Aymerich i Boixader, Pere

Santandreu, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EFECTES DEL FOC EN LA 
COMUNITAT D'OCELLS 
L 'a lta freqü encia d 'incendis a la reg ió me-diter rania converteix el foc en un factor 
de risc de gran impacte sobre e ls s istemes 
natura ls. La importancia d'aquest impacte ha 
impulsa t múltiples estudi s sobre la recupe-
ració d'aq uests ecosistemes després del foc. 
Dins d'aq uests es tudis, oc upen un 1I 0c 
desta ca t e ls qu e s' ha n ce ntra t e n la 
reco lonització o rnítica deIs 1I0cs cremats. EIs 
ocells reuneixen una serie de ca racterístiques 
ta ls co m un a mpli ve nta ll d 'estr a teg ies 
a lime nta ri es i rep rod ucto res, un a forta 
depend encia de I'estructura de la vegetac ió, 
i un a g ra n mo bi lit a t que e ls dóna una 
ca pacitat d e rapida resposta a ls ca nvis de 
I'e nto rn . Tot a ixo e ls fa es p ec ia lm e nt 
inte ressants com a indicado rs de I'esta t d 'un 
ecos istema. Així d o ncs, es tudiant com es 
dó na aq ues ta reco lonitzac ió d e les arees 
c re mades, podrem inte rpre ta r mill o r e l 
p rocés na tura l d 'evolu c ió i rec up e ració 
d'aq uestes a rees. 
Estudis realitzats en I'ambit 
mediterrani 
A la reg ió med ite rr a ni a e n gene ra l, i a 
Ca ta lun ya en particu lar, s' han fet diversos 
es tudi s sobre com evoluciona e l pob lament 
d 'ocells d esprés d' un incendio Són d 'obligada 
PASTISSERIA 
FLECA 
RECORDS 
refere ncia e ls treba lls fets a partir deIs 
incendi s que va n afectar la Serra de l'Albera, 
a l secto r no rd-o ri enta l de Cata lunya, i e l 
massís de Montserrat, a la Ca ta lun ya Cen-
tra l. Gracies a aquests estudis, es coneix fo r\a 
bé com afecten els incendis e ls ocell s deIs 
boscos med iterranis, ta ls com els a lzina rs, 
les sured es i les pinedes de pi blanc. 
Se sap que el foc provoca en e ls ocell s una 
m orta ld at directa baixa, ja que la majoria 
d 'indiv idus poden escapa r-se de les fl ames. 
Si bé a lg uns reto rnen provisionalment a les 
a rees cremades a l ca p d e pocs dies , en ge-
n e ra l, quan e l foc destrueix d e l to t la 
cobertora vegetal , es prod ueix una mig ra ció 
generalitzada i un despoblament quas i to-
ta l en e ls primers mesos després de I'incendi . 
AIguns migrants o hivernants poden deixa r-
s 'hi veure de manera més o menys en'Mica. 
A partir de la primera primavera, I'espai 
co me n \a a se r co lo nit zat per a lg unes 
especies reproductores. Entre aquestes, hi 
trobe m es pec ies es ti va ls medite rra ni es 
propies de Ilocs oberts, que ap rofi ten e ls 
no us espais oberts pel foc, com també ho fa n 
a lg uns moixons sed entari s. Si a I'area afec-
tada s' hi mantenen e ls troncs deI s arb res 
cremats, també hi rea pare ixen ja a lg unes 
espec ies fo res tal s que pod e n re to rn ar a l 
m edi , g rac ies a l'a lime nt que troben en 
aquests troncs. 
L'EROL DOSSIER 23 
loan. Santandreu i Pere Aymerich 
En els anys següents, a mesura que la 
vegetació es va recupera nt, pod en re torn ar 
d e manera p rog ressiva les especies p rop les 
de I'es tr a t a rbu s tiu , qu e esdeve ne n 
ab und ants, mentre que les amants de Is Ilocs 
oberts, les primeres que s'hi hav ien insta l·lat, 
va n disminuint e ls seus efectius i1 mes ura 
que la cobertora vegeta l cre ix. 
Quan la vegetació va retornant a un estat 
proxi m a I'origina l d 'aba ns de I'incend i, la 
comwlitat d'oce lls també es va acostant cada 
vegada més a I'o ri ginal, i les es pecies més 
fo restals va n substituint les pioneres d 'espi'li s 
obe rt s, q ue acabe n desapa re ixe nt. La 
rapid esa del procés és variab le i depen en 
g ran part de la capacitat de recuperilció de 
la vege tac ió. En boscos medi te rr an is, el 
reto rn a un estat proxim a I'o ri g inal pot ser 
notab lement rap id: menys d 'un i'l decada en 
e l cas de la sureda, i uns quants anys més en 
e l cas de I'alzi nar. 
El cas del Bergueda 
El cas de les a rees cremades en I'incend i d e 
I'any 1994 és for\a diferent a ls de les Alberes 
o de Montserrat , objec te d eis es tudi s 
esmentats. Ca l tenir en compte que la zona 
c re m ada a l Bai x Berg ueda és de ti p us 
submediterrani , és a di r, q ue representa la 
Playa de la Creu , 1 
Tel. 82 1 0387 
Pere 11 , 25 
Tel. 821 31 50 
BERGA 
24 DOSSIER L'EROL 
transició entre unes condicions de clima i 
vegeta ció típicament mediterranies, i unes 
altres propies de la regió eurosiberiana, més 
freda i plujosa. Degut a aixo, aquesta zona 
no pateix incend is amb tanta freqüencia com 
les comarques del sud de Catalunya. 
La superfície fores ta l exis tent a l Baix 
Bergueda en el moment de l'incendi era in-
tegrada sobretot per pinedes de pinassa 
fon;a joves . Aques t tipus de bosc té una 
ca pacitat de regeneració natural molt més 
limitada que els a lzinars, su redes, o pinedes 
de pi blanc, típicament mediterranis. La pi-
ned a de pinassa és, en genera l, un bosc 
secundari estes arti fic ialment gracies a la 
inte rve nció hum ana. És d 'esp e rar q ue 
després del foc, la regeneració natural de 
l' area afectada or ig ini un paisatge vegetal 
forc;a heterogeni i diferent al que coneixíem, 
en el qua l, a llarg tennini , la roureda pot 
esdeven ir el bosc dom inant. Per tot aixo, el 
seg uiment d e la s uccess ió vege ta l i d e 
I'or nito fauna assoc iada, es revela 
especia lment interessant, donat que es tracta 
d 'un cas sensiblement diferent al deis estudis 
classics en arees mediterranies. 
Primeres observacions 
Les observa cion s q ue hem fet sob re e l 
te rre ny i qu e come nta re m to t seg uit, 
inclouen les darreres setmanes del període 
reprod uctor, i deIs períodes estival i autum-
nal de 1995. Degut a I'extensió de la zona 
afectada, la poca dispon ibilita t de temps per 
part nostra, i els treballs de retirada de la 
fusta cremada en molts d 'aquests indrets, les 
obse rvacions s'han fet de manera puntual i 
improv isada, pretenent només una primera 
aprox imació. 
Per comenc;ar, destaq uem les especies de 
nova aparició en alguns llocs, tals com el colit 
ros Oenanthe hispanica, el trobat Anthus 
campestris, i I'horto la Emberiza horll tlana. 
Aquestes tres són estivals mediterranies, i 
és ben coneguda la seva capacitat de 
colonització de les arees cremades, ja a par-
tir de la primera primavera. S'insta l·len als 
vessants més secs i assolella ts d eis llocs 
completament cremats d 'on s' ha extret la 
fusta i resta l'espai obert format per pra ts 
secs, on hi comencen a créixer alguns arbus-
tos esparsos. Com a especie sedentaria de 
nova aparició, hem observa t el pardal roquer 
Petronia petronia, també en un vessant obert, 
sec, i pedregós. 
Altres especies sedentaries com el cotoliu 
Lullu/a arborea, el gafa rró Serinus serinus, el 
g ratapall es Emberiza cir/us i el si t negre 
Emberiza cia, que es trobaven limitades a les 
clarianes i vores del bosc en con tacte amb 
els camps abans deis incendis, s'observen 
freqüentment dins les superfíci es cremades, 
aprofi tant alguns d'e lls els arbres morts com 
a perxes des d 'on emeten els seus cants. 
El botxí Lanills excllbitor i el capsigrany 
Lanills senator també els hem detecta t amb 
regulari tat d ins les arees cremades. (E l botxí 
també ocupa a !' Alt Bergueda els boscos 
submediterranis en procés de recuperació 
després d'un incendi) . 
Més curiós resulta e l cas de !'oriol Orio/lIs 
orio/lIs, que hem vist dins els boscos cremats, 
des tacant l' observació d' un grup familiar, ja 
en període es tiv a l. Aq u es t oce ll c ri a 
normalment en boscos de ribera i aixo fa 
prou xocant que sov in tegi en llocs cremats, 
fet que ja s'hav ia observat en al tres estudis. 
Alla on resten dempeus els troncs morts 
d 'a rbres vell s d ' una cer ta gra nd ilria, e ls 
pigots són els gra ns beneficiats. Aq ues ts 
ocells s'alimenten ex traient les abundants 
larves d'insectes que habiten els troncs en 
descomposició. El pigot verd Picus viridis i 
el pigot garser gros Picoides major s' han 
instal·lat rapidament per tota la superfície 
explotable. Així, el pigot garser gros apareix 
en llocs on probablemen t no hi era. (El pigot 
neg re, esp ecie eurosiberia na de boscos 
El pigo/ garser gro s és un ocell jores /nl que ha 
colon i/za / els boscos crema/s, 011 menjn ir,sec/es que 
viuen de la jus ta marta . 
humits, també aprofita bé els troncs cremats 
en boscos de l' Alt Bergueda). 
Pe l que fa a les especies típi ca ment 
foresta ls deis estrats arbori i arbustiu, la seva 
presencia dins les arees cremades és molt 
variable d ' un lloc a un altre. En general, una 
mica per tot arreu on resten dempeus els 
arbres crema ts, s' hi poden veure algunes 
especies fores tals, pero de manera e ca sa o 
La presencia d'aquestes especies ta ls com les 
mallerengues, mosquiters, pinsans, merles, 
pit- ro igs , ca rgo le ts, tud o ns , ga igs , 
picapinyes, etc. s' incrementen molt en les 
proxirnitats o contactes amb «i\les» o franges 
verdes, amb presencia d 'a rbres i arb ustos 
intactes, que tenen un important paper de 
refugio 
LABORATORI O'ANALISIS CLíNIQUES 
.Josep Cfli[adés 
Tel. 822 70 13 - 08694 GUARDIOLA DE BERGUEDA 
Durant e l període a utumnal, es palesa un 
incre ment d e l mov ime nt dins les zones 
cremades, lIi ga t a l' a rribada d e migrants i 
hivernants. Les abundants pluges de l' estiu 
han afavorit un bon desenvo lupa ment de 
l'es tra t h e rb ac i a ls indre ts més humits. 
Aquest no tab le c re ixe m e nt d ' he rb es 
oportuni s tes ca rregades de lIavors, a treu e ls 
esto ls d e fring íl·lids que se n'a limenten. 
aluna merla blava Monlico/a solitarius. 
En anys s uccess ius, a mes ura que la 
vegetació es recup eri, es desenvolupara 
l' es trat arbustiu. Als vessa nt s secs i 
assolellats, apareixeran brolles i ga rrigues on 
s' incorporara n les es p ec ies pro pi es 
d 'aqu es tes formacions co m la tall e re ta 
cua ll arga Sy/via II nda ta que segurament sera 
l'especie més abundant en aq uests ambients, 
La l/l/careta és UIl ocel/ de IIll1ntallya que al Berg lledii sov int fa c/'ies oport/lIlistes 
c/ ' /zivel'/l ell pill edes esc/arissades, nwltes vegades en inc/rets crelllat s defa UI1 S anys. 
Previsió per al futur 
Com pot evolucionar a curt i mitja te rmini 
la pob lac ió d'oce ll s nidifi ca nts a l Bai x 
Bergueda? Per respondre aq uesta preg un-
ta, hem de tenir en compte diversos aspectes. 
En prime r 1I0c, hem d ' intentar preveure com 
evo lucionara la vegetació dins d' aquestes 
arees. En sego n Il oc, e ns p o t se rvir d e 
refe re ncia una a rea de ca rac te rís tiques 
s imila rs s ituada a l Solsones, a prop d ellímit 
amb el Be rg ued a, que es va cremar fa uns 
quants a n ys, i d e la qual he m fe t un 
seguiment aq ues ts darrers anys. Finalment, 
hem de considerar e ls resultats i conclusions 
d'a ltres a utors en e ls estudis sobre incendis 
ja esmentats ante riorment. 
De ca ra a la propera primavera, s' ha ura 
retirat la fusta cremad a de nous indre ts. Ai xo 
suposa ra més superfície explotab le per a ls 
moixons medite rrani s a mants d eIs e rms i 
prats secs i assolell ats. És de preveure, doncs, 
un a interessant expansió d eis ja esmentats 
co lit ros, troba t, ho rtal a, i, poss iblement, 
I'a pa ri c ió d e la mer la roquera Monlico /a 
saxa lilis a ls 1I 0cs més accidenta ts i rocosos. 
En aqu es ts no us espais, apareixera n 
segurament també espec ies sedentil/'i es com 
el ja cita t pardal roquer, e l passa re ll Ca rdllelis 
cal/I/abina, el bitxac Saxico/a torll llal a, i potser 
e l talla rol d e garriga Sy/via cantillans, e tc. 
Caldra estar atents a una poss ible penetració 
del tallarol capnegre Sylvia melanocephala i 
del talla rol emmascarat Sylvia horlensis, dues 
es pecies fi ns ara quasi absents a la comarca. 
A mesura que la cobertura arbustiva es fa ci 
més d ensa, les especies pioneres d'espais 
oberts s'a niran rarificant. 
En e ls 1I0cs més obacs i humits, el bon 
c r e ixe m e nt deis arbustos permetra la 
re ins ta l·lació a curt te rmini d e les especies 
foresta ls del sotabosc. La presencia d 'a lguns 
troncs morts d'arbres vells se ra determinant 
per ta l que s'hi quedin a lg unes especies com 
els pigots. All a on hi restin a lg uns arbres 
verds més o menys intactes des del principi , 
se ra més fac il la fi xac ió d e les espec ies 
forestals que exploten les ca p~ades . En canvi, 
en a rees ex tenses sen se ca p cap~ada verda , 
alg unes de les espec ies foresta ls de I'estrat 
arbori poden desapareixer d el to t dura nt 
fo r~a anys. 
El foc haura tingut un efecte «acla ridop> 
de mol tes pined es, de les qual s s'hauran 
sa lvat només a lg uns pins esparsos sobre e l 
te rreny. Aquestes pined es esclarissades pel 
foc sera n co lonitzades amb to ta probabilita t 
per les lIucaretes Serilllls cit rillella els hiverns 
a mb bona p rod ucció de pinyons. Aquests 
ep isodis d e cria oportunis ta de les Iluca re tes 
L'EROL DOSSIER 25 
en pinedes de la Ca talunya Central són un 
fe t fo r~a d es ta ca ble ja posat també d e 
manifes t per a ltres au tors. Des d e fa uns 
anys, hem seguit la seva cria en pined es de 
pinassa afectades per incendis a l Sol sones i 
Bergued a. 
Segurament, en conjunt, e l Baix Bergueda 
evolucionara ca p a un paisa tge en mosa ic 
més heterogeni que e l que hi ha via aba ns de 
I' incendi. El nou paisa tge sera sob retot més 
obert, a curt i mi~a te rmini . Aixo pot faci li -
ta r I'establiment d e noves pare ll es d'a li ga 
ma rcenca Circaetll s ga lliclI s qu e podran 
d isposa r de no us te rrito ris de ca~a, s i bé 
ca ldra que pass in uns anys per tal q ue hi 
trob in les seves preses, les se rps. Espec ia l 
atenció mereixera I'evo lució immedi a ta de 
I'aguil a ca l~ada Hieraetlls perzna lus, especie 
escassa a Ca talunya, que s' insta l·la fa pocs 
a nys a la zona de co~ta c te entre Bages, 
Berg ueda i So lsones, i ca ldra veure com re-
acciona després que el foc hagi afectat part 
d el seu te rrito ri f 
BIBLIOGRAFIA: 
AYMERlCH,J . et aL (1991). Elsocellsd 'Osona. 
Ly nx Ed icions. Barce lona. 
BORRAs, A. et F. JU YE T (1993) . Verte-
bra ts d e la Ca ta lunya Centra l. Ed icions 
Inte rcomarca ls. Manresa. 
CA LVO, J. M. (1993). Efectos de los incen-
d ios forestales sobre las aves . 
Quercus, 92. Madrid. 
CAÑAS, J., F. LLlMO A, A. A RRI ZA -
BALACA et E. MAT HEU (1990). 
Rehabilitación tras e l fuego: el caso de los 
in ce ndi os for es ta les d e Mo ntse rr at. 
Quercus, 53. Madrid . 
FERRER, X. e t aL (1986) . Ocells-Histori a 
Natural de Is Paisos Ca ta lans , vo l. XII. 
Fundació Enciclopedia Ca talana . Barcelona. 
VICE TE, A. M. et B. SOLER (1993). El foc, 
un d esastre ecologic7 Efectes deIs incendis 
a la Ca tal unya Central. 
Centre d 'Estudis d el Bages, Manresa. 
Joan Santandreu i Pere Ayrnerich 
L1icencia ts en C iencies Biologiques 


Efectes del foc en la comunitat d'ocells

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert