Revistes Catalanes amb Accés Obert

CURRíCULUM DE MANUEL MOllNS 
Manuel Molins Casaña (Alfara del Patriarca, I'Horta,Valencia) es va lIicenciar a la Universitat 
de Santo Tommasso de Roma i a la Universitat de Valencia. És dramaturg i professor de Ilengua 
i literatura catalanes a Valencia. 
Des de molt jove va intentar formar-se adequadament en el món del teatre. Va assistir a 
classes del Conservatori de Valencia, pero atesa la baixa qualitat de I'ensenyament als conserva-
toris del final del franquisme va decidir traure's el carnet de prafessionalVa aconseguir una for-
mació teatral solida, al marge de la seva formació universitaria, realitzant nombrasos cursos de 
cos, veu, historia del teatre, dramatúrgia, etc., amb professors de la Resad o de l'lnstitut del Teatre 
de Barcelona, la Universitat Catalana de Prada, beques d'investigació, etc. 
Va fundar el Grup 49 de teatre i participa activament en el moviment del teatre independent 
valencia. Cal remarcar; pero, que el Grup 49 no pretenia realitzar només els objectius teatral s 
d'aquell moviment deis anys setanta, sinó també promoure la recuperació de la Ilengua i la cultura 
propies del País Valencia, tot ampliant la base sainetesca que s'havia heretat mitjan<;:ant elements de 
les diferents tendencies europees més significatives (Beckett, Brecht, Müller. .. ) Va treballar cos a cos 
amb altres grups i companys com ara R. Sirera, J. Leal, buscant una estetica propia i batallant per 
aconseguir una visió deis PPCC transversal i en pla d'igualtat solidaria d'acord amb les ensenyan-
ces del seu mestre i amic Joan Fuster.Va ser I'únic grup de teatre independent valencia convidat a 
participar al Festival Internacional de Teatre Independent de Sant Sebastia (Festival Cero) i va col-Ia-
borar en diverses trobades de grups de tot l'Estat, com ara Los Goliardos,Tábano, etc. 
Va ser membre del Consell Assessor de Teatre de la GeneralitatValenciana i de la Comissió 
de Dramatúrgia del Centre Dramatic de la Generalitat Valenciana. També va ser professor de 
dramatúrgia de l'Escola Superior d'Art Dramatic i Dansa de Valencia, i va obtenir diverses be-
ques d'estudi per col'laborar amb altres centres importants de I'ensenyament teatral, com ara 
I'lnstitut del Teatre de Barcelona o un curs per a guionistes de cinema i televisió a la UIMPde 
Valencia. Ha participat en nombrasos congressos, coHoquis, xerrades i cursos de teatre, d'entre 
els quals cal.destacar les seves participacions a les jornades de Dramatúrgia de Vic, les de Tra-
ductologia organitzades per la UniversitatAutonoma de Barcelona i l'lnstitut delTeatre, diferents 
mostres d'autors contemporanis d'Alacant, la direcció del curs «El teatre del poder i el poder 
del teatre» a la Universitat d'Estiu de Gandia, la dramatúrgia i direcció artística del centenari 
d'Eduard Escalante (1995), congressos i trobades com el Galeusca organitzats per I'AELC, l'En-
contre Internacional de Dramatúrgia de la Valldigna i les jornades de la UB, cicles de lectures de 
la SGAE i I'AAT, etc. 
Ha realitzat diferents treballs de direcció escenica tant per al Grup 49 com per a altres grups: 
com ara I'espectacle Paroules en com viva per a la companyia I'Horabaixa Teatre sobre textos i 
poemes de Joan Fuster; o I'homenatge a Joan Fuster realitzat a Sueca amb motiu del dese ani-
versari de la mort de I'escriptor. Ha coHaborat en premsa (diaris Levante, El Mercantil Valenciano, 
137 
El País, El Temps".) , radio i TV, i ha estat jurat de diferents premis (Ciutat d'Alcoi, Ciutat de Va-
lencia, etc.) 
Com a dramaturg cal mencionar les obres Donso de Vetlotori, Quotre histories d'amor per a la 
reino Germano, Centoures, Tango, Trilogia d'Exilis (Dionysos, Els viatgers de /'Absento i El doctor 
Wittgenstein); Ni ton alts ni ton rics, Ombres de lo ciutat, Victoria Blanc, Combat (/'última cinta de 
Mario Ca/los), Quimera, L'amont del Paradís, Abú Mogrib, Salom Aleykum, Eliso, Shakespeore (lo dona 
silenciado), Una oltra Ofelia". Molts d'aquests textos han estat publicats per les editorials Tres i 
Quatre, de Valencia, i Bromera, d'Alzira. 
També ha treballat com a dramaturg per a FOCUS en la producció Catalans salvatges. Ha 
escrit per a diversos grups (Braguetania per a I'Horta Teatre, Que visco /'infem per a Nana Teatre, 
Coses de dos per al grup La Tarumba d'Alzira, Sa-I-Net per al grup El Bata de Paterna, etc.) 
Ha obtingut diversos premis, com ara el Ciutat de Granollers, el Ciutat d'Alcoi, el Ciutat de 
Valencia (dues vegades, 1982 i 1989), el deis Escriptors Valencians (tres vegades també, 1993, 
1999 i 2003), el de la Crítica ( 1999), etc. I les seves obres s'han estrenat a tot el territori valencia, 
a Tarragona, Barcelona, Madrid i Liverpool. 
Textos teatrals publicats 
Danso de Vetlatori. Valencia: Editorial Tres i Quatre, 1978. 
Quatre histories d'omor per o lo reino Germano. Valencia: Editorial Tres i Quatre, 1981. 
Ginesta. Valencia: Editorial Tres i Quatre, 1981 (dins la revista L'Espill). 
Centaures. Valencia: Editorial Tres i Quatre, 1985. 
Tango. Valencia: Editorial Bonaire, 1985. 
Ni tan olts ni tan rics. Alzira (Valencia): Editorial Bromera, 1989. 
Els viotgers de /'obsenta, Valencia: Amós Belinchón Editorial, 1990. 
Ombres de lo ciutat. Valencia: Centre Dramatic de la Generalitat Valenciana, 1992. 
L'omant del paradís. Pe<;:a curta publicada a la revista Art Teatral, n. 6Valencia:Apartado de correos 
I .080, 1994. 
Tanger. Obra curta publicada a la revista Art Teatral, n. I l. Valencia: Apartat de Correus I .080, 
1998. 
Trilogia d'Exilis, que conté: Dionysos, Els viatgers de /'absento i La maquina del doctor Wittgenstein. 
Valencia: Editorial Tres i Quatre, 1999. 
Shakespeore (la mujer silenciado). Hondarribia: Editorial Hiru, 2000. 
Rosegó. Alzira: Editorial Bromera, 200 l. 
Abú Mogrib. Alzira: Editorial Bromera, 2000. 
Paraules en com vivo (sobre textos i poemes de joan Fuster). Gandia: CIEC Alfons el Vell/ Ajunta-
ment de Gandia, 2002. 
Lo Divino Tramoia (Escenes) dins I'obra col'lectiva Seduccions. Grup 10 lIibreters de qualitat,Valen-
cia. 2002.v-4507 -2002. 
138 
Altres textos, adaptacions ; algunes estrenes 
Dansa de Vetlatori, pel Gnlp 49 de teatre, amb més de 100 representacions. 1974 
joan joan, pel Grup 49 de teatre. 1978 
Calidoscopi, sobre alguns poemes de V. Andrés Estellés. Amb el Grup 49 de teatre i la Sala Esca-
lante de Valencia. 1980 
Quatre histories d'amor per o lo reino Germano, pel Grup 49 de teatre. Sala Escalante de Valencia. 
1981 
Antoni i C1eopatro, versió lIiure de I'obra homónima de Shakespeare estrenada a la Sala Escalante 
de Valencia la temporada 1983-1984. 
Broguetonia, una farsa per al grup L.:Horta Teatre de Valencia ( 1987), que també ha estat muntada 
posteriorment pel Centre Municipal de Teatre de Monteada. 
Coses de dos, una dramatúrgia per al grup de teatre La Tarumba de Alzira. 1989. 
Ombres de lo ciutat, estrenada al Centre Dramatic de la GeneralitatValenciana amb direcció de 
Frederic Roda. 199 I . 
Victoria Blanc, estrenada al Centre Dramatic de la GeneralitatValenciana amb direcció d'E. Bena-
vent. 1992. 
Tongo, estrenada por la companyia Hands on Theatre Company de Liverpool en versió anglesa 
del professor de Cambridge Dominic Keown. 1992. 
Que visco /'infern, estrenada per la companyia NanáTeatro de Valencia. 1993. 
Ni ton alts ni ton rics, estrenada a Tarragona. 1994. 
Catalans salvatges, estrenada a Barcelona per I'empresa Focus. 1993. 
Centaures, estrenada als Teatres de la Generalitat Valenciana durant el cicle del I Centenario de 
Eduard Escalante amb direcció de V. Genovés. 1995. 
Sa-I-Net, estrenada pel grup El Bata de Paterna (Valencia). 1996. 
Shakespeare (lo mujer silenciado), estrenada pels Teatres de la GeneralitatValenciana amb direc-
ció de X. Berraondo. 1996. 
AMI, una dramatúrgia musical a partir delllibre d'Enrique Barrios. Estrena el 1997 per la compa-
nyia Nana Teatre. 
Salam Aleikum, lectura en el 11 Cicle de Lectures de teatre de la Universitat de Málaga, coordinat 
per Adelardo Méndez Moya, el 18 de marc;: de 1998. 
Tongo, lectura en el Cicle de Lectures Dramatitzades de I'ATT estrenada a la Sala Moratín deis 
TGV, el dissabte 27 de novembre de 1999 amb Consol Soler. Paco Alegre i Hector Navarro. 
Direcció: Manuel Molins. 
Laberintos, sobre el mite d'Ariadna. Estrenada a la Sala Triángulo de Madrid el 8 de marc;: de 2002 
amb direcció de Carlos Marchena. 
El somriure del crim, lectura al cicle de lectures de la SGAE.Juny de12002.Amb Carmen Belloch 
i J. Montesinos. Direcció: Manuel Molins. 
Adieu,Adéu,Adiós, Goodbye, composició textual a partir de poemes dA Rimbaud per a I'especta-
cle Adiós, de la companyia Teatro Círculo, dirigida per Pablo Corral i interpretada per Cruz 
Hernández i Josep V. Asensi. 
139 
Premis 
Ciutat d'Alcoi 1981 per Quatre histories d'amor per o lo reino Germano. 
Ciutat de Valencia 1982 per Centaures. 
Ciutat de Granollers 1983 per Dionysos. 
Ciutat de Valencia 1989 per EIs viatgers de f'absenta. 
Ajudes Literél.ries, Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia de la Generalitat Valenciana 1989 
per Combat (f'última cinto de Mario Callos). 
111 Premi deis Escriptors Valencians 1993 (AELC) per Ombres de lo ciutat. 
Finalista del premi Durango Baqué 1996 per Shakespeare (Lo mujer silenciado). 
Premi de la Crítica 1999. Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, per Trilogia d'exilis. 
X Premi deis Escriptors Valencians 1999 (AELC) per Trilogia d'exilis. 
XII Premi deis Escriptors Valencians 2002 (AELC) per Abu Magrib. 
Altres materials publicats 
«Alternatives dramatúrgiques del teatre valencia deis anys setanta». Lo Rella. n. 9, Revista de 
l'lnstitut d'Estudis Comarcals del BaixVinalopó, Elx. 
«L'experiencia del teatre i la prosodia valenciana». Lo Rella, n. 7, Revista de l'lnstitut d'Estudis 
Comarcals del BaixVinalopó, Elx, 1989. 
«El teatre de Vicent A. Estellés», (dins la memoria). Quaderns de Xativa, n.5. Xativa: 1993. 
«El discurs literari». Lengua i literatura. Batxillerat (en coHaboració amb F. Calafat) Edició Voramar/ 
SantillanaValencia: 2000. 
140 


Currículum de Manuel Molins

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert