Ballarín i Monset, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

COL. LABORACIONS 
El pa i la coca 
per JOSEP M.BALLARÍN 1 MONSET 
El setembre arrenca amb els dies de les marededéus 
trobades. Corbera, Falgars, El Paller, La Quar, La 
Guardia, Gresolet, Montgrony, Montserrat, Queralt. 
1 me'n deixo. Sembla que la gent d'aquests verals no 
hagin tingut alla temps altra feina que fer el pastoret i 
trobar maradedéus. Ves a saber. No m'embolicaré pas a 
fer la crítica histórica de cada llegenda. 
Sigui com sigui, Corbera, Falgars, El Paller, La Quar, 
La GuArdia, Montgrony, Montserrat i Queralt són llocs 
d'aplecs. Si ara no hi ha pastorets, de cert hi ha sardanis-
tes com un segle abans potser hi havia balladors de ball 
rodó. 
Els aplecs no són pas una llegenda, heu-los ací. 
Els aplecs són historia tal com ens l'expliquen i no pas 
tal com la vivim. Tal com ens l'expliquen, la historia és 
un entramat de teixits socials molt concrets i sovint mas-
sa explicables. Estructures, superestructures, infraestruc-
tures i tot aixo. Deu ser cert. 
Aquesta és la historia tal com ens l'expliquen i tal com 
la patim. Perque fa patir una mica pensar que ens tenen 
endogalats les estructures, les superestructures, les in-
fraestructures. Hi ha, peró, una historia que patim i una 
altra historia que vivim i fem amb la propia vida entre el 
pa de cada dia i la coca de cada festa. 
Més enlla de les estructures, aquesta terra també ha 
viscut des de sempre amb el pa i la coca. 
El pa de cada dia fou la parróquia: la convivencia, el 
veYnatge, la xafarderia, al safareig, la companyonia als 
naixements i el condol als funerals. La pla~a a l'església 
de ciutat i la xera davant de l'esglesiola esgarriada de pa-
ges. La parroquia és la cel.lula basica d'Europa, aquestes 
terres nasqueren per mitosi de parroquies. 
Pero un poble és més que pa. També és cultura, i vet 
ad els monestirs de la cultura, entesa tan ampliament que 
donava per a copiar els clélssics i per a treballar els con-
reuso 
Pero un poble és més que pa i cultura. També és eco-
nomia, i no endebades tenim la botiga deis dies, el mercat 
de les setmanes, les fires deis mesos i els firals deis anys. 
Acabo . Un poble és més que pa, cultura i economia. 
Així que neix, un poble fa festes i mor amb la darrera fes-
tao Nascuda a les festes deis oracles, Grecia ja era a les 
acaballes quan sant Pau va predicar a I'areópag, peró va 
morir ben morta quan I'emperador de Bizanci va tancar 
els jocs olímpics. 
La festa és la gracia de les coses inútils. Les coses ne-
cessaries, en alló que tenen de necessaries, no tenen gra-
cia. Menjar per a afartar-se de llagosta no té cap gracia, 
la gracia és menjar junts i fer bona companyia. El pa, la 
cultura i I'economia no foren pa,cultura o economia sen-
se la festa. Una marededéu romanica només fóra una 
pe~a de museu, un bell tras de fusta, sense la fe i I'aplec 
deis que li duen un ciri o 
El món cristia ho ha sabut de sempre. 
Tot just treure el nas pel que després seria Europa, va 
cercar les festes. Més d'una de pa'gana fou batejada i es-
devingué Nadal o Sant loan. Pero la cristiandant tenia 
prou vida per a trobar-ne de noves i, seguint el fil deis 
temps, cada nou temps trobava una nova festa. 
8 
LUIGl 
La More de Déu de Falgars, talla gótica 
Els santuaris son la festa que punteja, adhuc geografi· 
cament, les terres. 
La festa pero és mes que gresca. Comen~a per la fes 
ta del dolor. Per al dolor de cada dia n'hi ha prou amb el 
pa de cada dia, per al dolor que arriba com una destrala-
da cal la festa del dolor deis santuaris, amb la vella que 
puja descal~a a encendre un ciri per al nét. 
EIs santuaris són el fanal del dolor ences damunt de la 
plana. 
També són la foguerada deis aplecs. ]a fa anys que SÓl 
a la Gala de Queralt i encara no m'hi he avesat. La gent 
que puja, gairebé tota coneguda i retrobada, que puja 
amb cara de festa. Per un dia no hi ha estaments, la festa 
els lliga, cadascú amb el seu dolor, la seva suor, el seu pa 
de cada dia i el seu pas de dansa per a oblidar el dolor de 
cada dia . 
La vella cristiandat va omplir la terra de festes, des de les 
grans festes deis firals i del peregrinatges a Roma, a ]eru-
salem o a Sant Jaume de Compostel.la, fins a la festa me-
nuda d'una ermita penjada als grenys. 
D'aquella vella cristiandant no ens en resta massa, ens 
en resten les festes. AIgunes. 
Som a avui. Encara ahir mateix vaig veure pujar una 
dona descal~a/encara el mes entrant farem les gales de les 
marededéus . 
Som a avui i els temps han canviat. Tenim unes altres 
estructures, superestructures i infraestructures. Pero no 
tenim altres festes. Hauríem de retrobar la imaginació 
creadora de festes, que ens guardés els silencis del dolor i 
ens guanyés un dia de coca per a tots . 
Aquest és el mal de les ciutats monstruoses. Hom hi fa 
estudis sociologics, estadístics, antropológics i urbanís-
tics. Pero els monstres no esdevindran ciutats fins que no 
trobin festes. 
Mentrestant, gen! de le. terra. ací tenim les nostres. 
LEf10L 


COL·LABORACIONS. El pa i la coca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert