Revistes Catalanes amb Accés Obert

EntrevistaTerminàlia núm. 4 34
entrevistaTerminàlia parla amb...Rosa Colomer i Artigas, 
directora del Centre de 
Terminologia TERMCAT
Rosa Colomer i Artigas 
(Barcelona, 1966)
Llicenciada en Filologia Catalana 
i màster en Lingüística Aplicada 
per la Universitat de Barcelona, 
professionalment s’ha dedicat a 
la terminologia, àmbit en què ha 
desenvolupat tasques relacionades 
amb l’assessorament, l’elaboració 
de diccionaris, la normalització i la 
formació. Des del 2002 dirigeix el 
Centre de Terminologia TERMCAT, 
un organisme públic que acaba de 
celebrar el seu vint-i-cinquè aniver-
sari i que fou creat el 1985 per la 
Generalitat de Catalunya i l’Institut 
d’Estudis Catalans. És membre del 
Consell Supervisor del TERMCAT, del 
Comitè Executiu de la Xarxa Interna-
cional de Terminologia (TERMNET) 
i ocupa la secretaria executiva de 
l’Associació Europea de Terminologia 
(AET). Va formar part de la comissió 
gestora de l’ACATERM (antecedent 
de la SCATERM).
Quines han estat les fites més des-
tacables aconseguides en els vint-i-
cinc anys de camí del TERMCAT?
Es fa difícil destacar unes actuaci-
ons sobre unes altres, perquè totes 
tenen la seva importància, però si 
cal esmentar-ne algunes que puguin 
tenir un cert valor simbòlic, m’agra-
daria destacar, en primer lloc, la 
col·lecció de diccionaris d’esports 
publicada amb motiu dels  Jocs 
Olímpics del 1992 de Barcelona, que 
ha estat motiu de col·laboració amb 
diversos comitès internacionals 
que han organitzat Jocs posterior-
ment. Aquesta actuació exemplifica 
la voluntat que ha tingut el TERM-
CAT, des del seu inici, de cobrir 
necessitats terminològiques en els 
més diversos àmbits. També des-
tacaria l’obertura del Cercaterm, 
l’any 2000, el servei de consultes 
en línia que ha esdevingut una eina 
de referència per a professionals i 
usuaris de la llengua. Em sembla 
també rellevant la col·lecció «En Pri-
mer Terme», iniciada el 2005, que 
aplega la producció no terminolò-
gica del Centre; és a dir, la meto-
dologia, els criteris i la recerca. En 
un altre àmbit, voldria esmentar la 
creació dels Espais Terminològics, 
l’any 2005, com a punt de trobada 
periòdic, per a la reflexió i el debat, 
de totes les persones interessades 
en terminologia. I finalment desta-
caria la publicació, al desembre del 
2010, d’una nova plataforma web, 
basada en la filosofia 2.0 i pensada 
per a facilitar la comunicació i l’in-
tercanvi amb tots els col·laboradors, 
usuaris i persones vinculades al tre-
ball terminològic.
Han canviat els criteris de normalit-
zació de termes al llarg de la histò-
ria del centre? En quins aspectes?
En el que és essencial els criteris 
són els mateixos. Sí que s’hi han 
produït alguns canvis a fi d’actu-
alitzar-los, d’acord amb l’evolu-
ció de la societat i de la normativa 
lingüística de l’Institut d’Estudis 
Catalans, o per a millorar-ne la 
representació en les fitxes termi-
nològiques. És el cas, per exemple, 
de l’eliminació del manlleu com a 
sinònim complementari d’una cre-
ació neològica catalana. Aquest 
tipus de representació estava molt 
vinculada a  les publicacions en 
paper i era, fonamentalment, una 
manera de garantir l’accés a les for-
mes normalitzades. En el context 
d’una publicació digital i a Internet 
aquest escrúpol es fa innecessari 
i, en canvi, la presentació de dues 
formes creava dubtes en els usua-
ris. Per això el Consell Supervisor 
va decidir de modificar aquest tipus 
de representació, tenint en comp-
te que l’accessibilitat a la informa-
ció estava garantida i valorant que 
la presentació de la forma catalana 
com a alternativa única en reforça 
les possibilitats d’implantació.
Un altre cas podria ser la represen-
tació de la varietat geolingüística en 
Entrevista  35 Terminàlia núm. 4
les formes que ho requereixen. Hi 
havia un criteri genèric que remetia, 
per defecte, a la variació recollida en 
el diccionari normatiu. Coincidint 
amb la incorporació dels assessors 
geolingüístics al Consell Super-
visor, l’any 2008, es va decidir fer 
explícita aquesta variació en els arti-
cles terminològics aprovats, i ara es 
recullen, en nota, les diferents for-
mes usades al territori. D’aques-
ta manera es facilita la lectura dels 
termes normalitzats i es dóna, alho-
ra, una visibilitat més gran als geo-
sinònims.
Atès que un dels objectius del TERM-
CAT és la coordinació general de les 
activitats terminològiques relatives 
a la llengua catalana, com es duu a 
terme aquesta coordinació i quins 
han estat els principals esculls que 
s’han hagut de superar?
Afortunadament, la nostra llengua 
disposa de moltes estructures que 
vetllen pel seu desenvolupament i 
la seva implantació en els diversos 
àmbits d’activitat: en l’àmbit públic, 
la xarxa de serveis lingüístics uni-
versitaris, la de serveis lingüístics 
de l’Administració, la de serveis 
lingüístics dels mitjans de comuni-
cació i el Consorci per a la Norma-
lització Lingüística, per esmentar 
les més grans; i, en l’àmbit privat, 
una llarga llista d’associacions que 
es dediquen al foment de la llengua 
i la terminologia, com és el cas de 
la SCATERM. El TERMCAT es coor-
dina amb totes aquestes xarxes de 
manera permanent i, puntualment, 
amb totes les organitzacions i per-
sones que volen treballar en termi-
nologia i que desitgen col·laborar 
amb nosaltres.
Crec que l’àmbit de la llengua, en 
comparació amb d’altres, és un dels 
que presenta un grau més alt de col-
laboració entre els diferents agents 
socials, i la terminologia segueix la 
mateixa tendència.
En una societat global, multilin-
güe, tecnològica, dinàmica i canvi-
ant, quin és el paper que aporta el 
TERMCAT en la normalització de la 
llengua catalana i el seu reconeixe-
ment en l’àmbit internacional?
El TERMCAT té com a missió garan-
tir el desenvolupament i la integra-
ció de la terminologia catalana en 
els sectors especialitzats i en la soci-
etat en general, mitjançant la crea-
ció de recursos terminològics que 
atenguin les necessitats comunica-
tives especialitzades. En una soci-
etat tan canviant, això implica una 
posada al dia constant dels reperto-
ris terminològics i de les eines lin-
güístiques. De fet, avui dia aquesta 
necessitat se la plantegen totes les 
llengües de cultura. Per això la tasca 
del TERMCAT és apreciada interna-
cionalment.
Quina ha estat la importància de 
la formació d’assessors lingüís-
tics en el procés de normalització 
terminològica? Quins canvis heu 
observat en la formació dels pro-
fessionals de la llengua que han 
treballat en el TERMCAT durant 
tots aquests anys?
La tasca de formació duta a terme 
els darrers anys des de les universi-
tats ha fet augmentar la preparació 
dels assessors i, de retruc, el prestigi 
Terminàlia parla amb…
Rosa Colomer i Artigas 
©
 T
er
m
in
àl
ia
Una decisió de normalització 
no és mai el resultat de 
l’aplicació d’un únic criteri, 
ni de la consulta d’un sol 
especialista
EntrevistaTerminàlia núm. 4 36
de les activitats professionals relaci-
onades amb la llengua catalana.
Des de la nostra experiència cons-
tatem que els professionals de la 
llengua que treballen amb nosal-
tres, que durant els primers anys 
solien ser bàsicament filòlegs, ara 
procedeixen també del món de la 
traducció, en què la terminologia 
es prepara d’una manera específica. 
De manera més puntual, però molt 
valuosa per a tractar camps temàtics 
específics, més darrerament també 
han treballat amb nosaltres, com a 
terminòlegs, persones amb estu-
dis d’altres àmbits d’especialitat, 
com ara la biologia o la química, 
que han completat la seva formació 
amb algun postgrau lingüístic o ter-
minològic.
En el procés de normalització, 
quina importància atorgaríeu als 
experts assessors, sobretot tenint 
en compte que en alguns casos no 
s’ha pogut partir de fonts escrites, 
com ara en l’àmbit de l’esport, en 
què en algun cas la recerca ha par-
tit directament dels experts?
Una decisió de normalització no és 
mai el resultat de l’aplicació d’un 
únic criteri, ni de la consulta d’un sol 
especialista. En cada cas, es contras-
ten diferents arguments (lingüístics, 
terminològics, d’ús) i diferents opi-
nions d’especialistes, i s’arriba a una 
solució equilibrada. El fet que en 
determinats àmbits no hi hagi gaire 
documentació escrita no és, per si 
mateix, un problema, si es consta-
ta un consens en els usos dels dife-
rents experts consultats.
Ens podríeu donar algunes dades 
estadístiques que donin una idea 
gràfica de la magnitud de l’activitat 
del TERMCAT? Per exemple, nom-
bre d’usuaris, de persones dedica-
des a les tasques que desenvolupa 
el centre, de mots i significats que 
intervenen en el seu funcionament, 
etcètera.
Una primera dada, molt genèrica, és 
la del trànsit del nostre web. Actual-
ment tenim una mitjana de 500.000 
pàgines visitades mensualment, i 
des de l’obertura de la nova platafor-
ma, al final del desembre del 2010, 
s’hi han registrat a la vora de 2.500 
usuaris. Pel que fa a l’equip humà, el 
Centre té una plantilla de vint-i-cinc 
persones i durant els darrers anys 
ha treballat amb una mitjana anual 
de 500 experts que col·laboren en 
les diverses tasques terminològi-
ques. Quant a la producció, des de 
la seva creació el 1985, el TERM-
CAT ha participat en 530 obres 
terminològiques publicades. Con-
cretament, el 2011 hem treballat en 
dotze productes que ja han estat 
publicats, i si tot va bé acabarem 
l’any amb alguna altra publicació a 
la llista. En fi, totes aquestes dades, 
i d’altres que també poden ser d’in-
terès, són disponibles en el nostre 
web.
Pel que fa a les consultes termino-
lògiques, quin àmbit s’ha mostrat 
més actiu en relació amb les peti-
cions? Quin és el perfil dels usuaris 
majoritaris del TERMCAT?
El perfil de l’usuari del Servei de 
Consultes  ha  anat  canviant  en 
aquests vint-i-cinc anys. Inicialment 
s’adreçaven al Servei especialistes i 
professionals de la llengua, que 
sempre n’han estat els usuaris més 
fidels, però també persones que no 
eren lingüistes ni especialistes i que 
tenien una necessitat terminològica 
puntual que no trobaven resolta en 
el poc material de consulta de què 
disposaven. El fet que avui hi hagi 
molts més recursos i eines dispo-
nibles ha fet variar el perfil habitu-
al del consultant, que ara és el d’un 
especialista o professional de la 
llengua, que disposa de molta infor-
mació i que més aviat demana ajuda 
per a prioritzar una forma entre les 
diverses alternatives documentades, 
o que vol saber quin criteri pot ori-
entar-lo per aplicar una solució ter-
minològica concreta.
En un món altament tecnificat en 
què la informació flueix cada cop 
amb més rapidesa i arriba més 
lluny, quina ha estat la recepció de 
l’Antena de Terminologia per part 
dels mitjans de comunicació cata-
lans, nacionals o internacionals?
Terminàlia parla amb…
Rosa Colomer i Artigas 
L’Antena de Terminologia 
és una bona experiència 
de col·laboració amb els 
serveis lingüístics dels 
mitjans de comunicació
Totes les iniciatives en favor 
de la llengua catalana són 
benvingudes
©
 T
er
m
in
àl
ia
Entrevista  37 Terminàlia núm. 4
L’Antena de Terminologia és una 
bona experiència de col·laboració 
amb els serveis lingüístics dels mit-
jans de comunicació: ha creat una 
xarxa que ha donat suport a la feina 
dels serveis i que ha fomentat com-
plicitats. De tota manera, les neces-
sitats lingüístiques dels mitjans van 
molt més enllà del que és estricta-
ment terminològic. La globalit-
zació de la comunicació i el paper 
referencial de l’anglès generen unes 
necessitats específiques, com per 
exemple la transcripció de topò-
nims i d’antropònims, la traducció 
d’argots o la pronúncia de man-
lleus. Caldrà analitzar seriosament 
com s’hi pot donar resposta, perquè 
és un col·lectiu que té un impacte 
molt gran en la difusió dels models 
lingüístics.
En el domini lingüístic català hi ha 
diversos agents del treball en termi-
nologia; com veieu iniciatives com 
la SCATERM?
Totes les iniciatives en favor de la 
llengua catalana són benvingudes, 
i especialment en el moment que 
vivim, en què des de diversos esta-
ments s’ha qüestionat la legitimitat 
de les polítiques per al foment de 
la nostra llengua. La contribució de la 
SCATERM com a espai de trobada 
per a la reflexió i l’intercanvi d’ex-
periències en  terminologia em 
sembla una bona aportació. 
Hi ha el sentiment que els organis-
mes públics estan poc avesats a 
avaluar quin és el rendiment i quina 
és l’eficiència de la seva tasca. En 
aquest sentit, quins protocols de 
control de qualitat teniu establerts 
en el TERMCAT per a avaluar el 
grau d’implementació de les pro-
postes terminològiques que propo-
seu?
L’avaluació de la implementació és 
una de les nostres línies de recer-
ca, fruit de la col·laboració amb la 
Universitat de Barcelona i la Uni-
versitat Pompeu Fabra. Conside-
rem que és una qüestió important 
i, en la mesura de les nostres possi-
bilitats, procurem avançar en aquest 
àmbit. Des del desembre del 2010 
tenim implantat en el TERMCAT un 
sistema de gestió de la qualitat que 
ens obliga a treballar d’acord amb 
el cicle planificació–execució–ava-
luació–millora, i el procés de nor-
malització terminològica també hi 
està sotmès. Per tant, l’avaluació de 
l’impacte de les solucions de nor-
malització és una dada que ens inte-
ressa, en l’obtenció de la qual estem 
treballant.
Com pot afectar l’actual conjuntura 
política, econòmica i social de rea-
justaments i replantejaments pres-
supostaris al desitjat funcionament 
del TERMCAT? Com se seleccionen 
o prioritzen els àmbits sectorials 
d’actuació?
Notem els efectes de la crisi com 
qualsevol altre organisme públic. 
Només cal llegir la premsa! En un 
moment com l’actual, el TERMCAT 
prioritza, més que mai, la seva fun-
ció de servei, i això és el que deter-
mina la selecció de les actuacions. 
Cal focalitzar-se en la resolució 
de necessitats i, com més estàn-
dard sigui la solució, millor, per-
què atendrà un nombre més gran 
d’usuaris.
Una pregunta obligada en un món 
cada cop més canviant és quins són 
els reptes que hauria de superar i 
els objectius que es planteja de cara 
al futur el Centre de Terminologia. 
Quines coses no ha fet el TERMCAT 
i creieu que hauria de fer?
El principal repte de futur, en un 
context difícil com l’actual, és con-
tinuar proveint la llengua catalana i 
els seus parlants d’allò que neces-
siten en relació amb els llenguatges 
d’especialitat i, més específicament, 
la terminologia, en un diàleg per-
manent amb els grups d’especia-
listes i usuaris. I això significa ser 
capaç d’adaptar-se contínuament 
a una societat que evoluciona molt 
de pressa i en què la comunicació i 
les tecnologies tenen un paper pro-
tagonista. I, especialment, signi-
fica que cal intensificar, més que 
mai, la col·laboració amb tots els 
agents relacionats amb la termino-
logia, utilitzant tots els mitjans que 
la xarxa ens ofereix, per aconseguir 
el consens necessari perquè els tre-
balls terminològics tinguin la qua-
litat desitjada. 
consell de redacció
Terminàlia parla amb…
Rosa Colomer i Artigas 
Des del desembre del 
2010 tenim implantat en 
el TERMCAT un sistema de 
gestió de la qualitat
Hem de ser capaços 
d’adaptar-nos contínuament 
a una societat que 
evoluciona molt de pressa i 
en què la comunicació i les 
tecnologies tenen un paper 
protagonista


Terminàlia parla amb... Rosa Colomer i Artigas, directora del Centre de Terminologia TERMCAT

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert