Gómez Serra, Àlvar

Revistes Catalanes amb Accés Obert

 L ’EROL 41
T R I b u N A  J O V E
un passeig per l’estany 
de graugés
Introducció
avui en dia hi ha molts racons de la nostra comar-
ca que mai hem visitat, o que ho fem amb poca 
freqüència. l’estany gran de graugés és un lloc 
d’aquells que tenim present la seva existència, 
però per falta de temps o de ganes mai podem 
visitar. en el treball realitzat intento explicar totes 
les meravelles d’aquest estany que tenim una 
mica oblidat.
en el treball he combinat dos conceptes molt 
presents en la meva vida. Un, la pesca, un esport 
molt interessant i que practico des de ben petit. 
l’altre, la biologia, en concret la branca que estudia 
els ecosistemes i la biodiversitat. a partir d’aquest 
punt, em vaig proposar fer un projecte que pogués 
explicar la biodiversitat de l’estany de graugés i 
alhora promocionar-lo. 
Contingut
aquest treball es divideix en dos grans parts. la 
primera, molt teòrica on s’explica la història de 
l’estany de graugés, les tècniques de pesca més 
usades avui en dia a l’estany, les diferents espè-
cies de peixos que hi podem trobar, com també 
els diferents tipus d’arbres, finalment una petita 
explicació del cranc que trobem a l’estany així com 
tots els crancs de la comarca, i la malaltia culpable 
de la mort de tants crancs autòctons en les nostres 
aigües. en un document adjunt es troba un recull 
de tots els arbres de l’estany, on consta informació 
i una mostra plastificada de cada arbre, per a un 
reconeixement més ràpid.
en la segona part, és on es podem trobar les 
diferents pràctiques fetes per a l’elaboració del 
treball. es pot trobar el procediment per realitzar 
una captura de crancs tant americans com senyals, 
l’explicació d’un recompte de crancs autòctons, 
l’explicació del muntatge de la trampa per realitzar 
la captura de crancs i finalment el buidatge del 
canal del Molí de vilalta (riera de Merlès), on es va 
descobrir una activitat anòmala dels crancs senyal.
l’estany 
Tots sabem que una passejada per un lloc tranquil 
i envoltat de natura és una de les activitats més 
agradables i plaents que es poden fer un dia que 
tinguem ganes de sortir a l’exterior i desconnec-
tar. Per aquest motiu crec que l’estany gran de 
graugés és el lloc perfecte. és un lloc meravellós, 
ple de natura on pots trobar més de vint-i-cinc 
espècies d’arbres i fins a una infinitat d’animals 
de diferents classes. el seu voltant ens permet fer 
un petit recorregut on pots submergir-te en una 
naturalesa pura. 
l’estany de graugés és un oasi inesperat al bell 
mig del paisatge agrícola del baix Berguedà al peu 
de les muntanyes de Queralt i de garreta.  està 
situat a la franja central de la nostra comarca, el 
Berguedà, exactament al sud-est del municipi 
d’avià.
l’estany gran de graugés és artificial. el llac va 
ser construït al 1887 per iniciativa del Sr. agustí ro-
sal un gran empresari, alcalde de Berga i fundador 
de la Colònia agrícola de graugés. la construcció 
de l’estany no va ser fàcil ja que en aquells temps 
els recursos i les eines no estaven tan desenvolu-
pades com ara, però segons el senyor emili giralt 
i raventós (historiador) la construcció de l’estany 
no va ser tan cara com s’esperava. l’estany es va 
construir aprofitant la fondalada del Torrent Bo 
(nom que porta avui una casa de pagès situada al 
nord de l’estany). També es va construir un mur de 
7 m d’espessor i 25 m d’alçada tractat amb silicat 
d’alumini per fer-lo més resistent.
ElS ARbRES
graugés és ple d’arbres i plantes responsables 
de dotar l’estany de gran bellesa. en tan sols mig 
estany s’hi poden trobar més de vint espècies 
diferents d’arbres. es fa difícil a cop d’ull conèixer 
i identificar tots els arbres que hi ha a l’estany, però 
l’observació és sens dubte una eina imprescindible 
per començar, i tenir idea del que cerquem o del 
que més ens interessa. el millor però és tenir a mà 
una petita guia o llibre on hi hagi un resum de les 
principals característiques de cada arbre o planta 
per poder fer una bona i més precisa identificació.
Els arbres que hi podem trobar són:
l’acàcia, que pot arribar a fer 25 metres d’alt. 
l’àlber, caducifoli, originari del centre d’europa. 
l’alzina, una fusta amb un gran valor per fer 
carbó vegetal. l’arç, també considerat com 
arbust. el cedre, que posseeix excel·lent fusta 
emprada per al construcció. l’erable, que es pot 
confondre amb el plataner. Freixe de flor, que 
posseeix uns fruits anomenats sàmares molt 
representatius d’aquesta espècie. la Freixera, 
espècie utilitzada per a la construcció de mobiliari. 
També trobem altre arbres com l’om, el pi roig, 
el plataner, el pollancre, la prunera de jardí, el 
prunyoner, el roure de fulla gran, el roure de fulla 
petita, el saüc, el teix, el tell, la troana i el xiprer. 
Els peixos
la gran diversitat de peixos que conté l’estany 
ens permet gaudir de la seva increïble bellesa, i 
alhora aprendre infinitat de coses sobre ells. és 
per aquest motiu la pesca és molt interessant, ja 
que es practica a l’aire lliure i envoltat de natura. 
Pescar ens permet aprendre moltes coses sobre 
les espècies sense la necessitat d’utilitzar un 
llibre de text. 
a l’estany tots els peixos són introduïts. l’expli-
cació d’aquest fet és que al ser un estany artificial 
les espècies que hi viuen poden ser introduïdes al 
gust del pescador. 
en aquests últims anys els pescadors més am-
biciosos van voler pescar peixos de talla gran, però 
comptaven amb el desavantatge que els peixos de 
la comarca i generalment els d’arreu d’espanya no 
poden arribar a grans mides, per aquest motiu a 
alguns pescadors se’ls va ocórrer introduir peixos Exemplar de Cranc Roig
aUTor: Àlvar góMeZ Serra
TUTora: glòrIa gorCHS CoroMInaS 
InSTITUT Pere FonTDevIla (gIronella)
42 L ’EROL
procedents d’altres països. aquets peixos eren 
més grans que els autòctons però alhora també 
eren més forts que les espècies natives. aquesta 
desigualtat va provocar que els peixos procedents 
d’altres països desplacessin o fins i tot matessin 
als autòctons cosa que va fer i actualment està fent 
desaparèixer moltes espècies natives. 
a l’estany es poden trobar uns tipus de peixos 
molt característics d’aigües no oxigenades i 
estancades com: la Carpa de mirall, la Carpa, el 
gardí, el Peix sol, el luci, el Carpí, el Peix gat, la 
gambúsia i fins i tot el Silur.
Els crancs
a l’estany de graugés hi podem trobar una de les 
dues espècies procedents d’amèrica, el Cranc 
roig i, a la resta de la comarca trobem el Cranc 
Senyal també procedent d’amèrica i el Cranc au-
tòcton. els dos crancs procedents d’amèrica van 
ser introduïts per la seva importància en la gastro-
nomia, ja que els crancs autòctons requerien unes 
condicions ambientals molt difícils d’aconseguir en 
un medi artificial, en canvi els crancs procedents 
d’amèrica tenien un ample grau de tolerància 
respecte al medi, per tant sortia molt més rentable 
criar espècies foranes de crancs. 
el cranc roig “Procambarus clarkii” és un crustaci 
d’aigua, procedeix de les zones pantanoses del 
sud-est d’amèrica del nord. a Catalunya és molt 
abundant. és portador crònic de l’afanomicosi 
(explicat més endavant). viu en substrats tous 
d’alguns rius, rieres, estanys o llacs. 
el cranc senyal “Pacifastacus leniusculus” és 
un gran crustaci de la família dels astàcids. és 
originari de la regió de la costa oest d’amèrica 
del nord, des de la Colúmbia Britànica fins a Ca-
lifòrnia. el cranc senyal va ser introduït a espanya 
entre 1974 i 1975. la dispersió d’aquests va ser 
molt ràpida, i avui en dia es troben en quasi tota 
la Península Ibèrica.
el cranc autòcton “Austropotamobius pallipes” 
és un crustaci d’aigua dolça de la família dels 
astàcids. està en greu perill d’extinció ja que les 
poblacions estan desapareixent a gran veloci-
tat, cada 5 anys desapareix entre un 30 i 35% 
d’aquests crancs. el cranc autòcton viu en aigües 
poc profundes amb vegetació de ribera densa i 
abundància d’amagatalls. 
la pesta dels crancs “l’afanomicosi”
l’afanomicosi és una malaltia culpable de la desa-
parició de moltes poblacions de cranc autòcton. 
aquesta malaltia ha estat introduïda a europa degut 
a la introducció del Cranc roig i del Cranc Senyal.
el fong “Aphanomyces astaci” és un paràsit que 
infecta les dues espècies americanes, però aques-
tes posseeixen un sistema immunitari que permet 
frenar el creixement de les hifes (cos vegetatiu del 
fong) mitjançant un sistema de mielinització que 
encapsula les hifes i n’impedeix el creixement 
i l’expansió des de la cutícula del cranc fins al 
sistema nerviós. Si no tinguessin aquest sistema 
immunitari els causaria la mort.
en el cas dels cranc de riu autòcton i la resta d’es-
pècies europees, mancades d’aquest mecanisme 
de defensa del sistema immunitari, la infecció 
suposa la mort segura, no tan sols de l’individu, 
sinó de la població sencera. Per aquest motiu uns 
vint anys enrere la gran majoria de poblacions de 
cranc de riu autòcton van desaparèixer. Tan sols 
van aguantar l’efecte devastador dels crancs ame-
ricans i de l’afanomicosi aquelles poblacions que 
per diverses circumstàncies van quedar aïllades de 
les amenaces, sigui perquè era un lloc inaccessible 
per l’èsser humà o perquè hi havia algun obstacle 
en el mateix riu que impedia el traspàs de crancs.
Per trist que sembli no podem dir que s’hagi 
trobar cap mètode per aturar la malaltia, l’única 
solució possible per evitar la plaga del cranc 
americà és prevenir la seva introducció dins les 
reserves susceptibles de patir la malaltia. 
Captura de crancs
Per realitzar una captura de crancs (no importa 
l’espècie) primer de tot es necessita una permís 
especial com també unes quantes trampes es-
pecialitzades per la captura de crancs. en alguns 
establiments podem trobar trampes per a crancs. 
Com em dit anteriorment també cal un permís, o si 
més no, realitzar la captura amb persones que el 
tinguin. en el meu cas, vaig tenir la gran oportunitat 
de poder realitzar diferents captures acompanyat 
d’uns experts com són, la núria valls i l’oriol 
Comas, una parella que gestiona des de fa temps 
el Centre de Camadoca (Santa Maria de Merlès) 
que s’encarrega de mantenir i cuidar la fauna de 
la nostre comarca, entre moltes altres activitats. 
amb unes quantes trampes i la companyia de 
dos experts com són la núria i l’oriol ens vam 
dirigir a la riera ( en la primera captura, la riera de 
Merlès). vam quedar al vespre, en l’hora que el sol 
començava a pondre’s (ja que és quant els crancs 
tenen més activitat). Primer de tot vam buscar un 
lloc idoni per parar les trampes i que en el transcurs 
de la nit la força de l’aigua no se les emportes. Un 
cop col·locades vam assegurar-nos que estaven 
ben lligades i vam marxar fins el proper dia al matí. 
a les vuit del matí següent ja estàvem a la riera, 
preparats per treure totes les trampes de l’aigua. 
Un cop tretes vam fer el recompte i aquets van 
ser els resultats. vam agafar un total de cent vint-
i-sis crancs Senyal, els quals vuitanta-cinc eren 
mascles i quaranta-un femelles. Per a eliminar 
els crancs, els vam posar dins una garrafa i els 
vam posar al congelador, perquè les revolucions 
els baixessin fins a la mort. al cap d’uns dies els 
vam portar a “Torreferrussa” (Santa Perpètua de 
Mogoda - vallès occidental), un centre que té el 
permís per eliminar-los. 
Conclusions
gràcies al present treball he pogut conèixer la his-
tòria d’un lloc tan apreciat com és per mi l’estany de 
graugés. les  meves sensacions han estat moltes 
i molt variades; des de sentir una gran satisfacció 
pels coneixements adquirits sobre la història 
del llac, la seva construcció i el seu constructor, 
fins al fet de saber més de la seva flora i l’origen 
d’aquesta tant si és autòctona con introduïda, 
recreant-me en el camí amb els diferents tipus de 
peixos que viuen al llac i les  tècniques que  s’uti-
litzen per capturar-los, aprofitant per instruir-me 
i divertir-me, perquè no, amb l’estudi dels crancs 
i el seu recompte, com també estudiant el seu 
comportament. 
Per tot plegat, pels bons moments i pels no tan 
bons, em sento premiat i m’omple de satisfacció 
saber que aquest  treball m’ajudarà i ajudarà a altra 
gent a conèixer de molt a prop aquest petit indret 
de la nostra terra.
aUTor: Àlvar góMeZ Serra
TUTora: glòrIa gorCHS CoroMInaS 
InSTITUT Pere FonTDevIla ( gIronella)
(A l’esquerre)
Exemplar de  
Cranc senyal
(A la dreta) 
Exemplar de  
Cranc Autòcton 


Un passeig per l'estany de Graugés

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert