad i de la movilidad, que de la continuidad de 
la calle. La arquitectura i el uso diverso, dejan de acom-
pañar al puente, donde la eficacia de la circulación y la 
fluidez del tránsito gana peso en el diseño. La definición 
del modelo anular del Plan Yarza de 1957 dejará, de for-
ma seminal, marcada la posición de estas nuevas grapas 
urbanas que han de suturar las riberas del Ebro.
El proyecto de la expo 2008, sobre el dudoso empla-
zamiento del meandro de Ranillas, el espacio de mayor 
valor natural del territorio municipal de Zaragoza, se 
convierte en el acontecimiento que ha de permitir dar un 
salto adelante para mejorar el dialogo entre las riberas de 
norte i sur. El Plan Riberas definirá el encaje general de 
Tres nuevos puentes para Zaragoza
Sebastià Jornet i Forner
Three new bridges  
for Saragossa
For almost 20 centuries, the only point of 
union between the two sides of the river was 
the stone bridge, a Roman construction from 
the time of Caesar Augustus, built on a small 
natural defensive elevation in the low-lying 
fertile land along the river Ebro. The bridge, a 
passing place and defensive point in the terri-
tory, follows the line of the central geometry 
of the Roman city, continuing via Calle Don 
Jaime I, the cardus maximus of this location.
After this first bridge, it was not until the 
second half of the 20th century that the 
city started to build other points of passage 
over the river, which was seen more as a 
separation than a meeting point, more of a 
drawback than a virtue. The Santiago and 
Pilar bridges form a continuation of the ur-
ban fabric, drawing out Calle Cesar Augusto 
and El Coso, the eastern and western limits 
of the Roman rectangle. These bridges are 
streets, urban continuities; they are channels 
of miscellaneous flows, layouts that emerge 
from the existing city.
Finally, the bridges of Almozara, follow-
ing the layout of the old railway line, and 
Las Fuentes will complete this structure of 
crossings over the water, five in a distance 
of 2.5 kilometres. These new structures will 
respond more to traffic and mobility than to 
continuity of the street fabric. Architecture 
and variety of use cease to inform the bridge 
when efficiency of circulation and logic of 
free-flowing traffic gain premium in the 
design. The ring model defined by the 1957 
Yarza Plan will decisively mark the position 
of these new urban sutures that are to sew 
together the banks of the Ebro.
The project for Expo 2008, on the question-
able location of the Ranillas meander—the 
Tres ponts nous  
per a Saragossa
El pont de pedra, una construcció romana 
de Caesar Augusta, en una petita elevació 
topogràfica i defensiva de la plana fèrtil de 
l’Ebre, va ser durant gairebé vint segles l’únic 
element d’unió entre els dos marges del riu. El 
pont, lloc de pas i defensa del territori, s’alinea 
amb la geometria central de la ciutat romana, 
en continuïtat amb el carrer Don Jaime I, 
cardo maximus d’aquest emplaçament.
D’aquest primer pont, no serà fins passada la 
meitat del segle xx que la ciutat comença a 
prodigar altres actes de pas sobre el riu, en-
tès més com a barrera que com a cremallera, 
més dificultat que virtut. Els ponts de Santi-
ago i el pont del Pilar es localitzaran en conti-
nuïtat de la mateixa trama urbana, estirant el 
carrer César Augusto i el Coso, límits a llevant 
i ponent del rectangle romà. Els ponts són 
carrers, continuïtats urbanes, són canals de 
fluxos diversos. Traces que emergeixen de la 
ciutat que ja existeix.
Finalment els ponts d’Almozara, reutilitzant 
la traça de l’antiga infraestructura ferrovi-
ària i el pont de Las Fuentes, completaran 
aquesta estructura de salts sobre l’aigua, cinc 
salts en una distància de 2,5 km de longitud. 
Aquestes noves estructures recents naixeran 
més de la viabilitat rodada i de la mobilitat 
que de la continuïtat del carrer. L’arquitectura 
i l’ús divers deixen d’acompanyar el pont, 
on l’eficàcia de la circulació i la lògica de la 
fluïdesa del trànsit guanyen pes en el disseny. 
La definició del model anular del Pla Yarza de 
1957 deixarà, de forma seminal, marcada la 
posició d’aquestes noves grapes urbanes que 
han de suturar les riberes de l’Ebre.
El projecte de l’Expo 2008, sobre el dubtós 
emplaçament del meandre de Ranillas, 
l’espai de més valor natural d’una extensa 
72 urbanisme | 73
1
3 4 5
72 urbanisme | 73
1
PGOU de Zaragoza 2002
2
Plan Yarza 1957
3
Puente del Tercer Milenio
4
Pabellón–Puente
5
Pasarela Almozara
6
Puente de la Almozara
7
Puente de hierro o del Pilar
8
Puente Giménez Abad
6 7 8
2
74 urbanisme | 75
la actuación y la propuesta para el concurso de la expo, 
materializará el lugar, la cantidad y la naturaleza de los 
elementos de conexión entre las dos márgenes, con la im-
plantación de tres nuevos pasos asociados a la actuación 
expo: el puente del Tercer Milenio, el Pabellón-Puente y 
la pasarela de Almozara.
El Puente del Tercer Milenio, en el extremo occidental 
de la ciudad, supone la ejecución de la ronda del Rabal, 
prevista en el PGOU de Zaragoza y el cierre del tercer 
cinturón, precisamente en el lugar donde la ciudad debe-
ría abrirse al territorio natural. Se trata de la unión ro-
dada del Polígono Rey Fernando de Aragón con la nueva 
estación Delicias. De un polígono a una estación, de una 
rotonda a un anillo circular. La racional orientación del 
puente, perpendicular al curso de las aguas, como seña-
lan los cánones, se convierte en el único elemento que 
avala su trazado. A partir de aquí los enganches con la 
geometría no regular de la ciudad, se convierten en ges-
tos artificiales, giros ortogonales i articulaciones roton-
doidales. 
most valuable natural space of the exten-
sive city of Saragossa with approximately 
90,000 hectares of municipal territory—
aims to trigger off improved dialogue be-
tween the north and south embankments. 
The Riverside Plan will define the engage-
ment of the site, and the project for the 
Expo competition will give material form to 
the place, the number and the nature of the 
elements connecting the two banks, with 
the implantation of three bridges designed 
for the Expo: Tercer Milenio, the Bridge-Pa-
vilion and Almozara footbridge.
The Puente del Tercer Milenio, or Third Mil-
lennium Bridge, in the west of the city rep-
resents the construction of the Ronda del 
Rabal, envisaged in Saragossa’s General Ur-
ban Development Plan, and the completion 
of the third ring road, at the point where 
the city should meet natural territory. This is 
the road link between the Rey Fernando de 
Aragón estate and the district of Almozara 
and the new Delicias station, from an estate 
to a station, from a roundabout to a circular 
ring road. The rational orientation of the 
bridge, perpendicular to the watercourse 
Saragossa amb aproximadament 90.000 
ha de territori municipal, es converteix en 
l’esdeveniment que ha de permetre fer un 
salt endavant per millorar el diàleg entre 
les riberes nord i sud. El Pla Riberes definirà 
l’encaix general de l’actuació i la proposta 
per al concurs de l’Expo: materialitzarà el 
lloc, la quantitat i la naturalesa dels elements 
de connexió entre els dos marges, amb la im-
plantació de tres ponts associats a l’actuació 
Expo: el pont del Tercer Milenio, el pavelló-
pont i la passarel·la d’Almozara.
El pont del Tercer Milenio, a l’extrem occiden-
tal de la ciutat, suposa l’execució de la ronda 
del Rabal, prevista al PGOU de Saragossa, i 
el tancament del tercer cinturó, precisament 
en el lloc on la ciutat hauria d’obrir-se al 
territori natural. Es tracta de la unió rodada 
del polígon Rey Fernando de Aragón amb 
el barri d’Almozara i la nova estació Delicias, 
d’un polígon a una estació, d’una rotonda 
a un anell circular. L’orientació racional del 
pont, perpendicular al curs de les aigües, 
com assenyalen els cànons, esdevé l’únic ele-
ment que n’avala el traçat. A partir d’aquí els 
enganxalls amb la geometria no regular de 
9
Esquema director 
del Plan Riberas 
y concurso Expo 
Internacional 2008.
Imatge cedida 
per Joan Roig.
74 urbanisme | 75
Este puente, obra de Juan José Arenas, es de la familia 
del de la Barqueta en Sevilla construido con la expo del 
92 por el mismo autor, se trata de un gran puente de arco 
elevado que, de un salto, permite cruzar con total limpi-
eza el cauce del río. Es un puente de arco atirantado por 
el tablero, que descansa en cuatro apoyos verticales dis-
tanciados 216 metros, en el sentido longitudinal i 48 en el 
sentido transversal. El tablero se prolonga por sendos va-
nos laterales de 27 metros, dando lugar a una estructura 
de luz de 270 metros en total. La cota del puente está con-
dicionada por el período de retorno de 500 años, y que 
en este punto alcanza una cota de 199,85 metros, lo que 
sitúa al puente en una cota entre 4 y 5 metros respecto la 
rasante natural de las riberas. La sección transversal, de 
un ancho de 48 metros, dispone de espacios segregados 
de circulación peatonal, carril para bicicletas i circula-
ción rodada con una sección de 3+3 carriles.
El Pabellón-Puente, de Zaha Hadid, escribe una 
página más en la tradición de los puentes-edificio-ac-
tividad, que como en el caso del Ponte de Rialto o el 
according to the norms, is the only solid 
basis for its layout. From here on, the snags 
with the city’s irregular geometry generate 
artificial gesture, orthogonal turns and the 
construction of roundabouts. 
The bridge, the work of Juan José Arenas, 
the winner of the competition, belongs 
to the family of Barqueta Bridge in Seville, 
built by the same author for the Expo. It is 
a large, high-arched bridge that spans the 
riverbed in a single clean swoop. Its cabled-
stayed deck rests on four vertical supports 
set 216 metres apart along its length and 48 
metres apart across. The deck then extends 
a further 27 metres on each bank, producing 
a structure with a total span of 270 metres. 
The height of the bridge is conditioned 
by the recurrence interval of 500 years. 
It is constructed at 199.85 metres above 
sea level, placing the bridge at a height of 
between 4 and 5 metres above the natural 
grade of the riverbanks. The cross section, 
a total width of 48 metres, has separate 
spaces for pedestrians (protected and 
unprotected), a bicycle lane and vehicles 
(3+3 lanes).
la ciutat es converteixen en gestos artificials, 
girs ortogonals i articulacions rotondoïdals. 
El pont, obra de Juan José Arenas, guanya-
dor del concurs convocat a aquest efecte, és 
de la família del de la Barqueta, a Sevilla, que 
es va construir també amb motiu de l’expo-
sició universal i és del mateix autor: es tracta 
d’un gran pont d’arc elevat que, d’un salt, 
permet creuar amb una netedat total la llera 
del riu. És un pont d’arc atirantat pel tauler, 
que descansa en quatre suports verticals 
distanciats 216 m en el sentit longitudinal i 
48 m en el sentit transversal. El tauler es per-
llonga per sengles obertures laterals de 27 m 
i dóna lloc a una estructura de llum de 270 m 
en total. La cota del pont està condicionada 
pel període de retorn de 500 anys, que en 
aquest punt arriba a una cota de 199,85 m, 
cosa que situa el pont en una cota entre 4 i 5 
m respecte a la rasant natural de les riberes. 
La secció transversal, d’una amplada total de 
48 m, disposa d’espais segregats de circula-
ció per a vianants (protegida i desprotegida), 
carril per a bicicletes i circulació rodada amb 
una secció vehicular de 3 + 3 carrils.
76 urbanisme | 77
ponte Vecchio, acompañan el tránsito y paso, la activi-
dad y el refugio. Se trata aquí de un puente de texturas 
y formas, frente a los tirantes y tableros del puente del 
Tercer Milenio. El Pabellón-Puente arranca del ine-
xistente boulevard urbano que se inicia en la estación 
intermodal Delicias. A partir de esta directriz, el pu-
ente-edificio tomará una traza ligeramente curvilínea, 
para cruzar de forma oblicua el río y depositarse en el 
margen izquierdo frente al acceso del nuevo Palacio de 
Congresos. 
El puente situado a una cota en la plataforma de paso 
de 201,50 metros, por necesidades del régimen hidráu-
lico del río, presenta en los cuatro pabellones interiores 
diferentes altimetrías. Con una longitud total de 270 
metros, descansa sobre ambas riberas i sobre una pe-
queña isla en el medio del río. Los pabellones, en forma 
de diamante de sección variable, se reparten en cuatro 
estancias alargadas, curvilíneas y entrelazadas, que en 
su intersección adquiere una forma similar a los bulbos 
recubiertos por pétalos. La dimensión del puente per-
El pavelló-pont, de Zaha Hadid, escriu una 
pàgina més en la tradició dels ponts-edifici-
activitat, que, com en el cas del Ponte de 
Rialto o el Ponte Vecchio, acompanyen en 
el trànsit i pas l’activitat i el refugi. Aquí es 
tracta d’un pont de textures i formes, enfront 
dels tirants i taulers del pont del Tercer 
Milenio. El pavelló-pont arrenca de l’inexis-
tent bulevard urbà que connecta l’estació 
intermodal Delicias i l’avinguda de França. A 
partir d’aquesta directriu, la passarel·la-edifi-
ci prendrà una traça lleugerament curvilínia 
per creuar de forma obliqua el riu i dipositar-
se al marge esquerre enfront de l’accés del 
nou Palau de Congressos. 
El pont, situat a una cota en la plataforma 
de pas de 201,50 m per necessitats del règim 
hidràulic del riu, presenta als quatre pavellons 
interiors diferents altimetries de les cotes, 
que oscil·len entre 203, 206 i 207,5 m. Aquest 
pont-edifici, d’una longitud total de 270 m, 
descansa sobre les dues riberes i sobre una 
petita illa enmig del riu, amb llums de 185 m 
al vessant dret i de 85 m a l’esquerre. Els pave-
llons interiors, en forma de diamant de secció 
variable, es reparteixen en quatre estances 
Zaha Hadid’s Bridge-Pavilion writes a new 
page in the tradition of activity-building-
bridges, which, as in the case of the Ponte 
de Rialto or the Ponte Vecchio, combine 
traffic and passage, activity and shelter. This 
is a bridge of textures and forms, unlike the 
cable stays and decks of the Puente del Ter-
cer Milenio. The Bridge-Pavilion starts out 
from the non-existent urban boulevard that 
links up with the intermodal station of Deli-
cias and extends Avenida de Francia. From 
this initial layout, the building-walkway will 
describe a slight curve before crossing the 
river at a slant and setting down on the left 
bank facing the new congress centre. 
The four pavilions contained inside the 
bridge, with its deck at a level of 201.50 
metres due to the needs of the river’s 
hydrological regime, are located at different 
heights: 203, 206 and 207.5 metres. This 
building-bridge, 270 metres long, rests on 
both banks and a small islet in the middle 
of the river, with spans of 185 metres on 
one side and 85 metres on the other. The 
pavilions inside, diamond shapes of varying 
section, are divided into four elongated, 
76 urbanisme | 77
mitirá albergar hasta 7.000 m2 de área expositiva y se 
convertirá en un balcón privilegiado sobre el Ebro.
Finalmente, la pasarela de Almozara, proyectada por 
Javier Manterola, será la más discreta de las acciones 
asociadas al evento de la expo. Se trata de una pasarela 
peatonal de 10 metros de anchura, atirantada y abierta, 
como doblada por la presión de la corriente fluvial. La 
pasarela mantendrá una traza curva y una longitud to-
tal de 235 metros, sobrevolará el cauce sin apoyos en 
el Ebro, lo que hará que tenga una luz máxima de 140 
metros. La estructura arrancará sobre una pila del río 
en la margen derecha, a la altura del barrio de Almo-
zara y sobre el centro deportivo “Tiro de Pichón”, y se 
apoyará de nuevo en el muro del Actur. Aun quedarán 
95 metros sobre el boulevard Ranilla hasta llegar al 
otro extremo, junto a la calle de Clara Campoamor en 
el barrio de la Actur
Sebastià Jornet i Forner
o cavitats allargades, curvilínies i entrellaça-
des, que en la intersecció adquireixen una 
forma similar als bulbs recoberts de pètals. La 
grandària del pont permetrà albergar fins a 
7.000 m2 d’àrea expositiva i es convertirà en 
un balcó privilegiat sobre l’Ebre.
Finalment, la passarel·la d’Almozara, després 
d’altres alternatives desestimades per l’elevat 
cost, igualment projectades per Javier 
Manterola, serà la més discreta de les accions 
associades a l’esdeveniment de l’Expo. Es 
tracta d’una passarel·la per a vianants de 
10 m d’amplària, atirantada i oberta, com 
doblegada per la pressió del corrent fluvial. 
La passarel·la mantindrà una traça corba i 
una longitud total de 235 m i sobrevolarà la 
llera sense suports a l’Ebre, cosa que farà que 
tingui una llum màxima de 140 m. L’estruc-
tura arrencarà sobre un mur mitger del riu al 
marge dret, a l’altura del carrer Sierra Víctor, 
al barri d’Almozara i sobre el centre esportiu 
Tiro de Pichón, i recolzarà de nou en el mur 
de l’Actur. Encara quedaran 90 m sobre el 
bulevard Ranilla fins a arribar a l’altre extrem, 
al costat del carrer de Clara Campoamor, al 
barri de l’Actur.s
Sebastià Jornet i Forner
Traduït per Alèxia Costa
curved rooms or cavities, which intersect to 
create a form similar to bulbs covered with 
petals. The bridge will accommodate up to 
7,000 square metres of exhibition space and 
offer a prime vantage point over the Ebro.
Finally, Almozara footbridge, after other al-
ternatives also designed by Javier Manterola 
that were rejected for their high cost, will be 
the most discreet intervention associated 
with the Expo. It will be a 10-metre-wide 
walkway, cable-stayed and open, as though 
bent by the pressure of the river current. The 
walkway will follow a curved layout with a 
total length of 235 metres, crossing the Ebro 
without supports in the river, which will give 
it a maximum span of 140 metres. The struc-
ture will stem from a pile in the river on the 
right bank, on a level with Calle Sierra Víctor 
in the Almozara district, and the clay-pigeon 
shooting centre, and be supported on the 
Actur side. It will then continue another 90 
metres over Boulevard Ranilla to reach the 
other side, in Calle de Clara Campoamor in 
the Actur district.s
Sebastià Jornet i Forner
Translated by Elaine Fradley


Tres nuevos puentes para Zaragoza

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert