Ginestà Mujal, Marina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

74 L’EROL
els castells: 
“l’art de quadrar un triangle perquè quedi rodó”
Marina­Ginestà­Mujal
TUTORA:­Rosalia­Muñoz­Segura.­CENTRE:­Institut­Pere­Fontdevila,­Gironella
els castells són una de les manifesta-
cions culturals més genuïnes i singu-
lars d'europa, consistents en la cons-
trucció de torres humanes de fins a nou 
i deu pisos d'alçada. Sota el tradicional 
lema identificatiu "força, equilibri, va-
lor i seny", els castells constitueixen una 
excel·lent targeta de presentació de Ca-
talunya al món.
Contemplar una diada (exhibició) cas-
tellera i, especialment, participar-hi és 
una experiència apassionant que per-
met posar de manifest la lluita per l'au-
tosuperació individual i col·lectiva, l'es-
forç per assolir un objectiu, la solidaritat 
i la integració de gent de totes les edats, 
condicions i capacitats sota un mateix 
projecte.
el meu interès pels castells és relati-
vament recent, tot just fa uns tres anys 
que formo part de la colla castellera de 
la meva comarca: els Castellers de Ber-
ga, temps suficient per adonar-me que 
els castells m'han canviat la vida. A part 
de la felicitat, l'emoció, la passió i els mil 
sentiments que he descobert fent cas-
tells, he pogut conèixer i formar part 
d'un col·lectiu social molt gran i variat on 
tothom és important. He après també a 
afrontar les meves pors, a superar-me, 
a esforçar-me per millorar, a aixecar-me 
després de caure... és per tots aquests 
motius i molts d’altres, que vaig decidir 
fer el treball sobre els castells, estudi-
ant-los des d'una visió científica que em 
permetés relacionar-los amb els estudis 
de batxillerat científic que estic cursant.
els castells no consisteixen només a 
pujar els uns sobre els altres, sinó que 
són molt més complexos; els podríem 
considerar fins i tot autèntiques obres 
d'enginyeria. i a més, en aquest món hi 
ha moltes coses que es desconeixen. 
Per exemple, la terminologia castellera, 
amb la qual s’anomena primer el nom-
bre de castellers que hi ha a cada pis, 
i seguidament el nombre de pisos d'al-
çada que té el castell. és per això que 
em vaig adonar que no podia començar 
el treball sense fer abans una primera 
part introductòria al món casteller; una 
breu introducció històrica dels castells, 
on s’enumeren i es descriuen els dife-
rents tipus de castells, la nomenclatura 
que s'utilitza, el vestuari dels castellers, 
passant també per les possibles posici-
ons que es poden ocupar i el nom que 
reben, les mesures de seguretat que 
s'utilitzen... Aprofitant que formo part 
d'una colla, he explicat detalladament el 
funcionament i la dinàmica d'un assaig i 
també d'una actuació.
en la segona part del treball, he tractat 
els aspectes més científics (basant-me 
en estudis prèviament fets) com són: el 
pes, l'alçada, les forces, les càrregues, 
els tipus de treball i la musculatura uti-
litzada, la velocitat i l’acceleració en cas 
de caiguda, l'energia potencial... i he 
aprofitat també per relacionar aquests 
aspectes amb el risc dels castells, les 
caigudes.
He descobert dades sorprenents com:  
• l'alçada aproximada d'un castell de 9 
pisos és de 9,35 metres. 
• el pes estimat d'un 3d10 amb folre i 
manilles (pes del folre i manilles in-
clòs) és de 8.780kg. Aquest és evident-
ment el castell més alt i més pesat 
descarregat actualment. 
• en cas de caiguda, els petits xocs i fre-
gaments que es produeixen entre cas-
tellers disminueixen notablement l'ac-
celeració i la velocitat de caiguda. 
- l'acceleració d'un objecte que cau 
lliurement és de 9,8 m/s2 (acceleració 
provocada pel camp gravitatori de la 
Terra), en canvi l'acceleració mitjana 
de caiguda d'un enxaneta caient d'un 
3d9 amb folre és de 5,8 m/s2.
-  Aquesta disminució de l'acceleració 
fa que la velocitat de caiguda es pugui 
reduir fins en un 43%. Així l'impacte 
de l'enxaneta es produiria a 20 km/h 
en comptes de 35 km/h (tal com seri-
en en cas d'una caiguda lliure) 
- A més a més la pinya és capaç d'ab-
sorbir un 60% de l'impacte de caiguda.
Per concretar he fet una anàlisi d’a- 
quests paràmetres físics aplicats a la Co-
lla Castellers de Berga. Primer, he re-
collit les alçades i el pes dels membres 
de la colla, els he agrupat segons la po-
sició que ocupaven i he calculat el pes i 
l’alçada mitjana dels castellers de cada 
posició. Seguidament m’he centrat en 
dos castells de diferent envergadura (en 
nombre de castellers per pis): el 3d7 i el 
5d7. He tingut en compte l’alçada i el pes 
exacte de cada casteller que ocupa cada 
posició i he pogut calcular:
• el pes total del castell, fent la suma 
del pes de cada casteller de tronc que 
hi participava i he conclòs que un 3d7 
tRIBuNA jOvE
Fo
To
: J
o
Se
P
 P
o
n
Ti
r
o
C
A
3d10­amb­folre­i­manilles­Colla­Vella­Xiquets­de­
Valls­(2014).­FoTo: lAiA díAz
 L’EROL 75
dels Castellers de Berga pesa uns 740 
kg, i el 5d7 (on s'afegeixen dues ren-
gles més) pesa uns 1.252 kg. 
• l’alçada aproximada dels castells de 
set pisos de la colla berguedana és 
d'uns 7,54 metres. 
• l’altura on es troba cada casteller en 
el seu pis, fent la suma de les alçades 
dels castellers dels pisos inferiors. 
• l'energia potencial de cada casteller a 
la posició on es troba, aquesta energia 
és la que té qualsevol cos pel simple 
fet de trobar-se en una certa alçada. 
Això m’ha permès saber quin és el pis 
que té mes energia potencial i relacio-
nar-ho així amb el pis que té teòricament 
més risc de lesió, perquè en l'impacte 
s'alliberaria més energia, que en el cas 
dels castells de set pisos, és el quart pis. 
i, a més a més, m’ha servit per demos-
trar que sorprenentment els nens, tot i 
estar als pisos més alts, no són els que 
tenen més risc de lesió, ja que la seva 
poca massa compensa amb l'altura on es 
troben i per tant com que la seva energia 
potencial és menor, s’alliberaria menys 
energia en l’impacte.
és en la part final del treball on he fet 
un petit estudi sobre l'estrès que suposa 
el fet de fer castells i com afecta aquest 
en el ritme cardíac i la pressió arterial. 
He recollit dades de freqüències cardía-
ques i pressions arterials a un bon nom-
bre de castellers, moments abans i des-
prés de pujar al castell, i en situacions 
diverses: durant els assajos, durant una 
actuació, en un castell de màxima difi-
cultat per la colla... Finalment, he selec-
cionat els valors obtinguts de sis perso-
nes de diferents colles, edats i posicions 
en el castell i n’he fet un estudi compa-
ratiu, representant els resultats obtin-
guts en forma de gràfics de barres. He 
considerat que, de tots els valors obtin-
guts, eren els més complets i coherents 
i que, per tant, em servirien per extreu-
re’n més conclusions. després de l’es-
tudi he conclòs que, en la majoria de 
casos, augmenta la pressió arterial i 
també el ritme cardíac. Hi ha molts fac-
tors que intervenen en aquest augment 
provocat per l’estrès i, com és evident, 
per l’esforç físic. Algun dels factors són: 
la posició que ocupa el casteller, és a 
dir, l’altura on es troba, la seva percep-
ció del risc, la dificultat del castell, l’am-
bient de la plaça castellera depenent de 
la importància de la diada, el nivell tèc-
nic de la colla, el grau d’experiència...
Marina­Ginestà­Mujal
TUTORA:­Rosalia­Muñoz­Segura.­
CENTRE:­Institut­Pere­Fontdevila,­Gironella
5d7­Castellers­de­Berga­(2014). FoTo: QuerAlT VegAS
Mesurant­dades­amb­el­tensiòmetre­en­una­
actuació­castellera.­FoTo: AnnA emíliA 


Els castells: "l'art de quadrar un triangle perqué quedi rodó

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert