Marmi Plana, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DOSSIER JOSEP MARMI 
Vestigis d'antics bascas 
EN AQUEST ARTlCLE RECULA -
rem milions d'anys enrera per 
ve ure com eren e ls boscos que 
va n existir en e l passat sob re les 
terres que formen part de la nos-
t ra comarca. Aquest via tge a lllarg 
de lt em[ls e l farem a partir de la 
inforlll ació obtinguda de les res-
tes de plantes fo ss ilit zades que 
s ' han troba t a l Bergueda i a d'al-
tres indrets de la península Iberi-
ca. La majoria deis jacimen ts de 
f('lss il s que hi h a a l Be rgueda, 
pen\ pertanyen a an ticsambie nts 
Illarins, i la informació que ens ha 
arriba t d 'aq ue lles epoq ues en que 
les terres es ta ven e lll erg id es és 
fon;'a escassa. A Illés a Illés, la 
Illajor ia de les restes de plantes 
que s 'han pogut recuperar estan 
tan degradades que és difícil iden -
tifi car a quines especies, ge n e res 
o falllílies pertanyen. Pero Illal-
g rat que e l registre paleobotanic 
del Bergueda és forc;-a pobre e n 
comparació amb e l d'a ltres co -
marques ca ta lan es tampoc s'ha 
de menysprear. Tota informació, 
pcr insignificant que semblL pot 
ser útil per ajudar-nosa compren-
dre COIll eren ds boscos que van 
existir a casa nostra en e l passat. 
Aquest anicle es ta centrat e n 
les plantes vascul ars o co rm o fit s, 
grup que inclou tot es les especi-
es de [llantes excepte les molses i 
les hepatiques (briofits). Els cor-
ITlllfits tenen un C05 vegetat iu ben 
dilerenciat en arre I. tija i full es i 
un sistema de vasos condu ctors 
(j'a igua i nutrients ben desenvo-
lupa t amb xilema i f1oema, en tre 
a lll'es caracte rísti q ues q ue e ls di-
ferencien deis briúfits. Les restes 
fllssi ls més antigues de plantes 
vascul ars que es cone ixen pe rt a -
nyen a l Siluri a inferior (fa en tre 
439 i 424 milionsd'anys) (Raven 
i a lllTs, 199 1). Al Bergueda s'h i 
han trobat restes fússils de pian-
tes vasc ul a rs e n tres de les grans 
14 L'E ROL 
DMA 
65MA 
248 MA 
57DMA 
« 
ü 
6 
N 
O 
Z 
UJ 
ü 
« 
tI: 
UJ 
« 
ü 
6 
N 
O 
(/) 
UJ 
~ 
« 
tI: 
UJ 
« 
ü 
6 
N 
O 
UJ 
....J 
cE 
« 
tI: 
UJ 
JURÁSSIC 
TRIÁSIC 
ORDOVICIÁ 
CAMBRIÁ 
Fóssils de Vllada (1.7-0.1 m.a.) . 
Fóssils de Vlver i Serrateix (34-24 m.a). 
Fóssils de Borreda i de Berga (49-41 m.a.). 
Aparició i diversificació de les fanerógames angiospermes 
(plantes amb flors) (130-0 m.a.). 
Microcodlum (65-54 m.a.). 
Es comencen a formar els jaciments de carbó del Bergueda (70 m.a.). 
Aparició i diversificació de les fanerógames 
(plantes amb lIavors verdaderes) gimnospermes 
(coníferes (pins) i altres grups) (290-0 m.a.). 
Fóssils de pteridosperma, Archaeocalamites i altres 
de Guardiola de Bergueda i de Baga (318-290 m.a.). 
Diversificació i domini de les criptógames vasculars (falgueres, 
licopodiofits, cues de cavall; plantes sense lIavors) 
arborescents: (424 -248 m.a.). 
Expansió de les prefanerógames (360-248 m.a.). 
Fig. 1: Aquest grafic representa, aproximadament, 
una sisena part de la historia de la vida. S'hi ha 
indicat quan es van formar els principals jaciments 
del Bergueda que contenen plantes vasculars fossils 
juntament amb els principals esdeveniments 
transcorreguts alllarg de revolució de les plantes 
vasculars (basat en Raven i altres, 1991). 
e res geol(')giq lI es. Te 11 i III restes de l 
període Ca rbonífcr (din s de J'e ra 
Pale% ica). de final s de J'era 
Ml' s%i ea i dei s dos períodes, 
Te rci ill"i i Q lI a tern a ri , qUl'divid e i-
Xl'n I'era Cenozoica (fig. 1). 
Vestigis deis bascas 
més primitius de la comarca 
Dural1t el Ca rbon ífc r (fa en tre 
363 i 290 ll1iliol1 s d 'a n ys) u na 
gra n part de l que a ra és Europa i 
As ia es tava form a d a per te rres 
ha ixes, sov int cobertes per lI acs i 
per pJ nt a n s. En aq u e lla epoca la 
reg i(') que a ra és la pe n ín sul a Ibe-
ri cJ eSl JvJ loca lit za da e n a lg un 
pUIll propcr a I'eq uador, on do-
ll1il1 aVl'nllnes condi ciol1s clima-
tiques l1l o \t favorable s pera l cre i-
Xelllel1t de les pl a nt es dura nt IOt 
I 'a 11 )' . Mol" dei s g rups de pl a ntes 
vasc ul J rs que coneixelll actu a l-
Illt'Ilt en carJ no hav ien a pa regu t 
(pn l' Xl' ll1ple le s pl a nt es a mb 
nors). Els hoscos es ta ve n format s 
sohretot pn criptúgames vascu -
lars , Ics qll a ls no forlllen lI avnrs, 
pcr prl'l a nnúgaml' s, que e ren 
Fig. 2: Fa uns 300 milions 
d 'anys aquest paisatge era 
típic a les terres emergides de 
la península Iberica properes a 
lIacs i pantans, Aquí els 
boscos esdevenien espessos, 
humits i ombrívols. J MARMI 
pl a nt es a mb "lI avors primitives", 
i per fan e roga mes g imn os p er-
m es, les prime res plant es amb lIa -
vo rs vertaderes. 
Duran t aquest pe ríode m o lt es 
de les criptogames vascu la rs va n 
arribar a te nir dimen sio n s molt 
g rans. Dins d 'aquest g rup hi des-
taca ve n cues de cavall gega nt s de 
fin s a 18 m d 'a l\a d a, falg u e res 
arboresce nt s de fin s a 8 m i li co-
podi<')fit s arbori s - plant es qu e 
prese nta ve n poqu es ra mifi caci-
on s i fu ll es de l tipu s mi cro fil·l e 
(amb un so l n e rvi) - de fin s a 35 
m . Aquestes plant es van desen-
vo l up a r d e n sos boscos e n e ls 
ambients lacust res i pa lu str es 
pe rqu e depeni e n de J'a igua pe r 
poder- se re produir (fi g. 2). De 
to tes elles encara en te nim repre -
se nt a nt s en I'actua lit a t pe ró de 
mid a molt m és redu·'da . Un ca n -
vi climat ic a fin a ls de l Ca rboní-
fe r va provocar u n a seq u e ra t ro-
pi cal i molt s d e is pantan s va n 
desa pare ixer, fet qu e va co mpor-
tar la decad e n cia de les especies 
de m aj o r g rand a ria i la seva ex -
t inció a lll a rg d e l Pe rmi a (fa e n-
tr e 290 i 248 milion s cranys) 
(Raven i a ltres, 199 1, i Ló p ez -
Martínez, 1987 ). 
Dins de les pre faner<'>games hi 
destaca ven les pt e rid ospe rm es, 
també a nom e nad es falgueres 
amb lIa vor-amb full es molt se m-
b lant s a les d e les falg u e res ve r-
tad e r es p e r o que p e l fe t d e 
produir " lI avors primitives" n o 
es cons idere n criptoga mes- i les 
cordaú a ls -q u e te nicn co n s por-
tad ors de pol· len i " lI avo rs" e n 
branqu es se pa rad es. La prese n-
cia d 'aquestes " lI a vors", tot i qu e 
e re n m o lt m és rudim en tari es 
que les d e les fanerogames m és 
m ode rn es, va fer qu e a queste s 
plantes fossin m és inde pe ndent s 
d e I'a ig ua que les c ript oga mes 
vasculars . De fel. les prefan e ro -
ga m es só n I'esg la ó evolutiu e n-
tre les c ript oga m es vasc ul a rs i 
les gimnospermes. Les co rda ',-
tal s es van ex tin g ir duran t e l 
Permia i les pleridospe rm es (ex -
cepte les cicada ls) van sob rev iu-
re fin s a l C re taci (fa e nt re 144 i 
65 mili o n s d 'an ys) (Ca rre ra s i 
a ltres, 1990). Dins de les fan e-
L'EROL 15 
rt' ) g a 111 e s g i m Il () S P e r m e s van 
aparl'i xer k s p rimeres coníkres 
(di ll s de k s qu a ls trobem els 
pi ll S, eIltre d 'altres espec ies) , 
que poss ibklllent van evo luci-
oll a r J pJ rti r el e le s c()rela'lt a ls 
(Ca rrera s i a lt res, 1990). 
Al Bl'I"gucda s'han troba t restes 
cJ'aque s te s p la n tes a J'Hosp i-
talet de Roca-sa n,a i a m il de Pal. 
als terllles mun icipa ls de Gua r-
diol a de Bergueda i de Baga. Ge-
nl'ra Illlell te s t ract a d 'impress ions 
de t iges o fu ll es que són q uasi im-
possibles de classificar. No obs-
tan t, a lgu nes de les res tes s'ha n 
co nser va t en més bon estat. A 
J'Hospitale t de Roca-san,a s' hi 
hall trobat re stes d 'un a poss ible 
ptl'l"idosperma (fig. 3). Es t racta 
de la illlpress ió pa rcial d ' una 
fro nda (full a de tipu s fal gue ra) 
di vidida en pinnes i pínnules. A 
J'e xetllplar s'h i observen 10 pi n-
Iles ell una de les Ill e itats qu e di-
videix I'e ix principa l. lllentreque 
e ll I'a ltra ta ll so is n 'h i ha un a i 
a lgllll es re stes (i'in sercions de le s 
que hi ma nquen . Les pinn es es 
d ist r ibuei xen a ltern adam e n t . 
Din s de cada pinn a, les pínn ules 
ta lllh é a pare ixe n a ltcrn ad es. 
Ma la urad a lll e nt no s'ha n COIl-
sl'l"vat de ta lls de la se va form a i 
estructura i e n poques d 'e lles hi 
ha marqlles de ncrvi s. Aquestes 
i a ltre s GHact l'l"ístiques (COIll la 
pres e ll cia d '(¡rgans reprod uc-
tors) ha urien ajudat a c1assifi ca r-
la alllh més dl'ta ll i fiabili ta t. 
Tam bl' s ' ha n idl'ntif ica t fr ag-
men ts de t ron cs d ' A rc/¡aeocalall1i-
les (un a cua de cava ll a rbores-
ce nt ) a les pissa rres i grauvaques 
dl' co ll de Pa l (Viladrich, 1992) 
(lig . 3). A les pi ssa rre s s'hi ha n 
troba t re ste s de t iges i de fulle s 
fOI"(:a comple tes d ' una plant a que 
L'I1l'J rJ no ha pogut serclass ifi ca -
da i qlle va Sl'l" descrita per Vi la-
dri ch ( 1992). 
A Ca tJ lun ya hi ha a lt res ja ci-
Ille ll ts pa Icozoics q ue poden esta r 
re lacionats amh e1 s del Bcrgueda. 
Es tril rt a del sjaci lllent s d 'Ogassa i 
SurrocJ (Ripo ll cs). de la con ca 
d 'Adra ll (A lt Urgc ll ) i de la conca 
de Malpas (A lt a Ribagm,a- Pall a rs 
.Iussa). Aquests jacimen ts pena-
Il ye n al Ca rhoníkr supe rior (fa 
e ntre 3 18 i 290 mi lions d 'anys) 
(Ca rrerJs i a ltres, 1990), i és pos-
siblc q lI e e1s fússi Is de la nost ra co-
JJ1 a rCJ pert a n yin a la Illat e ixa 
cpoca. 
16 L'EROL 
Restes deis boscos del final 
de I'era deis dinosaures 
Fin s 220 mi lions d 'an ys després 
de l Ca rboníkr no es van IOrnar a 
foss ilitza r restes vege tals a les ro-
ques de la nostra coma rca . Ai xo 
succe"la a finals de J'era Mesozoi-
ca, a la darreria de la se va últ ima 
cpoca, el Cretaci supe rior, fa apro-
x illlad a men t un s 70 mi lions 
cJ'a nys. Dura nt J'e ra Pa leozoica 
les cri ptoga lll es vascu lars i les 
prefaner()games senyo rejaven la 
Terra; en ca nvi, J'era Mesozoica 
va se r dominada pe r les gim -
nospe rmes, les qu als va n ced ir 
el se u t ron a les ang iospe rlll es 
(les pl a ntes a mb f1or s) a final s 
d 'aquesta era. Els boscos quefor-
maven pan del que ara és la pe -
n ínsu la Ibe rica tenien un aspec-
te se mb la nt a l d e les se lves 
tropi ca ls qu e actua lment es t ro -
ben a l sud- es t as iatic (Ag ustí i 
An tó n, 1997). En aquests boscos 
i en aq ues t mo me nt de l te mps 
geo l()gic es van comenc;ar a fo r-
Fig. 3: Aquests són alguns deis 
fóssils de plantes més ben 
conservats trobats al Berguedá. 
La fronda de pteridosperma (a 
dalt) i el fragment de tronc 
d'Archaeocalamites (al mig a 
l'esquerra) pertanyen al 
Carbonífer superior; el fragment 
de tija de Typha latissima (al mig 
a la dreta) i la fulla de laurácia (a 
baix a l'esquerra) són del 
Luteciá, i les impressions de 
fui les (a baix a la dreta) són del 
Plistoce. J MARMI 
mar els jaciment s de ca rbó que 
ha n estat un de is mo tors econo-
mics de la nostra coma rca durant 
el seg le XX (A lsina , 1997 ) i que 
estan distribults en quatre con-
ques (La Nou - Ma lanyeu, Fígols 
- Va llcebre, San t J uli a de Ce r-
dan yo la - Ca tll aras i Pedrafo rca) 
(Mata, 1998) . En el nostre cas, e l 
carbó prové de boscos q ue es tro -
bave n a l cos ta t de Ila cs () de pan -
ta ns (B usquets, 1997). Al prin -
cipi, les re stes de les plan tes q ue 
formav en pan d 'aquests boscos 
es van anar aculllu la nt e n els ai-
guamoll s fins formar la torba, que 
és un tipusd 'humus d 'cstr uctura 
fibrosa. Amb e l pa s de l temps, 
aquesta torba es va anar recobrint 
de sediments fins qu e va ser en-
terrad a i so tmesa a pre ss io ns i 
te mpe ra tu res cada vegacla més 
altes. L'a ugment de tempera tura 
la va ca rbonitza r i I'a ugment de 
la press ió la va compactar fins a 
donar-Ii una consistencia rocosa. 
Als jacimen ts del Bergu eda hi te-
n im un carbó de l ti pu s Iign it , IOU 
i porós, fo rma t pe r sobre de is 
1.200 m. de profunditat i que és 
un estadi intermig entre la lOrba 
i J'hu lla. El s lign its es van comen-
c;a r a formar dura n t e l Creta ci i 
van tenir e l se u ma xim pro tago-
nisme dura n t e l Te rcia ri. No és 
estran y que en els lignits encara 
hi hagi restes de plantes identifi -
cables. A les mines de Fígols s'han 
!roba t restes de fu lles d ' una pal-
mera qu e recorden les del ge ne-
re Flab ellaria i fr ag m e nt s de 
t. remcs d 'arbres. 
Vestigis deis boscos 
de r era Cenozoica 
De I 'úl tima de les grans eres geo-
log iques ens n 'han arribat a lgu-
nes rest es de plantes de cadasc un 
deis períodes qu e la dividei xe n, e l 
Terc ia ri i e l Quat e rnar i. Les del 
Te rciari penanyen al Paleoce, a 
J'Eoce i, possiblement. a l'O ligo-
ce, i les del Qua te rn ari al Pli sto-
ce. 
De l Pa leoce (fa e n tre 65 i 54 
mi li onsd 'anys) nom ésca ldes ta-
ca r unes res tes fúss ils que s'han 
anome nat Microcodium. El se u 
aspecte és el d 'uns petit s ci li ndres 
qu e estan format s per crista ll s de 
calcita (visibles amb lupa) que 
creixen radialment. Aquests fo s-
sils es van formar per la ca lcitit -
zació d ' una pan de is te ixits ve -
geta Is de les a rrels d ' alguns tipus 
de plantes (Calvet i al tres, 199 1). 
Cada individu de Microcodium 
correspon a una arrel i cada cris-
tall de ca lcita a una C(~ I · lula. Els 
Microcodium só n abundants als 
es tra ts garumnians deis termes 
Illunicipals de Caste llar del Riu , 
Va ll cebre i Sa ldes . 
Duran t la primera part d e 
I'Eoo:', a les arees emergides de 
I'actual península Iberica hi do-
rnin ave n tarnhé els boscos tropi-
ca ls, pe rú aquesta vegada la ve -
ge tac ió era semb lan t a la que 
actua lrnen t trobem a I'Ama zo -
ni a (Agustíi Antón, 1997). Dins 
de l 'Eoce s'han trobat a lguns 
fússi ls de plantes a l municipi de 
Borreda que pertanyen a l Lute-
c ia (fa e ntr e 49 i 41 milions 
d 'anys). Estan inclosos dinsde la 
form ació de Va llfogona, caracte-
rit zada per la presencia de gresos 
i margues grises que es van for-
mar a partir de masses de fang 
qUl' es van dipositar en uns ca-
nons subma rin s de gran pendent 
(Viladri ch, 1990). Amb aquests 
fan gs van ser transportades i di-
positades al fons delmar restes de 
plantes de terra ferma on van fos-
silit zar-se. La majoria de restes de 
p lant es que ens han ar ribat 
d'aq uesta eda t són fragments de 
tiges o fulles impossibles d ' iden-
tificar excepte una fulla d 'una 
lauracia -família d 'arbres i a r-
bustos tropicals dins de la qual 
e lllorer (Laurus nobilis) és I'únic 
representant europe u actual-
ment- i restes de fulles de Typha 
latissima - especie emparentada 
amb les actua ls bogues (Typha 
sp.) - (fig. 3) . Actualment també 
hi ha nombroses especies del ge -
nere Typha que habiten les zones 
trop icals. També snan trobat res-
tes de fulles a l se rrat de Fulleracs 
(Berga) que pertanyen al Lute-
cia . Al terme municipal de Viver 
i Serra teix s'hi ha n trobat restes 
de tiges carboni tzades i una im-
pressió parcial d 'una fulla que 
da ten possiblement de rOligoce 
(fa en tre 34 i 24milions d'anys). 
MOBLES I ELEMENTS DECORATIUS 
MOBILlARI PER A CUINES 
COMPLEMENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ 
Aquesta ha es tat una troba lla 
excepciona l al baix Bergueda. 
Pero no tota la informació so-
bre els boscos del passa tla podem 
trobar només en els fossils. De les 
plantes que van poblar el que ara 
és la pen ínsula Iberica durant el 
Tercia ri n'han quedat alguns 
exemples vivents. Un exemple 
classic n 'és rorella d 'ós (Ramonda 
myconi) , que és I'única especie 
representant a la nostra comarca 
i a tota la península d 'una famí-
lia de plantes herbacies i lI enyo-
ses (gesneriacies) queactua lment 
esta ampliament distribuida per 
les zones tropica ls. 
El caracter t ropica l del clima 
qu e regnava a la nostra zona es va 
anar perdent allla rg del Terciari 
finsa esdevenirtemperat. Durant 
el Quaternari hi van haver to t un 
seguit d ' oscil ·lacions clima tiques 
amb períodes freds seguit s de 
períodes més temperats que van 
acabar de fer desa pareixer de les 
nostres terres moltes d 'aquelles 
especies que eren més típiques de 
Jordi Camps 
EXPOSICIÓ 
TALLER I VENDA: 
C/BRUC 4, TEL. 93 821 04 24 
08600 BERGA (BERGUEDA) 
FUSTERIA 
EBANISTERIA 
Joan Martínez 
Rasa del Canyet, 27 
Te!. 93 821 3350 
08600 Berga 
climes calids. De mica en m ica es 
va anar configurant la vegetació 
tal i com la cone ixem avui en dia. 
S'han trobat algu nes restes parci-
als de fulles d 'arbres o arbusts que 
van poblar la nostra comarca du-
rant el Plistoce (fa en tre 1.7 i 0.1 
milions d 'anys) al jacimen t del 
Molí de la Sa la, al terme munici-
pa l de Vilada (fig. 3). Totes les 
fulles pertanyen a especies plani-
fo li es pero genera lm ent esta n 
amun tegades dins de la roca mare 
que les conté, fet que en dificulta 
la se va classificació detallada ... 
Bibliografia 
AGUSTÍ. J. , ANTÓN, M. , Memoria de 
la Tierra, Ed . del SerbaL Barcelona, 
1997. 
ALZINA, G., "La configuració territo-
rial de la conca minera de I'ah Ber-
gueda ", dins L'EROL n úm . 54, pp. 
10-20. 
BUSQUETS, J.M ., "Aspect e s de la 
natura ", d ins L'EROLnlIlTI . 56, pp. 
13- 16 
CALVET, F., WRIGHT. VP., GIMENEZ, 
J., "M icrocod ium : descripción y 
o rigen. Im p li caciones paleogeo-
gráficas , paleoclimato lógicas y 
pa leomorfológicas", 1 Congreso del 
Grupo Español del Te rciario, Libro 
de Comunicaciones, Vi e, 199 1, pp. 
50-51. 
CA RRERAS, J .. FOLCH, R .. GOSAL-
BEZ, J. , LLIMONA, X. , PUIGDE-
FÁBREGAS , c., TERRADAS , J . 
(Eds .). Historia Natural deis Paisos 
Catalans: Registre Fossil. Fu ndació 
Enciclopedia Ca talana, Barcelona , 
1990. 
LÓPEZ-MARTINEZ, N. , Guía de Cam-
po de los Fósiles de España, Ed. 
Pirá mide, Madrid, 1987. 
MATA-PERELLÓ, J.M .. lntroduccióal 
coneixement deis recu rsos geologics del 
Bergueda i la seva explotació, Segon 
Curs de Geo logia del Bergueda, 
Fundació Universitaria de l Be r-
gueda i Assoc iació per la Promoció, 
Divulgació i Estudi de la Geologia, 
1998. 
RAVEN, P.H., EVERT, R.F., EICH-
HORN, S.E., Biologia de las Plamas, 
Ed. Revené, Barcelona , 199 1. 
VILADRICH, L.. "E l medi natural: la 
geologia ". Borreda, Ámbit de Re-
ce rques de l Bergueda , 1990. 
VILADRICH , L. , "R iquesa pa leonto-
logica de l Pa leozo ic Bergueda" , 
Quaderns de 1 'Ambit de Recerques del 
Bergueda , núm.2 , pp. 12-32. 
Josep Marmi Plana 
Llicenciat en ciencies biologiques 
L'EROL 17 


Vestigis d'antics boscos

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert