Marí i Romeo, Marc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

2009, Llibre Festa Major 137
Arbres magnífics (4)
Marc Marí i Romeo
Enguany presentem el quart article sobre els arbres magnífics de Torroella de Montgrí. Els
arbres de grans dimensions ens donen una sensació de pau i de protecció i refugi que pocs
altres elements de la natura igualen. Per aquest motiu, potser, hi ha molta gent que sent
un gran respecte per ells. Tanmateix, sembla que aquest sentiment és més estès en països
enllà dels Pirineus que no pas entre nosaltres i una prova n’és la presència abundant
d’arbres de grans dimensions, enormes dimensions sovint, que es poden trobar en bona
part dels boscos europeus i, fins i tot, en parcs i jardins de les ciutats. Passejant o repo-
sant sota aquests arbres, hom té la sensació que, en qualsevol moment, pot aparèixer el
follet que hi habita.
llibre festa 2009_1:Maquetación 1  16/07/2009  18:26  Página 151
138
A casa nostra, en canvi, hi hem tingut una relació diferent, potser motivada per la neces-
sitat; els boscos s’han aprofitat de forma intensa i els arbres ancians han estat sistemàti-
cament eliminats en àmplies superfícies forestals, ja que són poc productius i, segons el
que se sol creure, susceptibles de propagar malures, malgrat que això darrer és erroni. Els
parcs i jardins de pobles i ciutats, tret d’algunes excepcions notables, han estat tractats
amb criteris més arquitectònics que no pas amb la visió o voluntat d’incorporar retalls de
natura en les nostres urbs. 
És important que es vagi estenent la cultura del respecte als arbres centenaris; cal tenir
en compte que els grans arbres als parcs i, sobretot, als boscos, fan unes funcions de pri-
mordial importància des del punt de vista ecològic, ja que forneixen de refugi i d’aliment
moltes espècies; però també des d’un punt de vista humà, com a recurs, com a font d’ins-
piració o, senzillament, com a objecte de contemplació i de respecte.
En aquesta ocasió presentem cinc arbres més que s’afegeixen als quinze que ja han estat
publicats en els tres números anteriors del Llibre de la Festa Major. En realitat els que
publiquem ara són, però, set arbres o, més ben dit, cinc arbres i dos arbustos, ja que hi
ha dos llentiscles o dues llentrisques, que hem inclòs en aquesta col·lecció pel fet de tenir
unes dimensions extraordinàries, que els donen port arbori. 
Tots els arbres que publiquem aquest any són dempeus, tot i que un d’ells, el freixe del
paratge de la Moixina, es troba en un dels recs per on es va fer passar el nou regadiu fa
uns anys i corria el risc de ser afectat per aquesta obra; sortosament, però, el van poder
respectar.
Figuera del mas Solei
És de la varietat anomenada ull de perdiu, no gaire estesa. Se li diu capritxosa perquè ha
crescut de forma no gaire habitual, ja que les branques que arriben a terra arrelen i tor-
nen a brotar, allargant la seva capçada de forma espectacular. Mesurava al moment de
fer l’exposició “Arbres magnífics” 4 m d’alçada i 15 m de capçada; avui encara és més gran
ja que no ha estat podada.
Fitxa tècnica
Nom català: figuera.
Nom castellà: higuera.
llibre festa 2009_1:Maquetación 1  16/07/2009  18:26  Página 152
2009, Llibre Festa Major 139
Nom científic: Ficus carica.
Família: moràcies.
Fulla:caduca. És palmada, amb tres-cinc lòbuls, i de color verd fosc.
Floració: des de la primavera fins a la tardor.
Fructificació: les figueres primaverals maduren al final de l’estiu i al començament de la
tardor, però en indrets d’hiverns clements n’hi ha que fan flor a la tardor i conserven figu-
es verdes tot l’hivern; i n’hi ha que maduren a l’inici de l’estiu i donen les figues de Sant
Joan.
Origen: probablement del sud-oest d’Àsia.
Hàbitat: a les escletxes amples de les roques i a les vores dels torrents. Cerca l’aigua sub-
terrània amb llargues arrels i prefereix ambients càlids i assolellats.
Alçada: fins a 5 m.
Longevitat: pot viure centenars d’anys.
Usos i curiositats: les figues fresques o seques són un component essencial de la dieta
mediterrània. També se li atribueixen virtuts medicinals, sobretot com a laxant. Les fulles
s’han usat com a farratge.
Llentistes del mas Solei
Els dos llentiscles del mas Solei han adquirit proporcions d’arbre. El de l’entrada és bifur-
cat i, tot i que està una mica faltat de fulles, mesura 5 m d’alçada, 9 m de capçada i les
seves dues besses mesuren 95 i 70 cm respectivament. L’altre llentiscle és una mica més
petit, però és més ufanós.
La figuera capritxosa del
mas Solei
(foto L. Madrenas)
llibre festa 2009_1:Maquetación 1  16/07/2009  18:26  Página 153
140
Fitxa tècnica
Nom català: llentiscle, mata.
Nom castellà: lentisco.
Nom científic: Pistacea lentiscus.
Família: anacardiàcies.
Fulla: perenne. És de color verd fosc i composta amb un nombre parell (4-12) de folíols.
Floració: del març al maig.
Fructificació: a la tardor.
Origen: mediterrani.
Hàbitat: als indrets càlids i ben assolellats, però és sensible a les gelades freqüents i inten-
ses, forma part del sotabosc de l’alzinar i s’estén per brolles, garrigues i màquies de tota
la terra baixa.
Alçada: no sol fer més de 2 m per regla general.
Usos i curiositats: deixa anar una resina aromàtica semitransparent anomenada màstic, a
la qual s’ha donat múltiples aplicacions, des del xiclet a l’odontologia. Les fulles són medi-
cinals, per enfortir les genives i despertar la gana. La llenya i el carbó havien estat molt
usats com a combustible.
Moreres del mas Pi
Les moreres que hi ha davant del mas Pi molt possiblement no hagin servit per alimentar
els cucs de seda. Aquestes eren coronades cada any, però des de fa un temps no es fa i
van agafant forma d’arbre. La morera més esvelta arriba als 9 m d’alçada, té 14 m de cap-
Els llentiscles del mas Solei
(foto L. Madrenas)
llibre festa 2009_1:Maquetación 1  16/07/2009  18:26  Página 154
2009, Llibre Festa Major 141
çada i 2,20 m de perímetre. L’altra, tot i que té el tronc més gruixut, creix de manera
més basta.
Fitxa tècnica
Nom català: morera blanca.
Nom castellà: morera blanca.
Nom científic: Morus alba.
Família: moràcies.
Fulla: caduca. És gran, de color verd clar, en forma de cor arrodonit una mica asimètric.
Floració: a l’abril i al maig.
Fructificació: de juliol a setembre.
Origen: Xina.
Hàbitat: prefereix climes temperats.
Alçada: de 10 a 15 m.
Longevitat: uns setanta anys.
Usos i curiositats: la móra és comestible i refrescant. Les fulles serveixen per alimentar els
cucs de seda. Actualment les moreres són plantades com a ornamentals i per fer ombra.
La fusta és dura i resistent i s’usa en ebenisteria i torneria.
Pi pinyer del mas de la Barraca
Mesura 15 m d’alçada, 18 m de capçada i 3,40 m de perímetre. Al costat d’aquest n’hi
havia un altre també gros, que va ser soterrat pel vent.
Morera del mas Pi
(foto L. Madrenas)
llibre festa 2009_1:Maquetación 1  16/07/2009  18:26  Página 155
142
Fitxa tècnica
Nom català: pi pinyer, pi ver.
Nom castellà: pino piñonero.
Nom científic: Pinus pinea.
Família: pinàcies.
Fulla: perenne. Surt per parelles.
Floració: d’abril a maig.
Fructificació: les pinyes tarden tres anys a madurar.
Origen: del Mediterrani oriental.
Hàbitat: preferència pels sòls sorrencs. És un arbre de llocs oberts i ben il·luminats.
Alçada: arriba als 25-30 m.
Longevitat: pot viure fins als dos-cents cinquanta anys.
Usos i curiositats: els pinyons són molt apreciats en la nostra rebosteria (coques, panellets,
torrons...) i com a condiment. La fusta resinosa, flexible però nuosa, té poc valor i s’usa
en la construcció.
Freixe del paratge de la Moixina
És un dels pocs remarcables del municipi. Està ramificat en vuit branques des del terra,
probablement perquè es devia coronar per fer llenya. Arriba als 15 m d’alçada i té una cap-
çada de 19 m. Malauradament, viu al rec on es faran les obres de millora del regadiu.
Fitxa  tècnica
Nom català: freixe de fulla petita.
Pi pinyer del mas de la
Barraca
(foto L. Madrenas)
llibre festa 2009_1:Maquetación 1  16/07/2009  18:26  Página 156
2009, Llibre Festa Major 143
Nom castellà: fresno.
Nom científic: Fraxinus angustifolia.
Família: oleàcies.
Fulla: caduca. És composta, de cinc a onze folíols, més o menys lanceolats.
Floració: a la primavera, abans de les fulles.
Fructificació: els fruits maduren a finals de setembre.
Origen: mediterrani.
Hàbitat: propi dels riberals, els rius i els torrents de les terres mediterrànies.
Alçada: pot arribar als 20 m d’alçada.
Usos i curiositats: és l’arbre del qual més profit han tret els camperols; les fulles es dona-
ven de farratge al bestiar, de les perxes més petites se’n feien bastons i mànecs, les bran-
ques més gruixudes les feien servir per tancar algun camp. La fusta, molt resistent, es feia
servir per a treballs d’ebenisteria, mobles, carruatges, esclops, etc. L’escorça es feia ser-
vir de remei per curar el bestiar. Es plantaven al costat de les cases perquè es creia que
els freixes tenien el poder d’allunyar els llamps.
Agraïments
Genís Baquer i Quimeta Ferrer, del mas Solei  -  Pere Batlle, el Boter  -  Francesc Pagès, Xico
Barnosell  -  Joan Bosch i Elvira Castelló  -  Jaume Subirà, del mas Subirà  -  Miquel Subirà, de
l’horta d’en Reixach  -  Josep Sureda, del mas Ral  -  Joan Miquel, del mas Bayó  -  Miquel Fàbregas
i Miquel Pellicer, del mas d’en Bou  -  Francesc Xicu Casademont
Freixe del paratge de la Moixina
(foto L. Madrenas)
llibre festa 2009_1:Maquetación 1  16/07/2009  18:26  Página 157


Arbres magnífics (4)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert