Rubió i Tudurí, Nicolau M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

23 
L 'arquitecte Duran i Reynals, artista classic 
N. M~RUBIÓ 1 TUDURÍ 
Quan morí Duran i Reynals, el 1966, no era 
precisament un moment gaire adequat per poder apreciar 
la seva contribució a l'arquitectura catalana. Només el 
seu vell amic Nicolau M . Rubió i Tudurí el recorda en un 
article publicat al núm. 65 de "Cuadernos de 
Arquitectura". En aquesta revisió de l'obra de Duran ens 
ha semblat oportú tornar a publicar-lo perque correspon a 
una actitud cultural semblant a la del propi Duran, capar 
de reconeixer en la seva obra la voluntat d'artisticitat des 
de la permanencia en el classicisme, lluny de la crítica del 
moment que considerava Duran com un menyspreable 
racionalista penedit. 
Raimon Duran i Reynals ha estat un classic per 
definició; un classic en els més amplis i precisos sentits de 
la paraula. La seva obra especial s'ha inscrit en l'estil 
general del Renaixement. No importa que en determi-
nats casos, pocs, hagi explorat les seves possibilitats en el 
camp de l' Arquitectura anomenada contemporania, i, a 
Sant Joan de les Abadesses, hagi fet obra exemplar de 
restauració romanica. Fins i tot en aquests casos, la 
filiació classica de Duran i Reynals ha estat evident. 
L'ordre i la mesura, la claredat i la serenitat, imperen 
sempre en la seva obra. La casa del carrer de Campo Vid al 
fou de forma "contemporania", peró la finor de línies, la 
compensació de masses, l' elegancia, en fi, són clarament 
més neoclassiques que no pas "funcio-nalistes". I al 
romanic de Sant J oan de les Abadesses li passa el mateix: 
la gracia, la subtilesa i la perfecció de dibuix ho 
comproven així. 
Veient-lo neoclassic, molts contempladors de 
l'obra arquitectónica de Duran i Reynals, en tenen un 
concepte estatic. Han presenciat la carrera des de la meta 
d'arribada, quan el nostre arquitecte es presentava 
completament format, amb els problemes resolts i en 
possessió completa de les seves própies fórmules. Vist 
així, Duran i Reynals presenta per a aquests observadors 
l'aspecte d'un renaixentista impenitent que, en plena 
segona meitat del segle XX, s'ha aturat en la contem-
plació beata d'una arquitectura definitivament passada. 
Peró els que hem contemplat la carrera de Duran 
i Reynals des del principi i l'hem seguit, pas a pas, alllarg 
de les diferents fases, tenim de la seva obra un concepte 
molt diferent. 
Per explicar clarament aquest concepte, farem 
una breu recapitulació retrospectiva. 
L'antiga i venerable tradició de l'arquitectura 
neoclassica a Barcelona, la de Llotja, dels Porxos d'En 
Xifré i de tants nobles edificis deIs carrers vells de la 
ciutat, sofrí un cop fort en apareixer, a mitjan segle 
passat, la generació dels nostres arquitectes medie-
valistes. Hom ha precisat, crec que amb raó, que l'hora 
crítica per a l'arquitectura neoclassica sona quan 
l'arquitecte Elias Rogent, encarregat del projecte de la 
Universitat de Barcelona, opta per una solució romanica, 
en comptes de la solució renaixentista que pocs anys 
abans hauria semblat de rigor. 
Tanmateix, la vella impregnació neoclassica 
regnant aleshores en el nostre "ram de la construcció", 
així com en el cos social de la ciutat, féu que aquella hora 
crítica no representés la mort absoluta del nostre 
renaixentisme inveterat. Ni els arquitectes seguiren tots 
Rogent; ni els propietaris, els responsables de l' edificació 
de la U niversitat. En realitat, es continua edificant segons 
els usos tradicionals, en un semiestil "classic", fins el final 
del segle XIX. 
Si vol coneixer l'estat de l'arquitectura d'origen 
classicista a la nostra ciutat al final del segle XIX i al 
principi del XX (epoca en la qual aquell classicisme 
residual va patir els embats del Modernisme), el lector 
recorrera amb fruit els carrers del nostre Eixample, tot 
fixant-se en les dates gravades a les fa~anes de molts dels 
immobles. Rars seran els exemples que trobara d'ordres 
classics resolts en motlluracions correctes. En general, 
trobara elements d'origen renaixentista tractats en forma 
heterodoxa i, per dir-ho així, a la bona de Déu. Tota o 
gairebé tota l'obra arquitectónica barcelonesa, l'epoca 
del canvi de segle, exhibeix una descomposició, que 
sembla definitiva, deIs antics ordres, de l'ortografia i del 
concepte mateix de l'arquitectura classica. (Salvant-ne 
unes poques peró respectables excepcions.) 
Extremant la comparació, podria dir que ens 
trobem davant una especie d'Edat Mitjana de poca 
volada. Així com l'arquitectura romana ana "desclassi-
citzant-se" per tendir a l'arquitectura romanica, aquí, al 
nostre Eixample, es "desclassicitú" per tendir a un estil 
híbrid, que no podia tenir esdevenidor. 1 
Per fer acabar el neoclassicisme residual 
ajuntaren els seus esfor~os Gaudí i els modernistes, amb 
Domenech i Muntaner al centre de la línia de batalla 
d'aquests darrers. Tant Gaudí com el Modernisme 
estaven entroncats amb el neogótic. El gótic -l'antago-
nista típic del Renaixement- es troba implicat no només 
en el temple de la Sagrada Família, com és obvi, sinó en 
els edificis de Domenech i Muntaner, de Puig i Cada-
falch, en els del meu oncle Joan Rubió i Bellver. Aquest 
darrer, ho recordo molt bé, feia comentaris sarcastics 
sobre les velles cases en "forma de caixó" . Les estructures 
mogudes, la dissimetria, els pinacles airosos, els jocs de 
teulades una mica dislocad es -tot aixó revestit del 
Modernisme- eren elements que aquells arquitectes 
- grans arquitectes !- oposaven victoriosament a les 
24 
MONESTlR DE N~ SRA. DE MONTSERRAT A PEDRALBES. 1929. 
Fafana principal. Campanar eonstrui"t a la postguerra. (pag. 25) Porties laterals. 
estructures tranquil-les, als frontons estables i a les 
teulades i els terrats estesos horitzontalment de la vella 
. .. 
arqUltectura renalxentlsta. 
El lector observara que, les que podríem ano-
menar raons estetiques, eren predominants entre els 
modernistes. L'ambient modernista era un ambient 
artístic, de vegades exacerbat i fins delirant. No dic que 
els arquitectes del Modernisme es desentenguessin deIs 
problemes constructius. Per la seva banda, Gaudí parlava 
sense parar d'aquesta classe de problemes. Ni dic que 
descuidessin la utilitat: precisament un dels seus 
arguments contra la simetria radicava en el fet que 
l'ordenació simetrica imposava de vegades solucions 
incomodes per a l'usuari. Pero sobretot una altra 
preocupació imperava: la de l'estil estetic, la de la bellesa; 
un genere especial i nou de bellesa, és clar. 
Malgrat el que avui sembli, vist el fenomen a mig 
segle de distancia, l'exit del Modernisme no fou ni fkil ni 
complet entre nosaltres -si és que l'hit existí realment. 
El gaudinisme i el Modernisme, el cos social de Barcelona 
els tingué sempre per heretics. 2 S'arribava a dir per part 
d'alguns que ambdós "envilien" la ciutat a pler, que 
havien convertit Barcelona en la ciutat "més lletja del 
món". El Palau de la Música Catalana, en especial, era 
objecte de diatribes i de vituperis cada nit de concert. 
Ni l'ardor deIs modernistes, ni el seu esperit de 
sacrifici foren prou per destruir l'evidencia: la ciutat 
repudiava el nou estil i, per extensió, qualsevol altra 
novetat arquitectonica. Una ansia visceral de retorn a · 
l'arquitectura classica -"la de sempre"- envaí Barcelona. 
Se citava reiteradament com a ideall'exemple del París 
modern, el de Hausmann, amb els blocs d'habitatges, 
tots semblants, d'al~ades uniformes i de bon gust, també 
uniforme. 
Pot defensar-se que l'arquitecte ha de seguir el 
seu propi camí, sense fer cas de les opinions deIs seus 
clients. Pero també pot admetre's que el cos social de la 
ciutat té el dret de ser escoltat quan clama per determinat 
enquadrament arquitectonic de la seva existencia. El fet 
fou que es presentaren diverses fórmules per a omplir el 
buit que deixava el fracas (momentani) del Modernisme: 
totes fórmules neoclassiques, és clar. 
La d'Enric Sagnier, d'inspiració francesa, tingué 
molt d'hit entre la nostra alta burgesia, que apreciava la 
claredat i el bon gust d'aquella arquitectura. Una altra 
temptativa fou la de reviure el vell Renaixement 
barcelones. Recordo molt bé que J oaquim Folch i Torres 
ens reunia la nit diversos dels joves arquitectes i alumnes 
dels darrers cursos per exhortar-nos a desenvolupar 
l' estil de les torre tes de Vallcarca. Altres arquitectes, que 
Oriol Bohigas ha posat molt bé de relleu en la presentació 
de l'obra de l'arquitecte Nebot, exposada al nostre 
Col-legi d' Arquitectes, volgueren reintroduir el classi-
cisme a base de solucions triomfalistes; i així Nebot ens 
dugué el Coliseum i anys més tard Domenech i Roura, 
amb Cata, la gran maquina del Palau Nacional de 
Montjulc. Afegim a la llista les obres depurades del 
llavors classicista sobrevivent August Font, etc. 
En aquestes circumstancies, irromp en l'arqui-
tectura el Noucentisme d'Eugeni d'Ors, amb la seva 

nova consigna espiritual. Aquesta duu amb ella un renai-
xentisme arquitectonic, sens dubte dirigit a fer acabar el 
modernisme per tornar a allo que els noucentistes ano-
menaven la "normalitat arquitectonica"; pero, atenció!: 
una normalitat que no volgué en cap moment ser la del 
classicisme residual que el Modernisme havia volgut 
suplantar. El Renaixentisme del Noucentisme no es 
presenta de cap manera com a reanimador de l'arquitec-
tura admesa com abona per la burgesia barcelonina de 
final de segle, sinó que proclama un credo de "nou" 
classicisme; no es proposa de donar a aquella arquitec-
tura una brillant tardor, sinó que propugna una jove i 
alegre iniciació primaveral. 
El que escriu aixo no fou noucentista "oficial" 
-ni Duran, ni molts d'altres. Tanmateix, ho érem, en 
grau major o menor, volens nolens, gairebé tots els joves 
inquiets d'aquelles generacions arquitectoniques. Res-
piravem per dir-ho així Noucentisme. I l'aplicavem en la 
practica encara que fos sense desitjar-ho. Ja que la ciutat 
volia Renaixement, nosaltres li oferíem una nova formu-
lació de les formes classiques. No veiem en cap cas en el 
Noucentisme un moviment conservador sinó un retorn 
revolucionari a les fonts més pures i netes del Renai-
xement. 
Ens semblava que sortíem d' una Edat Mitjana 
esgotada i que era l'hora de renéixer en el sentit més 
límpid del mot. Així es produí un moviment de simpatia 
a la Sala de Projectes de l'Escola d' Arquitectura envers 
aquells arquitectes florentins del 400 que s'havien trobat 
davant una situació molt semblant a la nostra: sortir 
d'una Edat Mitjana esgotada i seguir el camí ideal que els 
filosofs i els poetes del segle XIV i principi del XV 
marcaven a l'esperit moderno Raíols, aleshores alumne 
de penúltim i últim cursos, inicia aquell camí ja en 1913-
1914. 
Aquest fou l'ambient arquitectonic que féu 
possible, pocs anys després, l'aparició d'un Duran i 
Reynals. 
Duran obtingué el títol d'arquitecte el 1926, cinc 
o sis anys després de la data que li corresponia per la seva 
edat. Mal estudiant? La veritable causa del retard fou la 
seva precocitat arquitectonica. En efecte, fins i tot abans 
d'acabar la carrera rebia encarrecs; de poc volum, és 
veritat, pero que l'interessaven. I li prenien temps. A més 
dibuixava i aquarel·lava perspectives, petites obres 
mestres en el genere, de les quals rebia nombrosos 
encarrecs, entre els quals els meus . 
De fet, doncs, Duran empren la seva obra el 1921 
o el 1922. Per aquell temps el vaig coneixer, i el vaig 
tractar molt . La diferencia d'edat que ens dúiem, Duran 
tenia cinc anys menys que no jo, en feia un noi als meus 
26 
ulls. La veritat és que he continuat considerant-l'hi 
durant més de quaranta anys -termini prou llarg per 
contmuar essent no!. 
El vaig conelxer en ocaslO de diverses 
navegacions amb barca -sense motor- que feiem junts al 
llarg de les costes septentrionals de Menorca. Acam-
pavem a platges desertes, més desertes encara que als 
nostres dies. Vivíem de la cac;:a i de la pesca. Duran 
m'acompanya tambe en la meya primera cacera a l' Alt 
Gambia i allí caminare m plegats per la sabana africana i 
per les marges d'aquell riu, en contacte amb els grans 
animals, els cac;:adors negres, i els incidents que he relatat 
en una altra parto Cert esperit d'aventura s'infiltra doncs 
en la manera de coneixer-nos. 
En fi, sempre he vist Duran, jove, pie de 
curiositat i d'ardor, buscant el seu camí a la seva manera; 
és a dir, tot al contrari del conservadorisme que els 
observado d'última hora poden atribuir-li. 
Va produir-se la coincidencia que, el seu primer 
viatge a Italia, el féu en la meya companyia. Aquell 
temps, jo feia freqüents viatges a Florencia. Estava 
comenc;:ant l'església de Nostra Senyora de Montserrat a 
Pedralbes i em dedicava a explorar les interioritats de 
l'arquitectura del florentí Brunelleschi i la seva relació 
amb el greco-roma tosca. Ramon Reventós m'acompa-
nyava en molts d'aquells viatges i en un d'ells s'uní a 
nosaltres Duran i Reynals. No cal dir que constitueix un 
espectacle curiós el del primer viatge a Italia d 'un jove 
arquitecte sensible. És possible que nosaltres dos influls-
sim en la reacció italiana de Duran. Sigui com sigui jo la 
vaig observar i puc assegurar que no hi vaig notar cap 
símptoma de conservadorisme arquitectonic. 
Les primeres obres de Duran i Reynals foren 
petites cases de camp a diversos llocs de Catalunya. Eren 
edificis que es distingien per les seves línies depurades i 
per l'absencia de qualsevol tipisme decoratiu . També 
aquestes obres eren essencialment classiques. Tal vegada 
per supervivencia de l'esperit modernista, la preocupació 
fonamental de Duran hi era estetica: es tractava de crear 
una forma bella. També es pretenia i s'aconseguia que 
fossin solides. Pero la doctrina funcionalista o, com se 
l'anomenava aleshores, maquinista, segons la qual la 
funció satisfeta era per si sola i automaticament crea-
dora de bellesa, no apareix per cap banda en l'obra de 
Duran. 
La mateixa preocupació estetica predomina en la 
fase de construccions urbanes, fruit dels encarrecs del 
senyor Espona. S'afirma el classicisme essencial de 
Duran i Reynals. L'harmonica ordenació de fac;:anes 
domina en el projecte. La bellesa és buscada per l'arqui-
tecte que no es refia del subproducte estetic de la funció 
ni de l'estructura. En aquestes cases de la ciutat els corni-
saments i les motllures, així com els enquadraments de les 
obertures són de tipus renaixentista, progressivament 
més i més precisos en el dibuix. 
La casa del carrer de Camp Vidal no té cornises 
ni motllures neoclassiques, pero sí una innegable inspi-
ració interna de serenitat, de puresa formal i d'harmonia. 
Duran, que s'uní breument al GATCPAC, degué voler 
demostrar, en aquesta obra, la no oposició de principis 
entre el classic autentic i l'arquitectura contemporania. 
Les antigues firmitas, utilitas i venustas de l'arquitectura 
romana, cobreixen perfectament l'ideari dels funciona-
listes; amb la sola advertencia de fer aquests de la 
venustas una conseqüencia de les seves dues companyes. 
La nostra guerra suspen les activitats de Duran i 
Reynals, com les de l'arquitectura en general. En reem-
prendre les seves tasques cap a11941, es produeix un petit 
canvi en la trajectoria de Duran: el veiem Biurar-se a 
l'estudi i a l'aplicació practica de l'arquitectura renaixen-
tista anglesa. Tal vegada m'equivoco, pero em sembla 
que l'obra que fou motiu d'aquest canvi fou la casa-torre 
de Dolors Marsans Comas, del carrer de Vico, 21. És 
curiós d'observar el resultat de la tasca de Duran en 
aquest cas. Es pot resumir així: els arquitectes anglesos 
del Renaixement havien procurat portar les formes 
Batines a Anglaterra i ara Duran i Reynals porta a un país 
Batí les formes angleses. El resultat d'aquesta doble 
adaptació és, en mans de Duran, admirable. Els detaBs de 
motlluratge, ferros, fusteria, etc., ten en veritable accent 
angles, mentre que internament la construcció continua 
essent mediterrania. En l'obra subsegüent de Duran i 
Reynals aquesta influencia anglesa persisteix en grau 
major o menor. Pero aBo fonamental d'aquesta etapa 
anglesa és que li dóna el gust per la precisió tal vegada una 
mica freda, a tocar l'academicisme, que crea el propi 
Duran per al seu ús personal i que té poc a veure amb 
l' Academia propiament dita d'antany. 
Entretant va a parar a les mans de Duran la ter-
minació de l'església de Nostra Senyora de Montserrat, a 
Pedralbes: església que jo havia comen~at a edificar, a 
l'inici dels anys 20, en un estil que la circumsrancia 
m'havia imposat. En efecte, els marmessors de Nicolau 
Olzina, sufragadors de l'església, desitjaven un edifici 
Renaixementj els monjos de Montserrat, als quals el 
temple anava destinat, em demanaven per boca del pare 
Gusi una església medieval, romanica. Aleshores vaig 
veure l'ocasió d'arrencar del greco-roma tosca per conti-
nuar amb Brunelleschi, donant així relativa satisfacció a 
tots dos contendents. La cúpula octogonal, que tant 
record a la del baptisteri de Sant J oan de Florencia, 
representava substancialment la primera de dites 
27 
opcions, mentre que la nau recordava literalment la 
capella dels Pazzi, de BruneBeschi. EIs dos claustres 
laterals, així com el nartex d'entrada, preludiaven l'evo-
lució més renaixentista del temple. 
En encarregar-se Duran de la seva terminació, 
n'accentua el caracter renaixentista, així com tendí a un 
academicisme més granj la qual cosa no estava en contra 
dels meus designis. A la cap ella mortuoria, no prevista en 
el meu primitiu projecto així com en el campanar, el 
neoacademicisme de Duran triomfa per completo S'ha de 
dir que en realitat havia afluixat la pressió dels monjos 
medievalistes, per deixar pas lliure a la tendencia 
renaixentista, la qual, com he dit, era la deIs marmessors. 
Allo de greco-roma que Duran va deixar de 
posar a Pedralbes, les circumstancies el duren a posar-ho 
a SantJoan de les Abadesses. No puc visitar el veB cenobi 
sense fer aquesta observació. Hi ha un nexe -que potser 
només jo puc sentir- entre el que és florentí de Nostra 
Senyora de Montserrat i el que és romanic del monestir 
de SantJoan de les Abadesses tal com l'ha deixat Duran i 
Reynals. Un nexe al qual es podria po.sar: per nom Sant 
Miniaro de Florencia. Les formes no són les mateixes, 
pero sí el seu esperit alat, la gracia en la volumetria 
interior, el tractament de la llum. 
Poso terme als meus mots i deixo la paraula als 
fets. L'obra de Duran i Reynals queda perenne sobre 
aquesta terra nostra, a l'aire i sota el cel de Catalunya, per 
proclamar l'excel·lencia de l'artista que la realitza. No sé 
si, en l'esdevenidor, la pressió deIs nous gustos dura nous 
arquitectes neoclassics entre nosaltres. Si els duu, aquests 
arquitectes giraran els ulls cap a Duran i Reynals, llur 
mestre indiscutible. Si no els dugués, Duran quedara 
com un far terminal, el qual servira sempre de llum de 
referencia als qui s'aBunyin cada cop més de les platges 
serenes i de les aigües límpides de l'art classic. En ambdós 
casos, la gloria del qui fou el meu estimat amic, no només 
es mantindra, sinó que creixera amb el temps. 
NOTES 
(1) Pero no per aixo deixa de presentar un interes evident. Interes que 
m'atreveixo a assenyalar perque algun curiós company estudi'i, classifi-
qui i reprodueixi graficament les obres d'aquell "estil" com correspon a 
un deIs moments crítics de la nostra arquitectura. (2)Recordo que, 
professionalment parlant, el camí que seguien moles deIs arquitectes, 
modernistes, era un cami d'amargura, de "feina poca i mal pagada". 


L'arquitecte Duran i Reynals, artista clàssic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert