Navarro Sorní, Miguel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

REVISTA BORJA. REVISTA DE L’INSTITUT INTERNACIONAL D’ESTUDIS BORGIANS, 1 [307]
 
 
 
 
Enrique GARCÍA HERNÁN, Francisco de Borja, Grande 
de España, València: Institució Alfons el Magnànim, 
1999, 302 p. 
 
 
La Institució Alfons el Magnànim ens té acostumats a oferir-nos en la seua 
col·lecció Biografia estudis de personatges clau en la història, en especial relaci-
onats amb València. En aquesta ocasió es tracta de la biografia del valencià 
Francesc de Borja (1510-1572), un dels personatges de major importància en la 
història de la Companyia de Jesús –tercer general de l’orde i únic sant general 
després d’Ignasi de Loiola–, i de la història dels regnats de Carles V i Felip II. 
L’autor, doctor en Història Eclesiàstica per la Universitat Gregoriana de 
Roma i doctor en Història Moderna per la Universitat Complutense de Madrid, 
estructura l’obra en tres parts, de cinc capítols cada una, tenint sempre com a 
punt de referència la privilegiada condició de noble de Francesc de Borja. En la 
primera analitza la figura de Borja des del seu naixement, passant per la seua 
condició de marqués de Llombai (1529), virrei de Catalunya (1539-1543), IV duc 
de Gandia (1543-1551), fins a la mort de la seua esposa, Elionor de Castro, en 
1545 (p. 13-125). La segona estudia la seua entrada en la Companyia de Jesús 
(1546) i finalitza amb la seua arribada a Roma en 1561 (p. 129-175). L’última 
s’endinsa en la vida de Borja a Itàlia (1561-1565), el seu generalat al front de la 
Companyia de Jesús (1565-1572) i l’últim any de la seua vida com a conseller del 
cardenal legat Alexandrí en missió diplomàtica al servici de la Santa Seu per 
Espanya, Portugal i França, tema que l’autor tracta per extens en el seu llibre La 
acción diplomática de Francisco de Borja al servicio del Pontificado, València, 
2000 [ressenyat en aquesta mateixa REVISTA BORJA, 1, R.9]. Conclou amb un 
apartat dedicat a Borja com a escriptor espiritual (p. 129-255). Compta amb un 
breu estudi historiogràfic, abundant bibliografia, una cronologia, índex de fonts 
utilitzades i mapes genealògics. 
L’autor presenta al seu biografiat com un home del seu temps, en unes cir-
cumstàncies de privilegi que el capaciten per a qualsevol missió, i fa que el per-
sonatge resulte més pròxim a nosaltres, amb els seus èxits i fracassos. El llibre 
no és una hagiografia i transcendeix les biografies oficials que es van escriure a 
partir de la seua beatificació en 1624 i canonització en 1671, al mateix temps que 
supera també la llegenda negra (Karrer) i alguns clixés que han marcat la histo-
riografia, com el seu excel·lent govern a Catalunya, la seua “conversió” després 
de les morts de l’emperadriu, la seua esposa i son pare, el seu matrimoni, o la 
seua exemplar vida com a jesuïta. García Hernán es mou segur en les seues   
afirmacions, perquè compta amb abundant documentació i bibliografia, que 
apareix ben assenyalada en l’aparat crític, d’ací que conte, amb rigor i fluïdesa, 
el que va passar en la seua vida i analitze quines van ser les causes. 
L’autor insisteix en el fet de “ser noble” com una característica que estarà 
present durant tota la vida de Francesc de Borja. La seua pertinença a 
l’estament nobiliari i l’educació que rep és fonamental. Així es comprén la seua 
facilitat per a contactar amb les grans famílies, el seu interés per seguir les vicis-
situds d’aquestes, la seua disposició per a intercedir en les peticions de privilegis 
R.8: MIGUEL NAVARRO [308]
i els seus naturals desitjos d’engrandir sa casa. Per això, està ficat de ple en la 
política del seu temps, probablement siga un dels homes millor informats de la 
seua època, en especial des del seu càrrec com a general de la Companyia de Je-
sús. Indubtablement, un dels mèrits de l’obra és que emmarca el personatge 
dins del context de l’època, per la qual cosa el lector s’introduirà també en el 
mapa polític peninsular, en especial en allò referent a València, que predomina 
durant el segle XVI.  
En resum, una bona biografia de Francesc de Borja, que es llig amb facili-
tat; indispensable per a un millor coneixement de la figura d’aquest sant. 
 
 
MIGUEL NAVARRO SORNÍ 
Facultat de Teologia de València 
Institut Internacional d’Estudis Borgians 
 


Enrique García Hernán, Francisco de Borja, Grande de España, València, 1999

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert