Mussons i Sellés, Jaume

Mussons Sellés, Jaume

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

EL PERFIL DEL DlRECTIU I ELS ENGINYERS DE TELECOMUNICACIONS Jaume Mussons i Sellés Professor del Departament d'Organització d'Empreses Universitat Politecnica de Catalunya e-mail: empresas@oe.upc.es Per avaluar les capacitats i habilitats que ha de tenir un Directiu, veurem que existeixen varies dimensions: algunes de caire professional, altres de tipus social, personal i gerencial. Molts autors han intentat presentar una definició que permeti descobrir la personalitat i perfil ideal d'un directiu. En un d'aquest intents G. Barceló Matutano en la seva obra 'El oficio de mandar' diu : "No existe ningún rasgo que podamos considerar típico de la jefatura, tampoco hay una forma de dirección que podamos considerar mejor. Pero se le exige: vocación, estabilidad emocional, carácter (mante-nerse libre de presiones extrañas, firme, perseverante y fuerte), impulso de desarrollo, tenacidad, ambición, fle-xibilidad, iniciativa, toma de decisiones, organización, capacidad de relaciones, apertura a la innovación, opti-mismo". Una altre definició oferta per C. Argyrys diu que el directiu és una persona amb facilitat de paraula, competitiu i persuasiu i que lluita de forma vigorosa per estalviar temps, és excel.lent en el terreny de l'individualisme i que estimula en les altres persones la competició del tipus tot o res. Els Enginyers de Telecomunicacions tenen un peifil de directiu que dificulta les tasques de relació i de treball en grup Direcció i lideratge són dos termes que sovint es confonen perque és presenten relacionats. Malgrat tenir alguna cosa en comú, no signifiquen el mateix. El lideratge requereix l'ús del poder per influir en els pensaments i accions deIs altres, mentre que el directiu és una persona que resol problemes, sap fer un judici correcte de les situacions, selecciona objectius i alternatives, c1assifica recursos, planifica, controla i dirigeix. Líderi directiu difereixen en les seves motivacions • RAMAS DE ESTUDIANTES DEL IEEE i historia personals , en la seva manera de pensar i sentir i en els seus objectius de treball i re1acions. Un estudi molt interessant és el realitzat per la empresa consultora internacional Hay Group1durant la decada deIs 80 que determina els parametres c1au d'exit d' un directiu. L'estudi es va realitzar en 14 palsos, entre ells Espanya i va resumir les capacitats d'adaptació deIs directius a les diferents demandes culturals i socials en només tres línies basiques: · La primera es refereix en les relacions professionals. El directiu, pertenir exit té de desenvolupar dues competencies: respecte mutu i relacions. En Estats Units es tendeix a subordinar les relacions personals a les contractuals, molt més rígides i dures. · La segona tracta de dos estils enfrontats: Implantació versus planificació. El primer es concentra en la recerca de les persones adequades i deixa els resultats a la seva improvisació. En la planificació els directius preparen per endavant l'acció. L' estil d'implantació es troba a Estats Units i el de planificació a Europa i Japó. · La tercera línia basica correspon a la autoritat, que es desglossa també en dos estils : participació i centralització. En el primer el directiu actua com a facilitador i potenciador del grup i sap com motivar les persones per avan~ar cap una altre fase. En el cas de la autoritat centralitzadora, el directiu sap que és el líder i pren decisions de forma individual que despres sap vendre als altres. En l'estudi de Hay Group s'identifiquen una serie de competencies 2comunes a totes les cultures que podem considerar universal s i que són les deterrninants de l'exit empresarial d'un directiu. Segons el seu punt de vista s'haria de contractar les persones en base a aquestes competencies i després formar-los en coneixements i capacitats. Aquest és el nou enfoc que estan desenvolupant les empreses espanyoles actualment. 3 Per analitzar aquestes competencies en els directius un sistema podria ésser la practica diaria. Comprovar en el seu treball diari la utilització d'aquestes capacitats en un període de temps llarg. Aquest metode aplicat en 39 Factor personalidad A Sizotimia-Afectotimia B Inteligencia baja-alta C P oca-mucha fuerza del ego E Sumisión-Dominancia F D esu:t:qencia- Su:t:qencia G Poca-mucha fue:t:za supe:t:eqo H T:t:ectia-Pa:t:mia Har:t:ia-Premsia L Alaxia-Protensión H P l::sxel::nia.-Autis N Sencillez-Astucia O Apacible-Apl::ensivo Ql Conservadul::ismo-Radicalismo Q2 Adhesión al ql::upo-Autosuficien Q3 Baja inteq:t:ación-Cont:t:ol autoi Q4 Poca-mucha tensión enel::qética DH D istol::sión motivacional NEG Negación QIP Ajuste-Ansiedad Q2P Intl::ovel::sión-Extl::avel::si ón Q3P Poca-mucha socialización Q4P D ependencia- Independenc ia DIRE Dirección Relaciones DIPRODil::ección Pl::oductividad CR Cl::eatividad FL Flexibilidad LI L ide:t:azqo Figura 1 l' entom empresarial és inviable per ésser massa Ilarg i costós. Una altre manera de determinar a priori aquestes facultats és mitjan~ant l'ús de tests de personalitat. Un deIs més coneguts i utilitzats és el 16 PF 4 que mesura una serie de trets de personalitat5de les persones. Més tard, seguint en la mateixa línia, CatteIl idos col·laboradors H.W. Eber i M.M. Tatsuoka durant l'any 70 van publicar un estudi que determinava els trets de personalitat idonis per ésser el directiu ideal. L'empresa consultora espanyola TEA CEGOS va trasIladar aquest estudi a Espanya i va publicar més tard el perfil del directiu espanyol. Perfil que en molts casos no significava que fos el miIlor, pero era la mitja deIs directius entrevistats per la empresa. Durant l'any 1995 vaig dirigir un estudi per deter-minar el perfil directiu deIs alumnes de la Escola de Telecomunicacions de Barcelona, es van recollir 352 qüestionaris de personalitat 16PF. Els resultats es poden veure en el quadre de la figura 1. Els alumnes presenten el següent perfil: El factor A és el més baix comparat amb la mitja del perfil espanyol, significa que la persona és molt reservada i esceptica i que prefereix trebaIlar en solitario Un altre factor divergent és el E que expressa una persona segura de sí mateixa i independent , valor una mica per sobre de la mitja espanyola. També cal destacar el factor G, inferior a la mitja, significant una certa inestabilitat en els seus proposits i una tendencia a no acceptar les obligacions. El factor H indica una certa timidesa i aIlunyament de la realitat. Els factors 1 i L indiquen respectivament conducta practica i suspicacia. 40 He dia Desv. Hdna. Hada 4,24 6,13 5,75 6,58 5,3 5,16 5,01 4,73 6,22 6,,11 5',23 5,2 7,,27 6,21 4,97 5,68 5,,27 6,13 6,,17 4,83 5,26 6,53 5,66 6,43 6,76 6,05 5,34 1,9 1,94 1,74 2,03 2,04 1,99 2,15 1,75 1,94 2,13 1,93 1,98 1,76 1,99 1,71 1,84 1,73 1,7 1,84 2,25 2,01 1,73 1,68 1,14 1,55 0,78 1,78 4 5 6 6,15 4,7 5,45 6,6 5,6 6,5 6,77 6,09 5,38 4 4 5 5,5 4,75 5,5 7 4,9 6,6 6,5 6,4 5,5 Finalment deIs altres factors pendents destacarem l' esperit Iliberal, l' autosuficiencia, la despreocupació de les normes i l' estil de direcció per productivitat. Analitzant les mitges de forma separada per cursos no es troben diferencies significatives que puguin de-mostrar que els coneixements impartits en la Escola de Telecomunicacions facin canviar la personalitat directi-va dels alumnes. Podem pensar dones que aquests trets de personalitat són adquirits en una epoca anterior a l'incorporació deIs Estudis Superiors i posiblement són els que determinen el tipus de carrera escollida. Com a resum podem afirmar que els Enginyers de Telecomunicacions tenen un perfil de directiu que difi-culta les tasques de relació i de trebaIl en grup, en canvi estan molt ben preparats per ésser autosuficients i per trebaIlar en solitari, capacitats que sembla que en el futur cada vegada seran menys necessaries. } "International CEO competency study" 2 Una caracterítica subyacent de la persona, que esta casualment relacionada amb una actuació d'éxit en el treball 3 En el programa de colaboració educativa Universitat-Empresa denominat Engitel multitud d'experilmcies avalen aquest tipus de contractació. Les empreses escolleixen els seus futurs directius en base al seu perfil de personalitat i molt poc respecte arees de coneixements o notes de curso 4 "Sixteen Personality Factorsímbol" de Cattell. 5 Un tret de personalitat pot ésser considerat com una disposició relativament amplia i estable de comportar-se de certa forma que és pot transferir de manera realtiva de unes situacions a unes altres, es a dir, un tret de personalitat pot manifestar-se en una gran varietat de situacions. 

El Perfil del directiu i els enginyers de telecomunicacions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL PERFIL DEL DlRECTIU I ELS ENGINYERS 
DE TELECOMUNICACIONS 
Jaume Mussons i Sellés 
Professor del Departament d'Organització d'Empreses 
Universitat Politecnica de Catalunya 
e-mail: empresas@oe.upc.es 
Per avaluar les capacitats i habilitats que ha de 
tenir un Directiu, veurem que existeixen varies 
dimensions: algunes de caire professional, altres de tipus 
social, personal i gerencial. Molts autors han intentat 
presentar una definició que permeti descobrir la 
personalitat i perfil ideal d'un directiu. En un d'aquest 
intents G. Barceló Matutano en la seva obra 'El oficio de 
mandar' diu : "No existe ningún rasgo que podamos 
considerar típico de la jefatura, tampoco hay una forma 
de dirección que podamos considerar mejor. Pero se le 
exige: vocación, estabilidad emocional, carácter (mante-
nerse libre de presiones extrañas, firme, perseverante y 
fuerte), impulso de desarrollo, tenacidad, ambición, fle-
xibilidad, iniciativa, toma de decisiones, organización, 
capacidad de relaciones, apertura a la innovación, opti-
mismo". 
Una altre definició oferta per C. Argyrys diu que el 
directiu és una persona amb facilitat de paraula, competitiu 
i persuasiu i que lluita de forma vigorosa per estalviar 
temps, és excel.lent en el terreny de l'individualisme i 
que estimula en les altres persones la competició del tipus 
tot o res. 
Els Enginyers de 
Telecomunicacions tenen 
un peifil de directiu que 
dificulta les tasques de 
relació i de treball en grup 
Direcció i lideratge són dos termes que sovint es 
confonen perque és presenten relacionats. Malgrat tenir 
alguna cosa en comú, no signifiquen el mateix. El 
lideratge requereix l'ús del poder per influir en els 
pensaments i accions deIs altres, mentre que el directiu és 
una persona que resol problemes, sap fer un judici 
correcte de les situacions, selecciona objectius i 
alternatives, c1assifica recursos, planifica, controla i 
dirigeix. Líderi directiu difereixen en les seves motivacions 
• RAMAS DE ESTUDIANTES DEL IEEE 
i historia personals , en la seva manera de pensar i sentir 
i en els seus objectius de treball i re1acions. 
Un estudi molt interessant és el realitzat per la 
empresa consultora internacional Hay Group1durant la 
decada deIs 80 que determina els parametres c1au d'exit 
d' un directiu. L'estudi es va realitzar en 14 palsos, entre 
ells Espanya i va resumir les capacitats d'adaptació deIs 
directius a les diferents demandes culturals i socials en 
només tres línies basiques: 
· La primera es refereix en les relacions 
professionals. El directiu, pertenir exit té de desenvolupar 
dues competencies: respecte mutu i relacions. En Estats 
Units es tendeix a subordinar les relacions personals a les 
contractuals, molt més rígides i dures. 
· La segona tracta de dos estils enfrontats: 
Implantació versus planificació. El primer es concentra 
en la recerca de les persones adequades i deixa els 
resultats a la seva improvisació. En la planificació els 
directius preparen per endavant l'acció. L' estil 
d'implantació es troba a Estats Units i el de planificació 
a Europa i Japó. 
· La tercera línia basica correspon a la autoritat, que 
es desglossa també en dos estils : participació i 
centralització. En el primer el directiu actua com a 
facilitador i potenciador del grup i sap com motivar les 
persones per avan~ar cap una altre fase. En el cas de la 
autoritat centralitzadora, el directiu sap que és el líder i 
pren decisions de forma individual que despres sap 
vendre als altres. 
En l'estudi de Hay Group s'identifiquen una serie 
de competencies 2comunes a totes les cultures que podem 
considerar universal s i que són les deterrninants de l'exit 
empresarial d'un directiu. Segons el seu punt de vista 
s'haria de contractar les persones en base a aquestes 
competencies i després formar-los en coneixements i 
capacitats. Aquest és el nou enfoc que estan desenvolupant 
les empreses espanyoles actualment. 3 
Per analitzar aquestes competencies en els directius 
un sistema podria ésser la practica diaria. Comprovar en 
el seu treball diari la utilització d'aquestes capacitats en 
un període de temps llarg. Aquest metode aplicat en 
39 
Factor personalidad 
A Sizotimia-Afectotimia 
B Inteligencia baja-alta 
C P oca-mucha fuerza del ego 
E Sumisión-Dominancia 
F D esu:t:qencia- Su:t:qencia 
G Poca-mucha fue:t:za supe:t:eqo 
H T:t:ectia-Pa:t:mia 
Har:t:ia-Premsia 
L Alaxia-Protensión 
H P l::sxel::nia.-Autis 
N Sencillez-Astucia 
O Apacible-Apl::ensivo 
Ql Conservadul::ismo-Radicalismo 
Q2 Adhesión al ql::upo-Autosuficien 
Q3 Baja inteq:t:ación-Cont:t:ol autoi 
Q4 Poca-mucha tensión enel::qética 
DH D istol::sión motivacional 
NEG Negación 
QIP Ajuste-Ansiedad 
Q2P Intl::ovel::sión-Extl::avel::si ón 
Q3P Poca-mucha socialización 
Q4P D ependencia- Independenc ia 
DIRE Dirección Relaciones 
DIPRODil::ección Pl::oductividad 
CR Cl::eatividad 
FL Flexibilidad 
LI L ide:t:azqo 
Figura 1 
l' entom empresarial és inviable per ésser massa Ilarg i 
costós. Una altre manera de determinar a priori aquestes 
facultats és mitjan~ant l'ús de tests de personalitat. 
Un deIs més coneguts i utilitzats és el 16 PF 4 que 
mesura una serie de trets de personalitat5de les persones. 
Més tard, seguint en la mateixa línia, CatteIl idos 
col·laboradors H.W. Eber i M.M. Tatsuoka durant l'any 
70 van publicar un estudi que determinava els trets de 
personalitat idonis per ésser el directiu ideal. L'empresa 
consultora espanyola TEA CEGOS va trasIladar aquest 
estudi a Espanya i va publicar més tard el perfil del 
directiu espanyol. Perfil que en molts casos no significava 
que fos el miIlor, pero era la mitja deIs directius entrevistats 
per la empresa. 
Durant l'any 1995 vaig dirigir un estudi per deter-
minar el perfil directiu deIs alumnes de la Escola de 
Telecomunicacions de Barcelona, es van recollir 352 
qüestionaris de personalitat 16PF. Els resultats es poden 
veure en el quadre de la figura 1. 
Els alumnes presenten el següent perfil: El factor 
A és el més baix comparat amb la mitja del perfil 
espanyol, significa que la persona és molt reservada i 
esceptica i que prefereix trebaIlar en solitario Un altre 
factor divergent és el E que expressa una persona segura 
de sí mateixa i independent , valor una mica per sobre de 
la mitja espanyola. 
També cal destacar el factor G, inferior a la mitja, 
significant una certa inestabilitat en els seus proposits i 
una tendencia a no acceptar les obligacions. El factor H 
indica una certa timidesa i aIlunyament de la realitat. Els 
factors 1 i L indiquen respectivament conducta practica 
i suspicacia. 
40 
He dia Desv. Hdna. Hada 
4,24 
6,13 
5,75 
6,58 
5,3 
5,16 
5,01 
4,73 
6,22 
6,,11 
5',23 
5,2 
7,,27 
6,21 
4,97 
5,68 
5,,27 
6,13 
6,,17 
4,83 
5,26 
6,53 
5,66 
6,43 
6,76 
6,05 
5,34 
1,9 
1,94 
1,74 
2,03 
2,04 
1,99 
2,15 
1,75 
1,94 
2,13 
1,93 
1,98 
1,76 
1,99 
1,71 
1,84 
1,73 
1,7 
1,84 
2,25 
2,01 
1,73 
1,68 
1,14 
1,55 
0,78 
1,78 
4 
5 
6 
6,15 
4,7 
5,45 
6,6 
5,6 
6,5 
6,77 
6,09 
5,38 
4 
4 
5 
5,5 
4,75 
5,5 
7 
4,9 
6,6 
6,5 
6,4 
5,5 
Finalment deIs altres factors pendents destacarem 
l' esperit Iliberal, l' autosuficiencia, la despreocupació de 
les normes i l' estil de direcció per productivitat. 
Analitzant les mitges de forma separada per cursos 
no es troben diferencies significatives que puguin de-
mostrar que els coneixements impartits en la Escola de 
Telecomunicacions facin canviar la personalitat directi-
va dels alumnes. 
Podem pensar dones que aquests trets de 
personalitat són adquirits en una epoca anterior a 
l'incorporació deIs Estudis Superiors i posiblement són 
els que determinen el tipus de carrera escollida. 
Com a resum podem afirmar que els Enginyers de 
Telecomunicacions tenen un perfil de directiu que difi-
culta les tasques de relació i de trebaIl en grup, en canvi 
estan molt ben preparats per ésser autosuficients i per 
trebaIlar en solitari, capacitats que sembla que en el futur 
cada vegada seran menys necessaries. 
} "International CEO competency study" 
2 Una caracterítica subyacent de la persona, que esta 
casualment relacionada amb una actuació d'éxit en el treball 
3 En el programa de colaboració educativa Universitat-
Empresa denominat Engitel multitud d'experilmcies avalen 
aquest tipus de contractació. Les empreses escolleixen els seus 
futurs directius en base al seu perfil de personalitat i molt poc 
respecte arees de coneixements o notes de curso 
4 "Sixteen Personality Factorsímbol" de Cattell. 
5 Un tret de personalitat pot ésser considerat com una 
disposició relativament amplia i estable de comportar-se de 
certa forma que és pot transferir de manera realtiva de unes 
situacions a unes altres, es a dir, un tret de personalitat pot 
manifestar-se en una gran varietat de situacions. 


El Perfil del directiu i els enginyers de telecomunicacions

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

Revistes Catalanes amb Accés Obert