Riera, Santiago

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Durant les excavacions de les galeries 3a i 3b de la mina
número 84 de Gavà, es va procedir a la recol·lecció de se-
diments amb l’objectiu de dur a terme l’anàlisi pol·línica.
Els treballs pol·línics al conjunt del jaciment de les Mines
Prehistòriques de Gavà - Can Tintorer, es realitzen des de
l’any 1994, any en què es va iniciar l’estudi de les mines
16 i 5. Des d’aquell any, les intervencions arqueològiques
que es realitzen comporten la retirada sistemàtica de se-
diments per a la continuació d’aquests estudis.
En l’estudi de la mina 84 s’ha realitzat l’anàlisi dels nivells
següents, situats en diferents espais de la cavitat:
Galeria 3b 
Nivell 10, mostra 15
Nivell 2, mostra 35
Nivell 2, mostres 20 i 21
Galeria 3a
Nivell 6, mostra 7
Sala 1
Nivell 5, mostra 25
El nivell 2 s’ha interpretat com l’escolament de sedi-
ments cap a l’interior de les galeries un cop finalitzada l’ex-
plotació minera, mentre que el 10 correspon a un nivell
de rebliment intencional amb un alt component d’argi-
les. Els nivells 5 i 6 corresponen al moment de reutilitza-
ció sepulcral de la mina.
Dels sediments disponibles per a llur anàlisi s’extragueren
manualment els fragments de pissarra de major diàmetre.
Posteriorment, 5 g de sediment foren sotmesos al tracta-
ment fisico-químic estàndard en palinologia (Faegri i
Iversen 1989), consistent en:
- Dissolució de la mostra en d’HCl al 35%
- Incorporació de marcadors consistents en Lycopodium
tablets
- Filtratge a 200 µm
- KOH 10% a 70ºC
- HF 43%
- HCl 35% a 80ºC
- Filtratge a 7 µm
- Suspensió del residu en glicerina
- Muntatge en làmines mòbils
La identificació de grans de pol·len s’ha realitzat amb un
microscopi òptic a x400, amb augments a x630 en pun-
tuals determinacions. Atesa l’escassa concentració pol·lí-
nica de les mostres, s’ha establert en 200 el nombre mí-
nim de grans de pol·len comptats en cada mostra. En el
conjunt de mostres s’ha identificat un total de 31 taxons
pol·línics.
Les mostres 21 i 7 han aportat un nombre molt reduït de
grans de pol·len i, per tant, han estat considerades pol·lí-
nicament estèrils. Així, els resultats que es presenten cor-
responen a les mostres 15, 20, 25 i 35.
Les mostres 15, 20 i 35 presenten globalment uns es-
pectres pol·línics similars, caracteritzats per una alta re-
presentació de Asteroideae (entre el 30 i el 45%), així
com un predomini de Pinus, Quercus ilex t. i Ericaceae
en el conjunt dels taxons arboris i arbustius. Entre els
taxons herbacis destaca la presència de Cichoriodeae,
Poaceae i Plantago total. Tanmateix, entre els nivells 10
i 2 s’aprecien algunes diferències pol·líniques que cal
destacar:
201número 4 RUBRICATUM  
18. ESTUDI POL·LÍNIC DE SEDIMENTS NEOLÍTICS PROVINENTS DE
LA MINA 84 DE GAVÀ
Santiago RIERA
SEMINARI D’ESTUDIS I RECERQUES PREHISTÒRIQUES
UNIVERSITAT DE BARCELONA
- La presència de taxons arboris (AP) és inferior al nivell
10 (34%) que al nivell 2 (48%)
- La representació de Quercus és inferior al nivell 10
- Taxons arboris de tendència més humida (Salix, Fra-
xinus i Corylus) són presents únicament al nivell 2-mos-
tra 35.
- Asteroideae presenta una major representació al nivell 10
- Cerealia t. és tan sols present al nivell 2 
La mostra 25 (nivell d’enterrament 5) presenta un es-
pectre pol·línic clarament diferenciat respecte als nivells
2 i 10. Així, Asteroideae (17%) i Cichoriodeae estan re-
presentades en menor proporció i s’aprecia una pre-
sència més elevada de Poaceae i Plantago total, entre els
quals predomina Plantago laceolata t. Al conjunt de ta-
xons llenyosos, cal destacar la presència més reduïda de
Pinus i la representació més elevada de Quercus (prin-
cipalment Quercus caducifoli t.), d’Olea europaea i de
Pistacia. Un fet ressenyable és la gran diversitat de ta-
xons pol·línics en aquest nivell, principalment no ar-
boris, amb presència de Rosaceae, Fabaceae, Thalic-
trum, Euphorbia, Cyperaceae i espores de falgueres (Po-
lypodium i monolet).
Els nivells 2 i 10 posen de manifest un medi relativament
obert a l’entorn del jaciment, tot i que els valors d’AP pro-
pers al 50% assolits al nivell 2 en un sediment arqueolò-
gic indiquen l’existència de boscos als voltants del jaci-
ment. Alzinars i pinedes configuren principalment aquests
boscos, amb una presència més puntual de màquies i bro-
lles com demostren la presència d’Olea, Ericaceae, Phi-
llyrea t., Cistus i Buxus. A més, la mostra 35 evidencia la
presència de taxons arboris i arbustius indicadors de ma-
jor humitat (Quercus caducifoli t., Salix, Corylus i Fra-
xinus), que possiblement es localitzen als fondals, prop de
cursos d’aigua. La presència de taxons conreats en aquests
nivells és força escassa, amb una única observació de Ce-
realia t.
Tenint en compte que els tres nivells analitzats presenten
una mateixa cronologia entorn el 3800-3706 aC. cal., les
diferències en l’espectre pol·línic observades al nivell 5 po-
den ser atribuïdes a l’origen diferent del sediment i als di-
ferents vectors de transport dels grans de pol·len. Així,
mentre els nivells 2 i 10 corresponen a una deposició na-
tural de sediments al fons de la galeria amb posterioritat
a l’extracció minera i al rebliment, respectivament, el ni-
vell 5 correspon a un sediment coetani a un enterra-
ment. En aquest sentit, en nombrosos treballs pol·línics
s’ha demostrat l’ús de plantes en la preparació de cossos
als enterraments. Així, la sobrerepresentació més gran de
gramínies, ciperàcies, plantatges i falgueres ha estat ob-
servada en enterraments d’altres regions com a material
vegetal usat en la confecció de jaços sobre els quals es di-
posita el cos o com a recobriments vegetals del cadàver
(Bunting i Tipping 2001, Lagerås 2000, Renault-Mis-
kovsky 1987, Renault-Miskovsky et al. 2003, Servera et
al. en premsa). 
D’altra banda, s’han documentat carpològicament ofre-
nes d’Olea en enterraments d’aquest mateix jaciment
202 RUBRICATUM número 4 
GRÀFIC 1. VALORS PERCENTUALS DELS TAXONS POL·LÍNICS IDENTIFICATS ALS NIVELLS 2, 5 I 10 DE LA MINA NÚMERO 84 DE GAVÀ.
203número 4 RUBRICATUM  
GRÀFIC 2. DIAGRAMA POL·LÍNIC
PERCENTUAL DEL TRAM SUPERIOR DE LA
SEQÜÈNCIA DE MERCABARNA, AL DELTA
DEL RIU LLOBREGAT (RIERA 1995).
204 RUBRICATUM número 4 
BUNTING M. J. I TIPPING, R. (2001): “Anthropogenic Pollen
Assemblages from a Bronze Age Cemetery at Linga Fiold, West
Mainland, Orkney”, Journal of Archaeological Science, 28, pàg.
487–500.
BUXÓ, R. (1997): Arqueología de las plantas. Ed Crítica, Barcelona.
FAEGRI, K. I IRVENSEN, J. (1989): Textbook of pollen analysis.
4ª ed. The Blackburn Press. New Jersey.
LAGERÅS, P. (2000): “Burial rituals inferred from palynological
evidence: results from a late Neolithic stone cist in southern Swe-
den”, Vegetation History and Archaeobotany 9, pàg. 169-173.
MERCURI, A.M. (2005): “L’analisi pollinica”, dins La signora del
sacofago. Una seepoltura di rango nella necropoli dell’Università Cat-
tolica, ROSSIGNANI, M.P.; SANNAZARO, M. I LEGROT-
TAGLIE, G. (eds.), Instituto di Archeologia. Scuola di Specia-
lizzacione in Archeologia, Estratto. V&P.
PICORNELL, LL.; SERVERA, G.; ALLUÉ, E. I RIERA, S. (en
premsa): Archaeobotanical research in the prehistoric Balearic Is-
lands: anthracology and achaeopalinology. BAR Int. Ser.
RENAULT-MISKOVSKY J. (1987): “Étude palynologique dans le
sarcophage n°XX”, dins Inhumations habillées des Ve et VIe siècles
et sarcophage reliquaire trouvés à l’Abbaye de Saint-Victor. Vie et
mort à Marseille à la fin de l’Antiquité, ARNAUD, G. & S.  I
BOYER, R. et al. (eds.), pàg. 97-101.
RENAULT-MISKOVSKY, J.; GIRARD, M. I BUI THI MAI
(2003): “La palynologie dans les sépultures”, dins Comporte-
ments des hommes du Paléolithique moyen et supérieur en Europe:
territoires et milieux, VIALOU, D.; RENAULT-MISKOVSKY, J.
I PATOU-MATHIS, M. (dirs.), Actes du Colloque du G.D.R.
1945 du CNRS, Paris, pàg. 207-212.
RIERA, S. (1994): “Paleobiogeografia, perturbacions i acció an-
tròpica durant l’holocè mitjà al delta del riu Llobregat : l’anàlisi
pol·línica del sondatge Mercabarna (MBA)”, dins El Neolític
Postcardial a les Mines Prehistòriques de Gavà (Baix Llobregat),
BOSCH, J. I ESTRADA, A. (eds.),  Rubricatum, 0, Museu de
Gavà, pàg. 195-213.
RIERA, S. (1995): Evolució del paisatge vegetal holocè al Pla de Bar-
celona, a partir de les dades pol·líniques. Barcelona, Publicacions
de la Universitat de Barcelona, Col.lecció de tesis doctorals mi-
crofitxades n. 2525.
RIERA-MORA, S.; ESTEVEZ, X. I NADAL, J. (2007): “Systèmes
d’exploitation et anthropisation du paysage méditerranéen du
Néolithique Ancien à la Premiere Âge du Fer: le cas de la dé-
pression du Penedès (NE de la Péninsule Ibérique)”, dins Em-
prises, déprises et rythmes agricoles à l’Âge du Bronze, RICHARD,
H. (ed.), Collection Annales Litteraires, Univ. Franche-Comte,
Ministère de Culture, pàg. 121-141.
SERVERA, G.; RIERA, S.; MIRAS, Y.; ESTEVE, X.; BOI, M.; PI-
CORNELL, LL.; ARMENTANO, N.; ALLUÉ, E. I CABANIS,
M. (en premsa): “Plant uses in funerary treatments and rites in the
“Cova des Pas”collective burial cave (Late Bronze Age, Minorca Is-
land, Spain). A palynological approach”. 
STIKA, H.P. (1999): “Los macrorestos botánicos de la Cova des
Càrritx”, dins Ideología y sociedad en la prehistoria deMenorca - La
Cova des Cárritx y la Cova des Mussol, LULL, V.; MICÓ, R.; RI-
HUETE, C. I RISCH, R. (eds.), Consell Insular de Menorca.
Barcelona, pàg. 521-531.
Bibliografia
(Buxó 1997). Això, podria explicar el percentatge més ele-
vat d’Olea. Pistacia (molt probablement, el llentiscle) ha
estat àmpliament documentat a les illes Balears com una
planta associada principalment als rituals funeraris, molt
probablement per l’ús de la reïna que se n’extreu (Stika
1999, Mercuri 2005, Picornell et al. en premsa, Servera
et al. en premsa). Cal destacar també, que Cistus (Cista-
ceae) és un taxó present en alguns enterraments i ha es-
tat interpretat com ofrena floral o com a producte vege-
tal, les reïnes i/o gomes del qual es feien servir en alguns
tractaments dels cossos (Servera et al. en premsa). Així, si
comparem els espectres pol·línics contemporanis, però
procedents de diferents contextos arqueològics, i, per
tant, formats per processos i actuacions humanes dife-
rents, podem considerar la possibilitat que algunes plan-
tes hagin estat utilitzades en enterraments. 
Els nivells 2 i 10 de la mina 84, amb una cronologia de
3810-3660 aC cal. per al primer, poden enquadrar-se a
la zona MBA-B2 i a la transició amb la zona MBA-C del
diagrama pol·línic de Mercabarna (Riera 1994, Riera
1995, Riera et al. 2004) (Gràfic 2). En aquesta seqüèn-
cia, la zona MBA-B2 disposa d’una datació C-14 a la base
(a 14,5-14,6 m de fondària) que indica el seu inici vers el
4000-3710 aC cal. (Gd-4737). Algunes característiques
dels espectres pol·línics de la mina 84 presenten sem-
blances amb la configuració vegetal del sector en aquest
període, segons el que es dedueix del diagrama de Mer-
cabarna. 
Així, el domini de Pinus sobre Quercus s’aprecia en amb-
dós registres, i a Mercabarna es pot observar que aquest
període s’està caracteritzant per una progressiva expansió
de les pinedes (zona MBA-B2). D’altra banda, la pre-
sència d’Ericaceae i, més puntualment, de Buxus, així
com la reduïda representació d’Olea, són també elements
coincidents en ambdues seqüències. Finalment, l’escassa
presència de Cerealia t. a la mina és corroborada pels bai-
xos valors d’aquest taxó pol·línic a la zona MBA-B2, fet
que suggereix una limitada activitat agrícola, que no es de-
senvoluparà fins a una fase posterior, durant la zona
MBA-C.


Estudi pol·línic de sediments neolítics provinents de la mina 84 de Gavà

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert