Larrosa, Manel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

AJUNTAMENT DE SABADELL 
Dels dkficits a la crisi, 
per Mane1 Larrosa, arquitecte, regidor d'urbanisme 
i Obres Públiques de I'Ajuntament de Sabadell. 
SabadeU possei'a, l'abril de 1979, nya ...) en un context que, contrina- amb els propietaris o davant el Tribu- 
una consciencia generalitzada de la ment, tendeix a suburbialitzar les po- nal d'Expropiació. 
problemitica urbanística. Consciencia blaciones antigues i destmir-ne la peri- Al costat de I'adquisició de ter- 
que havia anat creixent des dels inicis feria agrícola i natural. renys d'equipament, cal ressenyar que 
de la transició democritica. En aquest 1. UN PROGRAMA D'ACTUA- també s'ha adquirit sol edificable resi- 
context, el Pla Comarcal de Sabadell C I ~ .  L~ immediatesa dels deficits que dencial. Adquisició que ha estat possi- 
-que feia poc que haviaestat aprovat té la ciutat és el fet principal que ha ble, ja sigui perquk formava part de 
(setembre del 1978)- constituya un onentat les inversions municipals ver$ propietats afectades parcialment per 
element més de conscienciació. la seva solució. En aquest sentit cal qualificacions d'equipaments, ja sigui 
De fet sera el Pla Comarcal la refe- veure la urbanització de les irees ja perque les cirregues urbanístiques a 
rencia immediata que el nou equip mu- edificades, amb serveis pendents (ge- aplicar en obres d'urbanització en un 
nicipal prendri per portar a t e m e  la neralment els bisics d'infrastructura, moment de crisi economica, feien 
seva gestió urbanística. 1 aix0 malgrat com ara: clavegueram, pavhentació i avantatjosa la seva transferencia a 
l'obligada ambivalencia d'haver de enllumenat). Si aquesta acció ha sig- I'ajuntament, tot renunciant els pro- 
respectar, per una banda, una legalitat nificat per al ciutadi aconseguir velles pietaris a una discussió afemssada del 
i uns continguts que foren resultat aspiracions, a nivell urbanístic ha seu PreU. 
d'unes determinades reivindicacions significat assolir aquell nivell de classi- Pero I ' a u ~ e n t  del patrimoni mu- 
ciutadanes i, per I'altra, uns deficits ficació del sol urbi (~lenament urbi nicipal quant a sol, a més de l'obtin- 
fmit -especialment- de no contem per la possessió d'infrastructura), ur- gut pels cands assenyalats, també s'ha 
plar o no tenir en compte com a ele- banitzable ... que fa coincidir concep PIOduit a través d'obtenció gratuita 
ment determinant de la propia planifi- tes clan en el ~lanejament i la gestió f ~ i t  de cessions urbanístiques. En ge- 
cació un factor tan fonamental com la amb la realitat urbana. De forma s e m  neral, aquest tipus d'obtenció estava 
crisi, queja  era present de forma ple- blant, el de~blo~uejament  de les Ili- ja prevista pel Pla a partir del reconei- 
na en aquells moments. Cal esmentar cencies Cobres i el fet de definir els xement d'uns determinats drets d'edi- 
que el Pla fou redactat per la Diputa- ~a r ime t res  edificatoris en cada illa ficació en irees de sol urbi. El conve- 
ció en un context de corporacions d'edificació -a través de la realització N negociat entre particuian i ajunta- 
municipals que s'hi enfrontaven i que, de més de 200 estudis de d e t a l l  ha ment ha acceíerat algunes d'aquestes 
politicament, estaven pricticament di- possibilitat, no ja en la situació física cessions i, freqüentment, en moments 
mitides i en un moment en el qual els que v&iem abans, s h ó  també en la si- anterion del que era preccptiu. 
Departaments d'urbanisme munici- tuació jurídica, restablir plenament les 3. LA PLANIFICACIO URBAN~S- 
pals no estaven preparats per a assumir condicions de s01 urbi que posseia TICA COM A NSTRUMENT DE 
la gestió que significava un Pla urba- una extensa irea urbana. Fer valer el GESTIO DEL PLA GENERAL. El Pla 
nistic modem. Aquestes especials cir- Pla Comarcal de forma efectiva i con- General Comarcal remetia en moltes 
cumstincies s'han traduit en una ne- vertir-lo en un element operant ha re- de les seves qualificaciones urbanisti- 
cessiria gestió flexible del Pla, que, presenta t  un primer esforq gens ques de sol urba a desenvolupaments 
partint de la seva global acceptació, menyspreable. posterion (via estudis de detall o a 
n'ha definit desenvolupaments crea- 2. POLITICA DE SOL. Al costat través de planejament especial). 
tius. La mateixa precarietat de docu- de la manca d'infrastructura, un altre Aquesta freqüent remissió contempla- 
ments, com, per exemple, el Programa tema polaritza les demandes socials en da com a instmment juridic, estava 
d'Actuació, ha permes dissenyar una materia d'urbanisme: la necessitat de mancada d'una definició d'ordre de 
actuació municipal que, finalment, sol per destinar-lo a equipaments prioritats i, al cap i a la fi, d'unprogra- 
apareix com a programa d'actuació públics i espais verds. 1 precisament m a  de redacció de planejament. 
polianual. aquest tema fou, durant la discussió Aquesta definició ha tingut, en I'ac- 
El fet que l'actuació urbanística d e l  Pla Comarcal, un dels eixos tuació administrativa municipal, tres 
hagi partit d'unes premisses bisica- centrals de les reivindicacions que es capitols importants: El Pla Centre, el 
ment politiques en la comprensió de formularen i on -val la pena tenir-ho Pla del parc Catalunya i el concurs per 
la situació urbana de la ciutat ha gene- en compte- assoliren més exits. al desenvolupament del Pla Comarcal 
rat una determinada forma d'entendre El primer pas era donat; calia,per$, (1 6 plans). La redacció conjunta 
i desenvolupar el Pla, el trets fona- emprendre de fer possible que allo d'aquesta planificació possibilita pre- 
mentals del qual es concreten en el que estava grafiat en el Pla fos una veure, de forma global, els instm- 
següent: realitat com més aviat millar. L'inici ments nomatius i de gestió, pero, so- 
Integrar la ciutat amb la finalitat generali tzat  d'expedients d'expro- bretot, permet una definició global de 
de superar la dispersió i la degradació piació de sol urbi  previst per a equipa- ciutat amb elernents clau com són 
de qnaranta anys de creixement. ments, juntament amb lasistematitza- I'expansió i renovació del centre, la 
Equipar i cobrir els deficits de ma- ció d'aquests expedients i dels criteris dotació d'una irea de parc de més de 
nera que les condiciones urbanes si- de valoració municipal, han possibili- 30 ha en irea urbana, la definició de 
guin iguals en tots els indrets ciuta- tat de superar el freqüent risc de per- I'irea industrial de Can Roqueta i un 
dans. dre inversions en equipament públic conjunt d'operacions puntuals de re- 
Limitar el creixement especulatiu (escolar sobretot) i iniciar la formació novació urbana en irees residencials 
de nous polígons (Sant Pau de Riu d'un patrimoni públic remarcable. degradades. També quatre operacions 
Sec, placa Catalunya ...) i ajustar el La sistematització en I'aplicació de recuperació d'equipaments en el 
creixement a les zones més adients. d'aquest esquema d'actuació ha per- casc urbi -eixample del segle XIX- i 
Manteniment de I'actual patrimoni mes consolidar com a criteris de valo- el pla especial i el cataleg d'edificis 
industrial de la ciutat, tot limitant les ració de sol, la referencia als preus fis- histbrics. 
condicions de transformació de I'espai cals (plus-valua en el nostre cas, on  va En sol urbi  i en els casos de reno- 
industrial en irees residencials. caldre adequar la relació entre plinol vació urbana, es tracta de fixar niveUs 
Reforqament de les condicions de de valors del sol i les qualificaciones generals de cirregues urbanistiques 
canitalitat i de serveis generals de la urbanístiques) i mantenir, amb exit, amb caricter al més general i homo- 
t (Pla del Centre, parc Catalu- aquestes valoracions en les relacions geni possible (cessions de sol i urbanit- 
zació en particular). Si en les irees de 
renovació la gestió pública ha de pren- 
dre -gairebé per necessitat- una ele- 
vada presencia, en les arees d'extensió 
la iniciativa del planejament permet 
no ja únicament incidir en el disseny, 
sin6 -i aquest és un dels motius prin- 
cipais- generar una dinimica favora- 
ble a mitji i Uarg temini  a la major 
q u o t a  possible de gestió pública 
d'aquest sol. 
4. I N V E R S I ~  PÚBLICA: HABI- 
TATGE 1 EOUIPAMENT PUBLIC. Si 
el Programa d ' ~ c t u a c i ó  és un instm- 
ment sovint inacabat, en el planeja- 
ment urbanístic el Programa Econb  
mico-fmancer ho és encara molt més. 
Les dificultats d'entreveure el futur 
economic d'una institució municipal 
són prou explícites per tal d'eviden- 
ciar aquesta deficiencia. La debilitat 
general del sector públic local en el 
nostre país enfosqueix encara més 
qualsevol calcul de futur. 
En el moment actual apareix com 
una reivindicació mínima la recupera- 
ció dels nivells mitjans d'inversió que 
s'assolien en anualitats passades. Supe- 
rat aquest mínim, constataríem que 
els nivells mitjans europeus són encara 
molt Uunyans. 
Xifrar nivells economics d'inversió 
suposa identicament fixar objectius. 
Urbanització i sol han estat esmentats 
anteriorment. Equipament i habitatge 
són les hees que cal comencar a plan- 
tejar-se. Per Sabadell el fet de recu- 
perar els nivells antics d'inversió públi- 
ca municipal anual (en les irees tradi- 
cional~ d'obres i sol) suposa arribar als 
1.000 milions d'inversió pública muni- 
cipal. Mantenir els nivells d'inversió 
estatal en materia d'equipaments su- 
posa de 150 a 200 milions de pessetes 
l'any. Signar un conveni amb I'INV 
(Instituto Nacional de la Vivienda) 
per constmir 500 habitatges públics 
I'any a Sabadell en el trienni 81-83 
per absorbir el deficit existent, plante- 
jar una politica d'habitatge des delsec- 
tor públic i donar activitat al sector de 
la construcció local, suposana superar 
els 1.000 milions de pessetes I'any. 
Amb aquestes quantitats s'arriba- 
ria al nivell d'invertir, aproximada- 
ment, en la mateixa quantia que asso- 
leix el pressupost ordinari municipal 
(2.001 milions de pessetes per al 
1981). Res d'excessiu, per altra ban- 
da. Ens quedarien encara irresoltes les 
grans infrastructures de sanejament i 
depuració i els grans serveis territoriais 
(abocador d'escombraries, escorxador, 
xarxes serveis ...). 
Ara pe r  a r a ,  dotar financera- 
ment I'ajuntament apareix tan neces- 
san com difícil en el context de la 
política economica que dirigeix el 
país. El sostre econbmic apareix com 
el límit més decisiu de la política ur- 
banística empresa. 
Plantejat el problema des dels r ~ -  
cursos financers, cal, seguidament, re- 
soldre els instmments de gestió. A 
part dels mecanismes clissics del ma- 
teix ajuntament, és ineludible revitalit- 
zar organismes autonoms (com la so- 
cietat anonima immobiliaria munici- 
pal VIMUSA) o la possible creació 
d'instruments especifics de gestió (per 
PLA AMB 
DIFERENTS 
PLANEJAMENTS 
"Desen~olup<lment 
del  Pin Comarcal 
i Plonepmen t en 
eurs d iniciotiva 
oúblico. No s'hon 
;epresenrat diversos 
eshrdis de  detoii 
d'iniciativo privada 
n i  les oct,,oeions 
públiques que són 
objecre d'esrudis 
previs en nqilests 
momentr (Rda. 
ZamenhoJ zona 
hospitaid"~ del  
Tottii, erc.) 
A 11 Pin especial 
del  centre. 
A 21 Pio especial 
reformo interior tres 
Creu~Sollnr>s i Plo. 
A 31 Pio especial 
reforma interior tres 
~;eus-Gronvio. 
B/ Pio parcial 
Porc Coralunya 
C/ PIB especial 
d'equipomenrs Sont 
Oleguer. 
D/  Pia Porelal Plo? 
A Espnnyu. 
E/ Pio Porciol 
Con Lloneh 
F/ Pln especial 
Can Gambús. 
G/ Pla erpeciol de  
Reformo interior 
Serro Cornoró. 
H/ Plo espeeiol de  
Conreneió i Reh~ibili- 
raeió Creu Al ta  
11 Pio especial da 
remodeloeió Cnwer 
Esfruch. 
J /  Pia especial d e  
remodelacio Roizdo 
Collmlorcn. 
K /  Plo especial d e  
remodeloció Rottdo 
Santa Morin. 
L/ P ~ B  espeeiol 
tronsfonn~ció d'usos 
fdbbrico L'Eseappt. 
M/ Plo especial 
rmnsformoció d'usos 
Fabrico Llor,ch. 
N/ P ~ B  especial 
troirsfomoeió d'usos 
FUbncn Cosoblanques. 
O/ Plo especie1 
tronsformoció d'usos 
carrer Fro>ieesc Loyret. 
PLANOL DE 
GESTIQ DEL SOL. 
Foro  oereo de  
Sabodeil on esgrafla 
el  sbl incomorat ol 
patrimoni hunicipal 
des de  1 9  79. Les 
superficies afectades 
per expedienrs 
d'expropiació en 
eurs no eSfB?l 
osenvalodes en el  
pldnól i repr<!.senten 
uxa s u p e S o e  
superior a lo indicada 
Les superficies 
assenynlndes omb e l  
núm. 1 s'hon obrin- 
gut  per diverse2 
cessions urbonistiques 
126.4 Ha. l .  les 
núm.-2 sti,on 
obringut per 
expropioció (12 Ha.). 
E l  roto! d e  45 1 Ha. 
represento m& de 
2.3 m. quodrats per 
habironr. Les 
su erficies en elnucli 
incoraoren 
exemple: gerencia urbanística a niveU 
de I'imbit del Pla Comarcal o socie- 
tats mixtes uer a les ooeracions de re- 
PLA COMARCAL 
Buen16 munidpsl1970~1981 a pmus eonafins "Rdgim del sdl en 
@a* 1910) e.psrli.aapirreió~er 1981 = 1.000miEona 
Mil.,", de el Plo Comarml 1 
, ~ I I I I ~ ( I  xorxes de vien' 
pmur 
:onsiant, 
bdsic. " 
1970) 1 
1910- ,981 1.000 milion3 
i ro .7  milion3 (236 orru. ,970) GRAFIC 
INVERSI~  
"Lo reniperaci6 
del8 onrics nivella 
200 d'inversi6 es 
plonteja eom un 
, , . *~ minim de pcrtengo. S'ha pnsslr de fet. 
<I uno po~íiica 
d'invevdons segons 
o - * - *  
r r r r r r C C C r P m  
prion'tors, de 
o. moximitzaei6 de - 
forma del cintre d$ la Liutat). 
5. CONCLUSIO: UNA CRlSI PER 
REFER-SE. Fer viu i operant el Pla 
General, actuar amb ~ n a - ~ r o ~ r a m a c i ó  
i elaborar criteris economics de sector 
públic en la gestió municipal han estat 
els instmments que han donat suport 
a l'actuació urbanística municipal. 
Aquesta, pero, cal definir-la sobretot 
per la decidida preeminencia que s'ha 
volgut donar a l'administració munici- 
pal en una materia d'especial caricter 
públic que havia estat fms avui renun- 
ciat. Recuperar aquesta presencia era, 
per tant, una primera decisió. 
Presencia que es defineix per una 
política clara del sol, una planificació 
urbanística del futur de la ciutat i una 
gestió amb vuluntat d'intervenir en la 
reforma i el creixement urbi. Moder- 
nitzar, per tant, I'administració urba- 
nística. Aquesta actuació pretén, a més, 
defmir certs continguts progressistes en 
la gestació urbana de SabadeU. 
Apmfitar la crisi econbmica gene- 
ral i, per tant, l'atonia dels sectors que 
tradicionalment ostentaven les princi- 
p a l ~  decisions urbanístiques perdonar 
espai a I'actuació pública és, a més 
d'una operació d'obtenció d'un marc 
de maniobra, garantia de control de 
certs factors oagents que malbaraten 
el territori. 
Conservar i recuperar el m k i m  del 
patrimoni edificat, resituar el preu del 
sol 'dels equipaments a curt termini, 
pero I'edificable amitj i i  llarg termini- 
mantenir dempeus un patrimoni indus- 
trial considerable pel control dels ins- 
truments de la reconvenió urbana, apa- 
reixen avui com amínims indeclinables. 
Malgrat tot, la profunditat de la 
crisi de Sabadell -que es,palesa en 25 
per cent de trebaüadors en atur sobre 
la població activa- fa entreveure la 
debilitat de qualsevol actuació urba- 
nística exclusivament local en el marc 
de plantejaments economics de cara a 
replantejar la crisi. Les necessiries ac- 
tuacions urbanístiques a niveU comar- 
cal -per més que ens hi higim prepa- 
r a -  i la seva imbricació a una neces- 
sana política economica que es plan- 
tegi sortir de la situació actual, ara per 
ara ine'iistent, assenyalen els limits en 
que es produeix la gestió en curs. 
Aquesta qüestió es planteja ara, 
arribats a la segona meitat del mandat 
que obtmguérem el mes d'abril de 
1979 i sera segurameni la qüestió més 
present d'ara endavant. 
Les responsabilitats municipals més 
irnmediates s'adrecen a consolidar la 
gestió iniciada (reforma de l'adminis- 
tració urbanística, redacció i actuació 
del planejament en curs, etc.), pero 
aquesta labor apareixeri com a admi- 
nistrativa, com a bisicament tecnica 
en un context que -ho hem d'asse- 
nyalar- ha canviat en dos anys I'inte- 
16s de la societat per l'urbanisme. De 
la preocupació bisica pels deficits 
hem anat cada cop més a la discussió 
de la crisi en general i del paper que 
ha de prendre l'urbanisme en aquesta 
situació, o sigui, la seva funció a entre- 
veure i dissenyar el futur. 


Ajuntament de Sabadell : dels dèficits a la crisi

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert