Dedication of the Church of Sant Pere de Salàs, 25th November 1395, and identification of the consecrating bishop.Dedication of the Church of Sant Pere de Salàs, 25th November 1395, and identification of the consecrating bishop

Alturo i Perucho, Jesús

Revistes Catalanes amb Accés Obert

JESÚS ALTURO I PERUCHO*
L’ACTA DE CONSAGRACIÓ DE SANT PERE DE SALÀS 
DEL 25 DE NOVEMBRE DE 1395 
I EL BISBE JOAN
Abstract
Dedication of the Church of Sant Pere de Salàs, 25th November 1395, and iden-
tifi cation of the consecrating bishop.
L’església de Sant Pere de Salàs del Pallars consta documentada des del 1111,1 
però el 25 de novembre de 1395, festivitat de Santa Caterina, fou consagrada de 
nou. Cal pensar, doncs, que, almenys alguna part arquitectònica del que actualment 
queda d’aquesta església, avui simple capella del cementiri, remunta a aquest mo-
ment. Coneixem aquesta nova consagració gràcies a un pergamí que ens ha pervin-
gut en perfecte estat a l’interior d’una capseta de fusta, també molt ben conservada. 
Una nota manuscrita redactada el 8 de desembre de 1880 per Mn. Francesc Mar-
quet, rector de Salàs, permet de saber que aquest estoig i diploma foren recuperats 
de dins l’altar de l’esmentada església, i devien estar, doncs, al costat de la correspo-
nent lipsanoteca, que ignoro si s’ha conservat.
L’interès històric del document i l’interès arqueològic de l’arqueta, nua, tanma-
teix, de qualsevol inscripció o element decoratiu, resulten evidents per si sols, però, 
en aquest cas, s’hi afegeix, a més, el detall que el consagrant fou un bisbe anomenat 
Joan, d’una diòcesi forània, el qual actuà per autorització del bisbe Galceran de Vi-
lanova, de la Seu d’Urgell. Sabíem ja que un bisbe de diòcesi estrangera, del mateix 
nom, es movia per les terres pallareses a fi nal del segle xiv; si més no, entre el 1394 
* Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona. Seminari de Paleografi a, Codicologia i 
Diplomàtica, Universitat Autònoma de Barcelona.
1. Catalunya romànica, vol. xv. El Pallars, Barcelona, 1993, pàg. 443-444.
Acta Historica et Archaeologica Mediævalia 31, 2011-2013: 59-62, ISSN: 0212-2960
Acta Mediaevalia 31.indb   59 08/01/14   13:56
JESÚS ALTURO I PERUCHO*60
i el 1397. En efecte, el 30 de desembre de 1394, amb permissió de l’abat Jaume Sar-
rovira de Gerri, aquell dedicà també l’església de Sant Martí de Canals;2 i l’any se-
güent, ultra la de Salàs, també consagrà l’església de Guàrdia de Noguera3 i la de Sant 
Romà d’Abella, i, dos anys més tard, concretament el 8 d’agost de 1397, la de Lillet.4
Fins ara es creia que aquest prelat era bisbe de la diòcesi d’Odense, a Dinamar-
ca, i, com que entre el 1388 i el 1400, consta com a titular de l’esmentada seu di-
namarquesa el bisbe Th eodo Podebusch,5 s’havia conjecturat que el nostre Joan ha-
via estat nomenat per a la mateixa seu pel papa d’Avinyó Climent VII, cosa que 
l’hauria obligat a exiliar-se a causa de no haver estat reconegut.6 I el camí del seu 
exili l’hauria portat tan lluny com al Pallars, on, segons alguns, hauria fet de vicari 
general de l’abat de Gerri. 
Tot plegat resulta no sols poc convincent, sinó totalment erroni. En efecte, la 
recuperació ara d’aquest diploma desmenteix la procedència d’Odense del bisbe, car 
el nostre Joan no ho era de la diòcesi «Othoniensis», sinó de la «Othanensis», que 
correspon a la d’Ottana, diòcesi sufragània de la de Torres, a la Sardenya. Del 1373 
a 1391 ocupà la seva cadira episcopal el menoret català i mestre de Teologia Joan de 
Fornells,7 substituït per Joan de Passavies, prior dels dominics de la Seu d’Urgell,8 
que, sens dubte, és el nostre bisbe consagrant.9 Aquest, que havia estat condeixeble 
2. En dóna la notícia I. M. Puig i Ferreté, El monestir de Santa Maria de Gerri (segles xi-xv). 
Col·lecció diplomàtica, vol. ii, Barcelona 1991, doc. 428, pàg. 300.
3. J. Villanueva, Viage literario a las iglesias de España, vol. xi, Madrid 1850, pàg. 127, on 
afi rma: «De este tiempo hay memoria de que Juan, Obispo Otthonense, año 1395, consagró algunos 
altares en Guardia, lugar de la Conca de Tremp, con licencia del Prepósito de Santa Maria de Mur, y 
con la de nuestro Obispo (Galceran de Vilanova) la iglesia y altares del monasterio de la Puebla de 
Lillet de esta diócesis, jueves á 8 de agosto de 1397, sino que en esta última memoria se llama Fray 
Juan. El que desee noticias mas completas de esto podrá ver los Anales de Feliu (Tom. 2, fol. 345, 390 
y 408, y los de Zurita, tom. 2, fol. 317, tom. 3, fol. 68, 71 y 78)».
4. J. Serra i Vilaró, Les baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius, vol. i, Bar-
celona 1947, pàg. 72, i vol. iii, Barcelona 1950, pàg. 168, on hom diu: «El dijous, 8 d’agost de 1397, 
fra Joan, bisbe Othonense, constituït en el monestir o església parroquial, amb autoritat de Galceran, 
bisbe d’Urgell, consagrà els altars de Sant Joan B. i Sant Joan E., Sant Sepulcre, Santa Llúcia, Sant 
Cerní Màrtir i Sant Cristòfor, i concedí indulgències en diferents dies de l’any que fossin visitats». Recull 
ja totes aquestes notícies I. M.ª Puig i Ferreté, El monestir de Santa Maria de Gerri (segles xi-xv). 
Estudi històric, vol. i, Barcelona 1991, n. 602, pàg. 264.
5. Hierarchia Catholica Medii Aevii. Editio altera, Monasterii 1913, pàg. 382, sèrie de bisbes 
que no consta en P. B. Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Graz: Akademische Druk-u. Ver-
lagsanstalt, 1957.
6. Així ho creu I. M.ª Puig i Ferreté, El monestir de Santa Maria de Gerri, vol. i, pàg. 264-265.
7. Eubel, Hierarchia Catholica, pàg. 504, i Diccionari d’història eclesiàstica de Catalunya, vol. ii, 
Barcelona 2000, pàg. 205.
8. El que explica el qualifi catiu de «fra» en l’acta de consagració de la Pobla de Lillet, cosa que 
sembla estranyar al P. J. Villanueva; vegeu la nota 3.
9. Eubel, Hierarchia Catholica, pàg. 504, però no esmentat al Diccionari d’història eclesiàstica. 
El canonge S. Pintus, «Vescovi di Ottana e di Alghero», Archivio Storico Sardo, v (1909), pàg. 106-121, 
no coneix tampoc el nostre bisbe. Entre el 1386 i el 1400 esmenta «Giovanni Laboratoris (1386). 
Acta Mediaevalia 31.indb   60 08/01/14   13:56
61L’ACTA DE CONSAGRACIÓ DE SANT PERE DE SALÀS...
de sant Vicent Ferrer,10 encara el retrobarem, si més no, el 1406, com a arquebisbe 
de Torres, però present llavors a València, on va ordenar diversos eclesiàstics.11 
Que el bisbe català hagués romàs tant de temps al seu Pirineu d’origen (i també 
a València), malgrat ésser el diocesà d’una seu sarda, pot trobar fàcil explicació en 
el fet que, a causa de la guerra amb Brancaleone Doria, entre el 1391 i el 1410 gai-
rebé endèmica, en paraules de R. Turtas,12 bona part de Sardenya estigués en mans 
dels arboresos,13 el que, certament, havia de difi cultar la seva presa de possessió; a 
més, a aquesta situació bèl·lica, s’hi afegien les conseqüències dels darrers brots de 
la pesta negra, que aconsellaven, possiblement, una vida més retirada,14 per bé que 
les contrades pirinenques tampoc no quedaren lliures d’aquell terrible assot.15 Però 
recordem que, en paraules de J. Zurita, Sardenya era «una tierra miserable y pesti-
lencial», el qual encara insistia que aquesta era una illa, «cuyo ayre y cielo era pes ti len-
Religioso dei Minori Francescani, [...] Gerardo de Gisarchio (1390). Religioso carmelitano, [...] Do-
menico (1386), Giovanni (1388)», el nostre Joan de Fornells, i passa després ja a «Nicolò (1389-1400)», 
pàg. 109-110. Amb tot, especifi ca que «nei riferire questo a i quattro precedenti prelati abbiamo 
seguito la cronologia dell’acuratissimo Eubel. Ma è evidente la diffi  coltà gravissima, che si presenta 
allo storico, nello stabilire un esatto ordine cronologico dei vescovi che governarono le diverse Chie-
se sarde durante l’oscuro periodo dello scisma occidentale, il quale in questi tempi appunto lacerava 
la Chiesa», pàg. 110.
El 12 de gener de 1391, Joan de Passavies encara no havia estat elegit bisbe. Aqueix dia, Bernat 
de Riu, teixidor de la Seu d’Urgell, acordà amb ell, en tant que prior dels dominics de la Seu, el lliu-
rament de cent sous barcelonesos al seu convent per tal de ser sebollit al claustre en el moment de la 
seva mort. Vegeu, del sempre ben documentat B. Marquès, «Els pergamins del convent dels dominics 
de la Seu d’Urgell (1257-1574)», Urgellia, 17 (2008-2010), doc. 34, pàg. 503-505. Joan de Passavies 
fou substituït com a prior per fra Pere Forest, que apareix com a tal el 16 de gener de 1392. Vegeu 
igualment B. Marquès, op. cit., doc. 35, pàg. 505-507.
10. J. M. Coll, «Ascendencia gerundense de san Vicente Ferrer», Anales del Instituto de Estudios 
Gerundenses, 10 (1950), pàg. 157.
11. M. Milagros Cárcel Ortí, «“Ad servicium ecclesiae dedicandi”. Clérigos aragoneses orde-
nados en Valencia en el siglo xv», a Littera scripta in honorem Prof. Lope Pascual Martínez, Múrcia: 
Universidad de Murcia, 2002, pàg. 134.
12. «La Chiesa sarda dalle origini fi no al periodo spagnolo», a Storia della Sardegna. 1. Dalle ori-
gini al Settecento, a cura di M. Brigaglia, A. Mastino e G. G. Ortu, Roma-Bari 2006, pàg. 130.
13. Basta mirar el mapa de la Sardenya de l’època a F. C. Casula, La Sardegna aragonese. 2. La 
Nazione Sarda, Sàsser: 1990, pàg. 463. 
14. R. Turtas, La Chiesa sarda, diu que, a més de la guerra entre Arborea i la Corona catalano-
aragonesa, «si erano aggiunti fi n dalla metà del XIV secolo la peste e l’abbandono di oltre metà dei 
villaggi (di circa 830 ne rimasero in piedi poco più di 350)». I afegeix: «I due ultimi fenomeni toc-
carono il loro apice alla fi ne del Quattocento (poco più di 26.000 fuochi «fi scali» per tutta l’isola, 
circa 200.000 abitanti); furoni abbandonati persino alcuni centri che erano stati prima sede di dio-
cesi e le loro cattedrali si trovarono declassate a chiese campestri», pàg. 130. 
15. Basti recordar com el paborde de Santa Maria de la Pobla de Lillet Ramon de la Vila, el 
1351, no podia recollir còmodament els rèdits de la seva església «propter mortalitates generaliter 
per uniuersum mundum subsequtas»; i que, encara, el seu successor, Mateu Rapaç, el 1362, proveí 
el diaconat del monestir, vacant «a tempore mortalitatum generaliter per uniuersum mundum sub-
secutarum». Vegeu J. Serra, Les baronies, vol. iii, pàg. 162 i 164, respectivament.
Acta Mediaevalia 31.indb   61 08/01/14   13:56
JESÚS ALTURO I PERUCHO*62
cial».16 D’altra banda, el nomenament previ d’un català com a ordinari d’una diòce-
si de Sardenya s’explica per ell mateix, tot seguint una tradició lògica en un moment 
en què l’illa era sota domini, almenys nominal, del comte rei de Catalunya.17
Heus ací, en defi nitiva, el text del nostre document, actualment conservat a la 
Biblioteca de Catalunya, reg. 1948, perg. 475:18
+ In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti amen. Anno Domini millesimo CCCº no-
nagesimo quinto et die uicesima quinta mensis nouembris, uidelicet, in die Beate 
Catharine, nos Iohannes, diuina prouidentia Othanensis episcopus, consecrauimus 
presentem ecclesiam et altare Beati Petri apostuli (sic) ad honorem Omnipotentis 
Dei et beati Petri auctoritate reuerendisimi in Christo patris et domini domini Gal-
cerandi, eadem prouidentia Urgellensis episcopi.
Inicium san<c>ti euangeli secundum Matheum : Liber generationis Iesuchristi, fi li<i> 
Dauid, fi lii Abraam, et cetera.
Inicium sancti euangeli secundum Marchum : Inicium sancti euangeli Iesuchristi, fi lii 
Dauid, et cetera.
Inicium san<c>ti euangeli secundum Lucham : Fuit in diebus <H>erodis regis sacerdos 
nomine Zacharias.
Inicium sancti euangeli secundum Iohannem: In principio erat Verbum, et cetera.
16. Anales de la Corona de Aragón, Saragossa 1668-1670, lib. x, cap. xiii, pàg. 361.
17. El mateix infant Joan va escriure a Ramon Alemany de Cervelló, ambaixador del rei a Roma, 
perquè hom concedís algun bisbat de l’illa al carmelita fra Jaume Vallirana. Vegeu ACA, r. 1655, 
f. 36 i 59. Esmenta aquest fet F. Solsona Climent, Relaciones de la Corona de Aragón con la isla de 
Cerdeña durante el último tercio del siglo xiv. Don Juan, duque de Gerona y sus preparativos sardos, a 
Atti del VI Congresso Internazionale di Studi Sardi, vol. i. Càller: Storia, 1962, pàg. 235. 
18. Agraeixo a la conservadora de l’arxiu de la nostra Biblioteca Nacional, Dra. Reis Fontanals, 
les moltes facilitats donades per a la seva consulta i estudi.
Acta Mediaevalia 31.indb   62 08/01/14   13:56


L’acta de consagració de Sant Pere de Salàs del 25 de Novembre de 1395 i el bisbe Joan

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert