Mirada i Dalmases, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ELJACIMENT 
PROTOHISTORIC DE 
L'ESTANY (ARBECA, 
LES GARRIGUES) 
1 
Per Josep Mirada i Dalnıases _ 
7 
1. Situaci6 
EL jaciment arqueologic de rEstany s'ubicava en una plana situada a 299 m d'altitud sobre el nivell del mar; a 5 km de la ciutat de les Borges Blanques, a 29 km de Lleida i al terme municipal d' Arbeca. 
La seva localitzaci6 al full 389-III (33-15) LES BORGES BLANQUES del mapa 1 :25.000 de la Direcci6n 
General del Instituto Geognifico Nacional es de 0° 56' 06" de longitud, i de 41 °32' 18" de latitud. 
S' accedeix al jaciment des del mateix poble d' Arbeca, del qual dista aproximadament uns sis-cents metres, 
i es troba en direcci6 oest pel camf anomenat de la font de la Juliana, que comunica Arbeca amb Puiggros. 
2. Context geografic 
La comarca on aparegue el jaciment presenta tres aspectes paisatgfstics ben diferenciats: la zona alta, 
amb altituds que van des del 700 als 1.000 m; la part mitjana, i finalment el pla, on es nota el canvi de la 
drepessi6 amb els tfpics altiplans i monticles de les Garrigues baixes. Tot i que aquesta depressi6 es una 
veritable unitat des del punt de vista litologic i geologic, ja que tota es formada, principalment, per margues 
eoceniques i oligoceniques, amb alguns sectors de debils estrats de gresos i conglomerats i amb algunes parts 
de sediments quaternaris, s'han de distingir dos sectors netament diferenciats, tant per raons fisiografiques 
com per raons pluviometriques: el sector oriental i l'occidental (LLADONOSA, 1983), que en aquests cas 
es el que ens interessa. 
La major part de la comarca de les Garrigues forma part de la inclinaci6 esquerra de la conca del Segre; 
te un clima mediterrani amb tendencies continentals, i temperatures mitges entre els 12° i 15° centfgrads, 
amb oscil.lacions termiques d'uns vint graus entre els mesos de gener i juliol (CASASSAS et al., 1980). 
Els lfmits que conformen el jaciment arqueologic de l'Estany s6n els següents: el Tossal Gros, situat al 
nord-oest del jaciment amb una altura mfnima de 300 m i un maxima de 345; per la vessant nord s'esten la 
plana en que se situa el poblat, amb petites oscil.lacions del nivell que van des dels 299 fins als 309 m; al 
costat est limita amb l'area periferica del cas urba d' Arbeca, que a l'igual que el Tossal Gros, adopta una 
corba de nivell de 300 m en la seva part inferior i una altura maxima de 349 m; a l'extrem sud, continua 
l'extensi6 de la plana que configura la situaci6 nord, i no trobem corbes de nivell destacables fins uns dos 
quilometres aproximadament (fig. 1). 
3. Circumstancies de la troballa i caracteristiques del jaciment 
La troballa d' aquest jaciment, aixf com la seva destrucci6, es degue a l'anivellament d'uns terrenys per 
l' aprofitament agrfcola. Arribaren els materials ceramics unicament i exclusivament a la Universitat de Lleida 
de la ma de J. Diloli l'any 1990, i s'obrf d'aquesta manera l'oportunitat de fer-ne un estudi detallat i acurat. 
Malauradament desconeixem el criteri que es va seguir en el moment de fel' la recollida dels materials 
quan es produi l'anivellament del terreny, ja que de la totalitat dels fragments al nostre abast, tan sols dos 9 
s6n manufacturats al torn, i no guarden cap mena de relaci6 tipologica ni cronologica amb el conjunt estudiat. 
Aixf mateix, ala universitat tampoc arriba cap altre tipus de material (lftic, metal.lic, vegetal) que ens pogues 
don ar una visi6 mes amplia d'aquesta estaci6 arqueoıogica. Amb aquest petit nombre de dades diffcilment 
es podia dir gran cosa mes que no fos l'estricta analisi de la ceramica, pero el mes d'abril de 1994 i en el 
marc d'una campanya de prospecci6 a l'entorn del jaciment dels Vilars, ubicat al mateix terme municipal i 
10 
que va c6rrer a carrec de L' equip d' excavaci6 d' aquest pobl at, es trobaren al vo ltant de 1" Es tany di ver. os 
fragments de ıno lin s ba rqui fo rınes que, si ınes no, ens donaren un indici mes precfs de l que Iı av i a estat c ı 
jac inıe nt. Per altra banda, no queda constancia que en el moment de I'ani vell ament dels terrenys apareguess in 
restes de construcci6 de pedra, i aixf ca l pensar en altres poss ibi litats constructi ves dc tipus pcrib le. be amb 
materi als organi cs. be amb tapi a 0 tova, fac iment des tructible per l'acc i6 antropica i mecanitzada. 
4. In ventarİ dels materials arqueolôgics 
Dels 184 fragments amb forma 0 decorac i6 que es va ren recollir al j acimenı , s' lı a fe t una tri a rcpre.'entati va 
que il.lustri de manera globa l rot el conjunt ; aixf doncs, tenim que tots els nı a t e ri a l s s6n fets a ma. aııı b 
pastes que va rien [ant en la se va conıpos i c i 6 co ın en els acabats, que si be Ill ajo rit a ri a nıent s6n de fac tura 
groll era, tambe en trobe ııı de bruny iı s. tant per una sola cara com per les dues. Les argil s s6n poc decantades 
i pre enten de greixants de ıni ca (prin c i pa l nıent daurada), quars i feldespats, i fin s i tot petit s fragments Ifti cs 
identi ficables a ull nu . Tot el conjunt rebe cocci6 reductora, pero les tonalitats de colorac i6 va rien des de ls 
tons negrosos i gri sencs, als ataronj ats i groguencs clars, ev idenciant la defi cient perfecc i6 dels fo rn s dc 
cocci6. 
La major part del fragments pertanyen a peces de ta ına ny mitj a, a ınb grui xos de paret quc van des de ls 
5 als 10 mm (LL NOS et aL. 1974), seguits de contcnidors de gran dimensi6 amb grui xos de 100 mes 
mil ·lfmetres, i a ınb un nombre ıno lı redu'it de petits vasos de entre I i 5 mm . 
Quant a les fornıes, en te niın una considerable var i e ı a t ; aixf, de bases en trobcm les següents: planes 
( ı a m. 1, fi gs. de la 2 a la 8: I ~ım . 2, fi g. 27), que corresponen respecti vament a les formes següent s. 12 a i ıJ 
i 13 a i ıJ (DEDET-PY , 1975). Concaves i diferenciades ( ı a nı . 1, fig. 1; ı a m . 2, fig. 21 i 26), amb les fo rmes 
23 a i ıJ. EIs perfil s s6n concaus. rectilini s i convexos, i invariablement pertanyen a fo rmes obertes. 
Le vores, per la seva banda, presenten formes mes variades: 
- rectilfnies (lam. 1, figs. 9, 13 i 20; ı am . 2. fi g. 33; ı am . 3, fi g. 36 i 4 1: ı am . 4. fig. 45 i 46: ıanı . 5. fi g. 
56). 
Tossal Gros 
ıc.ı-..ı.1 
- bi se ll ades ( ı a nı . 1, fi gs. 10. 12, 14, 15, 17, 18 i 19; ı a nı. 2, fig. 22 , 23, 25, 28. 29 i 30; ı a nı. 3, fi gs.35. 
37 , 39 i 40: ı a nı. 4, fi gs. 43 , 44, 47 i 48). 
- engrui xides ( ı a nı . 1. fi g. II ; ı a nı. 2, fig. 31; ı a nı. 3, fi g. 42). 
- pl anes ( ı a nı . 2, fi gs . 24 i 34; ı a nı. 3, fig. 38; ı a nı . 4, fi g. 49) . 
Penı a n yen a fo rnıes va ri ades de la ıipo l og i a e tab lerta per Dedet i Py I'any 1975. 
Les tapadores es ı a n representades en petit n o nıbre (lanı . 4, fi gs. de la 50 a la 53 : ı a nı. 5, fi g. 57 ), ı o ı es 
de perfil ıro n co-co ni c i sense cap nı e n a de decoraci6. 
Conı a e l e nıcnıs de prensi6 es varen recollir dos frag nıe nıs de nansa ( ı a nı . 4, fi g . 54 i 55), a nıbdues 
senıi c irculars i de secc i6 plana. 
Quaııı als frag nıenı s a nıb fo rnıa i sense a nıb decoraci6, predonı inen c l ara nı ent le decoracions pl a ıiqu es 
anıb di gitac ions de di verses nıides i apli cades en la seva t o ta lit a ı en sentit h orit zo nıa l a la vora i a la base de 
la peça ( ı a nı . 4, fi gs . 43 , 44, 46 i 49; ı a nı . 5, fi gs. 60 i 63; ı a nı . 6, fig . 64, que pre enta doble cord6, i 65; 
ı a nı . 8, fi gs. de la 82 a la 86). Trobe nı aixf nı a te ix decorac ion incises (l a nı . 4, fi g. 45 ; ı a nı . 5, fi g. 59: ı a nı . 
8, fi gs. de la 79 a la 81), n ornıal nıe nt obl iqües i dentades (PO S, 1984), d' espi ga 0 d' a res ı a, ı a nı en se nı iı 
verti cal co nı h oritzo nı a l. 
Les decorac ions acanalades ı a nıbe tenen la seva representac i6 ( ı a nı . 5, fi gs . 58, 61 i 62 : ı a nı . 6. fi g. 66: 
ı a nı . 7. fi gs . 69, 74 i 77), essenı els fragnıenı s nıe anti c del conjunt , i a nıb una fac ıura d' aca baı s bruny iı s 
de nıolıa qualiıal. La se va di sposici6 acos tunıa a sel' h oriı zo nta l , encara que els frag nıe nı s nıes e l abo ra ı s. 
crecn un fornıaı gco nıe ıri c de gran riquesa pı as ıi ca . 
Trobe nı ı anıbe un conjunt nıes nıin so d ' inıpress i on s no-digital s sobre cord6 apli ca ı de fornıes decora ıi ve ' 
inde ternıinades ( ı anı . 4. fi g. 43 : ı a nı . 5, fi g. 56; ı anı. 7, fi gs . 71, 72 i 78), que si be algunes en poden recordar 
un nıoıiu aınıetllal. a lıres no guarden una di stribuci6 coherent i h onıogeni a . 
Tres a rran ca nı enı s de nansa (lanı . 7, fi gs. 67,68 i 73) confo rnıen la nı osıra del conjunı , i per I'e nıprenıı a 
de I ' a rra n ca nıen ı , ca l suposar que es trac ı ava de nanses de c inı a de secc i6 rec tangul ar. 
Conı a co lof6 del conjunı , te ninı un frag nıe nı de vora d'enocoe ( ı a nı . 7, fi g. 76) de pasta depurada i 
11 
12 
brunyit per ambdues cares, peça que ens servira al' apartat següent per a la dataci6 del material i, aixf mateix, 
del jaciment. 
S. Interpretaci6 i conclusions 
Per la situaci6 de les troballes, i en una primera valoraci6 global dels materials, previa a 1'estudi, s'havia 
especulat amb la possibilitat que ens trobessim davant d'una necropoli d'incineraci6 adjacent a un possible 
poblat que situavem al Tossal Gros 0 al tossal que conforma l' actual vila d' Arbeca; pero un cop analitzats 
els fragments ceramics, i havent aparegut els fragments de molins en la prospecci6 de l' abril de 1994, aquesta 
possibilitat queda definitivament descartada. 
Cal suposar, encara que no ho sapiguem, que en el moment de 1'anivellament dels terrenys aparegueren 
elements de tipus constructiu que malauradament es degueren perdre en ser llaurats, perque l' existencia de 
fragments ceramics pertanyents a grans contenidors, implica gairebe la necessitat d'un habitat permanent, ja 
que compleixen les funcions d' emmagatzematge. 
La problematica mes imrnİnent apareix en el moment que queda destruıda l'estratigrafia, ja que se'ns 
priva de la possibilitat d'establir seqüencies cronologiques i d'interpretaci6 de les estructures i les seves possibles 
fases. Tanmateix, mitjançant el material ceramic, podem arribar a donar una dataci6 en termes relatius. 
Com s'ha pogut observar en la descripci6 dels materials i en les lamines de dibuix, tenim una peça 
(lam. 4, fig. 44) que presenta al llavi una serie d'impressions, bisellat i amb un cord6 amb digitacions al 
punt d'inflexi6; en grans vasos ovoides 0 globulars, es realitzen decoracions plastiques, especialment a base 
de cordons sobre els quals es practiquen impressions 0 incisions, i s'acostuma a fer-hi impressions alllavi. 
Aquests tipus de decoraci6, que per altra banda s'han datat per la seva associaci6 amb elements metal.lics 
(PONS 1986), pot apareixer en contextos estratigrafics que es remunten al bronze final 1 0 al bronze recent 
(1250- 1100 a.c.), pero aquesta cronologia sembla massa alta, i no concorda amb altres tipologies molt mes 
modernes, com veurem a continuaci6; i en definitiva, ja que l' objecte que ens permet datar es el mes modern, 
ens hem de centrar en altres tipus ceramics del conjunt. 
Per altra banda, tenim diverses ceramiques que tant per la decoraci6 que presenten (acanalats), com per 
la qualitat dels seus acabats, ens situarien al primer periode de la sistematitzaci6 de Vilaseca, 1'inici de la 
qual, segons l' esmentat autor, es fixa al 850 a.c. 
Pero de tot el conjut, el que ens permet datar amb mes fidelitat es el fragment de llavi d'enocoe (lam. 
7, fig. 76), i si be es realitzat a ma, es indubtable que 1'artesa havia tingut contacte amb aquest tipus de yas 
d'importaci6, encara que la sistematitzaci6 de 1'us del torn a la conca del Segre no es realitzara fins al 550-
525 a.c. a 1'horitz6 iberic antic (GALLART-JUNYENT, 1989), i per aquesta causa es possible que es trobi 
aquesta forma, ben coneguda i estudiada, encara realitzada a ma. 
Sobre la base d' aquesta aparici6 -les primeres importacions ceramiques procedents d' ambient fenici-
occidental i ibero-meridional arriben al baix Segre als voltants del 600 a.c. (GALLART-JUNYENT, 1989)-, 
podem datar aquest conjunt ceramic posteriorment al 600 a.c., i encara que no tinguem cap fragment de 
ceramica al torn, haurfem de situar la cronologia del jaciment als voltants del 550-525 a.c., es a dir, ala fase 
II dels Vilars, essent, doncs, contemporani a aquest jaciment que dista en lfnia recta uns tres quilometres, i 
que es troba en aquest perfode a 1'horitz6 iberic antic. 
\ 
\ 
" , , 
" 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ \ 
\ \ 
3 
4 
5 
6 
7 
/ , 
"'~:~~~~~~-~=~ 
/ 
/ 
-------
/ 
/ 
-------_...1.-------
2 
IA.MINA J 
I 
i 
\ , 
\ \ 
8 
\,' , t \ \ 10 , 
I 
I 
~, \ \ 11 \ 
\ 
14 \ , , 
, \ 13 \ \ \ \ 12 \ 
, 
,~ '\ 
'\ 16 \ 15 \ \ 
',l,t~ 
'\ 18 \ \ \ \ , \ 
17 , \ \ 20 \ \ 
19 
E 
o 5 
13 
14 
\ 
\ 
, 
, 
21 
" ~, \ \ 25 \ \ 
24 \ \ 
~, 
\ \ 
\ 
\ \ 
\ 
33 
IAMINA2 
I 
I 
,-
/ 
\ \ 
22 \ \ 
, 
\ \ 
23 \ \ 
{,~ , 
28 \ \ \ 29 \ \ 30 \ , 
o 
\ \ \ 
I 
i 
32 
~}-
, , 
, , 
/ 
I 
3 
5 
1 
i I 
I I 36 
~: 
i I 
I I 
/ 
/ 
~\ 
\ \ 
\ 
/ 
.;,; ------
l' -... .... ........... 
\ " 
'-' 
I 
I 
CJ 
LAM/NA3 
, 
41 \ \ 
\ , 
I 
i 37 
\ \ 
42 \ \ 
I I 36 
\ 
15 
16 
, 
I 
44 I 
I 
54 
/ 
/ / 
/ 
o 
---------.---.•... - .. --.. _----1 
/' 
\ 
\ 
5 
I-%\W ~ I . .... ~\ I '  . \ \ 
45 I I 47 \ 
~-
46 I I 
\ , 
52 
53 
\ 
\ 
,-
\ \ 
48 \ \ 
UMINA4 
\ 
i 
/ 
I 
I 
,)-s 
"" 0 
60 f 
f f 
"l-ə i f 
I 
I i 
I i ,~. . ' .' ". ,- .' .  ' .... I -~... ' 62 1 ,' . ~"
5 
6 
17 
LAMINA5 
18 I 
I 
\ 
\ 
L4MINA 6 
I 
I 
I 
I 
.... '1\ 0'" \ ........ ,' .. -~- : ....... : . 
67 ,.,ii~.··· 
I I 
, 
, 
,",1-' 
i i 
\ 
" 
i 
76 / 
/ 
I 77 
71 
, 
, 
I 
I 
MM/NA 7 
o 
, , 
,~~ 
69: ' 
I i 
,,, - f.)Jt .. ::,.;:;.~ 
, , 
I I 
5 
,) 
175 
i 
19 
20 
79 
i 
I 
I 
I 
", I I 
I 
i 
83 
I 
80/ 
82 
86 
o 5 
UMJNA 8 
Bibliografia 
ABADAL, R. de: EIs precedents antics a la historia de Catalunya, Ed. Selecta, Barcelona, 1984. 
ALMAGRO GORBEA, M., "El Pic del Corbs de Sagunto y los Campos de Urnas del Noroeste de la 
Penfnsula Iberica", a Sagunto, Papeles del Laboratorio de Arqueologfa de Valencia, Valencia, 1977. 
ARMENGOU, J.M. i GUMI, J., Itineraris per Catalunya i Balears, Edicions 62, Barcelona, 1982. 
ARTEAGA, 0: "Los Pirineos y el problema de las invasiones indoeuropeas", a Protohistoria Catalana, 
Seg6n Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerda, CYMYS, Puigcerda, 1982. 
CASASSAS, LI. et al:, Que is Catalunya?, Barcelona, 1980. 
DEDET, B. i PY, M. "Classification de la ceramique non tournee protohistorique du Languedoc 
mediterranee", a Revue Archeologique de Narbonnaise, suppl. 4, Diff. de Boccard, Paris, 1975. 
GALLART, J.: "Avenç a l'estudi de la necropolis d'incineraci6 de la Pena (Torregrossa, el Pla d'Urgell)", 
a Quaderns d'Arqueologia del Grup de Recerques de La Femosa, 3, Artesa de Lleida, 1988. 
GALLART, J. i JUNYENT, E.: "Un nou tall estratigrafic a la Pedrera (Vallfogona de Balaguer-Termens, 
la Noguera, Lleida)", EspailFemps, Quaderns del Dep. de Geograjia i Historia de l'Estudi General de Lleida, 
Lleida, 1989. 
GARCES, 1., JUNYENT, E., LAFUENTE, A. i L6PEZ, J.E.: "El sistema defensiu de «Els Vilars» (Arbeca, 
les Garrigues)", a Simposi Internacional d' Arqueologia Iberica, C.E.B., Societat Catalana d' Arqueologia, 
Manresa, 1991 
GARCES, 1., JUNYENT, E., LAFUENTE, A. i L6PEZ, J.B.: "Sistema de registro i tratamiento automatico 
de la informaci6n en el yacimiento protohist6rico de Els Vilars (Arbeca, Lleida)", a Complutum 1, Madrid, 
199L. 
GUILAINE,1.: L'Age du Bronze en Languedoc Occidental, Roussillon, Ariege, Ed. Klincksieck, Paris, 
1972. 
JUNYENT, E.: El primer corte estratigrdjico realizado en Roques de Sant Formatge (Seros, Lerida) y 
algunas cuestiones en torno a la jormaci6n de la cultura ilergeta, Ministerio de Educaci6n y Ciencia, Madrid, 
1973. 
JUNYENT, E.: "L'aportaci6 continental al Bronze Final", a Historia de Catalunya, 1, Ed.Salvat, Barcelona, 
1978. 
JUNYENT, E., "El poblamiento iberico en el area ilergete", a Iberos, Universidad de Jaen, 1985. 
FERRANDEZ, M., LAFUENTE, A., L6PEZ, J.B. i PLENS, M.: "La necropolis tumular d'incineraci6 
de la Colomina 1 (Gerb, la Noguera)", a Revista d'Arqueologia de Ponent, 1, Lleida, 199L. 
LARA PEINADO, F.: Museo Arqueol6gico I.E.I, Ed. Dilagro, Lleida, 1974. 
LLADONOSA, J.: "Les Garrigues", a Gran Geografia Comarcal de Catalunya, yol. 10, Fundaci6 
EnciCıopedia Catalana, Barcelona, 1983. 
LLANOS, A. i VEGAS, J.I.: "Ensayo de un metodo para el estudio y c1asificaci6n tipo16gica de la cenimica", 
a Estudios de Arqueologia Alavesa, 6, Dip. Foral de Alava, Vitoria, 1974. 
MALUQUER DE MOTES, J., Historia de Catalunya, 1, Edicions 62, Barcelona, 1987. 
MA YA, J.L., Lerida prehist6rica, Ed. Dilagro, Lleida, 1977 
MA YA, J.L.: Yacimientos de las edades del Bronce y Hierro de Lerida y zonas limftrojes, I.E.I., Lleida, 
1979. 
MA YA, J.L.: "La Edad del Bronce y la Primera Edad del Hierro en Huesca", al Reuni6n de Prehistoria 
Aragonesa, Bolskan 7, Huesca, 1981, pp. 129-163. 
NADAL, J.: Historia de Catalunya, yol. 1, Ed. Oikos-Tau, Barcelona, 1983. 
OLARIA, C. i GUSI, F.: "Nuevos metodos de clasificaci6n y catalogaci6n aplicados al estudio tipo16gico 
de ceramicas prehist6ricas: utilizaci6n del ordenador", a Primeras jornadas de metodologfa de investigaci6n 
prehist6rica, Soria 1981, Ed. Ministerio de Cultura, Madrid, 1984, pp. 209-228 
PADR6, J., "Els pob1es indfgenes de l'interior de Cata1unya durant la Protohistoria", 6e Col.loqui 
Internacional d'Arqueologia de Puigcerda, CYMYS, Puigcerda, 1986. 
PONS, E.: L'Emporda de l'Edat del Bronze a l'Edat del Ferro, Centre d'Investigacions Arqueologiques 
de Girona, Serie Monografica n° 4, Girona, 1984. 
21 
22 
PONS, E., "EI pas de l'Edat del Bronze a la del Ferro a Catalunya", 6e Col.loqui Intemacional d' Arqueologia 
de Puigcerda, CYMYS, Puigcerda, 1986 
PONS, E., MAYA, J.L. i Bux6, R., "Habitat y estructuras domesticas durante el final de la Edat del 
Bronce en el Norte y Oeste de Cataluiia", a Habitats et structures domestiques en Mediterranee occidental 
durant la Protohistoire, LAPHO, Arles-sur-Rhone, 1989 
REGLA, J., Historia de Catalunya, Ed. Aedos, Barcelona, 1969. 
RUIZ ZAPATERO, G.: "Relaciones entre habitats y necr6polis durante el Bronce Final y la Edad de 
Hierro en el valle del Segre", a 4art Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerda (1982), Puigcerda, 
1984, pp. 195-204. 
RUIZ ZAPATERO, G., Los Campos de Urnas del NE de la Penfnsula Iberica, tesi doctoral (1983), 
Universidad Complutense de Madrid, 2 vols., 1985. 
SALRACH, J.M.: Historia dels Pai'sos Catalans, Edhasa, Barcelona, 1980. 
SERRA i RAFOLS, J.:" L'Edat dels metalls", a Geografia de Catalunya, Ed. Aedos, Barcelona, 1956. 
TARRADELL, M.: "EIs indoeuropeus a Catalunya", a Historia dels Catalans, Ed. Ariel, Barcelona, 
1965. 


El jaciment protohistòric de l'Estany (Arbeca, Les Garrigues)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DIALNET