Grifell Sala, Quirze

Revistes Catalanes amb Accés Obert

6 L ’EROL
PRImEREs PàgInEs / PUnT DE vIsTA
Guillem de Berguedà, 
protagonista d’un curs universitari
La segona setmana de juliol es va celebrar a Berga el curs “Amors 
i odis, pietat i revoltes, sons i mots: el món de Guillem de Ber-
guedà”, inclòs en la programació “Els Juliols” de la Universitat 
de Barcelona, per Isabel de Riquer i Permanyer, catedràtica de 
Literatura Romànica Medieval de la UB. 
Durant cinc dies, de dilluns a divendres, professors de 
diverses universitats catalanes i occitanes, van exposar els 
seus darrers estudis davant els estudiants inscrits. Com a 
complement, aquella setmana també van tenir lloc, a di-
ferents indrets emblemàtics del Berguedà, el cicle de con-
certs anomenats Trobadories de Guillem de Berguedà. 
 
La presentació del curs universitari va anar a càrrec d’Isabel 
de Riquer. En la primera sessió, Antoni Rossell, músic, pro-
fessor de la UAB i coordinador de l’Arxiu Occità, va exposar 
la seva hipòtesi sobre el famós plany en la mort de Ponç de 
Mataplana, “Consirós cant e planc e plor”. Rossell va argu-
mentar la tesi que el plany sigui possiblement un escarni, la 
composició considerada fins ara com una de les més sinceres 
de la poesia dels trobadors. El professor de la Universitat de 
Montpeller, Gérard Gouiran, va fer una conferència en occi-
tà actual sobre les similituds i divergències entre els senyors 
d’Autafort i Puig-reig. Els estudiants van poder comprovar 
com sonava en viu la llengua en la que va escriure Guillem de 
Berguedà, tot i que la seva llengua era, naturalment, el català. 
 
En la segona sessió, el professor Prim Bertran (UB) va parlar de 
l’església en temps del nostre trobador i ho va fer amb una espec-
tacular aportació de dades combinada amb una gran amenitat. 
Entre moltes altres coses, va recordar que al segle XII el comtat 
de Berga pertanyia al bisbat de la Seu d’Urgell. 
La professora Maria-Reina Bastardas Rufat (UB) va 
fer un inventari exhaustiu dels elements i jocs de parau-
les en els poemes de Guillem de Berguedà, amb exem-
ples de tot el desplegament d’ironies, exageracions, “sen-
hals”, paròdies, amenaces, insults i malediccions que el 
nostre trobador va utilitzar per escriure les seves composicions. 
 
La tercera sessió es va dedicar als “enfants terribles” de finals dels 
segle XII, per part de la professora Almudena Blasco (UAB), que 
va presentar un interessant Guillem de Berguedà cavaller i lladre 
que ataca el rei i l’església, comparant-lo amb Bertran de Born 
i Guillem Ramon de Montcada. Des d’aquí volem encoratjar 
sincerament a la professora Blasco a expressar-se en català a 
l’hora de fer les seves explicacions a la universitat. 
Francesc Massip, estudiós i crític de teatre, professor de la 
Universitat Rovira i Virgili, es va centrar en les habilitats dels 
joglars i en el munt de rituals i festes medievals, concentrades 
sobretot a l’hivern. Massip és autor del primer volum de la 
Història del teatre català i actualment està enllestint el segon. 
 
Meritxell Simó (UB), en la quarta sessió, va donar veu a les 
“trobairitz”, la vintena de dones trobadores de les quals ens 
han arribat notícies –al costat dels tres-cents trobadors homes–, 
la majoria anònimes, de les quals es conserven uns quaranta 
textos, bàsicament cançons i debats. 
El catedràtic Antoni Riera (UB) va fer un interessantíssim i 
documentat inventari dels ingredients de les taules dels senyors 
coetanis de Guillem de Berguedà. A partir d’uns pergamins que 
detallen les despeses de les compres realitzades per Guillema 
de Montcada durant les seves estades al Castell de Sentmenat 
el 1189, Riera va fer que els presents visualitzessin els men-
jars i convits senyorials de l’època, amb tota mena de detalls. 
 
La darrera sessió del curs va anar a càrrec del tàndem de Blasco 
- Massip, professors que dimecres ja havien fet altres exposi-
cions. L’art romànic, especialment el del Berguedà, va centrar 
el recorregut per l’arquitectura, escultura i pintura, així com 
els diversos enigmes d’interpretació que ens presenta aquest 
art. Blasco va afirmar que “actualment no podem fer la des-
codificació de l’art romànic perquè ens falta el codi de la seva 
època”. Divendres dia 11, al migdia, Isabel de Riquer va fer 
la clausura del curs i va agrair molt especialment el suport de 
l’Ajuntament de Berga i l’entusiasme de professors i alumnes. 
 
Una fotografia final amb tots els participants al costat del dibuix 
del cavaller Guillem a les escales de l’Institut de Berga que porta 
el nom de Guillem de Berguedà, servirà per recordar que Berga 
i el Berguedà van tenir l’estiu del 2008 una aula universitària 
d’altíssim nivell, dedicada a estudiar la vida, l’obra i l’època del 
més universal dels berguedans. És del tot desitjable que aquesta 
iniciativa tingui continuïtat.
QuIRzE GRIFELL


Punt de vista: Guillem de Berguedà, protagonista d’un curs universitari

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert