Esparza, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA REINVENCIO D ' UN PAISATGE LA REINVENTION D'UN PAYSAGE 
BIL BAO RIA 2000 

Le lien qui unit Bilbao asa ría est une histoire contradictoire. Symbole emblématique de la ville. celle-ci 
luí a toujours tourné le dos. Pour Unamuno. le fleuve Nervión était « le véritable pere de la ville. le nerf 
de son commerce ». chose qui << suffit. en elle-meme. a expliquer l"histoire de Bilbao ». 
Mais l"histoíre que ce fleuve nous raconte esl celle d"une de ces relations d"amour el de haine dont la 
vie fourmille d"exemples. 
Comme tant d"autres cités. Bilbao est née au bord du fleuve. profitant de ce qu"il apportait. el sa 
croissance s·est faite par sauts successífs. d"une berge a l"autre. selon les besoins en nouveaux terrains 
urbains. Apres sa fondation initíale sur la rive gauche. elle en esl venue a occuper l"anse opposée qui 
représenle l"actuel centre historique. L"entrée dans un nouveau siecle a apporté avec luí l"essor 
commercial el l"industriel. el la nécessité d"un nouveau bond. cette fois pour fo rmer ce qui est 
aujourd"hui la ville moderne. La ría entremete différentes parl ies de Bilbao mais. curieusemenl. n"esl 
jamais parvenue a devenir le cceur de cette ville. ni son axe. 
La preuve en esl qu"il n·y a sur ses berges aucun palais ni aucun bat iment représentatifs. si l"on fait 
exception de ceux qui furent construits juste a u momenl ou le cent re historique arrivait a satura !ion el ou 
l"expansion a travers les champs d"Abando étaienl encore un futur íncerta ín . La relation qu"entr etiennent 
les habitants de Bilbao avec leur ría a toujours reposé sur sa valeur d"usage. c·est avant tout une voie de 
communícaiion. el Bilbao vil du commerce depuis le Moyen Age. Ses berges ont done été. avant toute 
chose. des quais. Par la suite. une industrialisatíon speclaculaire a eu lieu. la monoproduction du fer 
que celle meme ría a rendu possible a la fin du XIXe siecle . en permettant que s"unissent sur ses rives le 
ter de ses mines el le charbon venant d"Anglelerre. Toute cette activité a peup lé la rive gauche el. dans 
une moíndre mesure. la rive droite. d"usines. de fours el de chantiers navals. le tout sauvagement 
mélangé avec les logements des moins favorisés par la fortune. a l"arriere-plan. Les habitants de Bilbao 
ont traditionnellemenl vécu de leur ría. mais jamais dans celle-ci. 
La ria comme paysage? Mais oui. En fin de compte. un cours d"eau . dans toutes les cultures. est un 
élémenl de paysage de premier plan . J"en veux pour preuve les deux ou trois tableaux peints par Luis de 
Pare! au XVIIIe siecle. pendan! son exil aBilbao. quand !"Arenal (la sabliere) était encore ce que son nom 
indique. Pare! montre le paysage idéalisé typique. adapté aux gouts en vígueur a son époque. 
La transformalion qui eut lieu s"est opérée dans la derniere moitié du siecle dernier. avec 
ríndustrialisation. En 1879. Anselmo de Guinea nous offre dans sa peinture une vue lumineuse de !"Ab ra. 
dont les tableaux postérieurs dépeignant la ría obscurcissent peu a peu les tons . Dix ans plus tard. 
Regoyo peint déja un paysage pleinement industrie!. aux tons noirs. la lumier e quise reflele dans l"eau 
semblable a celle que nous pourrions observer de nos jours. el Arieta. pour clore ce bref pa rcours. nous 
montre déja une vision completement sombre des quartiers ouvriers qui ont poussé juste au 
bord des usines. 
La ría a inspiré aux poetes des vers durs. quí veulent exprimer son caractere industrie! el bien souvent 
opprimant. Les photographes. quant á eux. resten! divisés entre le documentaíre social el la mythification 
de l"épopée industrielle du Pays basque. captivés par ce que Léon Marx appelait <<le sublime 
technologique » : la grandeur de l"homme el sa capacité á dominer la nature. Meme Pío Ba roja cede á la 
tentation el atfirme. dans une phrases citée mille fois. que « la ría est une des choses les plus 
suggeslives d"Espagne. Je ne pense pas qu"il y ait ailleurs dans la pén insule quoi que ce soit qui donne une 
!elle ímpression de force. de travail. el d"énergie comparable á ces quatorze ou quinze kilometres 
de voie fluviale ». 
L"impression que donnent aujourd"hui ces quatorze ou quinze kilometres est tout sauf celle qu"ils onl 
produite sur Baroja. D"abord il y a eu la mine. progressivement abandonnée vers la deuxieme moitié du 
siecle . Ensuite. á partir de la fin des années 70. les géants industriels d"autres temps se sont écrou lés les 
uns apres les autres. Les chantiers navals. qui construisaient. á coté du pont Deusto. des navires de 
trente mille tonneaux. Les compagn ies maritimes. les entreprises auxi liaires ... Meme le port. activité qui 
avai t donné a cette ville son certificat de naissance. s"en estallé. a vau-l"eau. a l"entrée de !"Abra . De nos 
jours. la ría esl histoire. archéologie el mylhe en déclin. Les habitants de Bilbao auraienl bien du mal a la 
présenter maintenant sous le meme jour que Baroja. Peut-etre est-ce pour celle raison qu"ils luí tournent 
plus que jamaís le dos. qu"ils se déplacent sur ses berges sans la regarder. 
La ría est ce que Marc Augé appelle un non-lieu. 
Voila le grand défi que doit relever cette vi lle tace a son avenir. Tourner a nouveau ses regards. comme 
tant d"autres anciennes villes industrielles l"ont fail. vers la ría. L"intégrer a u paysage. Y vivre. 
Le projet du musée Guggenheim. de Gehry. el celui du futur palais des Congres de Soriano marquen! le 
début de ce changement d"attitude a l"égard de la ría el son incorporation définitive a la ville. non comme 
paysage industrie!. mais comme espace vital. L"emplacement choisi pour ces deux batiments incorpore a 
la fois le tleuve comme élémenl de paysage. comme composante du projet el comme l"histoire de ce 
m eme tleuve aujourd"hui transformé. La forme de navire échoué que Soriano a donné a son pala is des 
Congres tend a résoudre. en partie. le débat qui a lieu actuellemenl dans cette ville sur l"équilibre a 
trouver entre le besoin de transformation des environs de l"embouchure du Nervión el la nécessaire 
préservation de la mémoire de ce qui fui témoin de cents ans de splendeur. jamais éga lée depuis. de 
Bilbao. La forme de ce batiment el son apparence de métal rouillé sont un appel á la mémoire. évocation 
des navires qui furent construits ici meme. 
La proposítion faite par Gehry envisage les choses d"une maniere plus complexe. En premier lieu. ils 
s·agit de mélanger contenant el contenu. Comme l"affirme Santos Zunzunegui. L"édifice lui-meme 
constitue la premiere des ceuvres d"art qui y seronl exposées. Ensuite. il s·agít d"enlrelacer physiquemenl 
le musée dans la trame urbaine. engloban! le pont situé a coté de luí. pour resurgir de l"aulre coté. 
Finalement. d"intégrer la ría. comme un spectacle qu·on puisse con templer depuis le musée. 
La ría transformée. enfin. en vue. en paysage. 
56 
<( 
N 
a:: 
<( 
a... 
lf) 
L.U 
z 
o 
¿ 
<( 
a:: 
La relació de Bilbao amb la seva ria és una historia de con tradiccions. Símbol emblematic de la 
ciutat. la ciutat sempre hi ha viscut d'esquena. Pera Unamuno. el Nerbion era ··et veritable pare de 
la vila . el nervi del seu comer~·. una cosa ambla qual "n' hi ha prou. per ella mateixa. per explicar la 
historia de Bilbao". Pero la que el riu ens con ta és la historia d' una d 'aquelles r elacions d'amor-odi 
de l es quals la vida en va tan plena . 
La ciutat va néixer a la vor a del riu . com !antes altres. aprofitant el que el riu ofereix. i el seu 
creixement ha consisti t en una serie de salts successius. d'una riba a l'altra. segons les exigencies i 
les necessitats de nou sol urba. D'aquesta manera es va passar de l 'assentament inicial al marge 
esquerre a ocupar !'ansa de la riba oposada. forman! !'actual nucli antic. 
El canvi de segle va portar !'auge comercial i industrial i la necessitat d'un nou salt. en aquesta 
ocasió per formar el que avui és la ciutat moderna . La ria va entreteixint les diverses parts de la 
ciutat . pero curiosament mai no aconsegueix erigir-se en el cor de la ciutat. ni esdevenir-ne t' eix. 
La preva d'aixo és que a les seves ribes no hi ha pa laus ni amb prou fe ines edificis representa tius. 
si hi exceptuem els que es van construir justen el moment en que el nucl i antic arribava a la 
saturació interna i l 'expansió pels horts d'Abando no deixava de ser un futur proper. La relació deis 
bilba'ins amb la seva ria s 'ha basal sempre en el seu valor d' ús. 
La ria és. abans que res. un mitja de comunicació . i Bilbao viu del comen; des de l 'edat mitjana. 
Les ribes . per tant. han esta!. abans que res. molls . Després va veni r !'espectacular 
industrialització. el monocultiu del ferro que a la fi del segle XIX la mateixa ria va fer possible. en 
permetre que en els seus marges s 'unís el producte de les seves mines amb el carbó portal 
d'Ang laterra. Tot plegat va poblar el marge esquerre -i. en menor mesura. el dret- de fabriques. 
forns i drassanes en una barreja ferotge amb els habitatges deis menys afavorits perla fortuna en 
la rereguarda. Els bilba'ins han viscut tradicionalment de la ria. pero mai a la ria . 
La ria com un paisatge? Sí. és clar. Al cap i a la fi. un curs fluvial és. a toles les cultures. un element 
paisatgístic de primer ordre. Hi ha els dos o tres quadres que va pintar Luis de Paret. el segle XVIII. 
duran! el seu exilia Bilbao. quan !'Arenal era encara el que el seu nom indica . Pare! mostra el típic 
paisatge idealitzant. al gust i els canons de !'epoca. La transformació va tenir lloc duran! els darrers 
decennis del segle passat. Amb la industrialització. De la v ista lluminosa de !'Abra que Anselmo de 
Guinea ens presenta a la seva pintura del 1879. els successius quadres que prenen la ria com a 
tema van enfosquin t els seus tons de mica en mica . Regoyos pinta deu anys més tard un pa isatge ja 
plenament industrial. amb els tons neg res i el reflex de les llums a t'aigua que podem contemplar 
avui dia. i Arieta. per tancar un breu recorregut. ens mostra ja una visió totalment ombrívola deis 
barris obrers sorgits al costal mateix de les fabriques. 
Als poetes. la ria els ha inspira! versos durs. que pretenen expressar el seu caracter industrial i 
molles vegades opressiu. Els fotografs . perla seva banda. es divideixen entre el documentalisme 
socia l i una milificació epica de la industrialització del País Base. Atrapats pel que Leo Marx anomena 
"el sublim tecnologic": la grandesa de !'obra de l 'home i la seva capacita! de domini de la natura. 
Fins i tot Pío Baroja cedeix a la temptació i afirma. en una frase citada mil vegades. que "la ria és una 
de les coses més suggestives d'Espanya. No cree que h i hagi a la península res que doni una 
impressió de for~a . de treball i d'energia com aquests catorze o quinze quilometres de via fluvia l". 
La impressió que actualment donen aquests catorze o quinze quilometres és qualsevol cosa menys 
la que li va pr oduir a Baroja . Primer va ser la mineria. pr ogressivament abandonada cap a la meitat 
del segle. Després. des de final deis setanta. els gegants industrials d'altres temps han anal caient 
un rere t'altre. Les drassanes que al costal del mateix pont de Deusto constru'ien vaixells de !ren ta 
mil ton es. Les navilieres. les empreses auxiliars ... Fins i tot el port. l 'activitat que va donar carta de 
naturalesa a la ciuta t. ha marxat. aigües avall. fins a !'entrada de !'Abra. La ria avui és historia. 
arqueologia i un mite que llangueix. Resulta difícil avui per als bilba'ins presentar-la com la va veure 
Baroja. Potser per aixo s 'hi giren d'esquena més que mai. es desplacen pels seus marges sense 
mirar- la. La r ia és el que Marc Augé denomina un no lloc. 
Aquest és. precisament. el gran r epte de la ciutat envers el seu futur. Tornar. com han fet !antes 
altres antigues ciutats industrials. la mirada cap a la ria . Integrar-la en el paisatge. Viure-hi. 
Els projectes del museu Guggenheim. de Gehry. i el futur Palau de Congressos. de Soriano. són el 
comen~amen t d'aquest canvi d'actitud cap a la ria i la seva definitiva incorporació a la ciu tat. no com 
un paisatge industrial. sinó coma espai vital. La ubicació de tots dos edificis incorpor a alhora el riu 
com a element paisatgístic. com un componen! del projecte. i la historia d'aquest mate ix riu avui 
transforma!. La forma de va ixell encalla! que Soriano ha donat al seu Palau de Congressos resol. en 
part. el deba! que en aquests moments es manté a la ciutat sobre el punt d' equilibri entre la 
necessitat de transformació de l 'entorn de la desembocadura del Nerbion i la necessaria 
preservació de la memoria del que va ser t' escenari deis cent anys de més esplendor de la vila . 
La forma de l'edifici. la seva materialitat de ferro oxida!. són una crida a la memoria. als vaixells 
que es van cons tru ir alta mateix. 
La proposta de Gehry té un plantejam ent més complex. En primer lloc. la barreja de continent i de 
contingut. Com afi rma Santos Zunzun egui. t'edifici matei x és la primera obra d'art que s'hi 
exposa ra. A més. entre lla~a fís icament el museu en la trama urbana i abra~a el pont si tuat al costal . 
passa nt-hi per sota per tornar a sorgir. l. finalment. asso leix la integració de la ria com a espectacle 
que es pot observar des del museu. La ria convertida. a la fi. en vista. en paisatge. 
57 


La Reinvencio d'un paisatge = La reinvention d'un paysage : Bilbao Ria 2000

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert