Borrell, Mònica

Bosch, Josep

Carreté, Josep M.

Lascurain i Golferichs, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Comunicació 
I 
L'EDUCACIO DES 
DEL MUSEU. 
, 
L'EXPERIENCIA DEL 
MUSEU I LES MINES 
PREHISTORIQUES 
, 
DE GAVA 
24 
Per MonicaBorrell,josepBosch, 
josepM CarretéijosepLascurain '--
229 
E ls canvis en la concepció dels museus i l' accés del gran públic a la cultura han dotat aquestes institucions amb noves competencies, ampliant tant els camps com l' objecte de les seves actuacions. J a no és estrany 
per a ningú que els museus siguin agents actius en la gestió, dinamització i divulgació del patrimoni, concebut no 
només com el fons dipositat en el museu, sinó abastant el patrimoni cultural i natural de l'entorn, en definitiva, 
del territori amb la seva complexitat. 
Un deIs aspectes en que s'ha posat més de manifest aquest canvi de concepció ha estat la relació amb el 
público Fruit, en gran mesura, de la influencia anglosaxona, els museus han tendit cap a una concepció més 
dinamica que fomenta la participació i la implicació del público La sacralització de l' objecte en vitrina, l' observació 
mediatitzada per un vidre i l' actitud de respecte han estat substituldes per la participació, l' acció i la voluntat, no 
tant d' ensenyar com de facilitar l' aprenentatge, cosa que ha convertit la visita en una experiencia lúdica i positiva. 
Dins d' aquest canvi hem d'incloure la relació entre escola i museu. Malgrat que la tasca deIs museus i les 
necessitats de les escoles convergeixen en molts punts, la seva relació no sempre és tan fUlda com caldria esperar. 
Són obvis els costos i dificultats de mobilitat de molts centres, sigui per les seves condicions socio-economiques, 
sigui pel nombre d' alumnes per grupo D' altra banda, els museus també es troben amb nombroses dificultats, 
atesa la migradesa deIs recursos economics, les limitacions d'espais, d'equipaments o de personal. Tots aquests 
condicionants limiten les possibilitats d'un treball conjunt entre tecnics de museu i mestres per tal d'adequar el 
maxim l' oferta museística a les necessitats de l' escola, i, d' altra banda, permetre que les escoles puguin treure el 
maxim profit de les visites a museus. 
Ara bé, de mica en mica són més nombrosos els museus que compten amb personal dedicat a tasques de 
difusió i cada vegada és més obvia la rendibilitat social d' aquesta tipus d' iniciatives. D' altra banda, l' aplicació 
de la reforma educativa, encara que planteja nombroses incognites i dependra de les adequades dotacions 
economiques, augura un canvi de condicions que pot beneficiar aquesta relació museu-escola: reducció del 
nombre d' alumnes per grup, canvis en currículum i objectius didactics, concepció de la visita no-extraescolar, 
sinó com una activitat més d' aprenentatge, etc. 
En aquest sentit, una via de treball possible és la vinculació del museu i 1'escola mitjanyant interlocutors 
com els centres de recursos pedagogics i regidories d' ensenyament, que ten en una relació directa amb els centres 
escolars i els mestres. 
Dins aquest marc general, el Museu de Gava ha treballat de forma continuada des de la seva inauguració per 
tal d'acomplir amb hit i de la forma més atractiva el que és una tasca basica de tot museu: la comunicació amb 
el públic i la difusió del patrimoni natural i cultural que té cura de protegir i investigar, sobretot entre la població 
escolar. 
Des de les primeres iniciatives coordinades amb 1 'ICE de la Universitat de Barcelona abans d'inaugurar les 
actuals instal.lacions, l' oferta d' activitats a les escoles ha anat creixent progressivament. El nucli originari de 
cinc activitats, centrat en temes de ciencies naturals i arqueologia, s'ha anat ampliant en di verses direccions per 
conformar el que és l'oferta actual. 
El Museu de Gava pot oferir nombrosos recursos per establir el contacte amb l'entorn natural o social, 
actual o passat, d'acord amb els programes o dissenys curriculars, pel que fa als objectes d'estudi, els recursos 
emprats, l'equipament i el personal especialitzat format per un equip permanent de tecnics i monitors. 
A grans trets, les arees de coneixement en que se centra l' oferta actual del museu són el medi cultural, social 
i natural, estructurades en tres gran s blocs: l' oferta general permanent, activitats coordinades amb el Patronat 
Municipal de Serveis Comunitaris de l' Ajuntament de Gava i dirigides a escolars del municipi, i l' oferta vinculada 
a les exposcions temporals que acull el museu. 
231 
232 
L'oferta pedagogica permanent 
El Museu de Gava oferiex diverses activitats alllarg de tot el curs escolar, tant per a educació infantil, com 
primaria i secundaria. L' objectiu que es pretén ¡jl8s01ir amb aquestes activitats és el d' oferir uns recursos didactics 
adequats, i presentats de la manera més atractiva i alhora profitosa per als alumnes. El que es refon;a en aquestes 
activitats és el contacte amb l' objecte d' estudj i la participació activa de l' alumne per tal de motivar-lo en el 
procés d'aprenentatge. 
L' estudi de col.leccions de referencia paJ eontologiques, geologiques o de cerarnica, la reconstrucció de 
processos a petita escala o les sortides de camp són activitats que permeten assolir els objectius abans esmentats 
tot adequant-los als nous continguts de la reforma, agrupats entorn d'idees com la diversitat, els canvis en el 
temps i les relacions funcionals. D'altra banda, J'interes que generen en els alumnes els "temps remots" i sobretot 
la natura poden ser aprofitats per fomentar la redescoberta del medi, de manera que participant en el coneixement 
deIs mecanismes que interactuen en la transformació del medi, podem aconseguir que els alumnes se sentin 
responsables del futur del seu entorno 
Les mines prehistoriques de Gava 
Dins aquest oferta permanent, les mines plchistoriques de Gava han esdevingut un deIs principals atractius 
del museu. 
La singularitat i els valors arqueologics i geologics de les mines prehistoriques van empenyer el Museu de 
Gava a principis deIs deIs anys noranta a po~ar en marxa un projecte integral d'investigació, conservació i 
difusió. Aquest projecte contemplava tant la continuació de les investigacions com l' obertura de les mines al 
públic vetllant sempre per la conservació. 
Aquest projecte ja ha donat els seus primers fruits aportant noves informacions que permeten l'aven9 de les 
investigacions i la materialització d'una primvra fase de condicionament per a la visita pública, que va ser 
inaugurada l' octubre de l' any 1993. 
Un deIs grups per als quals la visita presenla un major atractiu és el públic escolar, per al qual s'ha preparat 
una visita especial que permet la comprensió dd valor i significat del jaciment, i que s' adequa als currículums 
escolars deIs diferents nivells d' ensenyament. 
Per aconseguir aquests objectius la visita mc10u un recorregut pel jaciment, en que també es pot veurc la 
reconstrució de l' ambient d'una cabana amb objectes d'ús domes tic i una exposició de materials trobats en les 
excavacions, que es complementa amb la realiL.:ació d'un taller. Aquest permet que els més petits completin la 
reconstrucció que fan de diversos aspectes de la vida en la prehistoria i del seu significat en 1'evolució de la 
cultura, la tecnologia, etc. a partir d'elements concrets (la joieria, els pigments) sobre els quals el jaciment ens 
aporta informació, i rnitjan9ant l' experimentaci6 i la manipulació, els alumnes arriben a conc1usions més amplies 
sobre el neolítico 
L'activitat que realitzen els més grans se c,;ntra, en canvi, en un treball d'investigació a partir de les restes 
arqueologiques. L' observació i l' estudi de peces trobades en les excavacions (eines de minaire, ceramiques, etc.) 
permeten que els alumnes reconstrueixin d'una manera científica alguns aspectes de l'economia, la tecnologia o 
les creences de les comunitats que van explotar les mines. 
Oferta local 
Un altre bloc de les activitats del museu és el destinat a la població escolar de Gava. El curs 1991-92 es va 
iniciar una nova línia d' activitats coordinades :1mb la regidoria d' ensenyament de l' Ajuntament de Gava. Els 
objectius que es pretenien eren diversos. D'una handa, convertir el museu en un espai quotidia per als nois i noies 
de la població, vinculant estretament les visites amb el desenvolupament diari de les c1asses. De l' altra, omplir un 
buit existent quant a ofertes didactiques centrades en el municipi, la seva historia i el seu entorn per tal de 
fomentar el coneixement i la identificació deIs 1I0is i noies amb la seva població. 
Cada curs s 'han realitzat tres activitats dirig ¡des a tres nivells d' ensenyament de primaria diferents, activitats 
inc10ses dins les arees de coneixement del medi SI lcial o natural, o activitats de síntesi, com és el cas de "Descobrim 
el paisatge des del Calamot", que realitzen els alumnes de vuite d'EGB. 
Exposicions temporal s 
El darrer bloc d' activitats que ofereix el museu és el d' aquelles vinculades a les exposicions temporals de 
producció propia o aliena. Anualment el museu acull entre vuit i deu exposicions temporal s que, per la tematica 
diversa que tracten, permeten complementar els continguts de l' exposició permanent i apropar als escolars 
temes específics de biologia, etnografia, art, etc. 
Aquestes exposicions són també una ocasió per realitzar activitats en nivells per als quals no hi ha una oferta 
permanent específica, sobretot BUP i COU i els més petits d'educació primaria, o per trencar amb 1'estreta 
vinculació amb els programes escolars i realitzar activitats merament lúdiques. 
Una oferta educativa per a un públic divers 
Alllarg d' aquests darrers anys, el museu ha vist diversificar-se el públic consumidor de l' oferta educativa. 
Bé com a fruit de la tasca realitzada pel museu, bé com a resultat de la demanda de mestres o d' altres col.lectius, 
el primer nucli centrat en la segona etapa d'EGB i els cursos de BUP ha crescut i ha abastat tots els nivells 
d' eduació infantil i primaria. 
Amb centres de Gava són molt interessants les iniciatives dutes a terme amb l'aula-taller o l'escola d'educació 
especial. El treball de mestres i monitors d' aquests centres amb el personal del museu han permes que col.lectius 
que no tenen una oferta cultural gaire amplia trobessin en el museu un valuós recurso 
D' altra banda, si bé el públic principal de les activitats didactiques és el que incloem dins l' educació formal, 
cada vegada són més nombroses les visites d' esplais, casals o col.lectius d' adults que volen donar un altre 
contingut a les sortides culturals. 
L'experiencia del museu en aquests darrers anys ha posat de manifest el gran potencial de les iniciatives 
educatives que es poden realitzar des d'un museu local, tant per les diverses fórmules que es poden dur a terme 
tenint en compte les característiques del fons, de l' exposició i de l' ambit d' actuació del museu, com per l' alt 
rendiment social que es pot assolir, sobretot entre la població local. Cal, pero, treballar frec a frec amb els 
mestres, posant al seu abast tota la documentació i els recursos necessaris per tal que la visita escolar sigui 
profitosa, o, altrament, treballar amb els interlocutors naturals de la població escolar (regidories d' ensenyament 
i centres de recursos). D'altra banda, el tractament deIs temes d'estudi des d'una perspectiva participativa i 
lúdica no ha de ser contraria al foment del respecte i l' estima pel patrimoni, sinó al contrari,ja que aquest tipus de 
visites col.laboren en l' adquisició d'habits i valors positius de cara al futuro 
233 


COMUNICACIÓ. L'educació des del museu. L'esperiència del museu i les mines prehistòriques de Gavà

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert