Soler, Ignasi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

8 L’EROL
Dossier Temps medievals
Els pigments minerals  
i els primers humans
L’evolució de l’home conviu amb 
la natura. N’aprofita molts dels 
seus recursos: primer per cobrir 
les necessitats bàsiques i després 
usa diferents materials i utensilis 
per diferenciar-se i mostrar l’es-
tatus dins del grup. Els indicis 
mostren que fins i tot dóna atri-
bucions màgiques a diferents co-
lors i materials.
L’any 1856, prop de Düssel-
dorf, el mestre local Johan Karl, 
en una cova situada en una pe-
drera a la vall de Neander va des-
cobrir els ossos del que s’anome-
na Homo neanderthalensis. 
Se sap poc d’aquesta cultura. 
Hi ha menys enterraments del 
que seria normal. En trobem de 
documentats d'infantils i de ju-
venils. És interessant la troballa 
d’un individu senil, mancat de 
dents i amb artritis generalitza-
da, descobert a La Chapelle-aux-
Saints –França– el qual, sense 
l’ajuda del grup, no hauria pogut 
sobreviure tants anys. 
En alguns jaciments de la pe-
nínsula Ibèrica, s’han recuperat 
petxines perforades de forma na-
tural i, algunes d’elles, pintades 
amb pigments d’òxid de ferro per 
ser utilitzades –suposadament– 
com a penjolls. També s’han 
identificat d’altres pigments que 
els neandertals utilitzaven, segu-
rament, per pintar-se el cos.
L’Homo sapiens, va arribar al 
nord de la península Ibèrica, fa 
uns 41.500 anys. Coneixia di-
ferents tècniques pictòriques i 
pigments. A diferència del Ne-
andertal, el Sapiens n’ha deixat 
clares evidències: les pintures ru-
pestres. Trobem restes de pintu-
res rupestres de l’Homo sapiens 
a molts indrets de la geografia 
catalana, com les d’Ulldecona 
(Montsià) i les de la Roca del 
Moro de Cogul (Les Garrigues), 
entre altres. A nivell peninsular, 
cal destacar les de la cova d’Al-
tamira properes a Santillana del 
Mar (Cantàbria).
Rialt i Hernández,1 en dife-
rents làmines mostren com els 
guerrers del neolític uns 4.000 
anys aC lluïen pigments en el cos. 
A l’edat del bronze, que co-
mença a Europa uns 2.000 anys 
aC. i, en el món ibèric, en avançar 
la romanització de pràcticament 
tot Europa, aquesta pràctica sem-
bla que desapareix. Tot i això, cal 
mencionar el conjunt de tribus 
anomenades pels romans pictes. 
El mot llatí picti, apareix per pri-
mer cop en un panegíric escrit 
per Eumeri, el 297 aC. i que sig-
nifica, els pintats o tatuats. Cal 
tenir present, que podria refe-
rir-se a una etimologia anterior, 
potser provinent del celta pehta 
o peihta, que significa lluitador.
Les pintures rupestres més 
properes al Berguedà, les trobem 
a la vall del riu d’Ingla2. Hom les 
situa entre l’edat del bronze fi-
nal i l’edat del ferro (1500 i el 
700 aC.) 
Els pigments minerals  
i les grans civilitzacions
La civilització Mesopotàmica, 
va desenvolupar-se a les terres, 
que hi ha entre els rius Tigris i 
Eufrates. La capital era Babilò-
nia. Aquesta ciutat, posseïa unes 
imponents muralles i, una de les 
seves vuit portes, concretament la 
d’Ishtar, era considerada una de 
les set Meravelles del Món Antic, 
substituïda més tard de la llista, 
pel Far d’Alexandria. 
La seva majestuositat, es veu en 
les dimensions i l’excel·lent deco-
ració. En un fons blau, fet amb 
pols de pigment mineral de la-
pislàtzuli vitrificat, hi ha sèries de 
lleons, dracs i braus, que formen 
composicions emmarcades amb 
motius ornamentals, i de gran 
simplicitat geomètrica. 
Els pigments utilitzats per la 
civilització egípcia, abans de la 
dominació romana, eren d’ori-
gen mineral. Aquests pigments 
decoraven llocs sagrats, obres 
sumptuoses o objectes de la vida 
quotidiana. Igual que la nostra ci-
vilització, els egipcis donaven un 
significat a cada color.
El color blanc, era el color de la 
puresa i de la santedat. És el pig-
ment de la major part dels vestits 
que s'observen en les pintures de 
les piràmides; el color blanc, tam-
bé estava relacionat amb el culte i 
els sacerdots.
El color negre a l’antic Egip-
te, representava el color de la nit 
i de la mort. Podia simbolitzar el 
color dels morts i, inclús, el de la 
fertilitat. Aquesta aparent con-
tradicció, es deu al fet que, les 
Pigments minerals. De la vall de 
Neander a les valls berguedanes
Ignasi Soler
Exemple­2:­porta­d’Ishtar.­
Inaugurada­el­575­aC­per­
Nabucodonosor­II.­Color:­
lapislàtzuli­vitrificat.
Exemple­1:­Impressió­
puntiforme­amb­pigment.­
Bellver­de­Cerdanya.
 L’EROL 9
crescudes del riu Nil, negaven els 
conreus de les lleres amb una es-
pessa capa de llim negrós, molt 
ric en nutrients. 
El color blau representava el 
cel i l’aigua. Simbolitzava la vida 
i el renaixement. Aquest color 
s’utilitzava per pintar la cara del 
faraó, per exemple d’Amón-Ra, 
–Rei dels Déus–, per emfatit-
zar el seu paper en la creació del 
món. 
Grecs i romans, aprengueren 
les diferents tècniques pictòri-
ques, i en foren grans mestres. 
L’afany conqueridor dels ro-
mans, portà la tècnica de pintu-
ra sobre fresc o taula, als confins 
del seu vast imperi. Per diferents 
motius, l’imperi romà s’esfondrà 
l’any 476, però no el seu gran lle-
gat. Entre d’altres, van transme-
tre la tècnica mil·lenària de la 
pintura al tremp.
 
El romànic català.  
 
De cluny a les valls  
pirinenques.
L’any 910, El duc Guillem I 
d’Aquitània, va construir el mo-
nestir de Cluny, a la regió de 
Mâconnais (França), on els mon-
jos benedictins, foren pioners en 
molts sabers. Aquestes comuni-
tats benedictines, que seguien la 
regla de Sant Benet, Ora et labora 
es van convertir en difusores de 
l’art romànic, a través dels seus 
monestirs.3
De la pintura, podem distingir 
dues grans èpoques: el preromà-
nic, també anomenat primer ro-
mànic i el romànic. 
Les pintures romàniques so-
bre les parets, dites fresc, o sobre 
fusta, anomenades taula, van ser 
molt importants. Moltes edifica-
cions civils, militars i religioses, 
estaven policromades.
 Tot i que la pintura se situava 
preferentment a l’interior de les 
esglésies, sembla que hi havia ex-
teriors que també ho estaven.
En les esglésies, l’absis princi-
pal, era el centre que organitzava 
la iconografia. Les voltes, murs 
i capitells, generalment estaven 
pintats. Els temes que predomi-
nen en l’art romànic són el pan-
tocràtor, el tetramorf i escenes de 
la bíblia, tant de l’Antic com del 
Nou Testament, i dels apòstols. 
Hi ha un gran nombre de pintu-
res i escenes, relacionades amb la 
vida i martiri dels sants, sobretot 
si tenen relació amb el camí, que 
els fidels han de seguir per obte-
nir la vida eterna.
Degut a les característiques de 
la societat de l’edat mitjana, la 
pintura té una clara funció reli-
giosa docent, i un marcat caràcter 
simbòlic. La pintura romànica, té 
un seguit de convencionalismes: 
hieratisme i formalisme simbò-
lic, frontalitat, carència de volum 
i profunditat. Té un gran nom-
bre de formes geomètriques i es-
quemàtiques. No hi ha paisatges 
que destaquin en la iconografia 
religiosa. 
Les figures de Crist o la Mare 
de Déu, per donar-los-hi més re-
llevància, no segueixen les nor-
mes de proporcionalitat5.
La tècnica de la pintura 
sobre fresc i taula
La pintura mural al fresc, és una 
tècnica que s’aplica sobre la paret 
amb un suport de morter fresc 
i humit. Els pigments es disso-
len en aigua de calç i, a causa de 
la carbonatació de l’hidròxid de 
calci, els pigments són aglutinats. 
Aquesta reacció fa que els pig-
ments formin part de la paret i 
n’assegurin una llarga durabilitat 
i permeabilitat.
 Com que l’aglutinant és la 
pròpia aigua de calç, la lluminosi-
tat dels pigments no s’altera amb 
el pas dels anys.
Una altra tècnica molt utilit-
zada a l’edat mitjana és la pintu-
ra sobre taula, al tremp6. El mot 
tremp prové del verb trempar, el 
significat del qual és donar a un 
material, unes característiques di-
ferents a les que tenia. Si ho apli-
quem a la pintura, significa donar 
a l’aglutinant, una adhesivitat i 
flexibilitat òptimes. 
Antigament s’havien emprat 
molts tipus de tremp: llet, aigua 
amb sucre… però són coneguts, 
com a més usats, els tremps de 
goma, de cola, d’ou i de caseïna.
A l’edat mitjana, el tremp d’ou, 
anà desplaçant d’altres procedi-
ments, i fou el mitjà més em-
prat en les pintures sobre fusta. 
Més tard, l’aparició de la pintu-
ra a l’oli, desplaçà la tècnica del 
tremp, que no es recuperà fins al 
segle XIX. Cal destacar la trajec-
tòria de l’artista contemporània, 
Rosa Obiols.
Els pigments minerals, han es-
tat utilitzats com a colorants, des 
de la prehistòria fins a l’actuali-
tat. Per obtenir aquests pigments, 
cal localitzar-los en la natura, ex-
Exemple­3:­preromànic.­
Cavaller­i­Orant­de­Pedret4.­
Berguedà.
Exemple­4:­Pintures­murals.­
pintura­de­Sant­Andreu­de­Cal­
Pallot­(Puig-reig).­Ambisfema,­
Sant­Martí­de­Puig-reig­i­pintures­
murals­de­l’absis­de­Sant­Vicenç­de­
Rus­(Castellar­de­n'Hug).
10 L’EROL
treure’n el mineral i moldre’l, fins 
a obtenir una pols finíssima. A la 
natura, trobem diferents mine-
rals, per obtenir tot un seguit de 
colors i tonalitats –Quadre 1–.
Al prepirineu, a la comarca del 
Berguedà,7 i zones limítrofes, hi 
ha la majoria dels minerals des-
crits anteriorment. Quadre 2.
Com s’observa a la graella, prop 
de Coll de Pal, i més concreta-
ment a la zona de la Bòfia, hi ha 
la majoria dels minerals, que ne-
cessitaven els antics mestres i el 
seu equip, per realitzar les pin-
tures. 
Cal mencionar el color vermell, 
procedent del mineral de cinabri, 
que no és present a la zona piri-
nenca i, des de l’època romana, ja 
està documentat, que aquest pig-
ment, s’extreia i es comercialitza-
va des de les mines d’Almadén 
(Ciudad Real).
Bons auguris
A finals del segle XIX i princi-
pis del segle XX i va haver una 
“compra venda” generalitzada 
de la pintura romànica proce-
dent de les valls pirinenques i 
prepirinenques. Aquest fet fou 
realitzat per autèntics profes-
sionals amb el vist i plau de les 
autoritats competents. Molts 
f rescos foren adquirits legal-
ment i, actualment, estan expo-
sats als museus més prestigiós 
del vell i del nou continent. A 
tall d’exemple podem admirar els 
frescos de Santa Maria del Mur 
–Pallars Jussà–, al Museum of 
Fine Arts de Boston.
D’aquest fet se n’ha fet res-
sò el presentador de TV3 Mar-
tí Gironell amb la seva novel·la 
Strappo8 –l’strappo és la tècni-
ca utilitzada per Franco Steffa-
noni per arrencar els frescos de 
les parets.
El Berguedà, té més de trenta 
esglésies d’origen romànic, mol-
tes en molt bon estat de conser-
vació i d’altres no tant. Per part 
de les institucions, de les asso-
ciacions i el gran públic en ge-
neral cada vegada es valoren i 
es té més cura perquè aquestes 
obres d’art de més de mil anys 
d’antiguitat durin, perdurin i les 
puguin admirar les futures ge-
neracions. 
L’art romànic de les valls pi-
rinenques i catalanes és únic en 
el món. Per aquest motiu es van 
declarar tot el conjunt d’esglésies 
de la Vall de Boí l’any 2000 Pa-
trimoni de la Humanitat per part 
de la UNESCO.
Bibliografia­
1. RIART, F., HERNÀNDEZ F.X., Sol-
dats, guerrers i combatents dels Països 
Catalans, Rafael Dalmau Editor, 
Barcelona, 2014.
2. MAÑÉ, A., VIDAL, LL., VILA, C., 
Guia dels monuments megalítics de 
la Cerdanya p. 52, Publicacions de 
l’Abadia de Montserrat, 2006 
3. SUREDA, J. La pintura romànica a 
Catalunya, Alianza Editorial, Ma-
drid, 1981
4. WATSON, B., Els frescos de Pedret, 
Edicions Saragossa, 2013.
5. VVAA., Boí, Burgal, Pedret i Taüll, 
Amics de l’Art Romànic, Barcelona, 
2000.
6. BLASCO, A.M., La pintura romànica 
sobre fusta, Dopesa, Barcelona 1979
7. MATA-PERELLÓ, J.M., Els minerals 
del Berguedà. revista Xaragall, nº 3, 
Manresa 1984
8. GIRONELL, M., Strappo l ’espoli de 
l ’art romànic català, Ediciones B, 
2015
Ignasi­Soler
Exemple­5:­pintura­sobre­taula.­
Frontal­d’altar­Sant­Andreu­
de­Sagàs,­frontal­d’altar­dels­
Arcàngels­i­frontal­d’altar­Santa­
Maria­d’Avià
per oBTenir eL CoLor: mineraLS QUe poDem UTiLiTZar:
BLAnC guix, calcita, baritina i caolí.
negre Carbó, galena i pirolusita
BLAu Aerinita, lapislàtzuli i atzurita
verd Malaquita i atacamita
grOC-terrA-OCre Limonita, goethita i opriment
verMeLL Hematites, cinabri i realgar
Quadre­1
Quadre­2
CoLor mineraL Zona GeoGrÀFiCa
BLAnC Baritina zona de la Bòfia, Bagà i gréixer
BLAnC guix zona de guixers (solsonès)
BLAu Atzurita zona de la Bòfia, gréixer i serrateix
verd Malaquita zona de la Bòfia, gréixer, Castellar de n’Hug i serrateix
grOC-terrA i OCre Limonita zona de la Bòfia
negre Pirolusita zona de la Mina de Bagà
verMeLL Hematites Castellar de n’Hug, Bagà i serrateix


Pigments minerals. De la vall de Neander a les valls berguedanes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert