Bosch, Josep

Gibaja, Juan Francisco

Gratuze, Bernard

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L’obsidiana és un vidre volcànic natural, de color gene-
ralment negre, que de vegades pot ser translúcid i fins i
tot transparent. Va ser considerada la pupil·la dels déus
en el pensament de l’antic Egipte, i és per això que no
ens ha de sorprendre que quan a Gavà fou descoberta,
entre l’aixovar d’una sepultura, una peça d’obsidiana, fos
el que primer cridà l’atenció. Concretament prové de la
mina neolítica número 83, d’una sepultura practicada
al seu interior igualment al neolític, un cop deixada d’ex-
plotar.
133número 4 RUBRICATUM  
9. ESTUDI D’UNA PEÇA NEOLÍTICA D’OBSIDIANA PROCEDENT 
DE LA MINA 83 DE GAVÀ: TIPOLOGIA, FUNCIONALITAT 
I PETROGRAFIA
Josep BOSCH
MUSEU DE GAVÀ
Juan Francisco GIBAJA
BECARIO POSTDOCTORAL DE FCT ADSCRIT A LA UNIVERSIDADE 
DO ALGARVE. FACULDADE DE CIÊNCIAS HUMANAS E SOCIAIS
Bernard GRATUZE
INSTITUT DE RECHERCHE SUR LES ARCHÉOMATÉRIAUX / 
CENTRE ERNEST-BABELON,UMR 5060 CNRS /
UNIVERSITÉ D’ORLÉANS
Pel que fa a la morfologia d’aquesta peça, es tracta d’una
làmina sencera, de grans dimensions (vegeu figures 1 -
4). La seva secció és trapezoïdal i mesura 78 mm de llar-
gada, 11 mm d’ample i 4 mm de gruix. El taló és pla i
està lleugerament desviat respecte a l’eix de la làmina. El
bulb de percussió presenta una petita descamació i l’an-
gle d’esclat és recte. Les seves vores laterals són regulars
i paral·leles, de la mateixa manera que l’aresta de la seva
cara dorsal. I sobre les seves vores no s’han observat re-
tocs ni d’elaboració ni de revifat. Vista lateralment, la là-
mina mostra un gruix constant i una cara d’esclat plana,
amb l’excepció de la zona proximal, on es troba el bulb
de percussió, i de la zona distal, que és corbada, com en
moltes làmines senceres.
Les característiques morfològiques d’aquesta làmina d’ob-
sidiana ens fan pensar que molt probablement va ser ob-
tinguda per mitjà de talla per pressió del nucli d’origen.
De fet, l’homogeneïtat que generalment presenta l’obsi-
diana la fa adequada per aquest tipus de talla.
Morfologia de la peça
L’estudi funcional realitzat sobre aquesta peça mostra
que la seva superfície estava en bon estat de conserva-
ció i, d’altra banda, que els senyals d’ús estaven ben des-
envolupats. La metodologia utilitzada per analitzar
aquesta làmina s’ha basat en l’ús conjunt d’una lent
d’augment binocular Nikon (d’entre 10X i 90X aug-
ments) i un microscopi metal·logràfic Olympus (d’en-
tre 50X i 500X augments). Això ha permès aproximar-
Estudi funcional
se a la peça tant des d’un punt de vista macroscòpic com
microscòpic.
Sobre el fil esquerre hem observat, a nivell macroscòpic,
microescantells bifacials de petites dimensions associats a
un lleuger arrodoniment, en particular a la zona més ele-
vada de la microtopografia (vegeu figura 5.1). També so-
bre el fil esquerre, però a nivell microscòpic, hem obser-
vat una forta abrasió reflectida en nombroses estries
longitudinals i en els abundants microforats que mostra
la superfície. Les dimensions de les estries són variables i
apareixen agrupades i paral·leles al fil, d’acord amb el mo-
viment de tall (vegeu figura 5.1). Sobre la zona que ha pa-
tit una major abrasió s’observa també un poliment lluent,
de trama oberta i aspecte bombat.
Sobre el fil dret, les traces són similars, però la intensitat
del seu ús degué ser menor, perquè els microescantells i
les estries no són tan visibles. D’altra banda, si ens fixem
en la zona amb estries, veiem que aquestes són de direc-
ció variable i que poden ésser conseqüència no tant de l’ac-
tivitat de tall com del moviment de la peça amb la seva
subjecció manual o amb la seva inserció a un mànec (ve-
geu figura 5.2).
Totes les modificacions presentades ens fan pensar que els
costats d’aquesta làmina van ser utilitzats per tallar una ma-
tèria vegetal tova no llenyosa, potser cereals1, i segons la
comparació experimental, degué ser molt efectiva, perquè
presenta fils molt llargs, rectes i amb angles aguts (d’entre
20º i 30º). Ara bé, pensem que va ser usada per poc temps,
ja que, en cas contrari, l’arrodoniment dels fils seria més
acusat, els microescantells i les estries molt més abundants
i el poliment més desenvolupat. Desestimem la possibili-
tat que s’hagués utilitzat sobre matèries més toves (carn), ab-
rasives (pell) o dures (fusta, os ...) per diferents motius:
- Les matèries toves, com la carn, no arriben a provocar
un grau tan intens d’abrasió del fil i tan elevat d’estries
com el que hem observat.
- Tot i que les matèries abrasives, com la pell seca, sí que
solen generar moltes estries, el grau d’arrodoniment del
fil és més acusat i les estries es distribueixen per la zona
adjacent al fil; és a dir, que no arriben a aparèixer, com
en aquest cas, tan a dins de la peça.
- Matèries més dures, com la fusta, l’os o la banya, suposen,
sobretot, un fort escantell del fil. A banda de generar
nombrosos escantells, molts d’aquests solen ser de grans di-
mensions, amb acabat abrupte o reflectit, molt diferents
morfològicament de les observades en aquesta peça.
134 RUBRICATUM número 4 
FIGURA 1. DIBUIX DE LA LÀMINA D’OBSIDIANA DE LA MINA 83 DE
GAVÀ (LONGITUD 78 MM).
FIGURA 2. LÀMINA D’OBSIDIANA DE LA MINA 83 DE GAVÀ. CARA
SUPERIOR. FOTO BENET SOLINA.
FIGURA 3. LÀMINA D’OBSIDIANA DE LA MINA 83 DE GAVÀ. CARA
INFERIOR. FOTO BENET SOLINA.
FIGURA 4. LÀMINA D’OBSIDIANA DE LA MINA 83 DE GAVÀ. VISTA
LATERAL. FOTO BENET SOLINA.
1 Això ha estat confirmat per la doctora Amelia Rodríguez, que ha po-
gut dedicar-se intensament a l’estudi dels senyals d’ús sobre obsidiana.
La làmina d’obsidiana de Gavà va ser portada a l’Institut
de Recherche sur les Archéomatriaux du CNRS, a Orléans,
amb l’objectiu de determinar-ne l’origen. El mètode d’a-
nàlisi utilitzat per estudiar la làmina d’obsidiana de Gavà
ha estat el LA-ICP-MS (espectrometria de masses amb
font de plasma i ablació làser). Aquest mètode permet
efectuar una anàlisi dels elements traça d’una forma pràc-
ticament no destructiva, ja que la micromostra extreta per
ablació làser és invisible a l’ull nu (Gratuze 1999, Gratuze
et al. 2001).
Segons els resultats de l’anàlisi efectuada i com manifes-
ten les taules de resultats i els diferents gràfics, la làmina
d’obsidiana de la mina 83 de Gavà procedeix de la font
d’obsidiana Sardenya A (Monte Arci).
135número 4 RUBRICATUM  
FIGURA 5. LÀMINA D’OBSIDIANA DE LA MINA 83 DE GAVÀ, OBSERVADA AMB LENT D’AUGMENT BINOCULAR I AMB MICROSCOPI
METAL·LOGRÀFIC.
Caracterització geoquímica
TAULA 1 : RESULTATS DE
L’ANÀLISI DE COMPOSICIÓ
MITJANA OBTINGUDA PER
LA-ICP-MS PER A LA LÀMINA
DE LA MINA 83 DE GAVÀ.
GRÀFIC 1 : DIAGRAMA Y/ZR
– NB/ZR PER A LA LÀMINA
DE LA MINA 83 DE GAVÀ I
PER A L’OBSIDIANA DE LES
FONTS DE LA
MEDITERRÀNIA
OCCIDENTAL.
136 RUBRICATUM número 4 
GRÀFIC 2 : DIAGRAMA BA –
SR PER A LA LÀMINA DE LA
MINA 83 DE GAVÀ I PER A
L’OBSIDIANA DE LES FONTS
DE LA MEDITERRÀNIA
OCCIDENTAL.
TAULA 2 : COMPOSICIÓ
MITJANA I DESVIACIÓ
TIPUS PER A LA FONT
D’OBSIDIANA DEL MONTE
ARCI: SA, SB1 I SB2.
TAULA 3 : COMPOSICIÓ
MITJANA I DESVIACIÓ
TIPUS PER A LES FONTS
D’OBSIDIANA DEL MONTE
ARCI SC2 I SC1, DE LIPARI I
DE PALMAROLA.
Pel que fa al valor de l’obsidiana i com assenyalà Jacques
Cauvin (Cauvin 1998), la difusió de peces d’obsidiana
fins a llocs molt allunyats de la seva font d’origen degué
tenir, molt probablement, una causa simbòlica.
La seva presència molt reduïda no permet atribuir-li un
lloc dins del sistema tecnoeconòmic, i les feines efectua-
des amb l’obsidiana podrien haver estat realitzades amb
sílex, més abundant i fàcil d’obtenir2. No s’oposa a aquest
valor simbòlic el context de la troballa de la làmina de la
mina 83 de Gavà: un sepulcre en mina amb un arranja-
ment especial i amb un aixovar funerari molt remarcable.
I, el fet que la làmina de Gavà hagués estat utilitzada per
tallar una matèria vegetal tova no impedeix considerar que
va tenir un valor simbòlic. És segur que determinades fei-
nes devien tenir una naturalesa simbòlica, de la mateixa
forma que devien tenir-la els instruments utilitzats per a
realitzar-les. Podem establir un símil amb les falçs d’or uti-
litzades a l’antiguitat pels druides gals per recollir el vesc
en determinats moments del cicle lunar, un acte tècnic in-
imaginable fora d’un context simbòlic.
Pel que fa a com va tenir lloc la difusió de l’obsidiana
sarda fins a Catalunya, aquesta és una qüestió encara
oberta. Per un costat podem considerar que l’obsidiana
catalana és una extensió al sud dels Pirineus de la del
migdia francès, ja què la varietat reconeguda a Gavà
(Sardenya A) és molt abundant al sud de França. Per un
altre costat, però, ens podem preguntar si la descoberta
d’obsidiana a l’illa de Menorca (als jaciments del Tala-
iot des Torrelló i de Clariana), si bé que amb una cro-
nologia del III mil·lenni aC3 més moderna que la dels
exemplars catalans, ens pot fer veure les coses de forma
diferent. És obvi que aquesta és encara una qüestió no
resolta a la qual només podrem respondre amb noves
dades.
137número 4 RUBRICATUM  
Consideracions finals
2 A Catalunya només es coneixen quatre peces d’obsidiana, a banda
de la de Gavà: el nucli del lloc de la Bòbila Padró (Muñoz 1965), dos
fragmnets de làmina del de la Bòbila Madurell (Gibaja, 2003) i la pe-
tita lamineta del de Can Gambús (Gibaja i Terradas 2008 segons ex-
cavació de J. Roig i J. M. Coll).
3 Aquesta informació ens ha estat proporcionada per Lluís Plantala-
mor.
BORRELL, F., ESTRADA, A., BOSCH, J. i ORRI E. (2005) “Ex-
cavaciones recientes en las minas neolíticas de Gavà –sector sierra de
las Ferreres- (Baix Llobregat, Barcelona): nuevos datos para el co-
nocimiento de los rituales funerarios”, III Congreso del Neolítico en
la Península Ibérica. Monografías del Instituto Internacional de In-
vestigaciones Prehistóricas de Cantabria, 1, Universidad de Canta-
bria, Santander, pàg. 635-642. 
CAUVIN, J. (1998) “La signification symbolique de l’obsidienne”,
L’obsidienne au Proche et Moyen Orient. Du volcan à l’outil. British
Archaeological Reports, International Series, 738, Oxford, pàg.
379-382. 
GIBAJA, J.F. (2003) Comunidades neolíticas del noreste de la Península
Ibérica. Una aproximación socio-económica a partir del estudio de la
función de los útiles líticos, British Archaeological Reports, Interna-
tional Series, S1140, Oxford.
GIBAJA, J.F. I TERRADAS, X. (2008) “Los restos líticos tallados de
la necrópolis de Can Gambús – 1 (Sabadell, Barcelona): primeros re-
sultados del análisis tecnológico y funcional”, IV Congreso del Neo-
lítico Peninsular, Museo Arqueológico de Alicante, Tomo II, pàg.
178-183.
GRATUZE, B. (1999) “Obsidian Characterisation by Laser Ablation
ICP-MS and its Application to the Prehistoric Trade in the Medi-
terranean and the Near East: The Sources and Distribution of Ob-
sidian within the Aegean and Anatolia”, Journal of Archaeological
Sciences, 26, pàg. 869-881.
GRATUZE, B., BLET-LEMARQUAND, M. i BARRANDON, J.-
N. (2001) “Mass Spectrometry with Laser Sampling: A New Tool
to Characterize Archaeological Material”, Journal of Radioanalytical
and Nuclear Chemistry, 247-3, pàg. 645-656.
MUÑOZ, A. Mª. (1965) La cultura neolítica catalana de los “sepulcros
de fosa”, Universidad de Barcelona, Instituto de Arqueología y Pre-
historia, Barcelona.
Bibliografia


Estudi d'una peça neolítica d'obsidiana procedent de la mina 83 de Gavà: tipologia, funcionalitat i petrologia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert