Padullés, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL NOU MERCAT DE LES FLORS DEL TEATRE 
EXPERIMENTAL: L'ANTIC TEATRE. 
LOS 5&COLLAGE. EL PROGRAMA INTERACTIU, 
D'ANDREU MORTE 
Xavier Padullés 
Direcció: Andrés Morte. Direcció d'actors: Esteban Mihalik. Actors: Osvaldo Ayre, Alexis Bautis-
ta, Reiner Dunkl, Thomas Louvat, Sandro Stefanini i Ludovic T attevin. Espai escenic: Lali Canosa. 
Creació de vídeo: G. Caron, M. Aranciva Randon, Ayoze Cabrera. Assistent de direcció: Marion 
Levy, Silvia Parisotto, Niko Bonniure. T raduccions: Niko Bonniure, Silvia Parisotto, Marion Levy. 
Coproducció: L'Antic T eatre de Barcelona, Artificio de Barcelona, Fabbrica Europa de Florencia i 
Cinema T eatrolux de Pisa. Projecte Sidereus Nuncios-Un programa de Cultura 2000 de la Unió 
Europea. L'Antic T eatre, del 26 al 29 de genero 
T ota escena nacional necessita espais de renovació teatral. Durant els anys vuitanta i noranta 
aquesta funció la va fer principalment el Mercat de les Flors. Desaparegut aquest espai per al 
teatre, podríem imaginar que la renovació teatral s'ha quedat orfena: ben al contrario Qui hagi 
seguit els passos de L'Antic T eatre, en aquests escassos tres anys de vida, s'haura adonat que 
no solament és la sala que tira amb més fon;a del quart circuit teatral, sinó que és I'espai de 
Barcelona que més seriosament esta apostant pel teatre experimental. 
Quan les institucions oficials aposten o bé pel teatre de disseny o bé per noms reconsagrats 
-actitud ben diferent del risc que prenien fa vint-i-cinc anys-, trobem una sala privada, petita i 
amb pocs mitjans, que tot hi haver de fer mans i manigues per arribar a final de mes, és en aquests 
moments qui realitza unes funcions de programació -de nova creació i experimentació- que 
cap sala oficial ni comercial s'atreveix afer. D'aquesta manera, mort per al teatre contemporani el 
Mercat de les Flors, tenim un hereu legítim que porta per nom L'Antic Teatre. Aquesta afirmació 
pot semblar molt exagerada, pero no ho és tant si observem la nomina de creadors que hi ha 
donat cabuda en tan poc temps. Com a companyies residents o com a companyies invitades, 
L'Antic T eatre ha promocionat, entre d'altres, Amaranto, Sergio Faustino (que al més de mar<;: va 
representar un espectacle al Teatre Lliure), el CoHectiu Anatomic (invitats al Festival de Teatre 
EntreCultures de Tortosa i vertadera avantguarda multimedia del país), o un vetera de la gestió 
teatral barcelonina com és ara Andreu Morte. 
No cal dir que la clau d'aquesta promoció de nous creadors, quasi tots ells encara pendents 
d'explotar artísticament, es troba en la gestió pertina<;: de Semolina T omic. Aquesta performer 
275 
croata, de la qual algun dia haurem de parlar més detingudament, després d'haver fet d'actriu 
per a La Fura deis Baus, finalment va obrir aquesta petita sala del carrer de Verdaguer i Callís 
a Ciutat Vella. Val a dir, pero, que de cara la promoció de nous creadors, Andreu Morte, lIavors 
director del Mercat de les Flors -en la seva danrera etapa-, va tenir un rol molt important en 
programar al teatre de Montju'lc noves companyies que tenien el suport des de L'Antic T eatre. 
Només creant aquests circuits entre sales petites i gran s es poden crear sinergies que ajuden a 
explorar nous territoris artístics, en obrir I'arc del teatre catala, excessivament endogamic i con-
centrat en unes poques capelletes, o fins i tot en una única. Dissortadament, sembla que aquest 
circuit, amb el canvi de programació al Mercat, s'ha tallat de nou. No hi insistirem més, pero el 
teatre catala actual necessita aquesta retroacció entre espais i creadors emergents; models com 
el que hi hem expressat no haurien de ser una excepció i dissortadament ho són. 
En aquest article, pero, parlarem d'un vetera, d'Andreu Morte, director i dramaturg d'un 
espectacle presentat del 26 al 29 de gener a L'Antic T eatre titulat Los 5&colloge. El programo 
interactiu. Aquest muntatge de teatre que inclou elements multimedia, gira a I'entom d'un con-
curs televisiu realitzat en el més enlla per cinc directors de cinema: Luis Buñuel, John Cassavetes, 
Rainer Wemer Fassbinder, Federico Fellini i Jean Cocteau. Aquests directors de cinema, que ja fa 
anys que van traspassar, no solament no es deixen manipular pel presentador de televisió, sinó 
que acaben fent tot un seguit d'invectives als espectadors, suposadament vius. 
El dramaturg pren de cada un d'aquests directors algun deis aspectes més característics, 
tant en la vessant humana com creativa. És I'excusa que té Andreu Morte per reflexionar sobre 
dive.rsos aspectes de la condició humana, des del metafísic fins a I'artístic. Per exemple, amb 
I'actitud anticlerical i blasfema de Luis Buñuel, criticara de manera clara l'Església i la política sempre 
manipuladora de la consciencia humana. Amb John Cassavetes, pare del cinema independent 
nord-americéi, trobem les contradiccions de la creació contemporania, la qual molt sovint acaba 
cedint (com d'alguna manera va passar en aquest cas) davant les pressions de les grans empre-
ses. Federico Fellini traura ferro a I'assumpte i aposta pel sentit de I'humor i la ironia. Finalment, 
Jean Cocteau representa els valors de I'esnobisme cultural. i Rainer Wemer Fassbinder fa de 
provocador i trencador de tabús social s, igual que Luis Buñuel. 
En aquest colloge, que presenta uns personatges dramatúrgicament ben dibuixats, no s'hi 
intenta fer un exercici de cinefnia, sinó, com hem dit, es fa una reflexió atenta sobre la condició 
humana contemporania. El text, per una banda, critica la passivitat del ciutada, tant en el teatre 
com en la vida, i revalora tot un seguit de creadors que van arribar a ser uns grans homes pel 
fet de ser, precisament. uns grans subversius contra les limitacions de la seva epoca. Aquesta és la 
diferencia entre els morts en vida i els vius després de morts. Els primers són aquells que s'han 
deixat portar per les circumstancies, és el comú de la gent, que ha sacrificat la lIibertat per la 
seguretat. Els segons, contrariament, continuen vius després de morts per la gosadia i la plenitud 
creativa que van tenir pel fet de desafiar els totems i els tabús. És la passivitat de I'espectador de 
la vida davant del creador de vida des de I'art i el pensament. La síntesi de tots aquests cineastes 
simbolitza, per tant, una forma de desafiament social que en tota epoca és necessaria i del qual 
avui ens sentim bastant orfes. 
T ot reflexionant a partir d'aquests directors, pode m descobrir la nostra covardia mundana i 
vulgar: ens deixem manipular per la política o l'Església, ben al contrari que Buñuel; claudiquem 
276 
davant el neoliberalisme, com va acabar essent el cas de Cassavetes. I per descomptat preferim 
ser gasejats per les multinacionals abans de plantar cara a les noves formes de feixisme, ben 
Iluny de I'actitud provocativa de Rainer Wemer Fassbinder. La seguretat té un preu i és el no-
res existencial, és la insuportable lIeugeresa de I'ésser, que criticava Milan Kundera en la seva 
celeberrima novel·la. 
Per altra banda, podem dir que I'espai escenic -per part de Lali Canosa- fou molt acurat 
pel fet d'emular, al teatre, un plató de cinema amb un traveling inclos i pantalles de televisió 
petites «disparant» en tot moment sobre I'espectador, fent-nos recordar que en la comedia 
de la vida tots som actors, alguns de protagonistes, com els directors de cinema esmentats, 
i d'altres que simplement fan d'extres perque són éssers passius, com el públic, el poble en ge-
neral. Pero tots plegats, ho vulguem o no, formem part de la suposada societat de I'espectacle, 
som víctimes i botxins del nostre ser o no ser, i aquesta és la gran tria que hem de fer sobre 
les nostres vides. 
Tant la direcció com la dramatúrgia d'Andreu Morte fou encertada: se li noten els anys 
d'experiencia com a gestor teatral. Fou una bona pensada triar actors de diverses nacionalitats 
-no oblidem que és una coproducció amb la Unió Europea-, per la qual cosa un noi italia 
feia de Fellini i un d'alemany de Fassbinder. Aquesta és una de les característiques no solament 
d'aquest muntatge, sinó també de L'Antic T eatre: la multiculturalitat. T ots sis actors -Osvaldo 
Ayre, Alexis Bautista, Reiner Dunkl, Thomas Louvat, Sandro Stefanini i Ludovic T atlevin- van 
saber donar to i credibilitat als seus personatges. 
Concloent: un espectacle interessant que diu i fa pensar, un fet difícil de veure i escoltar en la 
cartellera de Barcelona. L'Antic T eatre, pero, en aquest camp és una de les poques excepcions, 
perque crea -no dissenya- i sobretot pensa, perque és un centre de creació contemporania 
de gran nivell que el teatre catala no pot deixar escapar. 
277 


El nou Mercat de les Flors del teatre experimental: l'antic teatre. "Los 5&Collage. El programa interactiu", d'Andreu Morte

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert