Bertran i Salvans, Miquel

Forga Alberich, Jordi

Oller Teijón, Francesc

Solanas, J.M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El grup de Concurrencia i temps real 
col.labora amb la Branca d'Estudiants 
de l'IEEE 
M. Bertran, F. Oller, J. Forga, J.M. Solanas 
Departament d'Arquitectura d'Ordinadors 
1.- Introducció. 
El grup de recerca de Software 
f Concurent i en Temps Real, que fun-
ciona a l'ETSETB desde 1985 ha 
establert una col.laboració amb la 
Branca d'estudiants de l'IEEE de 
l'Escola. Gracies al suport del director 
de l'Escola i de l'actual equip directiu, 
ha estat possible organitzar 
conjuntament un curs sobre 
Intel.ligencia Artificial i Sistemes 
Experts. Ha estat impartit pel Dr. Ju-
lio Moreno-Dávila, responsable de 
Sistemes Experts al grup UNCIBLE 
de Laussanne (un centre de dtlcul 
compartit per uns quants bancs 
sUlssos), i doctor en el tema a l'Ecole 
Politechnique de Laussanne, Sulssa. 
El Dr. Moreno-Dávila col.labora amb 
el grup de Concurrencia de fa ja uns 
quants anys. Després de varies 
reunions de plantejament, ara 
col.labora amb la Branca d'Estudiants 
de l'IEEE en la preparació de la base 
informatica necessaria per al 
desenvolupament de les practiques 
del curso L'atmosfera de col.laboració 
ha estat un exit. 
2.- El grup huma. 
Deixant a part els autors 
d'aquest article, professors d'aquesta 
Escola , el grup va estar format per 
varis doctorands i forces projectistes 
de PFC, molts deIs quals participaven 
a convenis amb indústries de Barcelo-
na. La col.laboració Universitat-Em-
presa es relacionava amb llurs tesis i 
PFCs. El grup va entrar en 
col.laboració amb els estudiants de 
l'IEEE amb motiu de l'organització 
del curs d'Intel.ligencia Artificial. 
3.- La tematica de recerca. 
A la bibliografia es llisten 
algunes de les publicacions del grup,a 
fi de perrnetre entrar en detalls aquells 
que els interessi la tematica. A 
continuació es motiven les línies 
principals de recerca aplicada en les 
que treballa el grupo 
3.1.- Enginyeria del Software. 
Segons un full publicat fa cosa 
d'un any per la UPC sobre l'ETSETB 
el 23,9% d'antics alumnes de l'Escola 
declaren treballar en aquest area. A 
totes les xarxes de comunicació intervé 
software inexcusablement. No és el 
mateix saber un llenguatge de 
programació (cosa fon;a rucil) que 
saber d~senvolupar software de forma 
economica i segura. L'últim és tan 
difícil com escriure un llibre, pel qual 
no és suficient saber escriure en un 
llenguatge natural. El grup fa recerca 
en enginyeria de software i ensenya 
aquest tema, dins el possible en tan 
poc temps, a cinque curSo Fa enfasi 
especial en la metodologia basada en 
tipus abstractes (classes). 
3.2. Concurrencia i sistemes distri-
buits. 
El software concurrent és el 
deIs sistemes operatius, el distribuit 
correnpon al de lesxarxes d'ordinadors 
i de telecomunicació. El desen-
volupament d'aquestsoftware presenta 
una problematica adicional respecte a 
la del software seqüencial con-
vencional: es dona una explosió 
combinatoria en el nombre de traces 
possibles !. Les eines de simulació 
són molt apropiades per ajudar al 
disseny i depuració de mal 
funcionaments, doncs permeten, al 
menys, tra¡;ar l'execució, la qual cosa 
desvirtua el sistema si es fa a la realitat. 
El grup ha fet for¡;a recerca en 
simulació i esta introdult a grups que 
la societat de comunicacions de l'IEEE 
15 
té sobre aquest tema: un deIs seus 
membres pertany al comité tecnic del 
W orkshop que aquell grup organitza 
periodicament. Dos deIs seus membres 
han estat convidats a donar un seminari 
sobre la recerca del grup a Ottawa, 
Canada, dirigit a les Universitats 
d'Ottawa i de Carleton. També, al 
STU (CSIC suec) de Stockolm, i a 
d'altres universitats i institucions 
estrangeres. 
3.3.- Intel.ligencia artificial. 
Una via de dissenyar software 
concurrent correcte passa per la 
verificació o demostració formal de la 
correctesa i seguretat en general. Les 
demostracions son for¡;a tedioses fetes 
amb paper i llapis. Es fa servir, 
aleshores, els anomenats Demostra-
dors de Teoremes. Aquests permeten 
agilitzar i ordenar les demostracions 
de correctesa mitjan¡;ant manipulació 
simbOlica deIs programes i de llurs 
especificacions. Donen seguretat a la 
demostració mateixa. La demostració 
de teoremes assistida per ordinador és 
un area de recerca en la que també 
treballa el grup, clarament enmarcada 
dins la dita Intel.ligencia Artificial. 
4.- Un curs especial, resultat de la 
col.laboració 
El curs, organitzat en 
col.laboració amb la Branca de 
estudiants de l'IEEE,i dirigit als 
estudiants d'intensificació de 
l'assignatura d'ordinadors de cinque, 
també era obert a altres persones 
interessades d'aquesta i altres 
universitats. Entre d'altres, tractava 
de les Xarxes d'Interferencia 
Probabilística, enmarcat en el tema 
general de l'aprenentatge automatic. 
També es va donar una introducció 
als sistemes experts i altres temes de 
la intel.ligencia artificial. El curs 
compren el desenvolupament de 
practiques sobre l'entorn del 
llenguatge PADD. Es van manipular 
estructures d'arbres per a la 
representació de les xarxes i de les 
probabilitats, i per llur calcul partint 
de dades reals, a fi de representar una 
base de coneixement i interferencia 
probabilística. Va comprendre unes 
vint hores de teoría i d'un període de 
practiques d'unes tres setmanes de 
duració. 
5.- Conclusió. 
La col.laboració professors-
estudiants que ha causat aquesta breu 
artic1e ha estat una agradable 
experiencia, guiada per la motivació 
i la il.lusió d'apendre per part de tots. 
El curs va anar molt be i tothom ha 
apres tot divertint -se. Animem, doncs, 
a altres grups a fer el mateix !. 
REFERENCIES. 
[1] M. Bertran, 'On a Formal Defini-
tion and Application of Dimensional 
design' Software-Practice and 
Experience, Vo1.18(1l), pp 1029-
1045 (november 1988). 
[2] A. Papoulis, M. Bertran, Sistemas 
y Circuitos, (Chapter 8) Marcombo, 
Barcelona, 1989. 
[3] M. Bertran,J.Forga,F. Oller,J.A. 
Frau, 'P ADDS: an envirement for the 
design of concurrent systems by 
simulation', Proc. II J ornades sobre 
concurrencia, Universitat de les illes 
Balears, setembrel990, 71-83. 
[4] M. Bertran, J. Forga, F. Oller, J. 
Viaplana, F. Alvarez-Cuevas, M. 
Porta, ' Integrated simulation and 
design of communication systems in 
a PADD envoirement', IEEE Comm-
unications society Computer Aided 
Modeling and Design of Communi-
cations Links and Networks 
CAMAD'92, Montebello, Quebec, 
Canada, 29 september - 20ctober 1992. 
[5] M. Bertran, 'PADD: a Schema 
Notation Integrating Parallelism and 
Abstraction' ,Report, ETSE Telecom. 
(UPC), Barcelona,Autumn 1989. Also 
inProc. IEEE Como soco CAMAD'92, 
Montebello, quebec, Canada, 1992. 
Actividades en Trata-
miento de Voz del Grupo 
de Procesado de Señal 
J. Hemando (*) 
Departamento de Teoría de la Señal y 
Comunicaciones 
El Grupo de Procesado de Se-
ñal (GPS) desarrolla sus actividades 
de investigación y desarrollo en el 
Departamento de Teoría de la Señal y 
Comunicaciones (TSC) de la Univer-
sidad Politécnica de Cataluña (UPC). 
Dentro del grupo tres subgrupos 
comparten la misma infraestructura 
de laboratorios de investigación y la 
administración económica, cada uno 
de ellos centrado en temas de: 
- Procesado de voz, 
- Procesado de imagen y 
- Procesado digital de señal en 
comunicaciones, radar y so-
nar 
Las actividades del sub grupo 
de Procesado o Tratamiento de Voz 
abarcan todas las áreas de investiga-
ción relacionadas con la transmisión 
de la señal de voz y la comunicación 
oral hombre-máquina. Seguidamen-
te se describirán las líneas principales 
en cada área. 
Codificación de la señal de voz 
Se trabaja en codificación de 
voz a velocidades de transmisión 
media y baja. Para minimizar la 
pérdida de calidad a estas velocida-
des se han desarrollado sistemas de 
cuantificación vectorial adaptativa de 
una o varias etapas que se han aplica-
do con éxito a varios codificadores de 
voz desde 16 kbps a 4,8 kbps. 
En codificación de audio de 
banda ancha se investiga en los tres 
niveles de calidad que suelen distin-
guirse: en el primer nivel, 7 kHz, se 
exige una calidad conversacional; en 
el segundo nivel, de 7 a 15 kHz, se 
exige un buen sonido musical; y en el 
tercer nivel, 20 kHz se requiere una 
calidad de alta fidelidad para la señal 
musical. Cada uno de estos niveles 
plantea problemas distintos que se 
16 
han de atacar con soluciones especí-
ficas. Por ejemplo, en el tercer nivel 
se pretende alcanzar una calidad de 
CD en el rango de 96-128 kbps (j700 
kbps en los sistemas CD actuales!). 
Para ello se requiere un aprovecha-
miento exhaustivo de las característi-
cas psicoacústicas de enmasca-
ramiento espectral del sistema 
auditivo humano, las bandas críticas 
y los umbrales de distorsión audibles. 
Se están analizando soluciones ba-
sadas en nuevas transformaciones 
tiempo-frecuencia. 
Reconocimiento del habla 
Para robustecer el sistema de 
reconocimiento frente al ruido am-
biente se estudian nuevas represen-
taciones de la señal de voz que sean 
resistentes al mismo desde dos enfo-
ques distintos: uno desde el punto de 
vista de procesado de señal y otro que 
trata de emular la capacidad auditiva 
humana. Con respecto al primer en-
foque, se trabaja en la estimación del 
espectro analítico o la envolvente 
espectral en lugar del propio espec-
tro, la descomposición en subespacio 
de señal y subespacio de ruido, etc. 
En cuanto al segundo enfoque, se 
consideran la sensibilidad logarítmica 
en frecuencia y en intensidad del oído 
y también el efecto de las bandas 
críticas. Con el mismo propósito se 
estudian representaciones dinámicas 
o filtradas del habla y medidas de 
distancia entre vectores de 
parámetros. 
Se está desarrollando un siste-
ma de reconocimiento de habla 
continua para el español que utiliza 
la semisílaba como unidad de reco-
nocimiento y los modelos ocultos de 
Markov para describir de forma 
probabilística los características del 
habla. Se ha elegido la semisílaba 
como unidad de reconocimiento de-
bido a la estructura silábica del espa-
ñol y a que existe un número relativa-
mente reducido de ellas: menos de 
750 en español. En cuanto a los mo-
delos ocultos de Markov son los que 
en la actualidad proporcionan mejo-
res prestaciones en los sistemas en 
desarrollo. A este sistema se le ha 
bautizado con el nombre de RAMSES 
(Reconocimiento Automático Me-
diante SEmiSílabas). En el problema 


El Grup de Concurrència i Temps Real col·labora amb la branca d'estdiants de l'IEEE

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert