Revistes Catalanes amb Accés Obert

V JORNADES D'ARQUEOLOGIA MEDIEVAL A CATALUNYA. 
BARCELONA, 31 DE MAIG, 1 1 2 DE JUNY DE 1770. 
RESUM 1 CONCLUSIONS. 
Amb la celebració de les V Jornades d'rlrqueologia Medieval a Catalunya, 
organitzades pel Laboraron d'Arqueologia Medieval (LAM) del Departament 
d'Historia Medieval, Paleografia i Diplomktica de la UB, s'assoleix una fita 
important des del punt de vista de la continuirat i de la consolidació. Any rera any, 
s'han anat acomplint els objectius inicials de les l'r''. Jornades: servir de plataforma 
de contacte entre els arqueblegs medievalistes catalans i de divulgació de l'arqueolo- 
gia medieval entre els estudiants, historiadors i inreressats en el tema, a més de 
presentar les datreres novetats que es van produint en la tecerca arqueolbgica medie- 
val. 
L'avenc de I'arqueologia medieval resta pales en I'augment del nombre d'exca- 
vacions realittades en els datrers anys. Si bé I'Administració tendeix actualment a no 
concedir nous permisos, al.legant que s'ha d'aturar el flux de petires excavacions, 
pensem que no per aixb s'ha de col.lapsar la iniciativa investigadora de grups 
d'arqueblegs medievalisres sobre jaciments nous. La seva aportació és bhsica per a 
I'arqueologia i la historia medieval, pera contrastar diferents aspectes encara no ben 
coneguts. Cal una bona programació des de les Universitats, centres de recerca i la 
mateixa administració, que porencii les diverses investigacions en un marc ben pla- 
nificar. 
La preocupació de I'arqueologia medieval per la renovació teorica i metodolbgica 
es manisfesta tant en la celebració continuada d'aquesres Jornades, com amb la 
recent publicació d'alguns llibres i revistes dedicats a aquests temes. El dossier 
monografic del núm. 6 de «COTA/ZEROn, per exemple, és dedicat totalment a 
I'arqueologia dels poblats medievals abandonars i a la problemarica de la seva deser- 
ció. 
Tanr pel nombre d'excavacions com per la teorització complementaria, pensem 
que ja no es pot aplicar més l'adjectiu de «ciencia joven a l'arqueologia medieval, 
sobrerot si sospesem qualirativament i quantitativament els resultats de la investi- 
gació en els darrers anys. 1 encara cal renir en compte un rercer aspecre, el do- 
cent. 
.L'esforc del món universitari per tal d'adaptar-se a la creixent demanda d'ensen- 
534 C0MiSS36 ORGANITZADOKA DE LES V JORNADES 
yament en aquesta especialitat s'ha concrerat en I'organització i realització, des del 
Departament d'Historia Medieval de la Univetsitat de Barcelona, d'un MASTER 
D'ARQUEOLOGIA MEDIEVAL, amb una durada de dos cursos, 1989-1990, la 
primera promoció del qual ha acabat aquest any. La formació de prnfessionals és un 
tepte important per als ensenyants, de vegades forga desvinculats de la realitat 
investigadora del país. La coincidencia del Final d'aquest Master amb la celebració de 
les Jornades va oferir la possibilitat d'exposar-ne el seu contingut i el seu planteja- 
ment d'una manera global: les assignatures treballades al llarg dels cursos (des 
d'analisi espacial, antropologia, zooarqueologia, palinologia, carpologia, arqueome- 
tria, restauració de materials, dibuix arqueologic i arquitectonic i d'altres) van ser 
agrupades en tres blocs que foren objecte cadascun d'una Taula Rodona. 
1. Paisatge i Medi Ambient. 
2. Experimentacio cerimica i metal.lúrgia. 
3. Nous plantejaments a Catalunya. 
Les exposicions de cada participant de les característiques d'un tema i la seva 
aplicació en i'ambit de I'arqueologia medieval, van ser recollides en un dossier que es 
lliuri a tots els assistents a les Jornades. 
Com a cloenda de les sessions es van realitzar tres conferencies: dues sobre les 
tendkncies actuals en Arqueologia Medieval a Fran~a, per Gabrielle Demians 
d'Archimbaud, catedratiea d'arqueologia medieval a la Universitat d'Aix-en- 
Provence; i per Jacques Tbiriot, arquebleg investigador del CNRS frances. D'altra 
banda Peter J. Reynolds, director de la Butser Ancient Farm (Anglaterra), va 
exposar Les possibles aplicacions de I'arqueologia experimental al món medieval. 
El primer gran bloc de les Jornades, va estar dedicat als estudis de «Paisaiye i 
Medi Ambient~ aplicats a I'arqueologia medieval. La sessió es dividí en una primera 
part dedicada a I'exposició de les diferents materies, i seguidament, una Taula 
Rodona on es porta a debat tant i'actual situació de les diverses desciplines com les 
possibilitats d'interacció amb I'arqueologia. 
Pel que fa a les intetvencions, Elisenda Vives defensa el paper de i'antropologia 
física i remarca la importáncia d'uns coneixements basics de la matéria per part de 
I'arquebleg, solució necessiria per I'obtenció de les miximes dades possibles. Tal 
com va expressar I'especialista, aquesra ciencia pot aportar infotmació interessant de 
caire cultural, social i patolbgic, i pot ser contrastada positivamenr amb altres 
metodologies. El cas de I'arqueozoologia, també present, fou analitzat per J. M. 
Miró, el qual exposi la situació, valorant les difrcultats en que es trobava aquesta 
disciplina i les aportaciones que podia oferir com a element «objectiu» en I'anilisi 
d'un conjunt de dades arqueolbgiques. 
La palinologia fou defensada per Agustí Esteban, que parla de la necessitat de 
realitzar les anhlisis per tal de lograr una reconstrucció del paisarge historie. Aixo 
permetria cercar les causes de les modificacions d'aquest paisatge, entre les que es 
podrien esmenrar la pressió antrbpica i els canvis climitics, ambdues bisiques per 
V JORNADES D'AKQUEOLOGIA MEDIEVAL A CATALUNYA 535 
un millor coneixement de I'activitat i les condicions de vida dels homes en un 
període histbric concret. Carme Cubero planteji el tema de la paleocarpologia, 
explicant les possibilitats d'aquesta metodologia y els resulcats. Va destacar la 
possibilitat de contrastar les dades obtingudes amb altres fonts com la documentació 
escrita, la iconografia i amb la resta de dades arqueolbgiques. La geoarqueologia i la 
seva aportació al coneixement histbric va ser presentada per Merce Bergadk els 
efectes de les deforestacions, les característiques físiques dels assenraments hu- 
mans ... són algunes de les aportacions complementaries a les dades histbriques d'un 
territori. 
Tots els participants destacaren la necessitat d'una interacció efectiva de les 
disciplines complementiries per tal d'assegurar el maxim nombre de dades a 
contrastar. Així mateix es posaren de manifest les mancances i dificultats del sistema 
educatiu per preparar aquests especialistes tan necessaris pet I'arqueologia. 
En la segona sessió de les Jornades, es posa sobre la taula e1 tema dels nous 
plantejaments a Catalunya pel que fa al món de I'arqueologia medieval. Alfred 
Mauri i Rosario Navarro van plantejar fins a quin punt els nous plantejaments 
havien propiciar avengos favorables per una millor interpretació global de la histb- 
ria. El problema es planteja en el moment en que els resultats arqueolbgics es 
presenten en forma d'inventaris sense una integració d'aquestes dades en el context 
histdric corresponent. Malgrat la millora en I'aplicació de sistemes de registre 
generalitzats en la majotia de jaciments, es va posar de manifest una manca de 
programes d'investigació que permetin avansar en la inrerpretació historica. Aquest 
fet ve a demostrar el poc interes, per part de les institucions pertinents, en la 
tealització d'un política d'investigació coherent. Segons els conferenciants, I'aplica- 
ció de ciencies experimentals, sistemes de classificació, estadística i informatica 
(inttoduits en aquestes Jornades per 0. Mestres i M. Mestres), i en general les noves 
tendencies en arqueologia, han estat fruit d'orientacions individuals més que de 
col.lectius organitzats. Un cop més els problemes immediats es troben en les 
relacions entre diferents investigadors, que permetin establir programes de treball 
amb objectius plenament histbrics. 
J. Aibert Adell ens planteja I'aportació d'una analisi de les estructures arqui- 
tectbniques a I'arqueologia medieval. La seva exposició es basa en I'existeocia de 
gran nombre d'edificis que requereixen un estudi especial, tant per les seves 
característiques constructives com per les transformacions que han sofert al tlarg de 
la seva historia. 
L'anilisi d'aquestes estructures requereix I'aixecament planimetric a tots ni- 
velis, el qual permetri establir hipbtesis sobre els processos constructius i les 
remodelacions sofertes per I'edifici en estudi. Aquest treball ha de ser complementar 
per un estudi arqueolbgic del subsbl i per l'aportació de les dades documentals per tal 
de lograr una interpretació global de la vida de I'edifici. Una vegada més es posa de 
manifest la necessitat del treball pluridisciplinar per assolir el millor coneixement 
5 36 COMISSIO ORGANITZADORA DE LES V JORNADES 
possible de les restes materials corresponents a un periode historic concret, en aquest 
cas el medieval. 
La intervenció de Imma OlLich va venir marcada pel plantejament de tres iínies 
d'actuació que es poden dur a terme en un mateix jaciment: I'experimentació, la 
divulgació i la docencia, destinades a tres tipus de públic diferent, a especialistes, al 
públic en general i a I'estudiant en formació. L'experimentació permetrh contrastar 
unes hipbtesis previameni plantejades i comprovar-ne la seva vaiidesa. Pel que fa a 
la divulgació, els arqueblegs han de destinar els seus esforcos cap a dos models de 
divulgació: la oficial i especialitzada i La divulgació popular, amb la clara intenció de 
desmitificar l'arqueologia i fer-la assequible a un públic al que cal sensibilitzar. En 
aquesta sessió es va insistir una vegada més en la necessitat de presentar les dades 
arqueolbgiques d'una manera entenedora, que facilités la seva lectura a rot un públic 
potencialment ampli. En aquest sentir es destacaren les possibilitats que ofereixen 
els mateixos jaciments com a centres per dur a terme una difusió efectiva. L'ús dels 
iaciments com a camps de practiques tan per la iniciació en i'arqueologia com per la 
formació d'especialistes, es va veure com un dels punts en que cal insistir per 
millorar els aspectes relacionats arnb la docencia. Seguint aquesta línia es va exposar 
I'acruació realitzada dins el Master d'Arqueologia Medieval, en la necrópolis del 
jacirnent de I'Esquerra. Aquesta intervenció va permetre el plantejament d'aspectes 
metodolbgics relacionats amb I'excavació d'una necrbpolis, i en ella es van tenir en 
compte els resultats de campanyes anteriors, els problemes estrictament arqueolb- 
gics i els aspecres antropolbgics i de consolidació de les restes recuperades. 
L'actuació conjunta de diversos especiaiistes es torna a plantejar com una de les 
garanties de I'obtenció bons resultats en tot tipus d'actuació arqueolbgica. 
El tercer tema presenrat en aquestes Jornades es centra en I'Experimentació: 
ceramica i metal..lúrgica. Aquesta sessió va estar dedicada a les possibilitats i als 
resultats que pot oferir I'experimentació i aniiisi pel que fa a materials ceramics i 
metal.lúrgics. 
L'exposició de Joaquim Nogués realitzada conjuntament amb Marius Vendrell i 
Salvador Martínez, es va centrar en les analisis de cerkmiques que es realitzen en el 
Depactament de Crista1.lografia de la Facultat de Geologia de la UB, aplicant 
tecniques analítiques procedents del camp de la geologia. L'estudi del material 
cerhmic es divideix en dues parts; en la primera es realitza un esmdi bptic dels 
minerals que formen el desgreixant i en la segona s'analitza I'argila com a material 
basic per la fahricació de ceramica. Els resultats d'aquests estudis permeten saber la 
procedencia dels materiales que han servir per fabricar les peces i per tanr establir si 
aquella ceramica ha estat fabricada en la zona on s'ha trobar o procedeix d'un altre 
Iloc. Així mateix es poden coneixer també algunes característiques de la tecnologia 
de producció de les peces i per tant saber alguna cosa mis dels tallers cerhmics 
medievals. La difusió d'aquestes anhlisis ha de permetre la millora dels resultats 
ohtinguts en les excavacions. Aquest plantejament presuposa un treball interdisci- 
V JORNADES D'ARQUEOLOGIA MEDIEVAL A CATALUNYA 537 
plinari que una vegada més es va manifestar com una de les uecessitats rnés urgents 
pel bon desenvolupament de l'arqueologia. 
Joaquim Solans ens va parlar bisicament de metal.lúrgia partint d'un estudi de 
les menes emprades per I'obtenció dels diferents metalls i del procés metal.Iúrgic que 
cal aplicar-hi. Se'ns va explicar com els processos mecal.lúrgics pet La obtenció de 
coure o ferro, són molt rnés complexes que altres, com per exemple el que permet 
I'obtenció. d'or, mercuri o estany, els qiials plantegen altres dificultats com la 
localització de menes de les quals es pugui extreure aquests metalls. Les analisis que 
es poden realitzar sobre peces metil.liques, ens poden indicar sobretot la qualitat del 
producre i les possibles tecniques de prnducció, pero de moment no ens pnt facilitar 
informació sobre el seu lloc de fabricació. 
La participació de Núria Flos es va centrar en qüestions relacionades amb la 
restauració i consolidació de peces arqueolbgiques i la necessitat que té el restaurador 
en coneixer les tkcniques de fabricació dels diferents materials. Aquests coneixe- 
ments són rnolt sovint imprescindibles per poder realitzar una tasca de consolidació i 
restauració correcte i adequada. Sovint pero I'aptopament a la tecnolngia emprada 
en la fabricació d'un objecte, requereix un seguit d'analisis que només es poden 
realitzar dins el marc d'un equip d'especialistes en diferents camps, que aportin els 
seus coneixements i les seves tecniques especifiques. 
L'aportació de Josep M.5olias a aquesta sessió, va ser la d'apropar el tema a una 
experimentació practica sobre la reducció de mineral de ferro, realitzada a 1'Hospita- 
let. 
Aquesta experiencia va permetre comprovar la gran quantitat d'hores de treball, 
carbó i mena de ferro que es fa necessari per aconseguir una perita quantitat de ferro 
metal-lic. Aixi mateix vaservir per observar les poques restes que queden després 
d'una acció d'aquest tipus, facilitant a I'arquebleg la identificació d'aquests restes en 
una possible excavació. 
En aquesta sessió vem poder veure les possibilitats que, en el nostre pais, tenen 
les ciencies experimentals dins el món de I'arqueologia, i la seva aplicació en 
prnblemes concrets corn ara el de la restauració de materials o el de I'expetimentació 
en arqueologia. 
Les conferencies de J. Thiriot i G. Demians d'Archimbaud, ens van apropar a les 
aportacions de I'Arqueologia Medieval a Fran~a i les noves Iínies d'investigació entre 
les que destaquen les intervencions en centres tecnoiogics com ata tailers de produc- 
ció de ceramica. 
Especialment interessant va ser la conferencia de P.J. Reynolds el qual planteja 
cls diferents nivells d'experimentació que es poden donar segons allo que s'esti 
experimentant. Cal remarcar la importancia que té la continuitat i I'evolució de 
certes experiencies al llarg del ternps ja que la seva evolució i envelliment formen 
part de la mateixa investigació. En altres casos es fa necessari el control, amb aparells 
electrbnics, de certs patametres que ens ajudaran a entendre els processos que es 
538 COMISSIÓ O R G A N I ~ A D O R A  DE LES v JORNADES 
produeixen en I'aplicació de tecnologies concretes (fabricació de ceramica, reducció 
de metalls, conservació de cereals ... ) El plantejament tebric que presenta P.J. 
Reynolds, és molt rigurós, i en el1 es pretenen controlar tots els factors que intervenen 
en cada un dels processos experimentats. 
L'arqueologia experimental aplicada al coneixement del període histbric que ens 
ocupa, obre tor un camp de possibilitats d'investigació fins ara inkdits en el nostre 
pais. 
Finalmenr tan sois ens queda agrair la col.laboració de la Societat Catalana 
d'Arqueologia, de 1'Institut d'Estudis Andorrans (delegació de Barcelona), i de tots 
els participanrs, i a tots els que han assistit a les diferents sessions de les Jorna- 
des. 
LAM (Comi~sió Ovganitzadora de les V Jornades) 


V Jornades d'Arqueologia Medieval a Catalunya, Barcelona, 31 de maig-2 de juny de 1990. Resum i conclusions.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert