L’article ofereix una visió alternativa del món literari i periodístic català durant els anys de la Segona República. S’hi observa com molts escriptors i artistes treballaven en la funció pública municipal o de la Generalitat, perquè, lògicament, no podien sobreviure econòmicament del seu estricte treball artístic o intel·lectual. La feina de funcionari no era el seu ideal de vida, però la crua realitat quotidiana els obligà a cercar una feina que, tot i ser considerada moralment embrutidora, almenys els allunyava del dur espai del món del
treball manual i de fàbrica. Tanmateix, aquests Intel·lectuals-funcionaris intentaren dignificar professionalment i discursivament la seva professió d’empleat públic tot compaginantla amb la d’escriptor, periodista o artista. Agrupats molt d’ells en l’Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC), aquesta entitat va estar integrada fonamentalment per intel·lectuals i professionals adscrits al republicanisme i el socialisme catalanista, com també el comunisme heterodox partidari d’una revolució nacional i proletària catalana. Aquest aiguabarreig de sensibilitats polítiques conformà dins de l’AFGC un discurs intel·lectual i professional força eclèctic capaç de conjuminar l’elitisme del Noucentisme amb la passió popular pel futbol. En el fons, la visió intel·lectual de l’AFGC i dels seus empleats públics no fou altra cosa que un clar reflex de l’eclèctica política cultural que va portar a terme l’Esquerra Republicana de Catalunya des de la Generalitat, on cabien en forma reciclada el Noucentisme, les avantguardes i totes les formes d’expressió de la cultura de massesThe article offers an alternative view of the literary and journalistic world in Catalonia during the Second Republic. It is observed that many writers and artists worked as civil servants in regional or local government, because, of course, they could not survive financially merely on their intellectual or artistic work. Their official job was not their idea of an ideal life, but hard daily reality forced them to find a job which, despite being regarded as morally brutalizing, at least kept them away from the world of manual labour and the factory. However, these intellectual functionaries sought to dignify their work as public employees by combining it with writing, journalism or art. Many of them were members of the Association of Officials of the Government of Catalonia (AFGC), which was made up primarily of intellectuals and professionals who supported Catalan republicanism and socialism and heteredox communism which was in favour of a national Catalan proletarian revolution. This mixture of political sensitivities created within the AFGC a highly eclectic intellectual and professional discourse capable of combining football. Basically, the intellectual vision of the AFGC and its public employees was nothing other than a clear reflection of the eclectic cultural policy conducted the Republican Left of Catalonia from the Government, where there was room for recycled noucentisme, avant-gardism and all expressions of mass cultur
