Andreu i Daufí, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

RessenyesTerminàlia núm. 3	 8
ressenyes
L’aparició de La terminología de la archivística, obra de caràcter multidisciplinari, té un interès es-pecial per als professionals de l’arxivística i gestió  documental  en  llengua  espanyola. 
L’obra, que es vertebra a partir d’una hipòtesi comuna 
—la terminologia de l’arxivística necessita escometre 
un procés de sistematització i normalització—, aporta 
la reflexió que fan docents i professionals de l’arxi-
vística, de la terminologia i de la traducció sobre la 
terminologia arxivística i incideix en una necessitat de 
normalització inajornable.
Els autors —professors i col·laboradors dels depar-
taments de Traducció i Interpretació i Biblioteconomia 
i Documentació de la Universitat de Salamanca— di-
rigits per Joaquín García Palacios, director de la pu-
blicació, han estat treballant entre el 2007 i el 2009 en 
el projecte d’investigació «Descripción y normaliza-
ción de la terminología de la archivística en español» 
(SA124A07) subvencionat per la Consejería de Educa-
ción de la Junta de Castilla y León. Un dels resultats 
d’aquesta investigació és l’obra que ara ens ocupa.
El llibre té cinc capítols d’estructura similar, cadas-
cun dels quals s’inicia amb una introducció en la qual 
l’autor contextualitza l’argumentació des de l’òptica de 
la seva especialitat. A continuació desenvolupa el nucli 
de la seva contribució i finalitza amb unes conclusions 
i amb una relació de referències bibliogràfiques. L’obra 
no té un capítol o apartat de conclusions globals. Mal-
grat això, en el pròleg es relacionen una sèrie d’aspec-
tes que podríem qualificar de resultats de progrés de 
la investigació i que albiren noves vies de recerca en 
arxivística: neologia terminològica, fertilització termi-
nològica, colonització terminològica, etc.
En el primer capítol, «Ruptura y recuperación del 
equilibrio terminológico en el ámbito de la archivística: 
entre la innovación, la regularización y el diccionario 
de especialidad», Joaquin García Palacios exposa una 
realitat que aquells que segueixen els debats professi-
onals i la producció científica en l’àmbit de la gestió 
documental i l’arxivística dels països de llengua espa-
nyola hauran detectat: la problemàtica de la irrupció 
de neologismes en la disciplina. L’autor tracta aquesta 
realitat, que defineix com el trencament de l’equilibri 
terminològic de l’especialitat. Després d’analitzar els 
instruments i els agents que intervenen en l’adopció 
de neologismes en una especialitat, l’autor finalitza el 
capítol exposant l’enriquiment que suposa l’acceptació 
del neologisme malgrat la consegüent ruptura. Mos-
tra un enfocament ferm quant a la regularització que 
ha de ser consensuada amb els especialistes o usuaris 
naturals de l’àrea de coneixement.
En el segon capítol, «Evaluación de herramientas ter-
minológicas especializadas: el caso de los glosarios, 
diccionarios, índices analíticos y tesauros de archivís-
tica», Raquel Gómez Díaz, presenta de manera bàsica i 
gràfica indicadors per a l’avaluació d’eines terminolò-
giques en arxivística. El resultat de l’anàlisi que aporta 
l’autora per a aquest tipus d’eina en l’àrea és escassa i 
és molt segur que la causa sigui la manca d’un nombre 
representatiu d’aquestes eines en la disciplina. Tradi-
cionalment el procés tècnic arxivístic s’ha centrat més 
en l’organització i la descripció de la documentació 
que en l’explotació de la informació continguda en els 
documents. Potser això ha fet que l’extensió d’eines 
com els tesaurus no hagi reeixit com hauria calgut. 
L’autora conclou que la consolidació d’aquestes eines 
en arxivística ajudaran a afermar-la com a disciplina 
científica.
En el tercer capítol, «Del expurgo a la valoración: 
reflexiones sobre la terminología de valoración y se-
lección de documentos», Luis Hernández sintetitza en 
molt poques pàgines un dels temes més complexos de 
l’arxivística: la «valoración documental», en castellà, 
o l’«avaluació documental», en català. I tot just aquí 
ja tenim un punt de reflexió: n’hem de dir avaluació o 
valoració? Certament, ara no és el moment ni l’objec-
García	Palacios,	Joaquín et al. (2010)	
La terminología de la archivística 
Gijón: Trea, 149 p. 
Biblioteconomía y Administración Cultural; 219
ISBN 978-84-9704-525-4
Ressenyes 	 9	 Terminàlia núm. 3
García	Palacios,	Joaquín et al. (2010)	
La terminología de la archivística
tiu que ens ocupa debatre sobre aquest punt, tot i que 
podem veure que el component terminològic és quel-
com viu i prou important per entendre el «valor» i la 
utilitat d’obres com la que estem ressenyant. Si tor-
nem al capítol tres, es pot dir que aquest se separa del 
context general del llibre, ja que es tracta gairebé d’un 
exercici de definició evolutiva del terme valoració docu-
mental per part de l’especialista número u a Espanya en 
aquesta matèria. De fet, vindria a ser una mena d’exer-
cici que proposa Joaquín García Palacios en el primer 
capítol quan proposa que la regularització dels termes 
es faci de manera consensuada amb els especialistes o 
els usuaris naturals de l’àrea de coneixement.
En el quart capítol, «Los retos de la comunicación 
intercultural en los ámbitos de especialidad: la traduc-
ción de la archivística», María Rosario Martín Ruano 
centra l’objectiu de la seva contribució en el rol pro-
actiu del traductor. Citant Sílvia Gamero, l’autora ar-
gumenta que el traductor ha d’adquirir un sentit crític 
que li permeti intervenir de forma constructiva i medi-
adora sobre el vocabulari per adaptar-lo a cada situació 
i especialitat. Introdueix conceptes com l’hospitalitat 
lingüística i aspectes com la innovació en la traducció 
per fer avançar el coneixement i el progrés global de 
la societat.
El cinquè i darrer capítol, «Aproximación contrastati-
va a los términos sintagmáticos de los nuevos ámbitos 
de la archivística: importación y traducción», és el més 
llarg i amb major nombre de taules i gràfics. L’autora, 
María Lara Sanz Vicente, observa la situació en la qual 
es troba la gestió documental i l’arxivística davant el que 
consideraríem una conseqüència de la majoria d’edat 
de la disciplina: la problemàtica de la transposició de la 
terminologia anglesa a l’espanyol. En aquest punt, és 
interessant reprendre el que Maria Rosario Martín Ru-
ano exposava en el capítol anterior: el traductor ha de 
ser proactiu i constructiu, i Sanz ens hi apropa amb el 
que anomena procés de sintagmació o formació de noves 
unitats o sintagmes terminològics. En l’àmbit no anglosaxó 
de la gestió documental i arxivística, aquest procés es 
produeix en unes condicions que plantegen conflictes 
no només d’adaptació sinó també de col·lisió amb ter-
mes ja existents i nuclears de tradició arxivística local. 
Als professionals de la gestió documental i l’arxivísti-
ca que llegeixin aquestes línies, els vindrà ràpidament 
a la ment el llarg i gairebé irreconciliable debat sobre 
l’adopció del record.
Proposar un balanç global de l’obra pensem que no 
seria fer justícia a les parts que la componen. El títol La 
terminología de la archivística ens predisposava a trobar 
una obra de característiques semblants a alguns dels 
títols publicats en aquesta col·lecció. La rellevància de 
les contribucions resta desdibuixada si s’observa en 
conjunt i no en el context de les parts. En el primer ca-
pítol, hi trobaríem traces de l’aglutinant esbossat en el 
pròleg, però cal enfocar la lectura dels capítols en ells 
mateixos per extreure’n el major profit. Es reconeix 
l’esforç de síntesi per part dels autors i és d’agrair la 
voluntat de lectura fàcil d’una obra d’aquestes carac-
terístiques. És una bona iniciativa per a una àrea de 
coneixement que necessita molt dels equips multidis-
ciplinaris per arribar a la plena majoria d’edat.
JoRdi andReu i daufí
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


García Palacios, Joaquín, et al. (2010). La terminología de la archivística

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert