Ciurans Peralta, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL TEATRE INDEPENDENT. 
ESTAT DE LA QÜESTIÓ 
Enrie Ciurans 
El teatre independent és un referent indefugible del teatre actual a Catalunya i a Espanya, 
ates que una bona part deis dramaturgs, directors i actors amb un prestigi més consolidat en els 
nostres escenaris -nascuts entre les decades deis anys trenta i cinquanta- procedeixen d'aquest . 
moviment o denominació escenica que sorgí durant la segona etapa de la postguerra espanyola, 
és a dir, a partir del 1959, com un moviment de profunda renovació de les arts esceniques. Per 
tanto el teatre independent estigué format per homes i dones d'una generació posterior a aque-
lla que havia participat en la Guerra Civil Espanyola. Malgrat aixo, hi ha autors que consideren 
com a partícips d'aquesta tendencia els grups apareguts durant la decada deis anys quaranta i 
cinquanta sota la denominació generica de teatros de cómara y ensayo, o les agrupacions de 
teatre universitari oposades al Teatro Español Universitario, és a dir, el teatre universitari que 
tenia el suport de I'oficialitat franquista. Tampoc no hi ha acord sobre el moment en que va 
desapareixer aquesta tendencia o denominació generica de grups, companyies o coHectius, ja 
que alguns autors situen el final en I'anomenat Festival Cero que se celebra a Sant Sebastia el 
1970 [Festival Internacional de Teatro de San Sebastián J, i d'altres el vinculen al naixement de les 
sales alternatives i, en conseqüencia, a una progressiva transformació del fenomen escenic pro-
du'¡'da durant la decada deis anys vuitanta. Malgrat tot, és incontrovertible el paper que va tenir 
aquesta denominació en el teatre contemporani. És per aixo que volem introduir-nos en I'estudi i, 
per fer-ho, ens formulem un seguit de qüestions que, molt probablement, no aconseguirem 
respondre, pero que ens serviran per introduir el lector dins les coordenades en que es produí 
aquest esclat de creativitat. 
Quan sorgí el teatre independent? 
No hi ha una data fixa que marqui I'inici a l'Estat espanyol de I'anomenat teatre independent. 
Molt probablement aquesta etiqueta o denominació aparegué als mitjans de comunicació, que 
la utilitzaren per referir-se a un teatre de tipus no professional, sense altres connotacions que amb 
el pas de les temporades i la consolidació d'aquesta fórmula se li atribuirien. 
Al nostre entendre foren molts els grups que contribu'iren a iniciar aquest procés de canvi 
del paradigma espectacular a la Espanya franquista: d'una banda, els grups anomenats de teatro 
de cómara y ensayo sorgits durant la decada deis anys quaranta i cinquanta, com I'agrupació 
13 
madrilenya Arte Nuevo, sorgida el 1945 (formada per José Gordon, Alfonso Paso, Alfonso Sas-
tre, Medardo Fraile, entre d'altres), o, posteriorment, el Teatro de Agitación Social, que en fou 
una mena de continuació fins a arribar; el 1960, al plantejament renovador que significa el Grupo 
de Teatro Realista, que lideraren José María de Quinto i Alfonso Sastre, com també el Teatre 
Estudio de Madrid, que fundaren el 1960 William Layton, Miguel Narros i Betsy Bekley; en el 
mateix període, a Barcelona, aparegueren coHectius d'expressió castellana com El Teatro de 
Arte (1941, Marta Grau i Artur Carbonell), el Teatro de Estudio, i, posteriorment, El Corral, que 
lidera Juan Germán Schroeder en la decada deis anys quaranta, elTeatro de Cámara de Barcelona, 
Thule, Teatro Club, entre altres petites agrupacions que feien sessions úniques. Cal esmentar 
també intents, que no varen reeixir; de crear una alternativa al teatre oficial de I'epoca, com 
I'anomenat Teatro Popular Español, creat per Anastasio Alemán i José Antonio Valdés el 1957, 
tractant d'imitar el Théatre National Populaire, de Jean Vilar. D'altra banda, en foren antecedents 
o bé iniciadors, els grups sorgits a I'entorn del món universitari, que significaren I'entrada en 
escena d'una nova generació d'homes de teatre, malgrat que molts d'ells no acabarien de donar 
el pas definitiu cap al professionalisme. Entre els grups sorgits en aquest ambient destaquen, a 
Madrid, el Teatro Popular Universitario, i a Barcelona, l'Agrupació de Teatre Experimental (1953), 
el coHectiu Trasgos (1953) i, posteriorment -ja fora de I'ambient universitari-, el Teatre Viu, 
creat per Miquel Porter; Ricard Salvat i Helena Estellés, el 1956, agrupació aixoplugada per 
I'Agrupació Dramatica de Barcelona, precedent directe del teatre independent.Aquesta darrera 
entitat acomplí un paper importantíssim en la represa del teatre catala durant la postguerra, 
pero queda al marge de la denominació «independent».Tots aquests grups foren antecedents 
de l'Escola d'Art Dramatic Adria Gual (EADAG), creada el 1960, que representa un pas fona-
mental per a I'aparició de la generació del teatre independent a Catalunya. 
La paraula independent es comen~a a utilitzar al principi deis anys seixanta. Una de les prime-
res mostres de I'ús d'aquesta denominació la trobem en un article de Ricard Salvat publicat a la 
revista Primer Acto, titulat « I ° años de teatro independiente», en que aquest terme era utilitzat 
com a sinonim de renovació i d'experimentació, tot afirmant: «Necesitábamos otras obras, otro 
espíritu de lucha, necesitábamos un laboratorio, algún sitio en que experimentar. Creíamos mucho 
en aquel entonces en el teatro experimental, en el que veíamos el elemento salvador de nuestro 
teatro, el que tenía que acabar con la mediocridad ambiente que en aquel momento, mucho 
más que ahora, privaba en nuestros escenarios teatrales.» I 
Malgrat aixo, I'origen de la denominació teotre independent cal buscar-lo en el teatre argentí 
del principi de la decada deis anys trenta, com certifica José Marial en el seu Ilibre titulat precisa-
ment El Teatro Independiente, quan escriu: «Con el Teatro del Pueblo puede afirmarse que nace 
en Buenos Aires el primer teatro independiente de vida orgánica según ya lo dijéramos. A la 
cabeza del empeñoso grupo está Leónidas Barletla. Le secundan un selecto grupo de actrices, 
actores y algunos intelectuales. [ ... ] Moldes extranjeros no convienen al intento porteño. Se trata 
de formar un teatro de arte con gente de Buenos Aires, y con una realidad teatral a la que no 
hay que perder de vista, pues en ella es donde hay que formarse y actuar e influir. También es 
conveniente frecuentar escritores argentinos, pues ése es uno de los fines de esta nueva entidad: 
dar cabida a los escritores nacionales o locales, tan sometidos e impregnados por las trabas y 
barreras de los empresarios teatrales. El viernes 14 de febrero de 193 I se presenta por primera 
14 
vez ante nuestro público elTeatro del Pueblo.»2Cal, pertant, veure com la denominació indepen-
dent no és originariament espanyola sinó que pertany al teatre sud-americé3.. D'altra banda, quan 
Marial defineix el que fou el teatre independent argentí establia una profunda diferencia entre 
teatre experimental i teatre independent en afirmar:3 «Es frecuente oír llamar a los teatros 
independientes -y una crítica bastante desinteresada de nuestra historia dramática así les de-
nomina a diario- "teatros experimentales". Naturalmente, los teatros independientes no son 
teatros experimentales aunque su planteamiento general de búsqueda y estudios les lleve en 
ocasiones a realizar experiencias, muchas de ellas incorporadas más tarde a la práctica general 
de nuestra escena.» 
En la historia del teatre catala fou Feliu Formosa, un deis creadors del teatre independent, 
qui situa les principals fites que feren emergir el moviment. Escrivia Formosa al seu lIibre Per uno 
acció teotro/:4 «Més enlla de denominacions i fórmules esquematiques (teatre "independent", 
"popular", "experimental") s'ha produ'lt i es produeix des de I'any seixanta la recerca d'un Ilen-
guatge escenic nou i d'un públic nou.AI marge de les limitacions de tot ordre amb que han topat 
i topen les persones i els grups que participen en aquesta recerca, és innegable que la lIuita 
d'aquests set anys no ha estat inútil. Farem una mica d'historia: durant la tardor de 1963 es 
produeixen dos fets que podem considerar significatius. El primer és I'estrena de L'opero de tres 
rols, de Bertolt Brecht, per l'Agrupació Dramatica de Barcelona al Palau de la Música Catalana; el 
segon és la representació al monestir de Ripoll de I'espectacle Poesio-document (poetes olemonys 
contro lo guerro) pel grup Gil Vicente davant un miler d'escoltes (seguida d'una cinquantena de 
representacions més a Barcelona i comarques).» 
En conclusió, podem afirmar que la denominació teotre independent va sorgir a l'Argentina al 
comen~ament deis anys trenta i que es va introduir en el teatre espanyol en els inicis de la 
decada deis anys seixanta amb una significació política que, a Catalunya, implicava la recuperació 
d'un teatre en Ilengua catalana i, evidentment, la creació d'una cultura en Ilibertat. 
Com ha estat definit el teatre independent? 
El principal tret característic deis grups que formaren part d'aquest corrent escenic fou la 
seva actitud de reivindicació política enfront de la dictadura militar del general Franco que 
governava Espanya. Per tant, aquests grups es varen caracteritzar per una progressiva radicalitza-
ció deis plantejaments formals i ideologics, cercant per al teatre un espai de Ilibertat que no 
existia en la societat espanyola. 
Teatre independent és una denominació tanmateix controvertida que requereix fer-ne una 
lectura curosa, sense donar-ne una visió definitiva, com podem observar si ens apropem a com 
I'han caracteritzat diversos autors i estudiosos del teatre catala i espanyol. Tot seguit exposem 
tres visions diferents i, tanmateix, complementaries: 
1) La definició que ofereix Manuel Gómez García al Diccionario Akol de Teatro:5 «Teatro 
independiente: Cualquier tipo de teatro no marcadamente comercial, como el universitario el 
callejero, el Off Broadway y otros, que se caracteriza por su preocupación estética y social y por 
15 
su sensibilidad vanguardista. En España, el teatro independiente, que surgió con enorme fuerza 
en las décadas del sesenta y del setenta, atraviesa actualmente una difícil situación. [ ... ] Últimamente 
la actividad del teatro independiente se sustenta en buena medida en las salas alternativas.» 
2) La descripció que oferia Guillermo Heras en el seu article «Del Teatro Independiente al 
CNNTE»,6 on afirmava: «Un primer problema que se plantea es qué alcance puede darse al 
término teatro independiente. Como en un cajón de sastre, cualquier experiencia teatral que se 
realizara al margen de los canales comerciales de distribución y sobre todo si tenía un cierto aire 
aficionado era calificada inmediatamente desde la crítica al uso (con tono paternalista) o desde 
la Administración (que nunca había reconocido a los que formaban parte del teatro) como 
teatro independiente. [ ... J Para éste [el teatro independiente J, el año cero será la celebración del 
Festival de Teatro de San Sebastián en 1970, cuando recogido en un manifiesto, los grupos se 
dan cuenta de que su actividad, reprimida, administrativamente y políticamente por el Ministerio 
de Sánchez Bella, sólo podría desarrollarse y tener sentido como trabajo realizado paralelamente 
al margen del teatro comercial, presentándose como una crítica a éste, a sus contenidos ideológicos, 
y a su forma de distribución y producción.» 
3) La caracterització que feia del teatre independent Gonzalo Pérez de Olaguer circumscri-
vint-Io al context del teatre catala, partint de la dicotomia entre teatre d'aficionats i teatre 
independent:l «Per que aixo de teatre independent? Més enlla del nom emprat -teatre inde-
pendent, teatre de camera, teatre experimental, teatre popular- hi ha la realitat d'una posició i 
una recerca. Posició enfront de dos conceptes: teatre amateur i teatre comercial. Es diferencia 
del primer per la qualitat deis textos, dit en un sentit abstracte, i pel rigor a I'hora de preparar el 
muntatge; i del segon, pel caracter no professional de Ilurs membres i per la programació elegida. 
Quant a la recerca, que el teatre independent pretén com a primera premissa de realitzar una 
labor sociocultural de gran abast. No se m'escapen les limitacions i condicionaments externs 
que es mouen a I'entorn d'aquest teatre constrenyent-Io de vegades. Pero en línies generals són 
els seu s objectius en néixer; la seva intrínseca raó d'existir. És un servei a la cultura i, concreta-
mento al fet teatral. No hi ha dubte que aquest teatre té unes arrels comunes a tots els seus 
membres, arrels que ens parlen de la funció social a acomplir: ser tant un testimoni com una 
acusació. [ ... ] D'altra banda cal convenir que el teatre independent té entre els pressuposits la 
recerca d'una nova estetica i d'un nou públic.» 
Quins (oren e/s protagonistes del teatre independent? 
Una de les primeres qüestions que cal advertir és l'heterogene'ltat d'aquest moviment escenic 
format per grups de tots els formats i estils, amb intencions, capacitats i trajectories dispat's. Una 
altra consideració important és que sorgiren grups de teatre independent per tota la geografia 
espanyola, evidentment, amb una clara preeminencia deis grans focus de creació com eren Madrid 
i Barcelona, els quals mimetitzaren. Alguns d'aquests grups es van adscriure a la denominació 
independent com un primer pas cap a la professionalització, mentre molts d'altres no plantejaren 
mai aquest pas i es vincularen a I'escena en un moment determinat de les seves trajectories vitals. 
16 
Fotografia d'un assaig de f'espectacle Collage, del Grupo Cátaro. Abril del 1970. 
'7 
És practicament impossible fer un cens de tots els grups que d'una o altra manera participa-
ren en el teatre independent, perque a partir d'ells sorgiren altres denominacions paraHeles com 
Nuevo Teatro Español, que identifica un ampli coHectiu de dramaturgs sorgits del teatre inde-
pendent, o la denominació Nuevos Autores Españoles, com a conseqüencia de I'anterior. 
Pero I'abast del teatre independent es produí en I'ambit deis grups o companyies teatral s 
que s'adjudicaren aquesta denominaciá. Per completar aquest mapa que volem oferir del teatre 
independent espanyol, mencionarem una part deis grups que el conformaren: 
Andalusia: Teatro Estudio Lebrijano, La Cuadra, Esperpento, Cascao, Tabanque, Mediodía, 
Teatro de la jácara,Teatro Estudio de Málaga. 
Aragó:Tabanque-lmagen 3,Teatro de La Ribera. 
Astúries: Populus, Gesto, Grupo Tespis,Tramoya, Caterva, Margen. 
Canaries: La Carátula. 
Castella-Lleó: Teloncillo (Valladolid). 
Catalunya: La Pipironda, Grup de Teatre Popular Gil Vicente, Escola d'Art Dramatic Adria 
Gual, Companyia Adria Gual,Teatre Experimental Catala, Els joglars, Grup de Teatre Indepen-
dent del CICF, Grup de Teatre Popular El Camaleó, Bambalinas, Gogo Teatro Experimental 
Independiente, El Paraigua Groc, Grup d'Acció Teatral, Palestra d'Art Dramatic,Teatro Popu-
lar Amateur; LÓliba, Grup d'Estudis Teatrals d'Horta, Pequeño Teatro, Alpha-66, A-71 ,Teatre 
de l'Escorpí, Roba Estesa, La Gabia de Vic, Comediants, Dagoll Dagom. 
Galícia: Grupo de Teatro O Facho,Teatro Circo,Teatro Antroido. 
Madrid: Teatro Experimental Independiente, Grupo Cátaro, Los Goliardos, Tábano, Teatro 
Libre, Albatros, Carro de Heno, Max Maravillas, 5-7, El Gayo Vallecano, Ditirambo Teatro 
Estudio, Grupo de Teatro Arganda, Grupo Internacional de Teatro, Musarañas Compañía de 
Teatro. 
Múrcia:Teatro del Matadero,Teatro Universitario de Murcia. 
País Basc:Teatro Gueroa, Cooperativa Denok, Atelier. 
País Valencia: La Carátula (Elx), Grup-49, Grupo Rogle, Carnestoltes, Grupo Uevo, Teatre 
Estable del País Valencia, La Cazuela (Alcoi), Pequeño Teatro de Valencia, Pluja Teatre, Ubu 
Blau, Actum. 
Per tots els motius anteriorment exposats creiem que recuperar el que fou i significa el 
teatre independent a l'Estat espanyol és una tasca principal per donar a coneixer a les noves 
generacions el passat recent del nostre teatre i com s'han posat les bases del seu actual esplen-
dor. És per aquest motiu que l'Associació d'lnvestigació i Experimentació Teatral va organitzar; 
gracies a les intenses gestions de la professora Maria-josep Ragué, les jornades «El teatre inde-
pendent. La memoria historica: deis anys seixanta al presento Continu'l'tat o trencament?», cele-
brades al Departament d'Historia de l'Art de la Universitat de Barcelona, els dies 12 i I 3 de 
novembre de 2002, que tot seguit publiquem pel seu gran interes esperant que sigui una prime-
ra contribució a I'estudi d'aquesta tendencia escenica fonamental en la historia del nostre teatre. 
18 
NOTES 
l. SALVAT, R.« 1 O años de teatro independiente». a Primer Acto, n. 45. Madrid: 1963. P. 8-12.. 
2. MARIAL. José. El Teatro Independiente. Buenos Aires: Ediciones Alpe, 1955. [Nuestra expresión]. 
p. 58-59. 
3. MARIAL,José. Op. cit. P. 189. 
4. FORMOSA. F. Per una acció teatrol. Barcelona: Edicions 62., 1971. [L'Escorpí, 2.8]. P. 39. 
5. GÓMEZ GARCíA. M. DiccionarioAkal de Teatro. Madrid: Ediciones Akal, S.A., 1997. P. 812.. 
6. HERAS, G. «Del Teatro Independiente al CNNTE» a Escritos dispersos (Centro Nacional de Nuevas 
Tendencias Escénicos 1984-/994). Madrid: Centro Nacional de Nuevas Tendencias Escénicas, 1994. 
[Teoría Escénica, 4]. P. 49-64. 
7. PÉREZ DE OLAGUER, G. Teatre Independent a Catalunya. Barcelona: Editorial Bruguera, S.A., 1970. 
[Quaderns de cultura, 62.]. P. 9-1 l. 
19 


El teatre independent. Estat de la qüestió

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert