Xirinachs Codina, Marta

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Dossier
dossierTerminologia  
i dret
A bans d’entrar a parlar de l’activitat de la Coordinadora de Llenguatge Admi-nistratiu, que passa a ser després la Comissió Assessora de Llenguatge 
Administratiu, la CALA, vull aprofitar per recor-
dar que l’any 1980, el mateix any de creació de la 
Direcció General de Política Lingüística (DGPL), 
la Generalitat encarrega a la Direcció General, a 
través del Decret de normalització de l’ús del català 
en els òrgans de l’Administració, les funcions d’as-
sessorament «en els afers lingüístics», i estableix 
que «el seu parer, que s’expressarà d’acord amb les 
normes de la Secció Filològica de l’Institut d’Es-
tudis Catalans, tindrà per als esmentats òrgans, 
organismes i institucions, força vinculant». Així, 
per dur a terme aquesta funció, pel que fa al llen-
guatge administratiu, la mateixa Direcció General 
de Política Lingüística impulsa i crea poc després 
la Coordinadora de Llenguatge Administratiu.
El 1981 es va crear la Coordinadora de Llenguat-
ge Administratiu en el si de la Generalitat de Cata-
lunya. El 1986 es va reconvertir en la Comissió 
Assessora de Llenguatge Administratiu (CALA), 
que va durar fins al 2001.
La seva tasca era fixar qüestions lingüístiques 
pròpies del llenguatge administratiu català, 
des de vocabulari i expressions 
pròpies de  l’especialitat 
fins a qüestions sintàctiques 
(construccions, connectors, 
règim verbal, etc.), passant 
per criteris tipogràfics.
La CALA estava integra-
da per especialistes de l’àm-
bit del dret i per lingüistes, 
representants  de  diversos 
departaments i organismes. 
En formaven part advocats de 
prestigi de departaments de la Generalitat i d’altres 
organismes rellevants per a l’àmbit professional 
com el Consell de Col·legis d’Advocats de Cata-
lunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de 
Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Univer-
sitat Autònoma de Barcelona, entre d’altres. Entre 
els lingüistes hi havia persones responsables de 
serveis lingüístics o editorials de l’Administració, 
professors universitaris del món del dret i persones 
de fora de l’Administració amb una obra extensa i 
sòlida com Osvald Cardona, autor de 50 documents 
jurídics en català, o Joan Baptista Xuriguera, autor 
dels famosos Els verbs catalans conjugats, al costat 
d’altres. 
Més enllà de situar l’origen i la composició 
de la Coordinadora o de la CALA, amb aquestes 
dades vull remarcar la importància que el Govern 
va donar a la necessitat de fixar un model de llen-
guatge administratiu català modern. I ho va fer, 
com podem veure, amb la participació de molts 
experts, la implicació de molts organismes i la col-
laboració de la resta de territoris de parla catalana. 
A més, també va estendre aquest mateix procés al 
llenguatge jurídic català. Per tant, la CALA s’ocu-
La Comissió Assessora  
de Llenguatge Administratiu (CALA)
Marta Xirinachs i Codina
Membre de la Coordinadora i la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu (1981-2001)
 65 Terminàlia núm. 5
Dossier
pava de tots dos llenguatges d’especialitat: l’admi-
nistratiu i el jurídic.
Pel que fa als aspectes lingüístics més impor-
tants que va fixar la CALA, cal dir que va adoptar 
criteris sobres tots els plans de la llengua escrita. 
Així, va fixar criteris d’estil i de redacció, models de 
documents, va tractar qüestions convencionals 
(abreviatures, símbols i sigles; usos de majúscules 
i minúscules); criteris de traducció, de toponímia, i 
de terminologia i fraseologia. Podríem posar molts 
exemples, com ara l’ús preferent de la primera per-
sona del singular o bé del plural per a l’emissor, 
i el de vós per a la persona a qui ens adrecem, la 
redacció en present, etc., que en definitiva són 
la conseqüència pràctica del que crec que va ser 
el més important: fixar els criteris generals d’es-
til d’aquests llenguatges d’especialitat i elaborar 
models per als documents més habituals. La majo-
ria d’aquests criteris van ser publicats a les revis-
tes Llengua i Administració (1982-1994), Documentació 
Municipal, Llengua i Ús, Revista de Llengua i Dret i, a 
través de la col·lecció «Criteris Lingüístics», que 
aplega els títols: Documentació jurídica i administrati-
va; Abreviacions; Criteris de traducció de noms, denomina-
cions i topònims; Criteris de traducció de textos normatius 
del castellà al català; Majúscules i minúscules. A més, 
cal tenir en compte tota la feina d’adaptació i difu-
sió feta pels serveis lingüístics de l’Administració 
i les universitats a través dels seus llibres d’estil o 
guies, per posar un exemple.
Quant als criteris que regien la CALA, d’una 
banda, es partia de la voluntat de prendre decisions 
que fessin que el llenguatge administratiu i jurídic 
català fos clar, concís, rigorós, respectuós i modern. 
De l’altra, però, no podíem oblidar que el marc legal 
d’aplicació i els models de partida eren en castellà. 
Per tant, molts dels aspectes que calia tractar parti-
en de solucions pensades i creades en castellà, que, 
a més, arrossegaven una tradició barroca i un model 
centrat en el poder i allunyat dels ciutadans. 
Així, doncs, el primer que calia fer era establir 
els límits de maniobra i conèixer els condiciona-
ments legals. Amb un exemple ho podem veure 
més clar. Davant d’un ruegos y preguntas (últim punt 
d’un ordre del dia per a les intervencions no pre-
vistes), ens plantejàvem la possibilitat d’evitar un 
verb amb una càrrega semàntica tan poc «demo-
cràtica» com pregar. Així, doncs, es va decidir que la 
forma que cal usar és torn obert de paraules, locució 
genuïna, transparent i adequada. Però amb aques-
ta expressió no s’havien resolt totes les necessitats, 
perquè també calia tenir present que a l’Adminis-
tració local, a banda del torn obert de paraules, hi ha 
un tipus d’intervenció regulada per a la qual és 
necessari disposar de la forma precs i preguntes.
Els debats sobre els casos estudiats eren extensos 
i documentats. La secretaria de la CALA, que exercia 
la DGPL, s’encarregava de fer la recerca i presen-
tar-la al ple. Els lingüistes estàvem més pendents 
de trobar solucions normatives, transparents, con-
cises, unívoques, directes i modernes. En la recer-
ca es partia sovint del castellà, perquè s’analitzaven 
els documents bàsics i els models eren en castellà, 
s’identificaven els possibles problemes i començava 
el procés de recerca. Primer s’intentaven documen-
tar solucions en català d’etapes anteriors, des de 
l’edat mitjana fins als textos de la República; es cer-
caven equivalents en altres llengües romàniques i 
els experts en dret vetllaven per la viabilitat i fideli-
tat de la proposta. En general sempre s’arribava al 
consens, però en alguns casos calia passar 
a les votacions i s’adoptava la solució 
més votada. 
Pel que fa al seguiment de les ins-
truccions generades des de la CALA 
en els organismes públics, no podem 
dir que s’hagi fet un estudi sis-
temàtic en aquesta línia. En 
general podem dir que a 
través dels llibres d’estil, 
guies, formularis, manuals 
universitaris i traduccions 
de textos oficials com ara la 
versió catalana del BOE o els 
formularis electrònics en cata-
là de l’Administració de Justícia, 
La Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu (CALA)
Marta Xirinachs i Codina
Terminàlia núm. 5 66
Dossier  67 Terminàlia núm. 5
els criteris de la CALA es difonen i s’apliquen. Però 
seria molt interessant poder-ho fer i veure com 
s’han implantat termes que ja van plantejar com-
plicacions en el moment de fixar-los. Estic pensant 
en les diferents solucions en català per al terme 
castellà auto per exemple. En castellà té un ús molt 
general, i els equivalents en català són diferents 
segons el significat. Trobem auto de comparecencia, 
auto de sobreseimiento, auto de detención, auto interlocu-
torio i auto de prisión. Els equivalents en català són: 
citació, resolució de sobreseïment, document de detenció, 
interlocutòria, resolució de presó, respectivament. 
Un altre aspecte que també caldria seguir és la 
qualitat dels textos en català dels professionals del 
sector. Caldria veure si els principals problemes 
que presenten aquests textos continuen sent les 
mateixes interferències del castellà que ja va estu-
diar la CALA o no.
Quant als punts de contacte i col·laboració amb 
el TERMCAT, cal destacar que els treballs d’ela-
boració i fixació dels llenguatges administratiu i 
jurídic de la Coordinadora de Llenguatge Adminis-
tratiu, com hem comentat, tractaven tots els aspec-
tes de la llengua i van començar gairebé cinc anys 
abans de la creació del Centre de Terminologia.
Tan bon punt es va formalitzar la CALA l’any 
1986, la Comissió va passar a ser el grup de treball 
expert en terminologia jurídica i administrativa del 
TERMCAT. En aquests sentit, les solucions estu-
diades i proposades per la CALA van anar passant 
també pel Consell Supervisor i els acords de termi-
nologia d’aquestes especialitats es van anar publi-
cant al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya. A la 
vegada, la CALA també estudiava els problemes de 
terminologia jurídica o administrativa que es plan-
tejaven a través dels serveis de consultes del TERM-
CAT. L’any 1999, a través de la col·lecció «Criteris 
Lingüístics», la Direcció General de Política Lin-
güística va publicar, a l’opuscle Criteris de traducció 
de textos normatius del castellà al català, els acords de 
terminologia i de fraseologia que havia adoptat la 
CALA, que en alguns casos havien estat revisats pel 
TERMCAT. Més tard, el 2010, es va reeditar aquest 
opuscle, que conté la revisió i l’ampliació de la llis-
ta de terminologia i fraseologia jurídiques i admi-
nistratives normalitzades pel TERMCAT.
Vist amb perspectiva, i deixant de banda que en 
alguns àmbits del món del dret (Administració de 
justícia, documentació notarial i mercantil, regis-
tres públics, contractació jurídica privada), el català 
encara té greus dificultats per recuperar el lloc que 
li correspon en el context d’oficialitat de la llengua 
catalana, el més important i el que crec que ha estat 
un èxit indiscutible és el fet que totes les adminis-
tracions catalanes van participar en el procés de 
fixació dels llenguatges administratiu i jurídic cata-
lans, s’hi van identificar i el van adoptar. 
L’Administració de la Generalitat de Catalunya 
hi va jugar un paper clau: primer va saber donar des 
de l’inici de la recuperació de les institucions valor 
a la llengua, va posar mecanismes com la CALA i el 
TERMCAT, va fomentar i coordinar les xarxes de 
serveis lingüístics a les administracions catalanes, 
a l’Administració de justícia, a les universitats i a 
col·legis professionals. L’Escola d’Administració 
Pública de Catalunya va incloure en l’oferta de for-
mació els cursos de llenguatge jurídic i adminis-
tratiu, la DGPL va establir certificats específics de 
llenguatge administratiu i de llenguatge jurídic, i 
vam disposar de canals de difusió i publicació peri-
òdics dels criteris.
Per tant, la CALA responia a una necessitat del 
moment —fixar un model de llengua per a l’Admi-
nistració catalana— i formava part d’un engranatge 
complex que preveia les diferents fases per fer del 
català una llengua apta per a l’Administració. 
dossierTerminologia i dret


La Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu (CALA)

Xirinachs i Codina, Marta

Hemeroteca Cientifica Catalana

DossierdossierTerminologia  i dretA bans d’entrar a parlar de l’activitat de la Coordinadora de Llenguatge Admi-nistratiu, que passa a ser després la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu, la CALA, vull aprofitar per recor-dar que l’any 1980, el mateix any de creació de la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), la Generalitat encarrega a la Direcció General, a través del Decret de normalització de l’ús del català en els òrgans de l’Administració, les funcions d’as-sessorament «en els afers lingüístics», i estableix que «el seu parer, que s’expressarà d’acord amb les normes de la Secció Filològica de l’Institut d’Es-tudis Catalans, tindrà per als esmentats òrgans, organismes i institucions, força vinculant». Així, per dur a terme aquesta funció, pel que fa al llen-guatge administratiu, la mateixa Direcció General de Política Lingüística impulsa i crea poc després la Coordinadora de Llenguatge Administratiu.El 1981 es va crear la Coordinadora de Llenguat-ge Administratiu en el si de la Generalitat de Cata-lunya. El 1986 es va reconvertir en la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu (CALA), que va durar fins al 2001.La seva tasca era fixar qüestions lingüístiques pròpies del llenguatge administratiu català, des de vocabulari i expressions pròpies de  l’especialitat fins a qüestions sintàctiques (construccions, connectors, règim verbal, etc.), passant per criteris tipogràfics.La CALA estava integra-da per especialistes de l’àm-bit del dret i per lingüistes, representants  de  diversos departaments i organismes. En formaven part advocats de prestigi de departaments de la Generalitat i d’altres organismes rellevants per a l’àmbit professional com el Consell de Col·legis d’Advocats de Cata-lunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Universitat de Barcelona i la Univer-sitat Autònoma de Barcelona, entre d’altres. Entre els lingüistes hi havia persones responsables de serveis lingüístics o editorials de l’Administració, professors universitaris del món del dret i persones de fora de l’Administració amb una obra extensa i sòlida com Osvald Cardona, autor de 50 documents jurídics en català, o Joan Baptista Xuriguera, autor dels famosos Els verbs catalans conjugats, al costat d’altres. Més enllà de situar l’origen i la composició de la Coordinadora o de la CALA, amb aquestes dades vull remarcar la importància que el Govern va donar a la necessitat de fixar un model de llen-guatge administratiu català modern. I ho va fer, com podem veure, amb la participació de molts experts, la implicació de molts organismes i la col-laboració de la resta de territoris de parla catalana. A més, també va estendre aquest mateix procés al llenguatge jurídic català. Per tant, la CALA s’ocu-La Comissió Assessora  de Llenguatge Administratiu (CALA)Marta Xirinachs i CodinaMembre de la Coordinadora i la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu (1981-2001) 65 Terminàlia núm. 5Dossierpava de tots dos llenguatges d’especialitat: l’admi-nistratiu i el jurídic.Pel que fa als aspectes lingüístics més impor-tants que va fixar la CALA, cal dir que va adoptar criteris sobres tots els plans de la llengua escrita. Així, va fixar criteris d’estil i de redacció, models de documents, va tractar qüestions convencionals (abreviatures, símbols i sigles; usos de majúscules i minúscules); criteris de traducció, de toponímia, i de terminologia i fraseologia. Podríem posar molts exemples, com ara l’ús preferent de la primera per-sona del singular o bé del plural per a l’emissor, i el de vós per a la persona a qui ens adrecem, la redacció en present, etc., que en definitiva són la conseqüència pràctica del que crec que va ser el més important: fixar els criteris generals d’es-til d’aquests llenguatges d’especialitat i elaborar models per als documents més habituals. La majo-ria d’aquests criteris van ser publicats a les revis-tes Llengua i Administració (1982-1994), Documentació Municipal, Llengua i Ús, Revista de Llengua i Dret i, a través de la col·lecció «Criteris Lingüístics», que aplega els títols: Documentació jurídica i administrati-va; Abreviacions; Criteris de traducció de noms, denomina-cions i topònims; Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català; Majúscules i minúscules. A més, cal tenir en compte tota la feina d’adaptació i difu-sió feta pels serveis lingüístics de l’Administració i les universitats a través dels seus llibres d’estil o guies, per posar un exemple.Quant als criteris que regien la CALA, d’una banda, es partia de la voluntat de prendre decisions que fessin que el llenguatge administratiu i jurídic català fos clar, concís, rigorós, respectuós i modern. De l’altra, però, no podíem oblidar que el marc legal d’aplicació i els models de partida eren en castellà. Per tant, molts dels aspectes que calia tractar parti-en de solucions pensades i creades en castellà, que, a més, arrossegaven una tradició barroca i un model centrat en el poder i allunyat dels ciutadans. Així, doncs, el primer que calia fer era establir els límits de maniobra i conèixer els condiciona-ments legals. Amb un exemple ho podem veure més clar. Davant d’un ruegos y preguntas (últim punt d’un ordre del dia per a les intervencions no pre-vistes), ens plantejàvem la possibilitat d’evitar un verb amb una càrrega semàntica tan poc «demo-cràtica» com pregar. Així, doncs, es va decidir que la forma que cal usar és torn obert de paraules, locució genuïna, transparent i adequada. Però amb aques-ta expressió no s’havien resolt totes les necessitats, perquè també calia tenir present que a l’Adminis-tració local, a banda del torn obert de paraules, hi ha un tipus d’intervenció regulada per a la qual és necessari disposar de la forma precs i preguntes.Els debats sobre els casos estudiats eren extensos i documentats. La secretaria de la CALA, que exercia la DGPL, s’encarregava de fer la recerca i presen-tar-la al ple. Els lingüistes estàvem més pendents de trobar solucions normatives, transparents, con-cises, unívoques, directes i modernes. En la recer-ca es partia sovint del castellà, perquè s’analitzaven els documents bàsics i els models eren en castellà, s’identificaven els possibles problemes i començava el procés de recerca. Primer s’intentaven documen-tar solucions en català d’etapes anteriors, des de l’edat mitjana fins als textos de la República; es cer-caven equivalents en altres llengües romàniques i els experts en dret vetllaven per la viabilitat i fideli-tat de la proposta. En general sempre s’arribava al consens, però en alguns casos calia passar a les votacions i s’adoptava la solució més votada. Pel que fa al seguiment de les ins-truccions generades des de la CALA en els organismes públics, no podem dir que s’hagi fet un estudi sis-temàtic en aquesta línia. En general podem dir que a través dels llibres d’estil, guies, formularis, manuals universitaris i traduccions de textos oficials com ara la versió catalana del BOE o els formularis electrònics en cata-là de l’Administració de Justícia, La Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu (CALA)Marta Xirinachs i CodinaTerminàlia núm. 5 66Dossier  67 Terminàlia núm. 5els criteris de la CALA es difonen i s’apliquen. Però seria molt interessant poder-ho fer i veure com s’han implantat termes que ja van plantejar com-plicacions en el moment de fixar-los. Estic pensant en les diferents solucions en català per al terme castellà auto per exemple. En castellà té un ús molt general, i els equivalents en català són diferents segons el significat. Trobem auto de comparecencia, auto de sobreseimiento, auto de detención, auto interlocu-torio i auto de prisión. Els equivalents en català són: citació, resolució de sobreseïment, document de detenció, interlocutòria, resolució de presó, respectivament. Un altre aspecte que també caldria seguir és la qualitat dels textos en català dels professionals del sector. Caldria veure si els principals problemes que presenten aquests textos continuen sent les mateixes interferències del castellà que ja va estu-diar la CALA o no.Quant als punts de contacte i col·laboració amb el TERMCAT, cal destacar que els treballs d’ela-boració i fixació dels llenguatges administratiu i jurídic de la Coordinadora de Llenguatge Adminis-tratiu, com hem comentat, tractaven tots els aspec-tes de la llengua i van començar gairebé cinc anys abans de la creació del Centre de Terminologia.Tan bon punt es va formalitzar la CALA l’any 1986, la Comissió va passar a ser el grup de treball expert en terminologia jurídica i administrativa del TERMCAT. En aquests sentit, les solucions estu-diades i proposades per la CALA van anar passant també pel Consell Supervisor i els acords de termi-nologia d’aquestes especialitats es van anar publi-cant al Diari oficial de la Generalitat de Catalunya. A la vegada, la CALA també estudiava els problemes de terminologia jurídica o administrativa que es plan-tejaven a través dels serveis de consultes del TERM-CAT. L’any 1999, a través de la col·lecció «Criteris Lingüístics», la Direcció General de Política Lin-güística va publicar, a l’opuscle Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català, els acords de terminologia i de fraseologia que havia adoptat la CALA, que en alguns casos havien estat revisats pel TERMCAT. Més tard, el 2010, es va reeditar aquest opuscle, que conté la revisió i l’ampliació de la llis-ta de terminologia i fraseologia jurídiques i admi-nistratives normalitzades pel TERMCAT.Vist amb perspectiva, i deixant de banda que en alguns àmbits del món del dret (Administració de justícia, documentació notarial i mercantil, regis-tres públics, contractació jurídica privada), el català encara té greus dificultats per recuperar el lloc que li correspon en el context d’oficialitat de la llengua catalana, el més important i el que crec que ha estat un èxit indiscutible és el fet que totes les adminis-tracions catalanes van participar en el procés de fixació dels llenguatges administratiu i jurídic cata-lans, s’hi van identificar i el van adoptar. L’Administració de la Generalitat de Catalunya hi va jugar un paper clau: primer va saber donar des de l’inici de la recuperació de les institucions valor a la llengua, va posar mecanismes com la CALA i el TERMCAT, va fomentar i coordinar les xarxes de serveis lingüístics a les administracions catalanes, a l’Administració de justícia, a les universitats i a col·legis professionals. L’Escola d’Administració Pública de Catalunya va incloure en l’oferta de for-mació els cursos de llenguatge jurídic i adminis-tratiu, la DGPL va establir certificats específics de llenguatge administratiu i de llenguatge jurídic, i vam disposar de canals de difusió i publicació peri-òdics dels criteris.Per tant, la CALA responia a una necessitat del moment —fixar un model de llengua per a l’Admi-nistració catalana— i formava part d’un engranatge complex que preveia les diferents fases per fer del català una llengua apta per a l’Administració. dossierTerminologia i dret

La Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu (CALA)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Hemeroteca Cientifica Catalana