Roqueta, Santiago

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Els Dibuixos 
SANTIAGO ROQUETA 
"El progrés i els descobriments es donen en el 
domini de la ciencia, pero no en el de les arts ... ; tot artista 
comenca per el1 mateix un esforc individml al q m l  no 
poden ajudar ni destorbar els esforcos de cap altre ... "' 
Aquesta cita de Proust es por aplicar al quefer 
professiond de Duran i Reynals: una trajectbria indivi- 
dualista, motivada per les seves vivencies personals, els 
seus viatges i els seus amics, i en conseqükncia per i'apre- 
nentatge diari, la decisió de qui vol com a mestres i qui 
oblida, les seves 'conversions" a allb que ell considera 
estils, comptant-hi i'internarional, pero sempre amb un 
"penchant" poderós cap el neoclassicisme, el qual recu- 
pera després de la guerra. Oriol Bohigas en diu al 
respecte: 
"La seva sensibilitat pel disseny, h seva cultura 
-resistent als a&kments a través &un ampli cultiu de ks 
arts i les lletres- i sobretot la intel4igent elecció del model 
historic (el neoclassicisme residencial urbi anglosaxó) li 
permeteren de sobrewiure a pesar de les inevitables difi- 
cultats de la seva positura. La seva obra és l'6nic respir 
cultural els anys del primer franquisme a Ba~celon."~ 
Atent sempre a la importancia cabdal de i'arqui- 
tectura com a fet cultural, dissenya tant tot conversant 
com a la taula de dibuix, on només aborda les qüestions 
d'imatge, deixant gairebé sempre els problemes funcio- 
n a l ~  o tecnolbgics als seus col.laboradors. En aquest 
aspecte és un representant arquetípic de professionai de 
i'arquitectura, amb una conscient i conseqüent limitació i 
depuració del seu imbit d'intervenció (en uns moments 
i $ X ~ n a r n ~ ~  i teriordskz &m& d ' h  60% 
denOIes .M&quita M=. A q d G S @ .  
30 
Perrpectivn a tinta i IInpir de la cara delguarda, propietnt de D "  P. Lahnriere Vidun de Rornl, n Palamór (1942). 
en els quals aixb era possible i no sim~lement un "deside- 
ratum", com ara). 
Actualment és forga rar que els arquitectes 
utilitzin el dibuiw.com a instrument basic deprojectació o 
com a simple constatació de la validesa de les idees 
realitzades. 
Pero, encara que I'arquitectura tingui el seu 
propi llenguatge i s'expliqui per ella mateixa sense 
necessitat de ser descrita i un dibuix d'un edifici no sigui 
I'edifici ni tampoc el sigui la seva descripció literaria, 
I'abandonament d'aquestes activitats pot provocar un 
acriticisme perillosíssim en la classe professional. 
Després de la guerra civil, l'arquitectura caigué 
en un abisme cultural i com a conseqüencia d'aixb el 
primer que es deteriora fou el recolzament dels instm- 
ments de control sobre la validesa, la qualitat i I'oportu- 
nitat de l'obra; per perpetuar aquestasituació, les Escoles 
d'Arquitectura anaren marginant les materies més 
especulatives (i el dibuix n'és una) i potenciaren una 
imatge tecnocratica de la professió. 
D'aquesta manera, i amb la complicitat d'opor- 
tunistes imterpretacions de les avantguardes europees, 
s'ani perdent una disciplina que havia estat característica 
del quefer arquitectbnic i que hi havia estat estretament 
associada: el dibuix. 
Els dibuixos de Duran i Reynals són un exemple 
il.lustre d'aquesta manera de fer que els arquitectes 
d'abans de l'estraperlo utilitzaven com a codi habitual i 
que amb més o menys habilitat era assumida per tothom. 
E1 seu amor per l'arquitectura I'obligava a acostar-s'hi a 
través del dibuix, ja en la seva epoca d'estudiant. 
"... dibuixava i aquarel.lava perspectives, petites 
obres mestres en el genere, de les quals rebia nombrosos 
encirrecs, entre els quals, els meus", diu Rubió.' 
Era una manera de dibuixar que s'aprenia segons 
les regles d'un academicisme peculiar, molt catala, 
empeltat d'impressionisme i del qual el darrer baluard, ja 
desaparegut, fou I'Academia Baixas. 
Servia per explicar qualsevol cosa, com passa 
amb tot llenguatge complet i elaborat, i era a I'abast de 
totes les sensibilitats i aptituds, com I'escriptura. 
Per aixo no veiem Duran i Reynals com una 
excepció. Perb ens interessa per la seva especial qualitat, 
que fa que els seus dibuixos constitueixin un autentic 
manual, facil d'entendre, d'assumir i, per que no? 
&aplicar. 
NOTES 
(1) M. Proust, A Iri rechercbe du temps perdu, 11,  ag. 470. (2) 0. 
Bohigas, Gra& y desgraciar de los lenguajes cláricor en Barcelona, 
"Arquitecturas Bis", núms. 30-31. (3) Nicolau M. Rubió i Tudurí, El 
arquitecto Duran i Reynals, nrtista clárico, "Cuadernos", núm. 65. 


Els dibuixos

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert