Cabana, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

28 DOSSIER l'EROL 
QUE EN PODEM FER, DEL BERGUEDÁ? Francesc Cabana 
E l Berg ueda és un a comarca pobra, s i te-nim e n co mpte e ls se u s rec ursos 
natura ls. N i més ni menys que la m ajo ria d e 
les comarques ve"ines. Pen\ so rprenentment, 
a fina ls de l seg le passa t i durant la primera 
meita t de I'actu a l es va conve rtir en una d e 
les co m il rq u es m és v iv es I m és 
ind ustri il litzil des de Cil til lunya . Ha uria esta t 
d ifícil preveure aques t pro tagoni sme. 
Industrialització 
El L1 0bregilt ma rca av ui e l que és e l camí d e 
e rdil nyil i Cil p a Tolosa , des de Ba rce lona. 
Aba ns, e ril a I' inrevés: va se r e l ca m í d e Ba r-
ce lo no p 'r als comtes ce reta ns, il I' il lta ed a t 
mitja na . Més tard , e l Be rg ued a estava en e l 
ca mí de Fra n <;a , d ' o n a rrib ave n e ls 
cone ixe ments tec ni cs i les no tícies sobre la 
rev\l lució ind ustri il l q ue es produia a Euro-
pa , il fin a ls de l seg le XVIII. No h a d e 
so rp rend re q ue la Vilc un a contril la verol a 
fns int rodu'ida a Espanya pe r un metge d e 
Pui gce rda - e l Dr. Pi g uil le m-, o qu e 
e ntress in pe l Be rg ueda les m a quines d e 
fil<1 tur<l de co tó, a l mate ix temps o abans que 
a Barce lonil . Fran<;a es tava més a prop que 
Ba rce lona pe r a ls habitants d e la comarca i 
el m()v i m ' nt d e pe rsones i me rcade ri es e ra 
continuélt. 
Desp rés a rri bill"il la u tilitzilc ió d e la fo r<;a 
h id r?l uli cil de l L1ob reg,lt . És e l riu m és 
aprofi ta t de l món, d iuen e ls especia li s tes. La 
conCil de l L10b rega t s'om p le de fa briques i 
co lonies tex tils, que donen fe ina a mil e rs d e 
perso nes. Els cone ixe ments ind us tri a ls po-
den s' r ap lica ts g racies a un riu a mb un ca-
b,d pe tit i abs( llu ta ment irreg ul a r, q ue en 
q Uil lsevo l pil ís de l no rd d'E urop a nom és 
hauri:l serv it per a regar uns co nre us, i en-
a rél g rilc ies. Pe rc'l a C lta lun ya s' h a d e 
treba ll ar amb e l q ue es té i I'a ig uél és I'ene rg ia 
mé ' rendible, s i manCil e l ca rbó. I res ulta que 
e ls d ip lls it s d e ca rb ó m és ex pl o ta ts a 
il ta lun ya són a Fígo ls, a rra n d e l riu . Si 
afeg im q ue Eusebi G lI e ll va tenir la pensa-
da d 'establir una f?lb ri ca dec iment po rtl and 
l/ldll Slrialilzació i des; /l dlls lr;al ilzació: passal ; prese/l l 
a l C lo t d el Mo ro, en e l te rme de la Pobla d e 
Lill e t, comple tare m e l p a no ra m a d ' un a 
industrialització so rprenent. Les fabriques 
tex tils, la de ciment i les mines d e Fígols van 
acce le ra r la con s tru cc ió d ' un a líni a 
fe rroviari a, establint unes comunicacions 
que estav en pe r sobre de les que tenien les 
co marques veÚ1es. 
Les fabriques d e ciment han d'es ta r prop 
d el nucli cons umido r. Q uan I'electri cita t es 
po t transpo rtar a lI a rga d is tancia i a menys 
cost que e l ciment, la fab rica d e l C lo t del 
Moro esta cond emnad a. El li gnit de Fígols 
és un ca rbó amb ba ixa potencia ca lo rí fica i 
només s'entén la seva ex plotació perqué no 
n'hi ha via d 'a ltre. La té rmica d eCercs- Fígols 
ha a rribat a cremar c¡¡ rbó d e la República de 
Sudafrica, que no és pas a la ca ntonada, pero 
sortia més a compte q ue cremar el que es 
trobava Sotil ma te ix de la centra l té rmica . 
La ind ústri a textil va tenir més agua nI. El 
secto r enca ra és present a la zona i no crec 
que desa pareg ui d e l to t. El desball estament 
d e les g rans cn li'mi es de l' Alt Ll obrega t és ja 
A RXIU / J. RIBERA 
un fe no men més co m plex, pe ro hi trobem 
desca pita lit zac ió de m o ltes e m preses, 
ta many poc adequa t, maqu ina ri a obsoleta i 
m a n ca d ' ini c ia tiv a, e n a lg un s casos. 
Qua ranta anys d e fra nqui sme no va n se rv ir 
p rec isament pe r a pre p a ra r les em p reses 
tex til s pe r a un a eta pa d'a lta competiti vita t, 
co m la q ue va ven ir. 
Des ind us trialització 
Aq ues ta és la ra p ida h is tor ia de la 
ind us tr ia lització i des industri a litzac ió del 
Be rg ueda. El q u e es va aco nseg u ir en 
circums tancies ex trao rd ina ri es, s' ha perd ut 
qu a n s' h a imp osa t la rac io n a lit a t i la 
compe tencia eco nomi ca. El res ultat és que 
e ls pro p de 40.000 habitants d e la comarca 
fo rmen pa rt d ' una pob lac ió envellida pe r 
l'emig ració d' una pa rt de la seva joventut i 
a mb un a rend a pe r ca pita infe ri or a la que 
tenen co marques ve"ines co m e l Solsones, la 
Cerda nya, l'Osona o el Ripo ll es. El Berg ueda 
q ueda en e l 1I 0c 33 sob re les 41 comarq ues 
cil l" il li1 nes, cgons es d espre n d e l' An ua ri 
Eco nó mi c Coma rca l publi cilt pe r la Ca ixa de 
Ci1 til lunya (1995). És ev ide nt que la pe rdu a 
de Ilocs de treba ll que h a comportat e l 
til nGll1lent de fabriqu es és la principa l raó 
d 'ilquesta pe rdu a de pode r adq uis itiu i d e 
re la tiu benes ta r. Ara e l Be rg ueda es troba per 
sotil del que li pertoca ri a, en pe rdre e n pocs 
i1 n ys e l que haviil esta t la base de l se u 
creixement. 
Les a ltres act iv itil ts economiques d e la 
coma lTil ha n ma nting ut un a certa estab ilita t, 
di ntre de l ma rc d ' un a g ra n mod esti a. Un 
sector primari il mb c ia res limitac io ns i un 
sector de serve is, que és I' ún ic que ha crea t 
il lg uns Ilocs de treba ll e n e ls darre rs a nys. 
El Bergueda té ta nt fu tur co m e l po t te nir 
Cata lun ya , un pilÍs pob re de rec ursos 
na turals, q ue no més es pot refia r de la seva 
gent. Res o molt poc ens a rri bara de fora , ja 
q u e de ca r il il la Co munit a t Eu ropea, 
Ca t<l lun ya és un p il ís ri c d intre d e l'Es ta t 
espa n yo l, m e ntre q u e e l Rosse ll él o la 
Ce rdilny<l fra ncesil - mo lt s imil a rs- só n 
unes co mil rq ues pob res dintre d ' un país ri e. 
Lil pages ia rosse ll o nesil és pob ra e n re lac ió 
i1 lil bre tona o normand a, pero la ca ta la na té 
un a lt ni e ll , si la compil re m a mb I'a nda lusa . 
Per ta nt, ca l ilj uda r p rime r els rosse llo nesos 
i e ls i1 nd a lusos . 
Creixement diversificat 
El Berg uedil h i1 de buscil r e l se u cre ixe me nt 
apos ti1 nt a lhora pe r cava ll s dive rsos . Els 
ing ressos de la població ha urie n de ve nir de 
dive rses fo nts : de la ra m ade ri a, d ' u n a 
indús tri a petita i mitj a na es pec ia litzad a i 
d ' un turi sme que "a lnri la q ua litat de v ida 
q ue ofe re ix la COm i1 rcc1 . 
La indu s tri a li tzac ió de la co m a rca ha 
d eixil t un ac tiu im por ta nt íss im e n he rencia : 
1" tr i1d ició indus tri a l. Pe r a crea r aquesta 
trad ició fa n fil l ta d ues gene rac io ns, com a 
m ín im ; perc) u n il s o l" ge n e rac ió se n se 
indúst ri a la pot pe rd re. És una cultura que 
no més té la població q ue ha v iscut en un 
marc industri il l i que dó na una especia l ma 
d'obril i un il fil c il it a t p e r reso ld re e ls 
prob le mes. Si es té sol indus tri a l, pe ro no hi 
hil ma d'obra qua li fi ci1d<l i no hi ha tradic ió, 
és CO I1l s i no es ting ués res. Que ho deman in 
a les empreses que s 'han ins ta l·la t e n zones 
de I'es ta t qu e no la ten ie n , co m só n 
And ,i1 usi i1, Ext rem,ld ura o lil m ate ixa 
Mlhc iil. Quan es fo n ien e ls plom s, n o 
trobi1ven un e lec tri cis ta q ue e ls re pa rés 
I'ava ri a . Pe ro e l Be rg ueda h il de fe r un es fo r\ 
El IlIrisllle cll/lllml, (M use ll riel TrallsiJorl riel Clol 
riel Moro), iJo l ser l/l/a niJosln de Jl/ lu,. J. RIBERA 
s upl e me ntari, ja que e l tipus d 'ind ús tri a que 
h a p e rdut no sera s ubst itu 'it p e r un d e 
semblant. Altres com arques ca talanes ha n 
demostrat la ca pacita t d e la seva població 
pe r a recicla r-se en un altre sector ind us tri a 1, 
quan d esa pareixien e ls trad icionals. Po tser 
vald ri a la pena es tudi ar el que ha fet e n 
aquest sentit Manll e u i la seva roda li a, en 
tan ca r les fabriq ues tex tils i meta l·lúrg iq ues 
d 'aque ll a zona. 
El Be rg ued a té bones co muni cac io ns. 
D ig ue m-ho d 'una altra ma ne ra : no hi haura 
ca p indústria qu e d e ixi de pensa r e n una 
p oss ibl e insta l·l ac ió a ll í p e r culpa d e les 
comuni cac io ns. És poss ib le que la g ra n 
fabrica o la ins tal ·lació d e la multinac io na l 
te nd eixi a establir-se més en e l Baix qu e en 
l'A lt L1 obregat, pe ro a ra es ti c pensa nt en la 
p e tita i mitj a n a indú s tri a, pro pi e ta t 
d 'empresaris de l a comarca. 
Actua lment, la tend encia industri al noés 
la creac ió de g rans complexos amb mil e rs 
de treba ll ado rs, s inó la creació d e g rapats de 
petites ind ústries, que treball en e n e l mateix 
sector o co mplementa ris. És el que ha fet e l 
Montsi a a mb e ls mobles pe r a la llar, I'Ano ia 
a m b la p e ll de vac um, l'Oso na a mb les 
joguines de fus ta i e ls embo tits i e l Ma resme 
amb e l gene re de punt pe r a roba inte ri o r, 
per exemple, Les g ra ns empreses d el secto r, 
s i hi són, acostu me n a s ubcontracta r una 
bona part d e la seva m a nufa c tura i 
necessite n pe r ta nt aqu ell g rapat d 'empreses 
es pecialitzades a I'abas t. I es cons ide ren a 
I' abas t les que es tan a un a h o ra , com a 
max im, de l se u centre d e producció. Les 
L'EROL DOSSIER 29 
dis tancies no es calcul en en qui lometres, s inó 
e n e l temps que es req uereix pe r anar d 'un 
Il oc a I'a lt re. Fins on es po t a rriba r en una 
ho ra des d 'un punt qualsevo l del Berg ueda 7 
Les indústries han de se r fonamentalment 
autoctones i amb aixo vull dir ca tal anes, pero 
amb una bo na participació d 'empresa ri s de 
la comarca, q ue són els q ue poden treure més 
profit del país. Cada cop es veu més ciar que 
la pe tita i mitjana empresa és decisiva. Són 
e lles les que constitue ixen el rovell de I'ou 
d e dues econo mies po tents com I'a leman ya 
o la de les regio ns de l nord d 'Ita li a. Empreses 
p e tites i mitjan es qu e s'es pec ia litzin e n 
produir millo r q ue ning ú uns quants produc-
tes. I a mb la fl ex ibilitat necessa ria pe r adap-
ta r-se a l me rca t, que és una de les ca rac-
terís tiques de la petita i mi~ana empresa. 
El turi sm e ha de ser un element més d e 
creixement, pe ro no el prime r ni I' úm e. El 
cas d e la Cerdanya no es pot repetir al 
Berg ued a, amb la mate ixa intens ita t. Pero és 
ev ide nt que es pode n ex plo ta r més les seves 
possibilitats en aquest sentit: el turisme verd , 
les segones res idencies o Ilocs de vaca nces, 
I'art roma nic, la cu ina i els productes de la 
comarca, la ne u, etc. 
El secto r primari ha de cré ixer sobreto t, 
e m sembla, a l voltant de la ramade ri a. Ta l 
co m ha fe t la comarca d'Osona. Conec prou 
e ls se u s problemes , pero ta m bé tin c 
co nsciencia que s i hi ha hagut un ca nvi 
fonam enta l en la ramade ri a ca talana e n els 
d a rre rs 50 anys ha esta t e l que s' ha p rodu'l't 
al volta nt del bestiar porcí. El Be rg ued a no 
se ra mai una potencia agrícola, ja que no té 
el te rreny adeq uat. Pe ro l'a rea d e Ba rce lona 
és una g ra n consumido ra de ca rn de tata 
mena. 
Pe r tira r end ava nt a mb aq uests projectes 
hi ha uns Ajuntaments i un Consell Comar-
ca l. Pe ro s 'ha d e comptar també a mb I'ajut 
d e les caixes d 'es ta lvi ca ta lanes, que han 
ting ut sempre una especia l sensib ilitat per 
cone ixer i a tendre e ls problemes coma rcals . 
La Caixa de Manresa hi ha de tenir un papel' 
especial, tenint en compte on és la seva seu 
centra l i e l bo n cone ixe me nt que té de la co-
ma rca. Pe ro ta mbé s' ha de compta r a mb les 
du es g ra ns ca ixes ca ta la n es. Són e ll es 
fonamentalment les que ha n de busca r una 
so lució a ls p roblemes de fina nc;a ment. 
No hi ha so lucions miraculoses, pero hi 
ha so lucio ns , 
Francesc Cabana i Vancells 
Economista 


Que en podem fer, del Berguedà?

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert