Combalia Dexeus, Victòria

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DOS LLIBRES 
IMPORTANTS SOBRE 
ORNAMENTACI~ 
Per V I C T ~ R I A  COMBALIA 
En el t e m e  d'un any, han aparegut tant la concepció de l'estil com a ci- 
en casteUi dos llibres bisics dedicats cle tancat -infancia, maduresa i deca- 
al tema de I'omamentació: Problemas cencia- com la normativista -la 
de estilo, d'Alois Riegl i El sentido de qual basa els seus pa rhe t res  en el 
orden, d'E.H. Gombrich, ambdós pu- classicisme- han quedat, aixi, peri- 
blicats per Gustavo Gili. Els seus autors clitades? Riegl demostra, per exem- 
són penonalitats diferents, tant per la ple, com l'estil roma tarda no és una 
distancia cronologica que els separa degeneració del classicisme -conse- 
com per la metodologiaque empren. 1, qüencia de les invasions barbares-, si- 
tanmateix, tots dos v o l ~ m s  tenen trets a. Flor de lorus en vista semi-frontal nó una voluntat d'estil diferent: 
comuns: ambdós són estudis que /~nlmeta egipcia). l'ús del trepa en comptes de I'escar- 
es fonamenten en criteris teorics ex- b. Flor de lorus de perfilomb calze de pra, el qual crea en l'escultura violents 
plícits i ambdós eleven el tema de I'or- contrastos de llum i ombra, s'analitza 
namentació a ser susceptible d'estu- com un pas inevitable en l'evolució de 
diar-se amb la mateixa rigorositat que l'art que conduiria a la reproducció 
l'anomenat art superior. Són, fmal- d'espai i atmosfera al Renaixement. 
ment, dificils de resumir per la gran Una actitud sense prejudicis jno 
quantitat d'infomació puntual que és, tanmateix, una actitud excessiva- 
ofereixen i perque aigunes de les se- ment neutra o bé, con assenyala tam- 
ves afimacions només poden reba- bé Pacht, una Ibgica que condueix a 
tre-les els especialistes: es per aixo pensar en I'existincia irrevocable d'a- 
que hem optat per un comentan questes "inevitabilitats", és a dir, 
en el qual sobretot s'emmarquen els de destins artístics? Davant aixo 
autors i se'n sintetitzen les seves apor- Riegl diria que l'historiador ha de se- 
tacions principals.. guir els tracos d'un estil. Buscar-ne 
Alois Riegl (1858-1905) va estu- els antecedents i les pemiv6ncies pos- 
diar dret i historia a la Universitat de terion i que, en darrer t e m e ,  "el de- 
Viena i més tard va ser consemador sig estbtic" immanent en la humani- 
del departament de teixits al Museu tat (en alguns casos fins inconscient, 
d'Arts Decoratives d'aquesta ciutat. cosa que ens fa pensar, extrapolant 
Dels onze anys que hi va fer feina, en disciplines, en la proposta junguiana) 
va sorgir, precisament, el contingut Co~itellcorinfi del monumenr deLisikrates: expresa sempre una relació envers 
del llibre que avui comentem. El Se~OnSJacobstahl~ la naturalesa. En aquest sentit, l'acti- 
1897 va ser nomenat professor: els tud estetica hi rivaiitza -i nvalitzar no 
anys de docencia universitaria van és sinonim de copiar- ja sigui corre- 
veure l'apanció de dues de les seves gint-la espiritualitzant la bellesa del 
obres fonamentals: la dedicada al pe- cos (com passa a l'Antiguitat), ja sigui 
ríode roma i la ue estudia el retrat 9 espiritualitzant la bellesa (com sota el holandes de gmp . Els Últims decen- Cristianisme) o bé recreant la natura- 
nis del segle XIX són un moment es- lesa efímera (com sota el Renaixe- 
pecialment 2gid per a la historia de ment). El desig de Riegl de trobar re- 
I'art, en el quai es funden diverses lacions amplies tradueix encara un 
teories que havien d'influir considera- cert hegelianisme -un hegelianisme 
blement al nostre segle: el posthege- sense metafísica -com Gombrich va 
lianisme de Buckhart, el corrent posi- dir- i la seva proposta corre el perill 
tivista de Semper i les teories visuaiis- de tots els projectes globalitzadors: 
tes de Herbart i Fiedlert. En aquest omomenr de capirell delportic aigunes de les seves afirmacions poden 
ventall metodologic, Riegl formula nord de 1 ~ ~ ~ ~ ~ l . 0 ~ .  refutarse amb exemples concrets que 
les seves idees tenint com a punt desmenteixen interpretacions excessi- 
de partida la crítica de l'escola positi- vament generals, en especial després 
vista, encara que sempre reconeix voluntat de forma, un concepte difí- de les investigacions especialitzades 
Semper com un gran estudiós i adop- cil de precisar perqui, com assenyala que de cada període s'han fet el segle 
ta alguns dels a s sohen t s  d'aquesta Otto PachtZ , canvia de sentit a mesu- XX. La pressuposició d'uns certs 
escola, concretament, el de la investi- ra que passen els anys. Pero, amb models racials en art en fóra una, així 
gació empírica del material a investi- poques paraules, per a Riegl existina com la idea que els genis són aquells 
gar. El seu principal argument en con- un impuls de creació artística imma- que expresen millor la Kunstwollen 
tra dels que ell anomena "materialis- nent en la humanitat, una intenció d'un país o una epoca: a ningú n o  
tes" s'articula al voltant de la qüestió deliberada, que és la que motiva els se li escapa que la figura de l'artista 
de l'origen de l'estil geombtric, que canvis estiiístics en els diferents pe- no pot ailiar-se ni de la tradició ni 
per a aquests darrers es deriva pura- riodes. Aixi, si un estil es diferencia del seu context, pero és també evident 
ment i simplement de la ticnica del d'un altre, aixb es deu al fet que que existeixen obres -especialment a 
teixit. Riegl s'hi oposa i enuncia el I'ideai estetic ha variat: és facil de partir del segle XIX- els continguts 
farnós principi de la Kunstwollen o deduir d'aquesta interpretació que. de les quals no pertanyen a la forma 
de pensar dominant. 
Llegir Riegl, amb tot, és un exerci- 
ci fascinant per la intel.ligencia d'al- 
guns dels seus comentaris i pel tipus 
de qüestions que es planteja davant 
una obra d'art. El fet que els perso- 
natges dels retrats de gmps holan- 
desos dels segles XV i XVI no es rela- 
cionin entre ells ni amb la mirada ni 
amb el gest, no és, per a Riegl, causa 
de la incompetencia dels pinton, 
titllats de primitius davant el patró 
compositiu de la pintura italiana. El 
seu aillament, al contrari, els confe- 
reix una capacitat de concentració 
psíquica que comunica directament 
amb la mirada de l'espectadof. 
Aquest tipus d'interpretació psicolo- 
gista no exclou, tanmateix, que Riegl 
adoptés també alguns dels assoli- 
ments de l'estetica visualista. Aixi, 
la distinció que fa entre un estil 
tictil o "hiptic" i un d'bptic, o la di- 
ferencia entre visió propera i allunya- 
da, tenen molts punts comuns tant 
amb Hildebrandt com amb les famo- 
ses "parelles de contraris" de Wolf- 
flin. Allo que separa Riegl d'aquests 
pensadon és, precisament, la inter- 
pretació psicolbgica d'aquestes carac- 
teristiques fomals: l'estil tictil (com 
l'egipci) és objectiu ja que comuni- 
ca la forma permanent de les coses; 
l'estil visual (com el del període roma 
tarda, el del Barroc i el de 1'Impres- 
sionisme) és subjectiu ja que el punt 
de vista és canviant. 
Pero anem directament a Proble- 
mas de estilo. El ilibre s'inicia, ja d'en- 
trada, amb una interpretació diferent 
a la de l'arqueologia tradicional. Du- 
rant molt temps, en efecte, s'havia 
cregut que les arts primitives eren es- 
forcos mancats d'habilitat per repre- 
sentar la naturalesa; segons aquesta 
Ibgica, l'estil geomktric fóra anterior i 
el naturalista (o, en qualsevol cas, 
més "naturalista") correspondria a 
una fase posterior i més desenvolupa- 
da. Per a Riegl, en canvi, per a qui la 
capacitat d'il,lusionisme no és ni la 
cúspide ni el patró pel qual s'ha de 
jutjar l'art, el dibuix en superfície 
-recordem, en oposició, les obres tri- 
dimensionals o "escultura"- suposa 
una actitud estetica més desenvolupa- 
da ja que el que es representa és el 
contom d'un animal. Dit en altres pa- 
raules, es tracta d'una "abstracció" i, 
per tant, posa en joc una capacitat 
més creativa. 
Pel que fa a l'anomenat estil geo- 
mihic, I'escola positivista afimava 
que va néixer instantbiament a diver- 
sos punts de la Tena alhora i que el 
seu origen es trobava en la cbpia de 
les tkcniques de trenat i teixit. Riegl 
combat el primer argument assenya- 
lant les relacions comercials que hi 
havia a la conca del Meditenani, pe- 
rb rebutja molt especialment el segon 
i ho fa amb exemples concrets. Així, 
en certes coves corn les de Larthet i 
Christy, a Aquitinia, s'havien trobat 
restes de figures d'animals tallats 
en os per tribus que desconeixien 
l'art del teixit i les formes dels quals 
demostren un desig de bellesa que va 
més enlli del fi utilitari (un m b e c  
de punyal no ha de tenir pel seu 
A=k 
. . .  
6) Registres de les jixacions del (C. T.)  
Texrura unlb porró de co?irroco>ivi (C.P. 
Homund. 1976). 
d'ofrena i que va ser copiada per 
l'escultor Calimac. El segle X K ,  l'a- 
necdota era considerada pels arqueo- 
legs com el que és, una fibula, pero 
ningú n o  refutava la relació directa en- 
tre la planta real i el motiu del capi- 
teU5. El que fa Riegl, en canvi, és ob- 
servar que només les representacions 
tardanes tenen una semblanqa forta 
amb el vegetal (fig. 11 l), mentre que 
els especimens anteriors tals com el 
del pbrtic nord d'Erecteon (fig. 113) 
s'assemblaven molt més al motiu de la 
palmeta: per exemple, els membres 
sortints de les fuUes d'acant parteixen 
tots d'una base inferior comuna i no 
pas d'un nervi central, i les vores són 
arrodonides, com pasa al ventall de 
la palmeta. Les argumentacions de 
Riegl, que el lector pot seguir amb 
fmició detectivesca, van ser, tanma- 
teix, criticades en alguns aspectes: 
sembla que l'estudiós vienes desdenyi 
alguns exemples que podien posar 
en entredit la irrefutabilitat de la seva 
treballa; d'altra banda, s'ha argumen- 
tat que a les versions més antigues la 
palmeta va ser concebuda com un 
brot o flor i l'acant va ser-ho corn un 
calze. 
Ús, forma de ren). Amb aixb es re- 
butjava també la teoria segons la 
qual l'estil geometnc és el més antic. 
Riegl rebutja a la vegada l'explicació 
de l'ongen textil de l'anomenat' estil 
herildic de l'art assiri, defensada per 
Curtius, basant-se en la similitud de 
motius entre frisos i teixits sasshides. 
De totes maneres, corn ja Semper va 
veure molt bé, les vores de figures 
contornejades només haurien pogut 
ser fetes mitjanqant una tecnica de 
teixir amb Ilancadora i no existeix, 
diu Riegl, cap prova que en justifi- 
qui l'existencia en aquesta cultura. 
La segona gran aportació de Riegl 
a Problemas de estilo fa referencia al 
motiu de l'arabesc islimic. el qual, 
després d'una analisi minuciosa, resul- 
ta que és una variació orientalitzada 
del fullatge ornamental classic i, fi- 
nalment, un exhaustiu estudi del 
motiu de la flor de lotus egipcia, la 
qual en la seva presentació en semi- 
vista frontal pren el nom de palmeta 
(fig. 16). Aquest motiu, amb un calze 
de volutes, pinya per omplir falques 
i ventall coronador, va perdurar en 
l'art grec, amb aquest aspecte, fins al 
segle V. 
L'aparició de la palmeta és fona- 
mental en la historia de I'omamenta- 
ció pel fet d'estar relacionada amb el 
motiu de l'acant, el qual constitueix, 
al seu tom, el tret diferencial del ca- 
pitel] corinti. Sobre aquest element 
hi havia una llarguissima tradició 
basada en un text de Vitmbi: segons 
aquest escriptor, el seu origen es tro- 
baria en una planta d'acant real que 
va créixer al voltant d'un cisteli 
La lectura de Problemas de estilo 1 
59 
~chlosser i, fms el 1976, va ostentar 1 
7) Cortina pinrodo. Mural iu.pslou. el chrrec de director del Warburg 
1252 d.c. Institute, de Londres. La seva repu- 1 

Fig. 34 7 
8) Deroii d'un gmvot de Bacus. 1600. 
.- ~ 
!\ 
a 
9 
* 
Fig. 348 
9) Federico Zuccaro. Cnrtoucke. e a .  1600. 
~ .~ ~ . ~ ~ ~. . .  , 
b. Josep Galli de Bibiena. disseny per o un 
codofal. =.o. 1715. 
tació la deu fonamentalment als seus 
estudis sobre art i percepció, entre els 
quals destaquen Meditaciones sobre 
un caballo de juguete (Londres, 1963; 
traducció castellana, Barcelona, Gus- 
tavo Gili, 1979). Gombrich és un re- 
copilador excel-lent de teories d'altri i 
una font inesgotable de saber puntual, 
la qual cosa concedeix als seus llibres 
(especiahent a El sentido del orden) 
el gran merit de constituir una panori- 
mica general sobre un tema. En la me- 
va opinió, tanmateix, Gombrich pa- 
teix d'una falta d'allo que, en els his- 
toriados de I'art de final del segle 
passat n'establia al seu tom el caire 
polemic i la forqa: una base tebrica 
original. 
En aquest sentit, les primeres pi- 
gines del llibre estableixen el deute de 
Gombrich envers Emst Kris i Karl 
Popper, psicoanalista el primer i tebric 
del metode cientific el segon. Perb po- 
ca cosa hi ha en aquest volum de refe- 
rencia a la psicoanalisi (per ser més 
exactes, n'hi ha dues i molt superti- 
cials a les pagines 35 i 340) i gairebé 
gosana dir que també n'hi ha poques, 
pel que fa al metode estricte, a la 
psicologia, excepte les al.lusions con- 
cretes a tal o tal altre experiment en 
el terreny de la percepció i que ac- 
tuen com un sobreafegit infomatiu 
en la resolució d'un problema. Hi ha 
més referencia a Popper, en especial 
al seu rebuig de la doctrina empirista 
que contempla la nostra ment com 
una tabula rasa en que s'imprimeixen 
les sensacions, i a la seva concepció 
del saber com a propostes de solu- 
cions a casos contradictoris, una ana- 
lisi critica que estableix que qualse- 
vol teoria es pot enderrocar amb una 
sola prova que la refuti6. Perb si en 
Popper no hi ha un escepticisme total 
sinó en darrer t e m e  una defensa 
quasi apasionada de la lbgica deduc- 
tiva i de la puresa de la ciencia, en 
Gombrich (salvant les distancies de 
disciplines tan diferents) el que veiem 
és més aviat un trabar-se bé en el me- 
tode que Popper va definir com a 
logia de la situació. Davant un pro- 
blema, Gombrich té en compte opi- 
nions diverses pero, a I'hora de deci- 
dir el que constitueix el seu propi 
metode, hauríem de parlar d'un pro- 
cés de reconstmcció de situacions que 
es resol, en nombroses ocasions, per 
mitji de la logica del common sense. 
Així, per exemple, en el tema de la 
pervivencia del famós tema oma- 
mental de I'acant, addueix I'argument 
de la f o r ~ a  de I'habitud, la qual porta 
els decorados a seguir mantenint una 
forma que és clarament idonia per a 
les tasques bisiques de la decoració: 
emmarcar, omplir i vincular. La tesi 
tanmateix, no pot a n x  deslligada de 
la que constitueix la base del llibre: 
el sentit de I'ordre és innat en la 
humanitat, la qual sent especial ten- 
dencia cap a la regularitat, la simetria, 
la repetició, el ritme. Gombrich no 
en vol fer un postulat categbric ja que, 
tal com afirma, aquesta hipotesi "to- 
pa" constantment amb I'activitat de la 
percepció. Aquesta no és mai un pro- 
cés passiu: hom tanteja, hom compara 
i hom reconstmeix, perb el que de- 



Dos llibres importants sobre ornamentació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert