Abad, Joan

Aulines i Valentí, Albert

Revistes Catalanes amb Accés Obert

13
EDIToRIAL 
EmPRESES, ARQUEoLogIA
I PATRImoNI
Dos nous jaciments revolucionen el panorama arqueopaleontològic gironí. L’un es 
troba situat al terme municipal de Caldes de Malavella i, l’altre, a Domeny. 
El de Caldes, anomenat “Camp dels Ninots”, és bàsicament, paleontològic (Pliocè: 
més de 3 milions d’anys) i ocupa el fons d’un antic volcà del període Terciari. S’hi 
ha descobert fauna molt abundant i en un estat òptim de conservació. Per això, 
l’equip d’arqueòlegs i paleontòlegs que hi treballa des de l’any 2003 dirigit per 
Bruno Gómez i Gerard Campeny l’anomena “La Pompeia del Pliocè”.
Al jaciment prehistòric de Domeny s’hi ha localitzat una gran concentració de 
pedres tallades. Ocupa una àrea coneguda d’uns 22.000 m2 (Plistocè mitjà, de 
780.000 a 128.000 anys). Inicialment, l’any 1999, el vam anomenar “Domeny 
Industrial”. El material recuperat en l’excavació d’urgència que hi ha tingut lloc 
al llarg dels anys 2011 i 2012, tenint en compte que es tracta d’una ocupació 
de les anomenades “en superfície”, està extraordinàriament ben conservat i, 
alhora, no s’ha dispersat. Es pot afirmar que els objectes recuperats no s’han 
desplaçat del lloc on van ésser abandonats pels homínids que els van utilitzar fa 
tants mil·lennis.
Són dos jaciments excepcionals. Al nostre entendre, però, la reglamentació que 
hauria de protegir-los crea un gran malestar en les parts implicades en el procés 
de la seva extracció, el seu posterior estudi, conservació i, finalment, divulgació. 
L’Administració d’una banda i, de l’altra, els arqueòlegs i l’empresa afectada 
haurien de poder treballar en un marc on cap de les dues últimes parts d’aquests 
triangle se sentissin pressionades o desbordades per l’aparició d’unes restes ar-
queològiques. A l’empresa, l’Administració li exigeix que es faci càrrec de la 
despesa dels treballs en la seva totalitat. Al seu torn, l’empresa demana als arque-
òlegs celeritat. 
Aquesta seqüència d’esdeveniments, repetida una i mil vegades, en cap cas no és 
bona per al nostre Patrimoni, d’una banda i, de l’altra, és molt negativa per a les 
finances de l’empresa afectada. 
Considerant que el Patrimoni és un bé de primer ordre, que ens pertany a tots, 
pensem que ha de ser l’Administració, en representació de tots el ciutadans de 
Catalunya, la responsable final en aquest estrany o kafkià procés de recuperació 
de restes arqueològiques. És l’Administració, i ningú més, qui ha de sufragar la 
despesa que ocasioni tot el procés: extracció, estudi, catalogació, conservació i 
divulgació d’aquests nous jaciments arqueològics.
Associació Arqueològica de Girona
Girona, 21 d’octubre de 2012


Editorial: Empreses, arqueologia i patrimoni

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert