Aymerich i Boixader, Pere

Busquets, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L'ENTREVISTA 
'1 
Oriol de Bolos, 
un científic de la natura 
per PERE AYMERICH JOSEP M. BUSQUETS 
S'acosta l'estiu i ben segur que, malauradament, els incendis 
forestals tomaran a ser el plat del dia , juntament amb les 
conseqüencies que se'n deriven. Per parlar de tot aixo i de la 
natura en general, res mmor que deixar la paraula a Oriol 
de Bolos, catedratic de Biologia Vegetal de la Universitat 
de Barcelona. 
T' estiu passat ha estat particular-
L ment negre per als nostres bos-
cos: més de 8 0 .000 hectarees han cre -
mat arre u de l país . Pero els incendis fo -
resta ls no só n re s de nou . Només que 
aquest any passat la superfície afectada 
ha esta! mo lt gran . Ha calgut que un 
gra n incendi destruís la muntanya de 
Montserra t perque se'n continu"l parlant 
passat I'estiu i perque I'administració posi 
en marxa un pla de pre venció mínima-
ment a mbiciós i amb possibilitats de can -
viar una mica les coses . 
Durant aquest temps s'ha dit i escrit 
mol! sobre aquestes qüestions , i no sem-
pre amb se riositat. Per a coneixer una 
mica millor e l te ma , he m anat a parlar 
amb una persona que fa anys que es de -
dica a estudiar-lo. Aquesta persona és 
Oriol de Bolos, catedratic de Biologia 
Vegetal de la Facultat de Biologia de la 
Universi tat de Barcelo na . Amb e ll hem 
estat parlant una bo na estona deis incen -
dis i d 'altres proble mee que afecten els 
boscoso sobretot e ls boscos mediterranis, 
com els del Baix Bergueda . "Un bosc de 
faigs - ens comenta - és admirable per 
a una persona de Tarragona o de Valen -
cia, pero hi porte u un alemany i no en 
fara caso En can vi, per als del Nord, són 
interessants les coses seques que no co-
neixen i que nosaltres no valorem proU. 
Jo he portat de vega des estudiants h("l-
landesos i .suecs a les muntanyes de Gar-
raf, seques i plenes de rocs, i en que-
den admirats." 
- Per que cremen els boscos? 
-"És un problema difícil. El bosc me-
diterrani és inflamable. D'incendis segu -
rament ja n'hi havia abans que I'home 
existís , pero pocs, provocats pels lIamps. 
Els anys cinquanta no era un problema 
a Catalunya ; sí ho era ja a Provenc;a . 
Aquí ha vingut després de I'any setan-
tao Per tant , hem de pensar que és una 
qüestió humana ." 
-Segons dades de la Generalitat, 
una tercera part deIs incendis deIs dar-
rers anys han estat intencionats. Ens ho 
podem creure o bé és una manera facil 
de treure's la responsabilitat del damunt? 
- "Bé, nosaltres treballem amb pian -
tes i no amb incendiaris; aquest tema ens 
toca de rebot. Ara , tots els incendis són 
provocats. És molt difícil saber quin tant 
per cent és voluntariament provocat i 
L'EROLl19 
quin és degut a deixadesa. Jo no ho po-
dria dir , i en tot cas em penso que po-
den ser més que no pas menys." 
- Que en penseu de la política fores-
tal - si n'hi ha hagut- que s 'ha dut {ins 
ara ? 
---':' En relació amb els incendis fores -
tals és difícil fer una política forestal. Te-
nim una materia inflamable que hi és i 
hi sera, no té remei. L 'altra qüestió és 
que hi ha una gent que per deixadesa 
o mala voluntat cremen el bosc, i aixo 
també té un remei difícil. El bosc infla-
mable ja hi era abans. Ara bé, abans de 
I'automobil poca gent anava al bosc, i 
eren pagesos o excursionistes amb inte -
res pel país. Ara hi va molta gent de ciu -
tat sense interes, ja veiem com embru-
ten , i de la mateixa manera que embru -
ten també poden cremar." 
- Com a conseqüencia deIs incendis 
del darrer estiu i de les crítiques rebudes, 
la Generalitat ha posat en marxa un pro-
grama de preven ció. Penseu que pot ser 
e{ica~ o hem de creure que només és 
una resposta propagandística per calmar 
/'opinió pública? Heu notat un canvi no-
table en la gestió des que depen de l'ad-
9 
L'ENTREVISTA , 
' 'En re/ació amb els incendis forestals és difícil fer una política forestal': 
ministració autonoma ? 
- "Pel que fa a l can vi de gestió, jo di -
ria que no hi ha hagut grans canvis. Ca-
dascú fa més o menys el que vol , tot de -
pen del tecnic que hi ha al davant. . o 
de la falta de tecnics. El programa de 
prevenció no el conec a fo ns . El que puc 
dir és que la solució no existeix . Les co-
ses es poden millorar i, re alment, cal fer-
ha. Penso que un deis camins és que els 
grups locals tinguin més possibilitats 
d 'actuar; hi ha molta gent amb ganes de 
fer alguna cosa . No cree gaire positives 
les eampanyes que en di ue n de neteja 
de boscos, que de vegades fan més mal 
que bé. Pot ser convenient en algun cas, 
pero aquest no és realm ent e l remei." 
- És a dir, que vós no creieu que la 
culpa deIs incendis sigui deguda al que 
en diuen "boscos bruts "? 
- "És ciar, un bose brut és un bosc on 
hi ha brutícia o, fins i to t, que hi ha resi -
dus de materia seca . Pero un bosc amb 
arbust no és un bosc bruto El base medi -
terrani , per la se va mateixa constitució, 
és ric en arbusts , que tenen una serie de 
funcions . Tenen aspectes favorables i 
desfavorables. En boscos poc densos in-
crementen el perill d 'incendi , pero no en 
són la causa . I no cre men només els ar-
busts, sinó també la fullaraea i I'herba se-
ca ; i e ls arbusts rebrote n i als dos o tres 
anys tornen a ser-hi. O'altra banda , e ls 
arbusts de la bardissa o I'alzinar cremen 
pOC . Hem parlat d 'aspectes desfavora -
bles del sotabosc, pero també n'hi ha de 
favorables . Un sotabosc dens contribueix 
a la defensa del sol contra I'erosió, fent 
10 
que la pluja no eaigui amb tanta for¡;a . 
i el perill que I'aigua arrossegui la te rra 
cap avall és molt més petit . La qüestió 
simple que, de vegades , té la gent no és 
la solució i té molts perills, a la lIarga pot-
ser més grans que els del foc." 
- Molt sovint, quan es talla un bosc, 
es deixen tates les branques per terra . 
Aixo sí que és un bosc bruto 
- "La no rmativa forestal diu q ue 
s'han d 'eliminar. El que passa és que hi 
ha una tolerancia . Aixo hauria de can-
viar. Tradicionalment es cremaven els re-
sidus al mateix bosc o es duien als forns. 
Actualment, anib la puja de jornals, es 
deixen al bosc. Aixo, des de l punt de vis-
ta deis ince ndis és mo lt peri llós . No 
s'hauria de fero, en darrer caso ca ldria 
deixar-Ios en pilots. Ara , aquí també hi 
ha un problema, i és que aquest mate-
rial conté un s elements químics que si 
sempre els traie m provocare m un e m-
pobriment del sol. En aquest proble ma 
abans ni s'hi pensava, ara e l veiem més. 
Aixo ens lliga amb una altra proble ma-
tica . Es parla de explota ció de la biomas-
sa per a obten ir energia , no ja de lIe nya 
sinó també de branquillo ns. Actua lm ent 
sembla que no dóna per gaire. pero si 
es tirés endavant seria molt greu pe r a ls 
nostres boscos." 
- 1 deIs tallafocs. que en podeu dir? 
- "Té pros i con tres . Els mateixos tec-
nics forestals tendeixe n a rebaixar-ne la 
importancia . Per ser efectiu no hauria de 
tenir gens de vegetació, pero hi creix 
herba que, quan s'asseca . crema més 
que el bosc. I els tallafocs sole n fer-se en 
L'EROL/19 
la línia de maxim pendent , convertint -
se en una torrentera que fa créixer'l'e ro -
sió, que és el problema més greu que te -
mm . 
- El pla de la Generalitat preveu, en -
tre altres m esures. la crea ció d 'Agrupa-
cions de De fensa Forestal (ADF). En al-
guns 1I0cs ja s'ha comenr;at a parlar de 
"netejar bascas" i de la necessitat d'obrir 
m és pistes forestals. No penseu que 
aquestes iniciatives poden fer m és mal 
que no bé? 
- "Les ADF les entenc més com a 
grups de bombers voluntaris i de vigilan-
cia . Pero si ha n d 'intervenir e l bosc sen -
se crite ris forestals, a ixo no." 
- Una altra de les idees que han tin -
gut per a evitar el risc d 'incendis és la de 
promoure la pastura al bosc. Quines 
conseqüencies pot tenir aixo? 
- "En principi , he m d 'estar en contra 
d 'aquesta practica . A to t Europa , I'apa-
rició de la sil vicultura moderna va uni -
da a la supress ió de la pas tura al bosc, 
i així ha n millo rat e ls boscos europe us. 
Tots e ls pai'sos avan¡;ats separen les te r-
res de pastura de les de bosc. El bestiar 
gros, les vaques principalme nt , trep itgen 
els plan¡;ons de is arbres i e ls fan malbé. 
El que és gravíssim és que en boscos 
densos - fageda , ro ureda . a lzinar- que 
tenen poca herba i la te rra poc protegi-
da , e l trepig d 'aquests animals , quan 
plo u. fa perdre quantitats molt impor-
tants de te rra ; aixo és desastrós ." 
- Concretament al Bergueda. és molt 
estesa la practica de tancar parceJ.les de 
bosc - sobretot pinedes - amb filat elec-
trificat i deixar-hi anar les vaques. 
- És un cas diferent. S i I'herba forma 
una gespa compacta , s' ha de conside -
rar més aviat una pastura amb arbres. 
Pero si hi ha besti ar no es rege neren els 
arbres. Si es vol que es manting ui un a 
pastura amb a rbres, ca l una rotació." 
- La majoria de gen t, quan es crema 
un bosc. ve u la desaparició deIs arbres. 
Quins són. pero. els problemes realment 
greus que comporta un incendi? 
- "Se mpre, e l proble ma més gre u, en 
últim term e, és e l sol. El sol és necessari 
per a la vida . i si es perd no es recupe-
ra. Teoricament, pot fer-se, pero caldrien 
milers d 'anys . La perdua de te rra és irre-
versible." 
- En aquest sentit, no estarem mitifi-
cant una mica massa els arbres? No se-
ria millar, en molts casos, una cobertu -
ra arbustiva densa. per a la conservació 
del 501, que no una d 'arbres poc densa ? 
- "És ciar. Pero els arbres produeixen 
economicament, encara qu e sigui poc. 
Els a rbusts no. En relaeió amb aixo. ca l 
dir que to t a rreu fa n distinció entre bos-
eos de produeeió i boscos proteetors . 
Aquí ta mbé, pero poc." 
- Quines arees del país són les més 
afectades per la desertització ? 
- Depen del penden!. Les arees de 
muntanya , abruptes , s'hi trobe n més ex-
posades. El que passa és que nosa ltres 
e l bose e l te nim gairebé to t limitat a 
aquestes te rres inelin ades . A Europa , 
gran part del bose és a la plana . A pa')'-
sos eom S u'issa , on e l bose és més pro-
duetiu que aq uí, consideren que un bose 
e n un te rreny mo lt incl ina t no és ade -
quat per a I'explo tae ió, i e l destinen més 
aviat a funeio ns de pro teeeió del sol o 
per al lIe ure ." 
- Des de posicions científiques i con-
servacionistes s'ha denunciat repetida -
ment les repoblacions forestaJs amb pins 
com una de les principals ca uses de la 
prolifera ció d 'incendis. Per quina raó es 
podria explicar aquesta deria deIs serveis 
forestals per plantar pins? No penseu 
que, fins i tot des d 'un punt de vista me-
rament económic, i tenint en compte el 
ritme amb que es cremen les pinedes, 
és contraproduent? 
- "Fins ara no es eremaven . eren fa -
cils de plantar i semblava que donaven 
més que els arbres de fulla plana . Ja fa 
temps que els biolegs clamen contra 
aquesta extensió de les eoníferes , pero 
més aviat pe r qüestions relaeionades 
amb la eonservaeió deis 5015. Els pins 
protegeixen i enrique ixen e l sol menys 
que altres arbres . S 'han plantat pins en 
Iloes on hi havia fagedes , que és un bose 
molt bo. molt productiu També hi ha ha-
gut problemes amb les ro uredes. En 
aquest país es té una gran an tipa tia pe l 
roure. es diu qu e no re ndeix, pe ro ere ix 
més que I'a lzin a; en part és degut que 
e ls ta lle n massa joves; a Europa Cen tra l 
e ls ta llen a ls 150 anys, aquí molt més jo-
ves . Pero quan e ls pin s eome ncen a cre-
mar apareix una reaeeió en contra. i s'ha 
passat de plantar sempre pins a dir mai 
pins . Aixo és un altre extrem, perque te-
nim un a gran part del nostre país on e ls 
pins són els únies a rbres possibles . A la 
te rra baixa , aquesta on hi ha més ineen-
dis . plantar a lzines no cree que doni re-
su lta!. O a ls mateixos Pirineus. eom a 
I'Alt Bergueda, en tre 1300-1600 m i més 
amunt, e l pi ro ig i e l pi negre són insubs-
titu'lbles; e l ro ure no a rriba tan am unt i 
e l faig. alla o n n'hi ha. molt bé. pe ro no 
podem esperar que s'este ngui ga ire." 
- En relació amb el darrer incendi de 
Montserrat. es va encetar una petita po-
L'ENTREVISTA 
'1 
lemica sobre la conveniencia o no de re-
poblar les terres crem ad es. De quina op-
ció sou partidar¡? 
- "A to ta la part que era alzinar, I'al -
zina rebrotara mo lt més de pressa que 
si e n plantessin de nou . A la part baixa , 
que eren pinedes, s'ha de mirar segons 
e ls Iloes . Els Iloes planers es poden re -
poblar, pe ro a les te rres inclinad es no és 
aeonse llable remo ure la te rra ." 
- D'altra banda, plantar alzines o rou-
res deu ser prou complicat. 
- "Es poden plantar les glans i al cap 
d'un any es tene n mile rs d 'alzines, aixo 
és fa ci l. Ara , després ca l trasplantar les 
alzines i un tant per cent mo lt gran mo-
rira . L 'alzina viu bé quan hi ha una mi -
ca d 'ombra , pero si es planten en un lIoc 
acabat de cremar, moltes moriran . Gent 
de bona voluntat diu sempre glans, i aixo 
pot estar bé, una part de les alzines nas -
cudes viuran , pero tampoc no és la 50 -
lució." 
- Quants anys pot estar en regenerar-
se un bosc cremat? 
- Jo he vist casos diferents . Prop de 
Banyoles, en un clima mediterrani plu -
jós, hi va haver un incendi el 1973 ; nin -
gú no va plantar res, el pi blanc va tor-
nar a germinar i ara ja són forc;:a més 
grans que un home. A la Conca de Bar-
bera , en un clima mediterrani més sec 
i contrastat, van fer una repoblació i 
molts deis arbres van morir, i els que van 
sobreviure gairebé no es ve uen; rebro-
ten. en canvi , els roures naturals del país, 
que ara tenen un metre i mig , en 10 
anys. A Mo ntserrat , en 20-25 anys po -
drem tenir ja uns arbrets , per un bosc 
més gran posem-n'hi 50 . 
- Al Bergueda, a rarea de la Serra 
d 'Ensija i el Pedra forca , es realitzen de 
fa uns anys explotacions de carbó a cel 
obert. Una vega da acabada l'extracció es 
restitueix, m és o menys, la terra que hi 
havia i sembla que es preve u repoblar-
ho. Creieu que tenim alguna possibilitat 
de tornar-hi a veure un bosc? 
- "Les explo tacions a ce l obert són 
sempre destructives , evide ntment s'hi 
perd . Ara , tant pe r tant , val més q ue in -
tentin reconstruir-ho. Hi tornen a posa r 
te rra , pero no és e l mate ix so l. Jo, a lla 
hi vaig ser al come nc;:am e nt , després e n 
vaig fer referencies i sembla que hi ha-
via esperances de plantar arbres ... " 
- Vós fa molts anys que us dedique u 
a observar la vegetació del país. Ens po-
dríeu comentar quina ha estat l'evolució 
deis boscos, i de la natura en general, 
aquests anys? 
- " Ha canviat molt . Quan jo vaig co-
menc;:ar a treballar en aquestes qüestions 
ja hi havia actuacions problematiques . 
Els anys quaranta hi havia problemes 
d 'erosió del sol per practiques forestals 
tradicionals poc respectuoses . Després 
va venir un canvi tecnologic que aug-
menta el potencial destructiu : el que 
abans demanava molta feina , ara es pot 
fer de pressa i barat amb les maquines. 
El primer problema a gran escala van ser 
les urbanitzacio ns que , sobretot a la vo-
ra de Barcelo na , van fer malbé mo lt 
bose. Després han anat venint els incen -
dis , I'explotaeió forestal a gran escala , 
"In cendis com el de Montserrat tenen de favorable el provocar la reacció i presa de conscien -
cia de la gen!' : 
L'EROL/19 11 
també en alguns indrets la creació de 
nüus camps a cüsta del büsc .. Si ha-
guéssim de fer una escala de gravetat , 
el primer problema actua l és el füc . De 
fet , es püt dir que la situació n.o havia 
estat mai tan malament cüm ara . En 
aquest sen tit , incendis cüm e l de Münt-
serrat püden tenir un aspecte favürable , 
en prüvücar la reacció i presa de cons-
ciencia de la gent . Trenta anys enrera n.o 
hi havia tanta destrucció pero tampüc n.o 
se'n preücupava ningú . Püdem püsar 
I'exemple de I'arqueülügia : fa cent anys, 
els münuments n.o els apreciava ningú , 
nümés quatre persünes que eren trac-
tades de retrogrades ; després va canviar, 
i ara aquesta püstura és düminan!. Amb 
la natura estem en una situació una mi-
ca semblant . Tenim un prüblema , i és 
que el püble n.o n'és prüu cünscient, al 
cüntrari del que passa en a ltres pa'isüs 
d'Europa , ün una agressió a la natura té 
una reacció en la püblació. Pütser és per-
que e ls nüstres avis e ncara eren page -
5.05. i el pages veu la natura cüm una cü-
.~ 
e 
l.L 
o: 
L'ENTREVISTA 
" 
"Sempre. en darrer terme. el problema m és 
greu és el del sol" 
sa per explü tar, pero Ji se mbla que n.o 
s'ha d 'acabar mai. 1 si n.o hi ha una pres-
sió püpular, e ls pü lítics n.o fan res; no -
més actuen quan hi püde n guanyar vüts, 
pero si n'han de perdre .. " 
- La gent de ciencia. i m és eonereta -
m ent els botimies en la gestió del bose, 
són prou escoltats per I'administració? 
És potser, en part, culpa deIs científies 
que no sesforeen prou per fer arribar la 
seva ve u a la eol.leetivitat? 
- "També és una cüsa cümplicada , és 
ciar. Süm püc escü lta ts. Algunes cüses 
sí que es tenen en co mpte. Se mbla que 
püdríem fer més pressió, pe ro si veus 
que n.o ,fan cas també desanim a. O'altra 
banda. e ls problemes aquests n.o sem -
pre te ne n una sü lució clara . Nüsa ltres 
püdem fer veure el prüble ma , pero püt-
ser n.o e n ten im la sülu ció." 
Pere Ayrnerich i Josep M . Busquets. 
bio legs. 
FONDA CATAlUNYA 
* SERVEI DE MENJADOR 
, 
* PENSIONS COMPLETES 
Ciutat, 35 - Tel. 821 00 77 BERGA 
12 L'EROL/79 


L'ENTREVISTA. Oriol de Bolós, un científic de la natura

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert