Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA SALA DE MINERALOGIA 
Aquests dies estem donant els darrers tocs a la tasca de reorganitzar 
la collecció de minerals existent en el nostre Museu, la qual, després d'un 
llarg període d'espera, tornara a estar posada al dia augmentada amb un 
considerable nombre d'exemplars. 
Comencada als inicis dels anys trenta, ha anat evolucionant i prenent 
fisonomia prbpia gracies al treball i les aportacions de diverses persones, 
fins a esdevenir avui, un recull d'una certa importancia. 
Per tal que hom pugui fer-se una idea del contingut de la nostra coMec- 
ció, podriem desglossar-la en cinc grups, deixant a part una reserva que 
es dóna per obligada en tota mena de reculls. Aquella que anomenem 
coilecció general, és la serie bhsica que forma el fons de la sala i esta 
constituida per uns vuit-cents exemplars. Hi són representades totes les 
grans classes minerals i ,  dins de cada classe, hi ha, si  més no, algun 
membre de les series més importants. 
Farem esment dels exemplars procedents d'explotacions mineres que 
són histbria de la mineria catalana, perque moltes d'elles la no existeixen. 
Així, per exemple, els antics treballs situats a les ex-viles de Gracia i 
Horta. zones que avui han estat engolides per I'expansió de Barcelona, i 
que varen ésser actives a principis de segle. o la mina de Can Donadeu, 
a Sant Fost de Campsentelles, una de les rares cites de la wulfenita a Ca- 
talunya. Per tractar-se de la localitat més propera a la nostra cal fes es- 
ment de I'abundosa representació que possei'm de la coneguda mina Berta, 
del Papiol, la qual va ésser forqa temps I'explotació més important de la 
contrada. Són record d'un altre sector del Valles, els interessants testi- 
monis de I'activitat de I'anomenada mina =La Martorellensen o -Socavón 
Eusebio~, avui totalment desapareguda en ésser coberta per les obres de 
I'autopista de Tarragona. 
L'Alt Ripolles, on en altres temps es treballaren una rnunió de filons, 
ha deixat a les nostres vitrines la penyora d'un treball ingrat que s'allar- 
gassa gairebé durant quatre centúries, tot subministrant mena als far- 
gaires de Ripoll i arsenic a les fabriques de Badalona. El Priorat també ens 
ha llegat bona quantitat d'exemplars, malgrat ésser una zona on I'activitat 
extractiva s'ha gairebt! extingit. 
Ens aturem ací. No és ara I'hora de descabdellar la historia de les 
velles mines de casa nostra. 
Un xic a part de la que anomanem coHecció general, posseim una serie 
d'exemplars de grans dimensions. Els uns, tenen la particularitat de con- 
servar en una sola peca les caracteristiques de tot un filó, cosa que els 
dóna un gran interes didactic que perdrien si en separavem únicament la 
part més notable. Altres. tenen la característica d'ésser exemplars grans 
de materials que es presenten en petites quantitats a la localitat estudiada. 
Altrament, molts d'eils són conservats així per la bellesa de la peca, la qual 
podria quedar malmesa per una divisió inoportuna. 
El conegut fenomen de la fotoluminiscencia va mereixer, ja en el seu 
temps, la instal.lació d'una petita col.lecció que avui s'ha refet i s'ha millorat, 
equipant-la amb noves installacions de raigs ultravioleta d'ona curta i ona 
Ilarga. Ara. doncs. podrem admirar-ne un bonic exponent. 
Existeix també una mostra interessant de pedres fines. que permet 
donar una idea de les materies minerals que són emprades en treballs de 
gemologia. 
Abans de cloure aquest breu resum del contigunt de la sala, cal es- 
mentar I'existencia d'una col.lecció de peces cristallitzades que permetra, 
en ésser novament instaliada. la coneixenca practica de les formes cris- 
taHografiques. 
Un dels aspectes que hom ha tractat amb maxima cura. és el referent 
a les localitats de procedencia dels exemplars. D'una banda, i sempre que 
hem pogut, s'han comprovat i concretat per tal d'eliminar-ne qualsevol im- 
precisió. Aixo s'ha fet, o be sobre el terreny. o bé mitjancant la topografia 
abastable. Hem utilitzat basicament els mapes 1:50.000 del I.G.C., així 
com les versions a 1:25.000 basades en I'esmentat mapa de I'editorial Al- 
pina i també I'exceWent treball cartografic de I'Area Metropolitana, a es- 
cala 1:10.000. 
Per altra banda, hom ha assajat d'aconseguir un correcte establiment 
de les grafies de les localitats. La font basica, per a la Catalunya estricta, 
ha estat el Diccionari Nomenclator de Pobles i Poblats de Catalunya, 2: 
edició [1964), únic recull extens i disponible de toponims de les nostres 
poblacions. L'inconvenient més greu que presenta és que les seves dades 
han envellit una mica. ja que del 64 enca hi ha hagut fusions i desaparicions 
de municipis. L'actualització s'ha fet mitjancant Salvat Catala i G.E.C. 
D'aquestes obres també s'han extret noms de lloc dels Paisos Cataians no 
compresos dins la Catalunya estricta. No obstant aixo, la unitat territorial 
fonamental és I'Ajuntament, amb els agregats que li atorga el nomenclator 
i les grafies que el1 en dóna. Els noms d'accidents orografics, masos, etc.. 
procedeixen de les enciclopedies abans citades, i. molt particularment. dels 
mapes de I'Alpina. La toponímia castellana és del Diccionario Geográfico 
de España i també dels mapes de 1'I.G.C. Ha estat curosament respectada. 
llevat dels pocs casos en que, per raons historiques. hi ha un terme catala 
corresponent. 
La nomenclatura mineralogica segueix estrictament el patró establert 
per Klockmann-Ramdohr, Tratado de Mineralogía, Ed. G. Gili (19611, que 
creiem el millor treball en aquest aspecte. Evidentment, emprem els equi- 
valents catalans dels noms, molt poc diferents dels tradicionals castellans 
als qtrals estem acostumats. Creiem que no esdevindran cap trava per al 
públic intetessat. 
La classificació és I'establerta pels autors citats a I'obra precedent. 
6s amplament acceptada i la mes corrent entre els col.leccionistes. Segueix 
la que fou proposada per H. Strunz i els susdits autors tot fonamentant-se 
en els anions mineralitzadors i en I'estructura cristaHina. En transcórrer el 
temps, substituira completament la de Groth-Mieleitner, que ja es consi- 
dera antiquada. 
Tots els dubtes ortogbafics de nomenclatura i toponímia han estat 
moit amablement resolts pel Sr. Llovera, a 1'I.E.C. Ens plau agrair la seva 
coHaboració. 
La collecció de minerals ha estat, des dels seus inicis, dirigida vers 
una concepció didactica. pensant sempre que li caldra ésser d'utilitat per 
a totes aqueiles persones que sentin interes per la mineralogia, ja siguin 
estudiants, que veuran a les nostres vitrines, d'una forma real. allo que a 
voltes és difícil de copsar en els Ilibres, ja siguin especialistes que h i  
trobaran material abundant i dades aptes per als seus treballs. No oblidem 
tampoc el senzill visitant, el qual, tot fruint de les formes. el color i la 
bellesa que tan agradables fan els minerales. comprendra I'atracció que. 
des de temps prehistbrics. ha sentit I'home per les pedres. 


La Sala de mineralogia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert